Arxiu de l'autor: Rasola

Un record per la Font de la Guatlla de Montjuic a Barcelona

Publicat el per
Respon

Era una de les fonts mes antigues que tenia Barcelona, situada a peu de la muntanya de Montjuic, on ara esta el petit barri que li va donar nom, Font de la Guatlla.Montjuic tenia nombroses fonts naturals, amb un ric subsòl amb aigües, durant molts segles, els Barcelonins anaven a la recerca de les aigües donat que no es disposava d’aigua corrent a les cases, sols hi havien pous públics i mes tard en alguns punts estratègics de la ciutat va haver fonts d’aigua conduïda des de Collserola.

Font Trobada

Per tant les fonts d’aigua naturals situades a Montjuic, eren un be i una necessitat per la gent d’aquelles èpoques, com la Font dels Tres Pins, la Font Trobada, la Font del Gat…

Fonts i berenadors a Montjuic

Concretament es te constància de l’existència de la Font de la Guatlla des del segle XVIII, i donava l’aigua a les gent humil que habitava en aquest sector de Barcelona.En el segle passat, l’Ajuntament va decidir conduir l’aigua al clavegueram i posterior enderrocament de l’estructura on estava la Font, i portar aigua pública en aquest barri.En 1997, es va fer un monument amb un cap, on per la boca deuria de sortir l’aigua, per així, recordar que havia existit la Font de la Guatlla en el seu Barri.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Demà seguim amb la setmana dedicada a les Fonts.

Vols ser del grup de col•laboradors del Blog ?

Publicat el per
Respon

Hola amics i amigues, seguidors i res :

Tant el Blog de Les Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i mes…. i del Blog de Terra, Aigua i Recons, disposa d’uns col·laboradors que periòdicament aportant fotografies o text, per articles que sortiran publicats en algun dels dos blogs.Voldria donar les gràcies a aquest col•laboradors actuals, i que son :

  • Ramon Badia
  • Carles Cornado
  • Tito Garcia
  • Jordi Noves
  • Amadeu Pons
  • Dora Salvador
  • Jordi Serra
  • Oriol-Ramon Solé

Si tu vols col·laborar, pots fer un reportatge fotogràfic i té’l publicaré al blog corresponent, segons el tema i també, pots fer la descripció, com arribar-hi, dades generals, etc., així de senzill.Sempre totes les fotografies i/o text, van amb el nom de l’autor.A veure si us animeu i participeu !

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia, Dora Salvador, Oriol – Ramon Solé, i Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Passavets de Fogars de Montclús – Santa Fe del Montseny

Publicat el per
Respon

Per les rodalies de Santa Fe hi ha diverses fonts naturals, no obstant la Font de Passavets, és una de les mes conegudes per els visitants i excursionistes que pujant al Turó del Home o que visitant altres llocs.Si agafem la carretera BV-5114 que porta de Sant Celoni a Viladrau, passada la pista que ens portaria a Santa Fe, a uns tres-cents metres trobarem un aparcament senyalitzat, on podreu estacionar el vostre vehicle. Allí hi ha un camí barrat per una cadena, i ja veureu mes al fons la Font de Passavets, situada en una amplia explanada rodejada de grans faigs.Font ven protegida per un mur que us pot servir de seient. Generalment te un bon cabal d’aigua tot l’any, l’aigua cau a un enreixat de ferro.Es una font de parada per agafar força pel camí d’anada o tornada…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

Durant la propera setmana, tots els dies serà dedicada a les Fonts.

Arbres : El Plàtan centenari de la Plaça Lluis Perpinyà de Granollers

Publicat el per
Respon

Aquest  gran Plàtan,  està situat en la Plaça  Lluis Perpinyà de  Granollers, esta dins del Pla especial de protecció i gestió del patrimoni natural del Municipi.En aquest Pla, s’especifica les actuacions de conservació, millora, protecció, difusió, entre d’altres,  aquest Pla va ser aprovat el novembre de 2005.Hi ha catalogades 95 especies dins de Granollers a protegir gràcies aquest Pla local.El dijous dia del Mercat setmanal, és omple per les rodalies del Plàtan centenari de la Plaça  Lluis Perpinyà, nombrosos venedors i és congrega a la llarg del matí ple de gent de Granollers i rodalies a mirar i/o comprar.Aquest arbre a viscut molts anys fent ombra. De fet, a primers del segle passat  eren 4 Plàtans, tenien al seu centre una Font molt bonica.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Itinerari per la Riera de Vallcàrquera del Figaro

Publicat el per
Respon

És un itinerari molt fàcil per anar amb família, es planer  en part del recorregut i amb una lleugera pujada en la pista asfaltada fins la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera.

Teniu d’iniciar l’Itinerari, tot surtin per l’antiga carretera de Ribes des del Figaró, una vegada passeu per les Fonts de Ca l’Andreu, gireu pel primer trencall que de fet és una pista de terra, hi ha cartells que indicant el recorregut, és pràcticament el mateix que per fer l’Itinerari dels Arbres.En el costat dret teniu la riera que de fet és el punt final abans de donar les seves aigües al riu Congost.Al poc trobareu un salt d’aigua i el primer gorg, el mes fotografiat del recorregut per la gent.Uns metres mes a munt, està la font de la Noguera Punxeguda, en general no te aigua, és un bon lloc per fer un àpat.Ara teniu de seguir  paral•lels a la riera de Vallcàrquera, el camí es estret, ombrívol i ple d’arbres.Sempre baixa aigua, amb mes o munys cabal, teniu d’anar en compta si a plogut el dia abans en força en aquest sector, perquè la riera por baixar molt abundant i fer difícil el passar d’una banda a l’altra en algun dels llocs del recorregut.Durant el recorregut podreu observar una verneda ben constituïda,acompanyada de freixes, oms, alzines i avellaners… que gràcies a la humitat constant i permanent de l’aigua de la riera fa que la vegetació sigui destacada i sana.Anireu veient diversos gorg no massa grans en aquesta part baixa de la riera.Poc abans de creuar la riera, podreu veure un nou salt d’aigua i un grog.Arribareu a la pista asfaltada que ens portarà fins el Molí, la seva font i mes tard, a l’Església de Sant Pere de Vallcàrquera.Per les rodalies de l’Església, podeu baixar fins els gorgs propers, aquí ja son mes petits i disseminats.No s’acaba aquí el curs de la riera, de fet ve de molt lluny… des del Tagamanent.Si deixeu aquí l’Itinerari, i torneu fins el Figaró, a un cincs minuts de deixar el Molí, trobareu un caminoi que us baixa a la riera, allí esta el punt que antigament s’agafava aigua  hi ha una petita resclosai l’aigua tot passant per un rec la portava al Figaró per regar les hortes.Actualment una comporta no deixa passar-hi l’aigua cap el rec.Aquesta Riera, és una de les més ben conservades que donen  al riu Congost.Si no ho coneixeu us suggereixo que un dia hi aneu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre : L’Atles dels ocells nidificants del Maresme

Publicat el per
Respon

Fitxa :

Autor/es :  Badosa, Enric / Andino, Héctor  entre altres col·laboradors

ISBN13 :  9788495526137

ISBN10 :  8495526131

Tipus :  Llibre

Pagines : 181

Primera edició : desembre de 2005

Segona edició : 2008

Enquadernació : Rústica

Editorial:  ELS LLIBRES DEL SET-CIENCIES

Preu aproximat : 18 euros

Comentari :

És un estudi exhaustiu de Héctor Andino, Enric Badosa, Oriol Clarabuch i Carles Llebaria de les espècies nidificants a la comarca.

La segona edició,  inclou un CD amb material sonor recollit a les observacions fetes durant la recerca.Aquesta obra col·lectiva ens mostra que al Maresme hi crien 114 espècies d’ocells.

D’ençà l’anterior treball que s’havia fet el 1983 s’ha constatat un canvi a l’avifauna del Maresme, ha augmentat el nombre i distribució d’espècies forestals, de rapinyaires, d’aus aquàtiques i d’espècies urbanes.Per contra, s’ha reduït la distribució de les espècies lligades als conreus, un fet lògic ates la regressió que l’agricultura ha patit en aquesta comarca.

 

Recull de Dades : Ramon Solé

Que es l’hidrant ?

Publicat el per
Respon

L’hidrant, es un parell hidràulic connectat a una xarxa general de distribució d’aigua, que s’utilitza per a subministrar aigua a pressió per a l’extinció d’un incendi o per a regar algun camp. També és conegut com a boca d’incendis.

Podrem trobar tres versions :

  • La que esta externa a nivell de superfície del terra, amb varies tomes d’aigua, la mes general es per tres maneges, una de obertura gran al mig i dues de mes petites en cada costat. Uns temps metàl·lic i encadenats asseguren que no és manipuli.
  • L’altre es exterior també, per ho sota terra i tapada amb una llosa metàl·lica. En varies canonades per posar les manegues.
  • Per últim, a nivell privat en una casa o empresa, és el punt on hi ha la caixa de les manegues i extintor.És molt important fer el control de pressió i que sempre arribi l’aigua. Que no hi hagi fuites d’aigua i les manegues puguin encaixar correctament, el bombers o empreses especialitzades son les encarregades de portar a terme el control de la instal·lació.Els Hidrants, els podem trobar en qualsevol lloc que mereixi tenir cura de tenir un punt assegurat de toma d’aigua, com a :
  • Dintre de les ciutats o pobles, urbanitzacions, industries, en el mon rural i forestal.
  • Sempre és important, senyalitzar-ho, donat que si hi ha un foc de domicili, industrial o forestal, els Bombers puguin disposar d’ell amb seguretat i rapidesa.
  • Des de fa anys a peu mateix d’alguna carretera i a prop del bosc, podem veure que esta indicat on hi ha un Hidrant, per facilitar la toma dels Bombers.Com a complement direm uns consells que es pot tindre previst preventivament :
  • Una, és destinar en una àrea privada de veïns, un espai reservat a vehicles de Bombers i que estigui a prop d’un Hidrant.
  • L’altre, es indicar amb un cartell on hi ha una bassa, propers en un camp o bosc, on els bombers puguin agafar aigua.
  • En una empresa sempre cal seguir les indicacions de la legislació vigent en cas de prevenció de incendis i seguretat.
  • En general, el cartell que indica el punt d’un Hidrant, es de color vermell o blau.

Aquí teniu mes informació sobre l’hidrant :

https://es.wikipedia.org/wiki/Hidrante_de_incendio

També, us passo la legislació  de la Generalitat de Catalunya, sobre el Sistemes d’Hidrants d’Incendi per a ús exclusiu de bombers :

http://interior.gencat.cat/web/.content/home/030_arees_dactuacio/bombers/prevencio_d_incendis/instruccions_guies_i_recomanacions/instruccions_tecniques_complementaries/documents/sp120.pdf

Per últim, mireu de conèixer la situació dels Hidrants que hi ha a prop del vostra domicili o rodalies, a vegades NO esta prou senyalitzat, i podeu ser d’ajuda per orientar als Bombers, sobre tot en les zones de : urbanitzacions, camp i espais Forestals.Hi ha poblacions que tenen marcat per Internet els llocs on és troben els Hidrants, us passo un exemple :

https://www.google.com/maps/d/viewer?hl=en_US&mid=1vYFrdW6mqD-Albm7f_7vd4qcqGQ

3 Diari de Girona

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre de les Aigües de l’Eixample de Barcelona

Publicat el per
Respon

Aquesta Torre de les Aigües està situada la seva entrada en el carrer de Llúria, 56, cal travessar un llarg passadís fins els jardins interiors de l’illa.De seguida veurem la Torre de les Aigües en un costat, la data de la seva construcció és de l’any 1870.Es una Torre de planta hexagonal de 24 metres d’altura amb capacitat per emmagatzemar 730m³ d’aigua, aquesta era d’un Pou construït en la mateixa zona. Amb un motor feien pujar l’aigua al dipòsit de la Torre.El 15 de juny de 1870 el terreny que ocupada la torre, a les mans de Crèdit i Foment de l’Eixample de Barcelona, va ser adquirit per l’Associació de Propietaris d’Aigua de l’Eixample.Per a mes informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_les_Aig%C3%BCes_(Eixample)

A  l’estiu, la bassa del peu de la Torre de les Aigües, és transforma en una piscina per nens petits amb pares o familiars, mes informació a :

http://www.sarriapetits.com/torre-de-les-aigues-la-platja-de-leixample/

Son coneguts aquests Jardins, com la Platja de l’Eixample, donat que disposa de sorra i per últim, cal destacar una font en un costat de tres aixetes.Entre setmana és un espai molt tranquil…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poesia : El Sot de L’Aremany

Publicat el per
Respon

Oh vall genuïna

del Montseny.! Apar

selva que s’afina

sota un gruix de mar.

La gresa, amarada,

fins del gat mesquer

la més lleu petjada

fidelment reté.Boires en deriva

entelen de fred

la mirada activa

d’un cel massa net.

D’allaus de tartera,

el terrabastall

plega a la vorera

de la closa vall.

Fins el llop atura

son udol allí

com si la natura

provés de dormir.Clapes de bardissa

que irradien tanys,

d’alga vincladissa

renoven paranys.

Cercant la mullena

d’aiguamolls i recs,

elegants de mena

hi enfonsen els becs

merles endolades,

mudats oriols,

que alternen passades

i juguen a estols.

Camins i passeres

congrien llimacs,

fondes les roderes,

i els revolts, obacs.Hi esquellegen vaques

d’oscil•lants braguers,

refregant les taques

dels avellaners.

I un desmai, que imita

enterbolides

d’una estalactita

l’etern degotís,

contrasta amb la calma

d’un casal tot bru,

que una creu de palma

beneïda, duu.

Oh vall genuïna

del Montseny nadiu,

que et planys la divina

basarda d’un riu!

 

Autor : Guerau de Liost (1878-1933)

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Tornadissa de Vidrà

Publicat el per
Respon

La Font Tornadissa  està situada dins del municipi de Vidrà (Osona), podem accedir pel camí que des del Coll de Bracons surt des de la carretera de Sant Pere de Torelló a Joanetes, ens pujaria al Puigsacalm, molt tradicional fer ho des d’aquest punt, on hi ha un aparcament per deixar els vehicles.Jo seria mes partidari si teniu un cotxe elevat o tot terreny sortir des de Vidrà i agafar una pista que va directament a l’ermita de Sant Bartomeu, on deixareu el vehicle per seguir a peu fins la no molt llunyana Font Tornadissa, en aquest recorregut hi ha cartells indicatius.Podem destacar una extensa fageda per la que transcorre gran part del camí i de l’entorn de la Font Tornadissa, en qualsevol època de l’any val molt la pena gaudir d’aquest espai natural.La Font Tornadissa, es molt senzilla i molt apreciada per els excursionistes, te un aigua freda i durant tot l’any tenim assegurat un bon doll.Surt d’un tub gros i l’aigua va a parar a una petita bassa rectangular, on un Faig monumental, aquest és com si fes de sentinella a la Font Tornadissa i rodalies…Pues apa, anar-hi si no la coneixeu !

 Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia