Avui destaquem : La Font de Retinells de Vilafreser (Pla de l’Estany) a Girona

La Font de Retinells, està darrere de la casa del mateix nom, tot baixant a la llera de la riera que hi passa a prop.Des d’allà es sent la fressa de l’aigua brollant i és molt fàcil localitzar-la.

Font aquesta ven conservada i amb un cabal d’aigua notable.

Vilafreser és un agregat de Vilademuls, per a mes dades consulteu a  :

http://www.vilademuls.cat/el-municipi/vilafreser/

Està situat al límit sud-est de la comarca del Pla de l’Estany, dista uns 16Km de Girona, està a 115 metres sobre el nivell del mar i té una població de 102hab. (1993). (L´any 1975 en tenia 136).

 

Text : Ramon Solé i  Mita Casanovas

Fotografies : Mita Casanovas

 

Nou Blog Rasola  :        Terra, Aigua i Racons

Podreu veure articles del patrimoni de Catalunya, com ara Esglésies, Masies, Parcs i Jardins destacats, Museus i altres com Curiositats, Vegetació, Temes d’Aigua, Actualitat , Idees de llocs per anar en família, Llocs per a descobrir, Exposicions, Conferencies, un  llarg etc…

Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com

 

 

Arbres : El destacat Roure de can Son de Sant Pere de Vilamajor

Per conèixer  el Roure de can Son de Sant Pere de Vilamajor, es molt senzill, si sortiu de Sant Antoni de Vilamajor, per la carretera BP- 5107, a pocs metres de l’última casa i ha un trencall ven indicat on una pista va directa a la masia de can Son, estem dins del municipi de Sant Pere de Vilamajor.A poca distancia d’haver entrar en el camí de terra i ven visible, a ma dreta del camí, hi ha aquest destacable Roure.Situat al vell mig dels camps conreats de la finca.Dona una bona ombra a les estiu, donat que el seu tronc no es massa elevat, per ho axó si, és corpulent i amb moltes bronques.El Roure de can Son, deu ser centenari i gaudeix d’una excel·lent salut.Us recomano anar-hi a peu, per no molestar als propietaris.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nou Blog Rasola  :        Terra, Aigua i Racons

Podreu veure articles del patrimoni de Catalunya, com ara Esglésies, Masies, Parcs i Jardins destacats, Museus i altres com Curiositats, Vegetació, Temes d’Aigua, Actualitat , Idees de llocs per anar en família, Llocs per a descobrir, Exposicions, Conferencies, un  llarg etc…

Podreu accedir per : www.estimadaterra.wordpress.com

 

 

Fem Safareig… als rentadors de La Font Pudosa de Sant Climent Sescebes

He tret de la Web de l’Ajuntament de Sant Climent de Sescebes, tota una amplia informació sobre els Rentadors i la Font Pudosa, que voldria transcriure perquè crec que esta molt ben detallat i explicat :

“ A la llera de la riera de l’Anyet, a la dreta de la carretera de Capmany a Roses, a uns 300 metres després del pont, als peus de l’antic camí que menava a Cabanes i Figueres, s’hi troba una font citada des de molt antic en diversos estudis sobre les aigües mineromedicinals de Catalunya, la qual –com altres de similars de la regió- s’associa a la falla sud del Massís del Canigó.L’aigua sorgeix a una temperatura de 28,5ºC i presenta una lleugera però inequívoca olor a sulfur d’hidrogen, que li dóna el nom de Font Pudosa.A principis del segle XX es descriu l’existència d’un manantial termal i mineromedicinal d’aigües de composició carbonat-sòdic que ja era un atractiu per a nombroses famílies que acudien a Sant Climent provinents de llocs propers com Roses o Portbou, i fins i tot de Barcelona, i s’hostatjaven a la fonda La Parra. D’aquesta època (1915) és el testament de Damià Cardoner que llegava 100.000 pts al municipi per a la construcció d’un balneari.

El paratge de la font havia estat de sempre molt concorregut, ja que hi havia hagut un banc i una taula de pedra, resguardats per un plàtan, i també uns rentadors que el convertien en un safareig públic amb “aigua calenta”. Molta gent recorda encara avui quan les dones hi anaven a rentar, precedides de la mainada per guardar tanda. També era costum anar-hi a passejar i a prendre la fresca en el bon temps.

Les aigües van caure en l’oblit quan l’estiueig es va traslladar cap a la costa, i les noves generacions ignoraven els beneficis dels banys pels problemes de pell, i la ingesta pel digestius. I s’oblidaren definitivament per la degradació del lloc: Des de principis dels anys 70 i fins el 1992, la part superior de la font va servir com a abocador d’escombraries, i el 1979 en instal·lar-se el clavegueram al poble, es va construir, per motius tècnics, una fossa sèptica a pocs metres del brollador. Per si això no fos poc, un fort aiguat el 1993 es va endur la font, la taula i bona part de la vegetació.A punt d’entrar al segle XXI, es va tornar a revifar l’interès per la font des del punt de vista paisatgístic i medicinal, i fins i tot s’hi veuen noves possibilitats econòmiques per a la població. El 1999 l’Ajuntament va iniciar el procés per a obtenir la classificació oficial de la font: La Universitat de Girona i un laboratori autoritzat i reconegut per la Generalitat, van dur a terme sengles estudis per tal d’elaborar un text descriptiu de les seves característiques físico-químiques i de la seva utilitat terapèutica.

Mentrestant el 2002 es va construir una escullera al meandre per protegir el paratge dels aiguats i es va netejar la zona; es va fer més gran un dels rentadors, per tal que s’hi pogués posar una persona estirada, i també es va arranjar el viver gran de sota la plàtan.El 31 de març de 2009 el “Boletin Oficial del Estado” va publicar la resolució de declaració de la condició de minero-medicinal i termal de l’aigua de la captació denominada “Font Pudosa”, en el terme municipal de Sant Climent Sescebes. És el reconeixement oficial de la font, i el primer pas, imprescindible, per a la seva explotació comercial.”

Voldria afegir algun apunt per poder completar una mica mes tota aquesta amplia informació, com podem veure, son 7 els petits rentadors, de fet en vien sigut 9, i que en el seu moment , la gent podia fer la bogada de forma individual.Realment l’olor que desprèn l’aigua, es lleugerament a “ous podrits”.Durant l’estada a la font i safareigs, vaig veure diversa gent que recollien aigua amb grans garrafes de plàstic, pel consum i per cuinar, dient que es una aigua excel·lent.Per últim, a un costat, està situada una Àrea d’Esbarjo, coneguda com “Prat de la Font Pudenta”.Informació treta de la Web Oficial de l’Ajuntament de Sant Climent de Sescebes :

http://www.santcliment.cat/coneix/punts-dinteres/la-font-pudosa/

Recull de la informació, Text i Fotografies : Ramon Solé

Que son unes Feixes ?

Cultiu en feixes o cultiu en terrasses, sistema de conreu que disposa el terreny en bancals o terrasses.Les Feixes acostumen a ser relativament planes, horitzontals i poden o no estar sostingudes per talussos o parets, generalment de pedra seca, com per exemple, les conegudes marjades de pedra seca a Mallorca, amb alguns esbaldrecs, s’utilitza per protegir millor i evitar esllavissaments del terreny.Com diem a Mallorca, gairebé tota la serra de Tramuntana n’és plena, a causa dels seus desnivells.La majoria, ja foren construïts en l’època de la dominació musulmana de l’illa.En general, les Feixes,  son de gran extensió, per ho també hi ha de parcel·les petites que no permet l’entrada a maquines i cal fer ho a mà.En molts dels casos, s’han guanyant terreny a la muntanya i al bosc, per cultivar-hi. En els anys de cultiu, pràcticament, els rocs i pedres l’agricultor haurà arribat a treure’ls del terreny.Ha vegades, tenen a prop un rierol o torrent que tot l’any pot subministrar aigua pel rec o també, una mina o font abundosa, que gràcies axó, és tindran aigua recollida en una bassa.Les Feixes han de disposar d’un drenatge que permeti l’evacuació dels excedents de pluja i que no és quedi acumulada l’aigua que podria malmetràs el cultiu per excés d’aigua i humitat.Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cultiu_en_feixes

Altres noms que podem referir-nos a les Feixes son, una marjada, una feixa, un bancal , o una terrassa.En les Feixes, és pot plantar arbres de secà com les oliveres, els ametllers i els garrofers, vinya, o fins i tot, per a horts de diferents tipus de cultius segons l’època de l’any.

 

Recull de dades, text i fotografies : Ramon Solé

Els diferents desguàs d’aigua de pluja en les cases o xalets

Son la forma mes fàcil per procedir a retirar i desguassar l’aigua caiguda en una turmenta i evitar que s’estanquin en el jardí d’una casa o xalet, que estigui a un nivell superior al carrer.Per tant, quan es fa el mur que rodeja a la finca o xalet, és preveu aquestes sortides a l’exterior.El nombre de desguàs, serà en relació quel terreny sigui mes o menys gran.Les obertures podent ser de diferents tipus de materials, el que vulgui el propietari, que sigui mes o menys estètic o funcional.En algun cas en trobem de rodones, ovalades o quadrades fetes d’un ceràmica dura.Altres, mes ens recorden a caps d’animals…per ho son mes delicats i es poden deteriorar fàcilment.El plàstic també esta present.O, quan es fa el mur de formigó, ja es construeix els forats directament a la paret.Hi ha de senzills, tipus rajoletes triangulars.En molts dels casos, ja és venen preparats aquests desguàs.Curios… no ?  alguns estan tapats per la vegetació …

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un camí per passejar a la vora del riu Tenes a Santa Eulàlia de Ronçana

Avui us presento un nou itinerari per poder passejar i gaudir d’un lloc i paisatge que s’ha destinat pel us de la gent amb ganes de caminar o anar amb bicicleta.Aquest tram, és de 6 Quilometres de llargada i paral·lels a riu Tenes, dins del Municipi de Santa Eulàlia de Ronçana,que pot allargar-se en els seus extrem a altres Municipis de les rodalies o sortir del recorregut que us presento per anar a altres punts.Iniciarem el recorregut en la Font de Sant Cristòfol, que esta al peu del riu Tenes i que ja vàrem descriure fa uns mesos.

Agafarem direcció riu a munt, passarem per el gual de Sant Isidre i la resclosa de can Comas, també, ja em fet menció en l’article corresponent en el seu dia.Si seguim el camí arribarem al Bosc de la Casa Vella i la passera coneguda per la Campinya, on va a la urbanització del mateix nom.Un cop entrem per Bosc de la Casa Vella, d’alzines i pins, trobarem el rec de Baix i després la Resclosa de la casa Vella.El camí es fa mes estret i creuem per algun petit torrent, si baixa força aigua pel riu, veurem llocs molt bonics.

Als 15 minuts, arribarem al Pont de can Donat,realment es de recent construcció, per poder passar el cotxes i els vehicles per treballar en els camps propers.En menys de 5 minuts passarem per la Font de la Figuera o Figuereta,

la Font de la Figuera o Figuereta

situada a la llera del riu, on forma petites bassetes naturals.El camí és mes ample, i arribarem després de veure una vegetació densa, a la zona industrial de can Magreaquí podríem dir és un punt no massa bonic.Un cartell ens indica la vegetació que podem trobar a les rodalies de la llera del riu Tenes.Aquí es el moment de decidir en seguir  cap a Bigues i l’Ametlla del Vallès o donar mitja volta per anar al centre de Santa Eulalia de Ronçana.

a Bigues i l’Ametlla del Vallès

Si retrocedim, quan arribem al Pont de can Donat, pujarem, per la carrer, on trobarem un antic Pou de can Roure, fins la carretera  que ens portarà al centre del Poble.On donarem per finalitzat aquest recorregut, que no superarà les dues hores amb una marxa mitja i el terreny es totalment planer.

Text i Fotografies : Ramon Solé

CONFERÈNCIA : “LES FONTS DEL MONTSENY DE VILADRAU” , A CÀRREC D’OSCAR FARRERONS.

Dissabte, 2 de setembre de 2017
Sala Can Sià
17:30 hores

 Organitza: Associació amics del Montseny

Cartell Conferència “Les Fonts del Montseny de Viladrau”

Lloc:  Can Sià

preu:  Gratuït

Hora: 17.30 hores

catagenda: Xerrada

 

 

Recull de la Informació : Ramon Solé i Amadeu Pons

La Torre de l’Aigua del Parc del Llac del Masnou

La Finca de Bell Resguard del Masnou , va ser construïda a l’any 1902,  aquesta propietat , també se la coneixia com La Casa del Marques, donat que el rei Alfons XIII, li va concedir a l’any 1922, el títol de Marques del Masnou.Cal destacar que hi ha un Parc Públic, on hi trobem una diversitat d’arbres i plantes.El mes significatiu és el seu Llac que dona nom al Parc, la Cova i la Cascada.Perquè caigués aigua formant una cascada, es va construir una Torre d’Aigua, situada darrera de la Cova, per tant, a primera vista entre la vegetació i la cova no s’aprecia la seva existència.En la seva part superior de la Torre, està el dipòsit del qual una tubària pel de munt de la cova, porta l’aigua necessària per formar la cascada.La Torre és bàsicament cilíndrica, hi ha una porta per accedir al seu interior.Trobem una antiga escala metàl·lica a dalt, situada en la paret del dipòsit.En  veritat, esta molt deixat i faltaria realitzar una restauració del conjunt de la Torre d’Aigua i la Cova, a la vegada caldria que caigués mes aigua potenciant així la imatge que a perdut de la vellesa de la Cova.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Frare a Santa Fe del Montseny de Fogars de Montclús

De les fonts naturals boniques que es troben a prop del nucli de Santa Fe del Montseny, avui us presento una d’elles,  la Font del Frare.Està al tocar de la riera homònima, i a prop de la carretera BV-5114 que porta de Sant Celoni a Viladrau, un camí ample us derivarà  directament a aquesta Font del Frare, tot just a uns 400 metres de l’ermita de Santa Fe.Quan arribeu, veureu que esteu en una fageda amb arbres grans i la font al seu de van disposa d’una explanada amplia.Disposa d’uns seients de pedra en cada un dels costats de la Font i una taula i seients rodona de pedra front mateix de la font.Un bon broc de ferro, on casi sempre hi cau aigua, qualificada per la gent de molt bona l’aigua.Curiosament, al mig de tota l’allargada estructura de la Font, hi ha una escala de pedra de pocs esglaons, que puja al bosc. Al seu costat, mes dret, es veu com si ves hagut una antiga font.Us recomano la visita a la Font del Frare, donat que el silenci del lloc casi es pot sentir…!

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

 

 

Arbres : El Roure Pènol del Jardí de Tamarita a Barcelona

Dins del Jardí de Tamarita a Barcelona i a prop de l’edifici de la Fundació Blanquerna, trobem un Roure pènol o comú d’Interès Local, destacable perquè és centenari de 23 metres d’alçada, catalogat per l’Ajuntament de Barcelona.Aquest Jardí, està situat en el Barri de Sant Gervasi-La Bonanova, concretament en el passeig de Sant Gervasi, 47 – 49.En El jardí de Sant Gervasi , que és una revista mensual que es rep per correu electrònic, descriu així aquest Roure :

“Aquest roure, catalogat com arbre d’interès local és únic i excepcional, a Barcelona n’hi ha molt pocs d’aquesta espècie i cap altra adopta una forma tan peculiar i asimètrica com aquest : un gran tronc s’enlaira vertical cap al cel i un altre surt gairebé reptant des de la base de l’arbre i es bifurca diversos cops fins a l’alçada dels nostres caps. Impressionant.”Quan visiteu el Jardí, mireu de localitzar aquets Roure, al mirar-lo, penseu… els anys te, i que ven segur a vist passar a molta gent pel seu costat i ell segueix allí… !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé