Arxiu de l'autor: Rasola

Els jardins de la Tamarita de Barcelona

Publicat el per
1

En el Barri de Sant Gervasi-La Bonanova a Barcelona, podeu visitar els Jardins de la Tamarita, en el passeig de Sant Gervasi, 47 – 49.Una vegada que entreu, us semblarà que esteu en un espai natural fora de Barcelona, trobareu molta vegetació i frondosa, llocs enjardinats, moltes fonts i sortidors que donant frescor amb tanta aigua i sobre tot, silenci.No és massa concorregut, trobareu gent llegint un llibre o escoltant musica a traves del mòbil,  hi ha llocs amb molta ombra i bancs repartits pels Jardins, que s’agraeix en dies de calor.Podeu simplement  descansar i veure un munt de flors, d’olors i escoltar el cant de nombroses especies d’ocells que fan el seu habitat en aquests jardins.Els Jardins de la Tamarita, van ser inaugurats en 1994.En la porta d’accés del passeig de Sant Gervasi, en la parets interior hi ha una carota de dona a la dreta i d’home a l’esquerra per on raja aigua per la boca.En front, un petit llac amb tres sortidors i lleons en cada costat.A l’esquerra, hi ha un camí o unes escales, trobareu el llac de les granotes.No gaire mes lluny, el sortidor dels ànecs i nens.L’edifici en el centre d’aquests Jardins, es la seu de la Fundació Blanquerna, proper  veureu un gran Roure de interès local.Entre plantes i moltes flors, un altre sortidor .Mes al fons una estructura en forma de petita cascada.Hi ha varis camins per baixar a un nivell inferior, i una escala que fa corba, que porta a un espai destinat als petits, amb jocs, en aquest punt es trobava el torrent del Frare Blanc.Hi ha una representació d’arbres i arbust mediterranis de tots tipus, pi, roure, alzina, teixos, tarongers agres, boixos.En un costat mig amagat per la vegetació, trobareu l’edifici dels jardiners.En resum, Els Jardins de la Tamarita, son un verdader encant.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Font de la guineu i la cigonya del Parc de la Ciutadella de Barcelona

Publicat el per
Respon

La Font de la Cigonya i de la Guineu, està situada dins del Parc de la Ciutadella de Barcelona, front a l’Umbracle, està datada a l’any 1884 i és obre de Eduard B. Alentorn realitzada en marbre blanc.

Va ser instal·lada el 1890, després que l’ajuntament l’adquirís directament de l’escultor, a qui van pagar 6.000 pessetes.

Te una faula molt antiga i que us la passo :

“ Una guineu va convidar la cigonya a dinar a casa seva i li va oferir sopa, de manera que mentre la guineu se la prenia, la cigonya patia perquè no podia arribar al líquid amb el seu llarg bec.

Humiliada la cigonya, va convidar un altre dia la guineu a casa seva i li va oferir llet en un alt vas, de manera que la guineu no va poder beure.

Faula de Jean de La Fontaine”

Molta gent passa cada dia per aquest lloc i podria ser que alguns desconeguin d’aquesta faula.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre : Fonts de la Plana Alta – visites i excursions. (Castelló) – Any 2017

Publicat el per
2

Dades generals :

Autor : Monfort Galmés, Jordi.

Fonts de la Plana Alta: visites i excursions.

[El Ejido]: Círculo Rojo, 2017.

Pagines : 104

ISBN 978-84-9160-174-6.

Preu : 14 €.

Comentari sobre el Llibre :

Aquest any 2017 està essent fructífer per als aficionats a les fonts. Fa pocs dies comentàvem el llibre de Joan Soler sobre les fonts de Montserrat. Avui ens plau parlar d’una altra obra que ha vist la llum fa pocs mesos. En aquest cas l’estudi s’escapa dels límits de Catalunya, però està escrit en la nostra mateixa llengua, ja que es tracta d’una guia referida a les fonts de la comarca valenciana de la Plana Alta (capital, Castelló de la Plana).

En aquesta ocasió la realització no és tan reeixida com l’anterior; però no hi ha dubte de la seva bona intenció i dels seus punts positius. En total el llibre recull 74 fonts (inclou fonts i altres elements, com pous o ullals), i les presenta agrupades pels 15 municipis on es troben, ordenats alfabèticament. (Cal dir que el primer municipi inclòs, Alcalà de Xivert, pertany realment a la comarca del Baix Maestrat.) Benicàssim, «Benlloch» (nom oficial de Bell-lloc), Borriol, Cabanes, Castelló… fins a Vilafamés i Vilanova d’Alcolea.

De cada font se’n dona la mateixa informació: indicacions bastant detallades per arribar-hi (sense representació cartogràfica), coordenades UTM, altitud, descripció de l’entorn i mesura del cabal (amb la data de la presa de les dades). Quan acaben les descripcions de les fonts comença un apartat anomenat «Fotogaleria», que inclou les fotografies de les fonts, en blanc i negre (n’hi ha dues o tres per pàgina), amb el mateix ordre que el cos del llibre.

La primera de les fonts descrites, que pertany com hem dit al municipi d’Alcalà de Xivert, són les fonts d’Alcossebre, que sorgeixen arran de mar mateix i que van tenir una entrada en aquest blog fa uns anys:

https://fontsaigua.wordpress.com/2015/05/20/les-fonts-daigua-dolca-a-la-platja-dalcossebre-de-castello-comunitat-valenciana/

Sens dubte es tracta d’un llibre fet amb estimació, per un excursionista amant de la comarca de la Plana Alta i del seu patrimoni històric i antropològic. L’autor (nascut el 1971 a Castelló) ha trigat més de quinze anys a aplegar les dades –segons confessa al pròleg– i, si bé no inclou totes les fonts, sí que n’hi ha una quantitat important.

Aquesta edició es podria millorar incloent les fotografies al costat de la informació de cada font; naturalment, si les fotos fossin a color se’n podrien apreciar millor els detalls, encara que el preu del llibre hagués d’augmentar una mica. Afegir un mapa de localització de cada font (o de les més apartades de les vies importants) seria útil per trobar-les sobre el terreny amb més facilitat. I un índex alfabètic final, amb el nom de totes les fonts, ajudaria a recuperar-les amb més rapidesa. Una darrera correcció ortogràfica i ortotipogràfica li hauria anat molt bé, a aquest llibre.

Com a anècdota direm que l’editorial del llibre té la seu a la província d’Almeria, i que els exemplars s’han imprès a Polònia. Són coses de l’economia global.

Animem a Jordi Monfort que, després d’aquest seu primer llibre, ens continuï regalant amb més propostes de descobriment de fonts i paratges naturals d’un interès innegable. Enhorabona!Podeu fer la consulta de llibres de Fonts a la biblioteca virtual de l’Amadeu Pons :

https://cat.librarything.com/catalog/apons

 

Text de presentació del llibre en aquest Blog : Amadeu Pons. Col•laborador del blog “Fonts Naturals, aigua, muntanya i mes…”

Recull de la informació : Ramon Solé

La Bassa del Rec de Rosanes de La Garriga

Publicat el per
Respon

En les Planes de la Garriga i a prop del recorregut que fa el riu congost, és van assentar els conreus d’aquest municipi.La Bassa del Rec de Rosanes, va ser i és, un punt estratègic per poder fer la distribució a traves de petites sèquies o recs per proporcionar l’aigua necessària per regar el camps d’aquesta zona.La masia o posteriorment convertit en Castell de Rosanes, ara un important i selecta Restaurant, era el propietari de la majoria de terres properes i perquè no fora unes terres de seca, és va per medi d’una resclosa agafar i conduir l’aigua del riu Congost,  fins La Bassa del Rec de Rosanes, per ser unes terres fèrtils i riques.Durant la Guerra Civil Espanyola, aquest camps es van explanar fer una camp d’aviació entre can Fernàndez i Rosanes, les sèquies van ser tapades.Posteriorment acabada la guerra, a l’emprendrà les feines de nou en els camps, es van tornar a fer servir fins l’actualitat tota la xarxa de recs i així com La Bassa de Rec de Rosanes.Per anar-hi, podeu sortir des de La Garriga, en la seva part sud en la zona industrial, hi ha algun cartell que fa referència, cal que passeu pel pont del riu Congost,i agafar pel carrer del Bages, y seguir pel carrer Ramon Ciurans i desprès el carrer de Rosanes ( pista de terra)on al poc hi ha el Restaurant de Rosanes, seguiu pocs metres fins  La Bassa de Rec de Rosanes, situat a la vostra dreta. ( no confondre amb el vell Safareig situat a l’esquerra).

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de l’ànima del Gorg Negre d’Oristà

Publicat el per
Respon

El Gorg Negre, conegut també pel gorg del pla d’Oristà, es troba sota del pont del riu Bassi. A la banda dreta del saltant del gorg, a la vora es trobava la Font de l’Animeta. A prop també hi passava el camí ral per on la gent hi passava molt sovint.Un dia van començar a dir que a la Font del Gorg Negre hi sortia por…!

Que uns dies sortia una noia vestida de blanc però que al acostar-s’hi desapareixia.

Deien que era l’ànima d’una noia que havia mort ofegada al gorg.

Altres deien que l’ànima d’aquesta noia tornava per fer saber que allà hi havia hagut una mort violenta…

També, que era degut a un incompliment d’una deixa, que abans hi vivia un pagès que volia que una vegada sigues mort, es venguessin les terres i que amb els diners es fessin misses.

Llavors la seva ànima tornava per reclamar les misses.

Des de llavors la font és coneguda com la font de l’Animeta.

 

Recull de la Llegenda : Costumari Català

Fotografies : Dora Salvador

( Les fotografies no corresponen al Grog Negre d’Oristà)

 

Avui destaquem : La Font dels Balços d’Aiguafreda

Publicat el per
Respon

Podeu arribar amb el vostre vehicle per anar a la Font dels Balços, fins l’aparcament de front l’entrada al cementeri d’Aiguafreda, allí el podeu deixar-lo.Agafeu el camí direcció al castell de Cruïlles, i al trobar el primer trencall, gireu a la dreta, a pocs metres hi ha un caminoi a la vostra esquerra que enfilarem per ell.Sense deixar-lo arribareu directament a La Font dels Balços amb uns deu minuts. Típica Font de muntanya amb aigua a uns 18 graus en ple agost i mesurada enguany pel amic i col·laborador d’aquest Blog, Amadeu Pons.Teniu d’anar amb compta que hi ha una antiga pedrera en la part esquerra de la Font, en certa forma a l’aproximar-vos per gaudir de la panoràmica paisatgística que veureu, no caiguéssiu.Al costat dret de la Font dels Balç, hi ha una notable alzina i és pot donar com a punt de referencia.També, al costat de la Font, disposa d’un petit abeurador de pedra, on després de passar per la pica, cau l’aigua sobrant, que segons és diu,  servia per abeurar-hi el bestiar del castell de Cruïlles.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Faig especial menció a l’Amadeu Pons i de la Laia, perquè ells em van invitar a fer un recorregut per les Fonts per Aiguafreda i poder fer aquest article, el passat 17/08/2017.

Arbres : Els Arbres mes destacats de la Vall d’Olzinelles de Sant Celoni

Publicat el per
Respon

El Montnegre des de sempre s’ha destacat per la seva densa i variada vegetació. Te un dels boscos mes ven conservats de Catalunya.Cal destacar en el seu conjunt la Vall d’Olzinelles que pertany al municipi de Sant Celoni.Dins d’aquest paratge de la Vall, podem observar i gaudir d’uns magnífics arbres centenaris.Avui us passo la informació dels mes destacats i que estan catalogats, donat que formen part del patrimoni del Parc Natural del Corredor – Montnegre :

La Pollancre d’Olzinelles :

Esta al costat del camí de passejada paral·lel a la riera i abans d’arribar al trencall de can Valls amb la carretera a l’església d’Olzinelles. La Pollancre, te 26,6 metres d’alçada.Conjunt d’interès de la Pega : Està format per a 14 plàtans majestuosos i una gran Alzina. Situats front de l’entrada a can Valls, separats per la carretera. En aquest lloc hi ha la antiga Font de la Pega amb les Bases.Conjunt del Pont de l’Aranyal :

Per anar-hi cal entrar a la Finca de can Valls, per camí de sota que voreja la masia, una vegada que em fet el perímetre de la casa remuntarem el camí que va paral·lel a la riera o sot de les mines.En aquest punt hi ha un pont, al seu costat  esquerd i trobarem el gran plataners i varis Faig, per ho el que és destaca te 18 metres d’alçada.

El Cedre de Can Valls:

Un cop passat el pont, ens fitxarem amb el cedre que esta situat al centre de la plaça que forma el bosc. El Cedre, te mes de 20 metres de alçada.Son diversos els arbres que podem trobar a peu de la carretera de Sant Celoni  a Olzinelles, que es destacant per ser alts i centenaris, especies mes comunes son els Pins i les Alzines.En conjunt la Vall d’Olzinelles es un verdader parc,  per la important vegetació que te, gràcies que és un lloc molt humit i que plou molt freqüentment.Si no ho coneixeu, us recomano poder anar-hi i gaudir d’aquesta Vall, amb vehicle o a peu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un passeig per les Fonts urbanes de Tiana

Publicat el per
Respon

Cal fer un a passejada per anar veient les diferents Fonts de Tiana que avui us presento, pels carrer d’aquesta Població, i que complementa altres Fonts que us vaig presentar fa temps en aquest Blog :

La Font del RonyóSituada en el passeig de la Vilesa. L’avi  Salarich, va decorar part de la façana amb diferents plafons fets amb pedretes i rajoles de colors. Font natural, a l’esquerra de la imatge podem veure l’entrada a la mina.

La Font d’en Nolis

Està en el carrer Ferré Vidal, darrera de l’Església.A poca distancia hi ha l’entrada a la mina, aquesta Font és d’aigua natural.La Font del Carrer de les Flors

Està adossada al mur de pedra d’una casa particular. L’aigua és de xarxa.

La Font del carrer Lola Anglada

Emplaçada a la confluència dels carrers de Sant Cebrià i Lola Anglada. Fa com una petita cova.

La Font de la Plaça de la Vila

En un costat de la plaça esta situada aquesta Font, que no raja des de fa temps.

La Font de les Pedres i Rajoles

En una placeta interior del carrer Lola Anglada,  hi ha aquest Racó de l’Avi Salarich.En el seu dia va decorar les parets de les cases amb Rajoles i Pedretes a colors amb motius diversos.Hi ha una antiga Font de xarxa que actualment està molt malmesa.

La Font de l’Av. Isaac Albéniz

Situada en l’Avinguda Isaac Albéniz, 22. Fa com una petita placeta interior a l’avinguda.També, bellament guarnida les parets de la Font amb Pedres i rajoles de colors fent motius diversos.

La Font del carrer de Sant Cebrià

Entre el carrer de Sant Cebrià i el carrer Verge del Carme, hi ha una casa amb jardí públic, que en la seva paret trobarem una font, curiosament hi ha uns seients de fusta de diversos colors.

Que tingueu una bona passejada per els carrers de Teia !

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Torres d’aigua de la Fabrica de Casaramona de Barcelona

Publicat el per
Respon

La Fàbrica Casaramona és un antic edifici d’estil modernista construït del 1909 al 1912, situat entre els carrers Mèxic, Morabos i Gilbernat.Us passo una mica de la seva historia :

“La fàbrica era propietat de Casimir Casaramona i Puigcercós, industrial cotoner, especialitzat en la confecció de mantes i tovalloles, que necessitava un nou edifici per substituir la fàbrica anterior, que s’havia cremat.

Es va encarregar el projecte a Josep Puig i Cadafalch, un dels arquitectes més destacats del modernisme català, que va projectar una fàbrica modèlica.”De la construcció sobre surten dues Torres, que eren dipòsits d’aigua que constituïen un sistema de protecció contra incendis dels més moderns de l’època. En una de les Torres, posa el cognom del propietari i en l’altre veiem el gran dipòsit rodo.Es va inaugurar la fabrica el 1913. Va ser un dels primers edificis que es van aixecar a Montjuïc. Posteriorment la fàbrica va quedar envoltada per les noves construccions.Després de la vaga general, l’empresa va fer fallida i el 1920 ja era tancada.  Entre 1940 i 1992 l’edifici va allotjar les cavallerisses i el parc mòbil de la policia nacional. L’any 1976 l’antiga fàbrica Casaramona de Josep Puig i Cadafalch va ser declarada Monument Històric d’interès nacional i té la consideració de Bé Cultural d’Interès Nacional. Es l’actual seu del Caixa Fòrum – Barcelona des del 2002.

 

Dades : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font d’Hèrcules del Palau Reial de Pedralbes de Barcelona

Publicat el per
Respon

La Font d’Hèrcules, va ser obra d’Antoni Gaudi, en l’any 1884 i situada en la finca de la Família Güell tenia a Pedralbes. Bona part dels terrenys van ser cedits per a la construcció del Palau Reial de Barcelona.L’estructura de La Font  d’Hèrcules, es bàsicament de pedra i el broc de ferro forjat  imita a un drac xines; l’aigua va a parar a una gran pica de pedra amb les quatre barres, al fons hi ha un banc corbat de pedra i a sobre d’un pedestal, el bust de marbre d’Hèrcules, que no és l’original, va ser col·locat l’any 1984 quan va ser restaurat el conjunt de la Font.Mes informació sobre aquesta Font, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_d%27H%C3%A8rcules_(Gaud%C3%AD)

Curiosament durant molts anys, aquesta font va estar tapada i amagada per la vegetació, i de la seva existència no va ser redescoberta fins a l’any 1984, tal com us deia anteriorment, quan es van realitzar uns importants treballs de neteja, i és va procedir al seu arranjament.De La Vanguardia, us passo aquest article sobre aquesta Font :

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20161202/412316263292/fuente-hercules-antoni-gaudi-palacio-pedralbes-barcelona.html

Podeu visitar aquesta font, dins de l’horari establer, tot visitant els Jardins del Palau Reial de Pedralbes.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé