Una moderna font per un antic espai, la Font de Sant Martí de Provençals

Publicat el 13/09/2017 per Rasola

En la plaça Ignasi Juliol situada front mateix de l’església de Sant Martí de Provençals i al costat de darrera de can Cadena, hi ha La Font de Sant Marti.Aquesta Font va ser encarregada la seva obra els arquitectes Carles Martí i Antonio Armesto i l’escultor Antoni Roselló i va se inaugurada l’any 1987.Està realitzada en coure, travertí i pedra calcària, i està formada per una columna de 4 metres d’altura sobre la qual se situa un aparell amb forma de bomba d’aigua, en record del passat agrari de la zona.L’aigua cau a una pica, i des d’allí i per un canaló, la porta fins a una bassa rectangular no massa profunda per evitar possibles accidents.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre : Plantes Medicinals de Montserrat

Publicat el 12/09/2017 per Rasola

Respon

Autor: Jaume Jorba

Dibuixos: Mercè Viladiu

Pagès editors

213 pàgines

Format: 21 x 13 cm

ISBN : 978-84-9975-075-0

PVP : 20 €

Dades del llibre :

Aquest llibre pretén donar a conèixer les propietats terapèutiques de les 74 plantes considerades més importants des del punt de vista farmacològic que viuen a la muntanya de Montserrat.

El lector trobarà per cada planta una fitxa que conté:

· la descripció morfològica, un dibuix, l’ecologia i possible localització.

· la part de la planta utilitzada amb els seus principals constituents i les seves accions farmacològiques.

· les indicacions, tant les acceptades per reconegudes instancies internacionals com les tradicionals.

· les contraindicacions, possibles efectes secundaris i posologia.

Les fitxes van precedides d’una breu història de l’ús de les plantes medicinals, una relació de les malalties que poden ser tractades amb plantes montserratines, un glossari de termes mèdics i farmacèutics, un altre de termes botànics i fotografies de gran part de les plantes estudiades.

Recerca del llibre : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Roure de Barcelona

Publicat el 11/09/2017 per Rasola

Respon

Situem-nos al barri de Sant Genís dels Agudells, del districte d’Horta – Guinardó, per arribar-hi podeu fer ho amb el bus del barri el 185, que us deixarà a la mateixa plaça de la Font del Roure.A mitjans dels anys 80 del segle passat, el col•lectiu Agudells de Sant Genís, van plantejar-se fer una nova font un metres mes avall de l’original, tot conduint l’abundant deu d’aigua.

Any 1986 – Arxiu Rasola – construcció de la nova Font del Roure

És va plantar arbres i amb els anys és va enjardinar sobre la Font, on avui gracies al parc i jardins municipal, es conserva prou be.En la seva part mes alta, trobareu uns seients i bancs per fer una fontada o àpat.A la part mes baixa, hi ha un lloc per jugar els infants,amb una canal que va a aportar aigua a una basseta-sortidor rodona.A la Font del Roure, cal baixar uns esglaons per accedir-hi. Sobre la paret de la Font trobareu un cartell de ceràmica amb el nom de la Font del Roure.

Anys 2008 – Font del Roure amb aifgua Natural – Arxiu Rasola

Actualment l’aigua de la font és provinent de xarxa, però fins fa poc encara rajava aigua natural.

Anys 2008 – Font del Roure amb aifgua Natural – Arxiu Rasola

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : arxiu Rasola.

Avui destaquem : La Font Nova de Vilajoana a Vallvidrera de Barcelona

Publicat el 10/09/2017 per Rasola

Respon

La Font Nova de Vilajoana a Vallvidrera (Barcelona), està dins del que era la Finca de Vilajoana.Des de l’estació Baixador de Vallvidrera, dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, sortireu al Pla de l’Estació, des d’aquí preneu el camí ample de l’esquerra, conegut com “Camí del Fondal”.A la llarga d’aquest passeig que remunta molt suaument el torrent, trobareu a la vostra esquerra, tres placetes amb seients semi circulars de pedra.Quan ja no podeu seguir el torrent mes a munt, trobareu a la vostra dreta i a un nivell mes alt, dos notables plàtans, allí és troba la Font Nova.És va construir per substituir a la Font Vella, situada per damunt seu.

Font Vella- Any 2006 – Arxiu Rasola

La Font Nova està feta de formigó amb escales pels dos costats que no anaven en lloc; anys mes tard, pels dos costats van protegir-les amb baranes metàl·liques i és va fer un tram fins la Font Vella.El principi tenia aigua natural, va durar pocs anys; la van decorar amb una imatge que cadascú veia una figura diferent, un elefant de fulles, un monstre de la natura…

Any 2015 – Arxiu Rasola

Actualment ja no hi figura i l’aigua que surt és de xarxa.Molta és la diversitat d’arbres per les rodalies, a banda dels dos plàtans que us he indicat trobarem sobre tot, alzines, roures, pins, acàcies i castanyers.Total del recorregut entre l’estació i la Font Nova son uns 15 minuts, i és un recorregut apte per tothom.

Com era la Font a l’any 2005 – Arxiu Rasola

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Les Palmeres mes importants de Barcelona

Publicat el 09/09/2017 per Rasola

Respon

Torre Llobeta a Nou Barris

Segons una web de l’Ajuntament de la ciutat de Barcelona , justifica l’important nombre de palmeres existents a la ciutat :

“…Al segle XIX, les palmeres es van convertir en una de les plantes més representatives de parcs i jardins, viles i carrers de les localitats de vacances i dels jardins d’hivern de les principals capitals europees. Barcelona és una de les ciutats on les palmeres són una part important de la vegetació. Ciutat Vella i, sobre tot, Sant Martí, els dos districtes que es reparteixen la façana marítima, són els que tenen un nombre més elevat de palmeres. I és que les platges són, sens dubte, un gran hàbitat per a aquestes espècies tan exòtiques i, al mateix temps, tan habituals a Barcelona.”

Algunes de les Palmeres existents són : Arconthophoenix cunnighamiana (palmera de Cunningham), Butia yatay (palma yatay), Livistona chinensis (livistona de Xina)

Us passo fotografies de les palmeres mes representatives de la ciutat, per l’alçada i/o amplada. En cada Fotografia hi ha el lloc on estan situades :

Torre Llobeta de Nou Barris

Parc de la Ciudadella

Can Verdaguer – Nou Barris

Can Verdaguer, és diu la mes alta de Barcelona

Jardi del carrer Dalia – Montjuic

Jardi carrer Dalia – Montjuic

Parc de Monterols

En les Palmeres, fant niu una varietat d’ocells i sobre tot, les cotorres…

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

El Parc de les Rieres d’Horta a Barcelona

Publicat el 08/09/2017 per Rasola

Respon

El Parc de les Rieres d’Horta va ser inaugurat el Juliol de l’any 2013, per tant es un dels Parcs mes nous de la ciutat de Barcelona.Us passo, la informació apareguda en el seu dia, que va ser publicada amb detall per La Vanguardia sobre el Parc de la Riera d’Horta :

http://www.lavanguardia.com/mon-barcelona/20130722/54377763983/parc-de-les-rieres-d-horta.html

És un Parc amb gran diversitats de plantes i arbres per això el distingeix d’altres i que estan agrupades per varietats i classes, en cada sector hi ha un cartell amb el nom de la planta.De Viquipèdia he extret aquesta informació detallada de com era i per on passava la Riera d’Horta fa mes de cent anys en rere :

“ La riera d’Horta era el curs d’aigua més important del sistema hidrogràfic del pla de Barcelona, format pels torrents i rieres que baixaven principalment de la serra de Collserola.

Parc de les Rieres

Els torrents que baixaven del vessant de la serra confluïen a actual carrer Lisboa amb l’avinguda de l’Estatut i allí es reunien les aigües que engrossien el cabal de la riera, que passava per sota l’antic pont (avui l’encreuament del carrer Tajo i passeig Maragall). Una mica més avall també hi anava a parar el torrent de Mariner.

La riera seguia pel carrer Cartellà i encara rebia a la dreta el torrent de Carabassa (que baixava del turó del Carmel recollint petits torrents que baixaven d’aquest turó i del de la Rovira), per on avui conflueixen els carrers Pitàgores i Cartellà.

El curs continuava pel carrer que encara s’anomena Riera d’Horta (a Sant Andreu), pels carrers de Rovira i Virgili i del pare Manyanet (antigament paral•lel a la riera de Sant Andreu), travessava les vies del ferrocarril, amb una llera elevada sobre els terrenys veïns, i per la rambla de Prim s’abocava al mar (en aquest últim tram era paral•lel al riu Besòs).

Tots aquests torrents regaven, abans de l’edificació massiva, un espai on hi havia des de cases senyorials, a grans masies i explotacions agràries i jardins d’esbarjo, bòbiles, teuleries i diverses indústries que requerien molta aigua.La Clota i Horta, que rebien part d’aquestes aigües, es van convertir en un dels indrets més ben regats del terme i es van omplir d’hortes, safareigs, jardins senyorials i torres residencials.

Per això la riera d’Horta va ser un element molt important per l’economia rural i indústries i oficis que necessitava molta aigua (ferrers, bugaderia, pellaires, bòbiles, fabricació de midó etc.).

La riera era un element molt important per la gent d’Horta i està en l’imaginari de les persones que la van viure i estimar.”

Parc de les Rieres

En el Parc de les Rieres d’Horta, disposa d’un gran dipòsit per emmagatzemar l’aigua de la pluja per poder tindre una gran reserva i a la vegada, frenar així unes possibles rierades en aquest sector, donat les pendents que hi ha.Es un Parc allargat i paral·lel al carrer de Jerez i l’Avinguda de l’Estatut de Catalunya.Disposa de Jocs infantils,

Parc de les Rieres

pistes de botxes i bitlles, Jocs esportius, fonts de xarxa,

Parc de les Rieres

una gran pèrgola fotovoltaica, Bar i Lavabos.

Parc de les Rieres

El Parc de les Rieres d’Horta, ve ser dissenyat amb bon encert en poc espai disponible.

Recull de informació, Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de les Tres Nimfes del Masnou

Publicat el 07/09/2017 per Rasola

Respon

“ Temps era temps, en època dels primers pobladors d’aquestes contrades, cada any per les mateixes dates i sempre al voltant d’una gran pedra negra que hi havia on actualment es troba Cal Ros de les Cabres, es produïen uns fets màgics.

Les nits de finals de primavera, quan la lluna feia el ple i la seva llum reflectia sobre la pedra negra, es concentraven al seu voltant les persones de més edat de tota la comarca, sàvies en experiències, coneixedores dels secrets més pregons de la natura. Era tal el poder d’aquella pedra i l’energia que desprenia que, al seu voltant, cantaven, ballaven i saltaven talment com si fossin jovencells. La nit del solstici d’estiu es formaven tres comitives des de tres indrets diferents en els quals s’havien recollit els elements que haurien de convertir-se en ofrenes màgiques.La primera consistia en una gerra d’aigua de mar, agafada de la riera d’Alella un dia de riuada on, quan plou, es barreja l’aigua salada de mar amb l’aigua dolça que baixa de la serra de Marina.

La segona gerra era plena de terra vermella i consistent, agafada una nit de lluna plena dels voltants d’on ara hi ha la Cella Vinària. Per la rodalia del que és ara el barri de Santa Madrona hi havia, en aquell temps, una esquerda llarga i profunda de la qual brollava aigua calenta. Cap a l’interior d’aquesta esquerda s’hi trobava el magma incandescent de l’interior de la terra. D’aquí provenia la tercera gerra, plena de brases i foc.Quan les tres comitives arribaven davant la pedra negra, dipositaven les tres ofrenes al seu voltant i, al llarg de la nit, cantaven, dansaven i prenien beuratges fets d’herbes remeieres collides la nit abans. En el precís moment en què la llum de la lluna es reflectia damunt de la gran pedra negra es procedia a barrejar els tres elements. De la màgica barreja sorgien tres nimfes alegres, delicades i juganeres que, amb els seus encants, embadalien grans, petits i feien més alegres els dies.

Però el temps és fugisser i passa de pressa; per això, abans que la lluna desaparegués del cel es tornaven a reunir davant la màgica pedra i, enmig de cants, beuratges i encanteris, cadascuna de les delicades nimfes es transformava, novament, en l’element que li havia donat vida: aigua, terra o foc.

cal Ros de les Cabres ?…

I no se sap com, aquella pedra negra i brillant es transformava en una llosa de granit i es mantenia així tot l’any fins arribar a les mateixes dates per tornar-se a repetir la història.

Diuen que les persones que participaven en aquesta festa envellien a poc a poc, tant és així que molts vivien prop de cent anys.”

Aquesta bonica llegenda la vaig extreure de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament del Masnou.
Les Fotografies no corresponent a cap lloc descrit per la Llegenda

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

La Torre de l’Aigua a les Masies de Voltregà

Publicat el 06/09/2017 per Rasola

Respon

Arxiu Rasola – Any 1991

Aquesta Torre de l’aigua, actualment passa inadvertida per la gent, donat que esta pràcticament tapada per vegetació i situada a dins d’una parcel·la privada.

Finca privada

Per anar-hi, teniu que des de la C – 17z, i abans d’un destacat restaurant ( can Peyu), desviar-vos a l’esquerra si veniu de Vic i agafeu el carrer Unió, al poc gireu a l’esquerra pel carrer de l’Empordà, a dos metres trobareu la part de darrera de la Torre.La part de la porta per entrar a la Torre i l’escala metàl·lica per pujar a dalt de l’antic dipòsit, és troba dins de la finca privada.

Arxiu Rasola – Any 1991

Quan vaig fer a principis dels anys 90 del segle passat les fotografies, era un terreny obert.

Arxiu Rasola – Any 1991

Com veieu la fotografia d’aquella època, tenia un broc amb raig d’aigua constant perquè pugues la gent agafar-hi aigua, la sobrant anava a una pica.

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé

Recull de llocs on poden beure aigua els animals lliures dins la natura

Publicat el 05/09/2017 per Rasola

Respon

He fet un recull de llocs on els mamífers, insectes, ocells entre altres especies podent contar permanent i/o de forma temporal, per poder beure aigua.Poden ser llocs naturals o preparats pel home, on podrem trobar des d’un porc senglar fins un insecte.Bassal d’aigua de pluja, que en pocs dies que no plogui estarà sec.Bassa petita , semi preparada amb joncs per atreure insectes i mamífers, en una petita pendent de pedra per facilitar l’entrada i sortida de l’animal ( Figaró)Basseta d’aigua de pluja preparada ( Castelldefels – Garraf )Recull d’aigua dins d’una concavitat d’un arbre, el període de temps es limitat fins que és sequi. (Cànoves)La pica d’una Font, també pot servir ( Llinars del Vallès)O, un safareig, de mines o Fonts (Cànoves)L’aigua sobrant d’una Font s’ha conduit a un petit abeurador per animals. (Sabadell)D’aigua mes neta, poden beure en rieres o torrenteres (Sabadell)Així mateix, en un riu o petit pantà ( Vallvidrera- Barcelona)També, en un rec per regar conreus, els animals podent disposar d’aigua. (Santa Eulalia de Ronçana)En llocs de pastura, s’han adaptat uns bassals amb aigua de pluja, pou o pluja, per els ramats de la zona, on també podem veure animals bevent. (La Granera)En riu a l’estiu, quan no baixa a penes aigua o esta sec, s’han format petites llacunes amb l’aigua, que les aus o altres animals, poden aprofitar per beure o alimentar-se amb els peixos allí agrupats.( Riu Ripoll)En algun cas, fet per l’home , s’ha conduit l’aigua d’un torrent o riera, o qual se vol deu, a un bassal artificial construït per la fauna de la zona. ( Santa Maria de Montcada)Petits bassals en jardins públics, on els ocells i insectes tenen un punt pràcticament garantit on sempre poden trobar aigua.No cal dir, que en aquests llocs no és deu ni molestar als animals , ni pot ser un punt de presa d’aquest, millor observar i fotografiar…!