Arxiu de l'autor: Rasola

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : La Ruta Botànica de Sant Quirze del Vallès

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us presento dos articles !

La Ruta Botànica és una ruta temàtica formada per quatre itineraris dedicats a diferents tipus de formacions vegetals i flora del nostre municipi.

Cada itinerari està senyalitzat d’un color diferent, té una longitud aproximada d’un quilòmetre i es pot recórrer en uns vint minuts amb l’objectiu de fomentar el  coneixement dels arbres, arbusts i plantes a més de fotografies de les masies, testimoni del patrimoni històric, rural i agrícola al nostre municipi.

Itinerari 1: El bosc de ribera

El bosc de ribera és un bosc caducifoli que creix a banda i banda dels cursos fluvials, rius i torrents on l’aigua és el principal factor limitador del creixement de la vegetació  adaptada a inundacions periòdiques a la Mediterrània.Itinerari 2: L’alzinar

és un bosc perennifoli, verd tot l’any, amb un estrat arbori d’alzines, i un estrat arbustiu ric en lianes.

Amb pi blanc a les vessants assolellades, degut als incendis forestals i amb roure martinenc a les obagues.

Itinerari 3: Les plantes aromàtiques i medicinals

A conseqüència de l’abandó de conreus i dels focs forestals, l’alzinar esdevé brolla de romaní, formació vegetal rica en plantes aromàtiques, molt emprades a la cuina mediterrània i amb importants propietats medicinals.

Itinerari 4: Els bolets i fruits del bosc

El bosc és una font important de recursos, com  la fusta, però també de fruits d’arbres, arbustos i plantes i també de bolets (part reproductora dels fongs), alguns són comestibles excel·lents, d’altres tòxics mortals.

 

Text : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Fotografies : Ramon Solé

Aiguabarreig de El Ritort amb el riu Ter a Camprodón

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us presento dos articles !

L’Aiguabarreig de El Ritort amb el riu Ter, està al vell mig de Camprodón, darrera del Pont Nou.

El Ritort, passa a tocar de les cases mes antigues de Camprodón.

En canvi, el Ter ve per la Vall, tot passant  per la part mes moderna de la població.

Podeu contemplar aquest aiguabarreig des de sobre del Pont Nou,

com es natural continua aigües avall, com a riu Ter.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

 

Avui coneixerem : La Font i Oratori de Bellvespre d’Olot

Publicat el per
Respon

Aquesta Font i Oratori de Bellvespre esta al tocar de la carretera GIV-5241, que us portaria a Batet de la Serra, a 200 de la carretera de Santa Pau, on hi ha l’entrada a la finca al Mas Bellvespre.

De fet es un Oratori que van afegir-hi la font, i sembla de dues èpoques  diferents, l’estructura on esta la capelleta amb un sant  que no sembla que sigui l’original, està protegit amb una reixa i coronada per una creu de ferro,

la segona època, seria la resta de la columna, on es troba la font.

L’aixeta es un conjunt antic i artesanal de ferro amb cap d’animal o drac, i per treure l’aigua hi ha que premé un polsador, disposa d’una gran pica rectangular de pedra.

Al costat de l’Oratori i Font  de Bellvespre disposa d’una taula rodona amb seients de pedra, a l’altra costat un pedrís per seure.

Darrera podem observar un antic canal pel rec.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

La Llegenda : La Font del Nen Gran de Viladrau

Publicat el per
Respon

Aquesta llegenda és molt coneguda, me la va explicar en Pau, un home gran de Viladrau, i fa referència a la Font del Nen Gran,

i que diu així :

“ Viladrau va tindre en temps llunys una gran sequera, la gent del poble anaven a buscar aigua a les fonts, però sobre tot a una Font que es considerava molt bona

Molts dels nois ajudaven a la família a buscar aigua per veure, però un noi , en Tonet, no li deixaven anar perquè es trobava molt dèbil, era malaltís des de que va naixé.

El noi estava trist per no poder ajudar en aquesta tasca.

D’amagat i a les nits anava a buscar l’aigua i cada cop que baixava una garrafa bevia una mica. A poc a poc el nen es va convertir en un noi gran i fort que portava aigua de la font a tota la gent del poble, i és per això que des de llavor la font va canviar i es coneix com la Font del Noi Gran.”

 

  Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Avui destaquem : La Font del Raïm de Llanars

Publicat el per
Respon

Aquesta Font del Raïm esta situada casi entre els límits municipals de Llanars i Vilallonga de Ter, un cartell així ens ho fa constar.

Està formada per una zona d’esbarjo coneguda per la Verge del Raïm, al marge dret de la ribera de Pelancà, poc abans de l’aiguabarreig  amb el riu Ter.

Podeu accedir des de Llanars o be, per La Roca de Pelancà, hi ha un pont nou que dona pas a la gent a peu o amb bicicleta,

i passa per sobre del Torrent i que us porta directa a la Font.

La Font del Raïm esta feta de pedra sobre tot s’ha utilitzat pissarra,

l’aigua surt d’un ample broc, també de pedra, es curiós per la inclinació molt marcada,

i va a parar a una pica semicircular.

En un costat, veureu un oratori com si fora una caseta i és de fusta, amb la Mare de Déu del Raïm a dins seu, tancada i protegida per una reixa.

Es un espai que disposeu de varies taules amb bancs de fusta per fer-hi un àpat.

Realment es un lloc molt agradable per passar-hi el dia fent una fontada amb família i/o amics.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Els Bullidors de Sant Feliu del Racó

Publicat el per
Respon

Els Bullidors de Sant Feliu del Racó, son unes surgències d’aigua natural que apareixen entre les roques allí existents, axó si, sols en temps de molta pluja, a poca distancia de la llera dreta del riu Ripoll, front de mas Pinetó.

Podeu accedir des de la carretera B-124 de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall, cal que una vegada passat mas Penitó, que és una masia i Restaurant, i una vegada passat el pont sobre el riu Ripoll, mireu si a l’esquerra podeu accedir a la llera del riu, a un 100 metres estan els Bullidors.

El lloc esta brut de vegetació cosa que fa difícil arribar-hi.

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Avui destaquem : La Font can Plana d’Olot

Publicat el per
Respon

Avui com cada diumenge  us presento dos articles

Per arribar a la Font de can Plana,  cal que us desplaceu fins el carrer del Rosselló de la Canya d’Olot, allí passareu per l’entrada de l’empresa Recuperacions Solé en la Carretera Vella de la Canya, 10, quan arribeu a un transformador elèctric cal girar i anar per una pista per darrera de l’industria,el deixareu als pocs metres per un camí a la dreta, per baixar al riu Fluvià, on creuareu per un pont, veureu a l’esquerra Cal Xai- Can Gori, seguireu el camí que va vorejant la llera del riu.Es un lloc amb un entorn encisador amb una vegetació verda tot l’any,  lloc fresc i humit.Veureu un grup de plataners, esteu arribant al paratge de la Font de can Planes.Us cridarà l’atenció que entre els plataners i el riu Fluvià, hi ha un mur semi circular, on hi ha aigua que a l’estiu es  aprofitada per fer un bany.De fet esteu en la Font de Can Planes, surt aigua per diferents escletxes i per un tub, per formar aquesta banyera.Aquest lloc, disposa de varies taules i seients de fusta per fer un àpat i/o descansar.El riu fa un saltant d’aigua formant un petit grog natural proper al pont que us he indicat anteriorment.Us recomano que deixeu el vostre vehicle en la zona industrial, i feu el recorregut a peu.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de Dalt de La Roca de Vilallonga del Ter

Publicat el per
Respon

Com cada diumenge us presento dos articles

Cal entrar a La Roca de Palanca, per una portalada, el carrer fa una certa pujada, a pocs metres a l’esquerra i adossada a un mur d’una finca, hi ha la Font de Dalt.

La Font actualment no hi ha aixeta  com havia fa uns anys en rere, per tant no reixa aigua.

Al damunt  trobem una portella de ferro, que podria ser el registre d’aigua de la cisterna o mina.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Pi del Volcà d’Aiguanegra de Sant Joan les Fonts

Publicat el per
Respon

Avui com cada dissabte us presento dos articles sobre arbresAquest vell Pi, esta al costat de la gredera del mateix Volcà d’Aiguanegra.

Es pot arribar per varis camins fins al mateix Volcà, un és des de Sant Joan les Fonts, cal sortir pel camí marcat per Itinerànnia;o també, per can Aiguanegra pel camí direcció a can Cairat i que esta al tocar i a l’esquerra de la masia.És un Pi Blanc d’uns 7 metres, esta tot solitari en tota l’àrea del perímetre del Volcà.Des d’aquest punt  es domina una gran vista de les muntanyes i pics de la Garrotxa i d’una part dels Pirineus.

El Pi d’Aiguanegra, es volia tallar, us poso aquesta informació :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/02/26/veins-sant-joan-demanen-que/964936.html

Esperem que aquest Pi, NO sigui talat, ja que es tot un símbol en aquest punt del Volcà d’Aiguanegra.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Antiga Bassa de Vallromanes

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte us presento dos articles

Per anar a la Bassa que ens referim, us cal que seguiu des de Vallromanes tota la riera, teniu de seguir  el camí tot passant ers horts municipals i  la masia mas Salagros que es un hotel molt destacat de Vallès Oriental, teniu de rodejar la finca, fins arribar a una cruïlla de camins,

allí agafeu el de mes a la dreta, i a tant sols uns metres a l’esquerra entrareu a un bosc on hi ha la Bassa.

aquesta esta encerclada per una balla, per evitar algun accident, estem en una finca privada;

la Bassa es rectangular, i observem que te tres tubs de les parets d’entrada d’aigua.

No podem dir que es una font, provablement deu estar conduïda des d’algun punt de naixement o mina… fins la Bassa.

Disposa de una tanca de regulació de buidatge, l’aigua deuria servir antigament per els camps que havien allí propers.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé