Arxiu de l'autor: Rasola

Arbres : Alguns dels arbres mes notables de La Garriga

Publicat el per
1

He seleccionat tres punts on hi trobareu uns exemplars d’Arbres Monumentals – Locals de La Garriga :

  • Les dues Nogueres Americanes de can Sala situades entre la plaça del silenci i can Sala.
  • El Roure de l’Hostal front mateix de l’entrada a la casa on el seu costat hi ha una petita plaça i la Plaça dels Til·lers, 24.
  • El Plàtan de can Caralt situat en la cruïlla dels carrers Moranta i Negociant.Podeu trobar mes arbres notables dins de La Garriga, com pins, alzines, entre molts altres…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Park Güell, lleure, caminar, museu, admirar… i mes !

Publicat el per
Respon

El Park Güell és un gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta de Barcelona, al vessant del turó del Carmel que mira al mar, no gaire lluny del Tibidabo.

Park Güell, a principis del segle passat i cabres per les rodalies

Va ser dissenyat per l’arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català, construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926.

100 columnes

Per informació sobre Antoni Gaudí :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Gaud%C3%AD_i_Cornet

Té una extensió de 17,18 hectàrees (0,1718 Km²), això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del sud d’Europa.Durant 1984 la UNESCO va declarar el Park Güell Patrimoni de la Humanitat.Per a mes informació, podeu consultar a :

https://www.parkguell.cat/conegueu-el-park/mes-de-100-anys-dhistoria/

Els serveis son :

El parc està situat a 15/20 minuts en metro o cotxe del centre de la ciutat. S’hi pot accedir amb els autobusos, el bus turístic de la zona nord, i el metro (línia 3) de Lesseps.El parc disposa d’una àrea de jocs infantils, fonts, bar, llibreria, pista de patinatge, espai per a gossos, arbres catalogats i WC.Calendari i horari: De novembre a febrer de 10 a 18 h, març i octubre de 10 h a 19 h, abril i setembre de 10 h a 20 h, de maig a agost de 10 a 21 h. Tots els dies de l’any inclosos festius.L’òrgan responsable de la seva ordenació és “Parc i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona”.Facilitat d’accés: El parc és accessible per a minusvàlids amb cadires de rodes, però a causa dels pendents i de la grandària del parc, algunes zones són de difícil visita per a persones amb minusvalideses.Malgrat tot, les àrees bàsiques poden visitar-se.S’ha fet una ruta totalment diferent, anar a visitar el gran dipòsit subterrani d’aigua que disposa el Park Güell situat a prop de les columnes.Per a mes informació consulteu a :

http://literattours.blogspot.com.es/2012/07/visita-al-diposit-subterrani-del-park.html

Fins a mitjans del segle passat, és podia anar a buscar aigua en alguna font natural dins del recinte del Park Güell, com la Font de Sant Salvador, o de les Columnes.

És el Parc mes gran de Barcelona i mes visitat pel turisme nacional i internacional.Demà, us presentaré la Font de Sant Salvador del Park Güell.

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

Fem Safareig… al rentador petit de Salardú

Publicat el per
Respon

Des del centre de Salardù, cal anar a aquest petit Safareig, per la carretera de la Molà de Salardú, que us portaria al Pantà de Aiguamòg.

Abans de l’entrada al Golf veureu a peu de la citada carretera i a ma esquerra, el safareig i abeurador.De fet, l’aigua primer cau a l’abeurador, i desprès  passa al safareig i l’aigua sobrant  acaba desguassant  al clavegueram . Com us dic no es massa gran, anavan les dones que hi rentava la roba en el seu moment.  De fet era mes per abeurar el bestia que per rentar-hi roba.Ara sols és un record d’un passat on les dones de les rodalies podien trobar-se per parlar una estona de les coses del cada dia,  en un petit poble de Muntanya, com era fa un segle en rere…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Internet

 

 

 

Com era la Font de can Ginesta de Vallromanes?

Publicat el per
Respon

La Font de can Ginesta, estava situada a prop de la carretera de Granollers a Alella  BP- 5002, abans d’entrar al poble de Vallromanes.Va ser a principis del segle passat, un bon lloc de reunió de famílies per passar el dia, fent verdaderes Fontades. Disposava d’una explana de plena de vells arbres, amb taules i bancs de pedra.

Any 1986 – Arxiu Rasola

Us passo del Blog de “La Brolla del Toni” un article molt elaborat sobre la Font de can Ginesta :

http://labrolla.blogspot.com.es/2009/02/la-font-de-can-ginesta.html

Al fer-se el remodelatge del camp de golf, va desaparèixer. De l’arxiu meu Rasola ús puc felicitar les últimes imatges que a mitjans dels 80 del segle passat, vaig poder fer de la font.

Any 1986 – Arxiu Rasola

Sigui un record de la Font de can Ginesta, que per molta gent gran va ser un punt de jocs i passar-ho be…

Text i fotografies antigues : Ramon Solé ( Arxiu Rasola)

Els fanals de Pere Falqués i la Font a l’Avinguda Gaudí de Barcelona

Publicat el per
Respon

En cada extrem dels tres primers trams de l’avinguda Gaudí, s’hi ubiquen uns fanals modernistes, dissenyats per Pere Falqués, amb una base de pedra esculpida per Alfons Jujol i la part superior de ferro forjat per Manuel Ballarín.Aquests sis fanals, que daten de 1909, van ser situats originalment a la plaça del Cinc d’Oros, d’on van ser retirades el 1957 perquè es considerava que obstruïen el trànsit.Després de casi trenta anys guardades als magatzems municipals, el 1985 van ser recol·locades  a l’avinguda Gaudí.La Farola que toca als carrers Provença amb Avinguda Gaudi, te la particularitat de disposar en dues cares d’una Font amb pica i al centre la imatge lateral del cap de Gaudi.Algun de vosaltres a lo millor no us heu fitxat d’aquesta font al passar per aquest punt…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Paisatge

Publicat el per
Respon

Ara a les nits al Pirineu

sembla nevar de tanta lluna;

és cert que als pics hi ha encara neu

i és cert també que ho fa la pruna

tota florida que ara es veu.

Sembla quieta i va brunzent

tota empolsada de fortuna,

mira’s a l’aigua d’un torrent

i es veu ben blanca

però és bruna

que els roquissers senten turment.

Diu la granota el seu cant ronc

-cant a la molsa i a la runa-

i sembla un home cada tronc,

fidels soldats que té la lluna:

soldats que amaga el núvol bronc.

Cada filera és un camí,

llances esteses una a una;

si el núvol bronc passa per qui

cada filera pren tot d’una

l’aire d’emprendre un nou destí.

 

 

Joan Salvat – Papasseit

 “La gesta dels estels”

Si voleu conèixer mes dades del  Autor, consulteu a :

http://www.escriptors.cat/autors/salvatpapasseitj/pagina.php?id_sec=2230

 

Recopilació i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : El Pou de la Resclosa de Sant Celoni

Publicat el per
2

Per anar al Pou de la Resclosa de Sant Celoni, us cal sortir des de la rotonda del “Centre comercial Altrium” on hi ha rètol indicatiu de la BV-5112 cap a Olzinelles.Passat el pont sobre el riu Tordera cal girar a l’esquerra,  anireu per una pista de terra, paral•lels a l’Autopista, girareu a la dreta per passar sota el túnel de l’autopista AP-7, que us portarà a Can Draper en pocs moments.La ruta està senyalitzada amb pals indicadors i marques verd/ blanc del SL-C 79. Passada aquesta antiga Masia, seguireu el camí paral·lel a l’Autopista AP-7, deixareu un trencall a ma dreta que va a unes masies, al pocs temps un camí de l’esquerra que fa una certa baixada i passa per sota de la referida autopista i  que torna a Sant Celoni, no l’agafeu. Seguiu el camí principal i trobareu el torrent de Bosc, que tampoc no l’agafareu, a la dreta el camí.Ara fa una certa pujada i a menys de deu minuts, desprès d’una corba, un camí surt a la vostra dreta barrat el pas per una barrera, esteu en Finca Privada, cal respectar l’entorn.Ja esteu al paratge conegut com la Resclosa, per axo diem el Pou de la Resclosa.Segons ens explica el propietari de la finca, Pere Illa, aquest Pou era molt abundós amb aigua i els seu avi i el pare, van fer un sobreeixidor o sortida d’aigua, perquè l’aigua sobrant sortís, i van posar una conducció, on ara podeu veureu a ma esquerra tot pujant pel camí que porta a la caseta, on hi ha varis plàtans.En els anys, a l’anar baixant el nivell d’aigua per manca de pluges, es va tornar a fer uns nous desguàs.La gent de Sant Celoni i rodalies, anava a recollir aigua directament als tubs de desguàs del Pou, com si fora una “Font”.Actualment i des de fa molts anys, no raja en cap de les tres brocs, el pou no assoleix l’alçada suficient per desguassar.És un lloc tranquil i molt ombrívol. Llàstima que no tingui aigua en cap dels tres brocs.  A la part baixa del camí principal hi ha una antiga bassa rodona.Nota : Aquest article, vaig publicar-ho amb el nom de la Font del Ferro, i aqueta està situada molt mes lluny d’aquesta contrada, i la caseta no es dels caçadors, cal dir que es va construir pels propietaris de la Finca pel seu propi us.

 

Recull de dades : Pere Illa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Article actualitzat el 29/12/2018

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : L’Alzina de ca l’Esmandia de Cànoves i Samalús

Publicat el per
Respon

Per arribar-vos a aquesta Alzina, el millor i me fàcil, es adreçar-vos per la carretera BP- 5107 direcció La Garriga, una vegada passeu per el trencall de la dreta que us portaria al poble Cànoves, a poca distancia, teniu que desviar-vos per la pista de l’esquerra que és asfaltada,  que us portarà al cementeri,  seguiu entre camps i bosc, arribareu a la Urbanització de ca l’Esmandia, teniu que entrar per la avinguda del mateix nom fins el Local Social (Bar).En el jardí amb jocs infantils i de darrera del establiment trobareu aquesta notable Alzina.Disposa de nombroses branques que formen una copa ven arrodonida.Es un lloc ideal per estar-hi una estona amb un bon llibre, és un espai molt tranquil.En la paret del Local Social, que dona al jardí podem veure pintada l’Alzina.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Torre del rellotge i la Font de les dues cares, al Barri de Gràcia a Barcelona

Publicat el per
Respon

És coneguda popularment amb el nom de “el campanar de Gràcia” i símbol inqüestionable del barri de Gràcia de Barcelona, va ser construïda als voltants de 1870, i esta situada en la plaça de la Vila de Gràcia. L’arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias va ser l’artífex d’aquesta torre.La Torre va ser coronada amb un rellotge de quatre esferes, una en cada costat de la torre; així es pot veure en qualsevol punt de la vila.Te 33,5 metres d’alçada i és de forma octogonal amb una sòlida base quadrada en la que hi ha una font.A l’interior, hi ha una escala en espiral de volta seguida i sense replans que permet arribar a la maquinària del rellotge. La campana gran, és coneguda popularment com la Marieta. En els seus podem veure el signes del zodíac.La Llegenda :

“Conta la llegenda que el 1870, durant l’aldarull de les quintes, va estar sonant des del 4 al 9 d’abril, impulsada per una corda fins al terrat d’una veïna. Les tropes del general Gaminde, situades al pla de Barcelona, bombardejaven la vila rebel per mirar de fer callar la campana”…

La font amb dues cares que polsant un boto cau l’aigua per les boques, esta en el lateral front l’antic Ajuntament de Gràcia.És classificat com a bé cultural d’interès local pel Catàleg del Patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona i pel Catàleg del PERI de Gràcia.Cal dir que aquesta Torre mai ha fet les funcions de “ Torre d’Aigua”.

 

Recopilació de dades :  Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 12 #

Publicat el per
Respon

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 4 objectius Curiosos :

  • A Lliça d’Amunt, i sortir per la vora del riu Tenes, observem que s’ha instal·lat uns aparells per fer esport de forma lliure per la gent que passeja o camina per aquesta zona ombrívola del bosc.
  • També a Lliça d’Amunt, si aneu per la vorera de la carretera de Parets a Bigues, BV- 1435 i en el numero 24, observareu en la cantonada un munt de diferents cactus i a la paret de la casa igual, que ven segur fareu fotografies.
  • En l’entrada a consultes externes de l’Hospital de Granollers s’ha recobert a les faroles, seients, arbres i arreu, treballs manuals de llana i altres teixits
  • A Castellbell i el Vilar, a prop de la Font de Serraïma, els mateixos voluntaris que han recuperat la font, també,han fet una tasca important, tallar aquesta planta invasora d’un arbre que estava sent ofegada, com podem veure era mes gran proporcionalment que el propi arbre.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé