La llegenda : El Temple de Venus, a de Riells del Fai

Publicat el 23/09/2015 per Rasola

Una d’aquestes llegendes – compte que fa molts segles, abans de l’edificació del monestir cristià, en aquestes coves es situava un santuari dedicat a la Deessa Venus. Ella de tant en tant apareixia en aquest temple per atendre els éssers humans que necessitaven la seva ajuda. Després de les audiències ella canviava l’interior de les coves on es trobava el santuari dissenyant formacions fantàstiques segons el seu estat d’ànim, conversava amb els sacerdots que li servien, passejava amb els follets i jugava amb les fades que habitaven a les grutes, les cascades , les fonts i els rius propers.

Cova Sant Miquel del Fai

Quan va arribar l’època cristiana, en aquest lloc tan pagà es va presentar l’arcàngel Miguel que va llançar a tots els follets i les fades als abismes i remolins situats prop de les coves. Per això en el seu honor al lloc del temple pagà va ser fundat el monestir cristià

No obstant això, quan Sant Miquel se’n va anar, algun temps després els follets i les fades ressuscitar i van tornar als voltants del cenobi.

Des de llavors les nit de lluna les fades canten melodiosament i les seves veus ressonen per la vall i les muntanyes de les Cingle de Berti, i quan alguna persona els pregunta :

“Qui sou vosaltres que canteu des del fons dels estanys?,

Elles responen :

“Som les fades d’aquests contorns que ens vam caure en els estanys”.

I es diu que quan algú intenta ajudar, queia irremeiablement fins al fons d’aquestes aigües sense poder sortir mai. Això explica les freqüents morts que es produeixen entre els banyistes dels estanys que es troben en Fai i Riells.

Sant Miquel del Fai

Autor : Antoni Pladevall (1970) i publicada amb el títol “El Temple De Venus” al llibre “Llegendes de Sant Miquel del Fai” (Ed. De l’Brau, 1993)
Recopilació de la Llegenda i fotografies antigues : Ramon Solé

Visitem … el Molí de Can Rosell de Centelles

Publicat el 22/09/2015 per Rasola

Respon

Per anar al Molí del Rossell, ens caldrà sortir de Centelles, per el camí fluvial, direcció a Can Rosell, tot el recorregut està ben indicat per medi de cartells.Al arribar a l’altura que aquest camí passa per sota del pont del tren de Barcelona a Puigcerdà, el deixarem per un de l’esquerra, al poc, hi ha una corba, nosaltres el deixarem per un altra que fa una certa pujada entre un camp i un petit bosc, agafant ràpidament altura, mirarem de baixar per l’altra basant, aneu amb compte, fa una forta baixada fins uns camps, allí a la nostra dreta hi ha un senderó que en menys de cinc minuts ens portarà al Molí del Rosell.Sols quedant les parets, del sostre pràcticament no queda res i esta envoltat de molta malesa.No es sap de cert quan va entrar en funcionament, com a referència tenim la Masia de Can Rosell,datada en 1038.Per tornar a Centelles, podem seguir fent el camí fluvial o tornar pel mateix recorregut de la nada.

Text i fotografies : Ramon Solé

La Curiositat – Pous a Sant Pol de Mar

Publicat el 21/09/2015 per Rasola

Respon

Avui us he seleccionat dues curiositats relacionades als Pous de Sant Pol de Mar, el mes d’agost quan vaig estar en aquest petit poble coster, en van sorprendre, com son en cases privades no direm el lloc on estan ubicades.

Un pou de gran altura En un dels carrer del centre, i en el primer pis hi ha la corriola i la galleda, com si estigues preparat per treure aigua del pou.

Un Pou a l’entrada d‘una casa

També, en un carrer de ben del centre, i tant sols creuar la porta d’entrada a un habitatge, trobem a ma dreta un petit per ho bonit pou amb ceràmica representatiu de diversos temes, i la galleda ficada en una cavitat de la mateixa paret tota blanca.

Dos aspectes diferents per ho ben curiosos.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem… La Font de Can Planes de La Roca del Vallès

Publicat el 20/09/2015 per Rasola

Respon

Aquesta antiga font era molt popular per a anar a fer fontades a principis del segle passat.
Durant les dècades dels 70 i 80, les grans explanades de front de la font, eren plenes de gent els dissabtes i festius.En l’actualitat, a pesar que esta molt a prop del nucli de La Roca, la contaminació i un desguàs defectuós, fa que no si pugui recollir aigua, per això la gent ha deixat d’anar-hi.
Tampoc hi ha la bassa que estava davant mateix de la font on anava a parar l’aigua sobrant. Per arribar a la Font de Can Planes, un dels camins per anar-hi, es sortir de la plaça de l’Ajuntament i seguir els nombrosos cartells de la Ruta Prehistòrica II, fins arribar a l’altura de Can Planes, abans de l’entrada a la finca, trobarem a la nostra dreta un camí ample al principi i mes estret desprès i que en poc mes de cinc minuts ens baixarà fins a la mateixa font.Estem en un lloc molt ombriu donat que hi ha nombrosos plàtans que ens fan una bona ombre a l’estiu.Text i Fotografies : Ramon Solé

Els tres vells Molins de Caldes d’Estrac

Publicat el 19/09/2015 per Rasola

Respon

A Caldes d’Estrac, hi havien hagut tres molins : el Molí de dalt, el Molí de la Bassa o del mig i el Molí de baix.Una canal que passa per darrera de l’Ajuntament, Banys termals i Safareig, donava aigua abundant als tres molins, un darrera de l’altre.

Pocs vestigis queden a Caldes d’Estrac del tres molins
Recerca de la Informació i fotografies : Ramon Solé

Els Banys Termals Públics de Caldes d’Estrac

Publicat el 18/09/2015 per Rasola

Respon

En l’actualitat, els Banys Termals de Caldes d’Estrac, son públics i tenen un mòdic preu per ser utilitzats.Consta que en època de l’imperi romà, ja existien unes Termes o Banys Termals. A l’any 1312, el rei Jaume II ja va vindre a prendre les aigües.

Es de les aigües calentes mes baixes de temperatura de Catalunya, entre 37 a 39 graus.L’edifici dels Banys actuals daten de l’any 1818, son situats al costat de la riera de Caldes d’Estrac, entre l’Ajuntament i el Safareig públic.Darrera de l’establiment, hi ha la font d’aigua calenta, que esta oberta al públic i es pot recollir lliurament l’aigua.
Recull de la informació i Fotografies : Ramon Solé

La Casa de les Aigües de Montcada i Reixac – 1 ª Part #

Publicat el 17/09/2015 per Rasola

Respon

Es tot un símbol, important per l’abastament de l’aigua a la ciutat de Barcelona des del 1878.Aquesta antiga finca esta dins del Terme de Montcada i Reixac, a prop de la llera del riu Besos i del Parc de les Aigües, que recentment ha sigut remodelat.

Cal destacar la Torre de les aigües, que es troba molt ben conservada.Recopilació de la informació i Fotografies : Ramon Solé

L’Antic Balneari dels Banys Colom de Caldes d’Estrac

Publicat el 16/09/2015 per Rasola

Respon

Caldes d’Estrac, entre Balneari d’aigües Termals i Banys de Mar.La barca “Currusclas” en la platja de les barques.Actualment podem contemplar aquesta barca com a monument als pescadors de Caldes d’Estrac.

Els Banys de Mar i el Balneari Colom.L’Hotel Colom en l’actualitat.Recull de la informació i Fotografies : Ramon Solé

Fulletó sobre les Fonts Naturals de Sant Hilari de Sacalm

Publicat el 15/09/2015 per Rasola

Respon

Sant Hilari de Sacalm, coneguda com la Vila de les Cent Fonts o per La Font de Catalunya, es degut que hi ha mes de cent fonts dins del seu municipi. Per això, es va editar un fulletó en forma de plànol desplegable amb la situació de les fonts i punts importants a visitar del seu terme Municipal.
En l’actualitat n’hi ha fonts que estant molt ben arranjades que es pot fer una bona estada en elles, en general son les mes a prop de la població. En canvi, quan mes allunyades mes abandonades i mes poc cuidades.Es pot adquirir aquest Fulletó, en l’Oficina de Turisme. S’han fet diverses edicions a la llarg dels anys i amb actualitzacions.

Text : Ramon Solé

Fem safareig…al rentador de Caldes d’Estrac

Publicat el 14/09/2015 per Rasola

Respon

Aquest safareig va ser construït a mitjans del segle XIX, per atendre les necessitats de poder rentar la roba amb aigua corrent i que poguessin anar-hi les dones del poble.Esta situat en la Riera, al costat dels Banys Termals de Caldes d’Estrac.Es va aprofitar l’aigua calenta que disposava Caldes d’Estrac, que afavoria per tindre la roba mes blanca i no passar fred en les mans els dies del cru hivern a l’hora de fer la bugada.Com en tants llocs, va ser el Safareig, el punt de reunió i trobada de les dones del poble.
Va ser remodelat en la dècada del 90.En l’actualitat, no disposa d’aigua i no es pot accedir al seu interior, donat que s’està a l’espera d’una nova remodelació.