Arxiu de la categoria: aiguabarreig

Poema : Paisatge

Publicat el per
Respon

Ara a les nits al Pirineu

sembla nevar de tanta lluna;

és cert que als pics hi ha encara neu

i és cert també que ho fa la pruna

tota florida que ara es veu.

Sembla quieta i va brunzent

tota empolsada de fortuna,

mira’s a l’aigua d’un torrent

i es veu ben blanca

però és bruna

que els roquissers senten turment.

Diu la granota el seu cant ronc

-cant a la molsa i a la runa-

i sembla un home cada tronc,

fidels soldats que té la lluna:

soldats que amaga el núvol bronc.

Cada filera és un camí,

llances esteses una a una;

si el núvol bronc passa per qui

cada filera pren tot d’una

l’aire d’emprendre un nou destí.

 

 

Joan Salvat – Papasseit

 “La gesta dels estels”

Si voleu conèixer mes dades del  Autor, consulteu a :

http://www.escriptors.cat/autors/salvatpapasseitj/pagina.php?id_sec=2230

 

Recopilació i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : El Pou de la Resclosa de Sant Celoni

Publicat el per
2

Per anar al Pou de la Resclosa de Sant Celoni, us cal sortir des de la rotonda del “Centre comercial Altrium” on hi ha rètol indicatiu de la BV-5112 cap a Olzinelles.Passat el pont sobre el riu Tordera cal girar a l’esquerra,  anireu per una pista de terra, paral•lels a l’Autopista, girareu a la dreta per passar sota el túnel de l’autopista AP-7, que us portarà a Can Draper en pocs moments.La ruta està senyalitzada amb pals indicadors i marques verd/ blanc del SL-C 79. Passada aquesta antiga Masia, seguireu el camí paral·lel a l’Autopista AP-7, deixareu un trencall a ma dreta que va a unes masies, al pocs temps un camí de l’esquerra que fa una certa baixada i passa per sota de la referida autopista i  que torna a Sant Celoni, no l’agafeu. Seguiu el camí principal i trobareu el torrent de Bosc, que tampoc no l’agafareu, a la dreta el camí.Ara fa una certa pujada i a menys de deu minuts, desprès d’una corba, un camí surt a la vostra dreta barrat el pas per una barrera, esteu en Finca Privada, cal respectar l’entorn.Ja esteu al paratge conegut com la Resclosa, per axo diem el Pou de la Resclosa.Segons ens explica el propietari de la finca, Pere Illa, aquest Pou era molt abundós amb aigua i els seu avi i el pare, van fer un sobreeixidor o sortida d’aigua, perquè l’aigua sobrant sortís, i van posar una conducció, on ara podeu veureu a ma esquerra tot pujant pel camí que porta a la caseta, on hi ha varis plàtans.En els anys, a l’anar baixant el nivell d’aigua per manca de pluges, es va tornar a fer uns nous desguàs.La gent de Sant Celoni i rodalies, anava a recollir aigua directament als tubs de desguàs del Pou, com si fora una “Font”.Actualment i des de fa molts anys, no raja en cap de les tres brocs, el pou no assoleix l’alçada suficient per desguassar.És un lloc tranquil i molt ombrívol. Llàstima que no tingui aigua en cap dels tres brocs.  A la part baixa del camí principal hi ha una antiga bassa rodona.Nota : Aquest article, vaig publicar-ho amb el nom de la Font del Ferro, i aqueta està situada molt mes lluny d’aquesta contrada, i la caseta no es dels caçadors, cal dir que es va construir pels propietaris de la Finca pel seu propi us.

 

Recull de dades : Pere Illa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Article actualitzat el 29/12/2018

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : L’Alzina de ca l’Esmandia de Cànoves i Samalús

Publicat el per
Respon

Per arribar-vos a aquesta Alzina, el millor i me fàcil, es adreçar-vos per la carretera BP- 5107 direcció La Garriga, una vegada passeu per el trencall de la dreta que us portaria al poble Cànoves, a poca distancia, teniu que desviar-vos per la pista de l’esquerra que és asfaltada,  que us portarà al cementeri,  seguiu entre camps i bosc, arribareu a la Urbanització de ca l’Esmandia, teniu que entrar per la avinguda del mateix nom fins el Local Social (Bar).En el jardí amb jocs infantils i de darrera del establiment trobareu aquesta notable Alzina.Disposa de nombroses branques que formen una copa ven arrodonida.Es un lloc ideal per estar-hi una estona amb un bon llibre, és un espai molt tranquil.En la paret del Local Social, que dona al jardí podem veure pintada l’Alzina.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Torre del rellotge i la Font de les dues cares, al Barri de Gràcia a Barcelona

Publicat el per
Respon

És coneguda popularment amb el nom de “el campanar de Gràcia” i símbol inqüestionable del barri de Gràcia de Barcelona, va ser construïda als voltants de 1870, i esta situada en la plaça de la Vila de Gràcia. L’arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias va ser l’artífex d’aquesta torre.La Torre va ser coronada amb un rellotge de quatre esferes, una en cada costat de la torre; així es pot veure en qualsevol punt de la vila.Te 33,5 metres d’alçada i és de forma octogonal amb una sòlida base quadrada en la que hi ha una font.A l’interior, hi ha una escala en espiral de volta seguida i sense replans que permet arribar a la maquinària del rellotge. La campana gran, és coneguda popularment com la Marieta. En els seus podem veure el signes del zodíac.La Llegenda :

“Conta la llegenda que el 1870, durant l’aldarull de les quintes, va estar sonant des del 4 al 9 d’abril, impulsada per una corda fins al terrat d’una veïna. Les tropes del general Gaminde, situades al pla de Barcelona, bombardejaven la vila rebel per mirar de fer callar la campana”…

La font amb dues cares que polsant un boto cau l’aigua per les boques, esta en el lateral front l’antic Ajuntament de Gràcia.És classificat com a bé cultural d’interès local pel Catàleg del Patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona i pel Catàleg del PERI de Gràcia.Cal dir que aquesta Torre mai ha fet les funcions de “ Torre d’Aigua”.

 

Recopilació de dades :  Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 12 #

Publicat el per
Respon

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 4 objectius Curiosos :

  • A Lliça d’Amunt, i sortir per la vora del riu Tenes, observem que s’ha instal·lat uns aparells per fer esport de forma lliure per la gent que passeja o camina per aquesta zona ombrívola del bosc.
  • També a Lliça d’Amunt, si aneu per la vorera de la carretera de Parets a Bigues, BV- 1435 i en el numero 24, observareu en la cantonada un munt de diferents cactus i a la paret de la casa igual, que ven segur fareu fotografies.
  • En l’entrada a consultes externes de l’Hospital de Granollers s’ha recobert a les faroles, seients, arbres i arreu, treballs manuals de llana i altres teixits
  • A Castellbell i el Vilar, a prop de la Font de Serraïma, els mateixos voluntaris que han recuperat la font, també,han fet una tasca important, tallar aquesta planta invasora d’un arbre que estava sent ofegada, com podem veure era mes gran proporcionalment que el propi arbre.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Una moderna font per un antic espai, la Font de Sant Martí de Provençals

Publicat el per
Respon

En la plaça Ignasi Juliol situada front mateix de l’església de Sant Martí de Provençals  i  al costat de darrera de can Cadena, hi ha La Font de Sant Marti.Aquesta Font va ser encarregada la seva obra els arquitectes Carles Martí i Antonio Armesto i l’escultor Antoni Roselló i va se inaugurada l’any 1987.Està realitzada en coure, travertí i pedra calcària, i està formada per una columna de 4 metres d’altura sobre la qual se situa un aparell  amb forma de bomba d’aigua, en record del passat agrari de la zona.L’aigua cau a una pica, i des d’allí i per un canaló,  la porta fins a una bassa rectangular no massa profunda per evitar possibles accidents.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Roure de Barcelona

Publicat el per
Respon

Situem-nos al barri de Sant Genís dels Agudells, del districte d’Horta – Guinardó, per arribar-hi podeu fer ho amb el bus del barri el 185, que us deixarà a la mateixa plaça de la Font del Roure.A mitjans dels anys 80 del segle passat, el col•lectiu Agudells de Sant Genís, van plantejar-se fer una nova font un metres mes avall de l’original, tot conduint l’abundant deu d’aigua.

Any 1986 – Arxiu Rasola – construcció de la nova Font del Roure

És va plantar arbres i amb els anys és va enjardinar sobre la Font, on avui gracies al parc i jardins municipal, es conserva prou be.En la seva part mes alta, trobareu uns seients i bancs per fer una fontada o àpat.A la part mes baixa, hi ha un lloc per jugar els infants,amb una canal que va a aportar aigua a una basseta-sortidor rodona.A la Font del Roure, cal baixar uns esglaons per accedir-hi. Sobre la paret de la Font trobareu un cartell de ceràmica amb el nom de la Font del Roure.

Anys 2008 – Font del Roure amb aifgua Natural – Arxiu Rasola

Actualment l’aigua de la font és provinent de xarxa, però fins fa poc encara rajava aigua natural.

Anys 2008 – Font del Roure amb aifgua Natural – Arxiu Rasola

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : arxiu Rasola.

Avui destaquem : La Font Nova de Vilajoana a Vallvidrera de Barcelona

Publicat el per
Respon

La Font Nova de Vilajoana a Vallvidrera (Barcelona), està dins del que era la Finca de Vilajoana.Des de l’estació Baixador de Vallvidrera, dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, sortireu al Pla de l’Estació, des d’aquí preneu el camí ample de l’esquerra, conegut com “Camí del Fondal”.A la llarga d’aquest passeig que remunta molt suaument el torrent, trobareu a la vostra esquerra, tres placetes amb seients semi circulars de pedra.Quan ja no podeu seguir el torrent mes a munt, trobareu a la vostra dreta i a un nivell mes alt, dos notables plàtans, allí és troba la Font Nova.És va construir per substituir a la Font Vella, situada per damunt seu.

Font Vella- Any 2006 – Arxiu Rasola

La Font Nova està feta de formigó amb escales pels dos costats que no anaven en lloc; anys mes tard, pels dos costats van protegir-les amb baranes metàl·liques i és va fer un tram fins la Font Vella.El principi tenia aigua natural, va durar pocs anys; la van decorar amb una imatge que cadascú veia una figura diferent, un elefant de fulles, un monstre de la natura…

Any 2015 – Arxiu Rasola

Actualment  ja no hi figura i l’aigua que surt és de xarxa.Molta és la diversitat d’arbres per les rodalies, a banda dels dos plàtans que us he indicat  trobarem sobre tot, alzines, roures, pins, acàcies i castanyers.Total del recorregut entre l’estació i la Font Nova son uns 15 minuts, i és un recorregut apte per tothom.

Com era la Font a l’any 2005 – Arxiu Rasola

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Les Palmeres mes importants de Barcelona

Publicat el per
Respon

Torre Llobeta a Nou Barris

Segons una web de l’Ajuntament de la ciutat de Barcelona , justifica l’important nombre de palmeres existents a la ciutat :

“…Al segle XIX, les palmeres es van convertir en una de les plantes més representatives de parcs i jardins, viles i carrers de les localitats de vacances i dels jardins d’hivern de les principals capitals europees. Barcelona és una de les ciutats on les palmeres són una part important de la vegetació. Ciutat Vella i, sobre tot, Sant Martí, els dos districtes que es reparteixen la façana marítima, són els que tenen un nombre més elevat de palmeres. I és que les platges són, sens dubte, un gran hàbitat per a aquestes espècies tan exòtiques i, al mateix temps, tan habituals a Barcelona.”

Algunes de les Palmeres existents són : Arconthophoenix cunnighamiana (palmera de Cunningham), Butia yatay (palma yatay), Livistona chinensis (livistona de Xina)

Us passo fotografies de les palmeres mes representatives de la ciutat, per l’alçada i/o amplada. En cada Fotografia hi ha el lloc on estan situades :

Torre Llobeta de Nou Barris

Parc de la Ciudadella

Parc de la Ciudadella

Can Verdaguer – Nou Barris

Can Verdaguer, és diu la mes alta de Barcelona

Jardi del carrer Dalia – Montjuic

Jardi carrer Dalia – Montjuic

Parc de Monterols

En les Palmeres, fant niu una varietat d’ocells i sobre tot, les cotorres…

 

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

El Parc de les Rieres d’Horta a Barcelona

Publicat el per
Respon

El Parc de les Rieres d’Horta va ser inaugurat el Juliol de l’any 2013, per tant es un dels Parcs mes nous de la ciutat de Barcelona.Us passo, la informació apareguda en el seu dia, que va ser publicada amb detall per La Vanguardia sobre el Parc de la Riera d’Horta :

http://www.lavanguardia.com/mon-barcelona/20130722/54377763983/parc-de-les-rieres-d-horta.html

És un Parc amb gran diversitats de plantes i arbres per això el distingeix d’altres  i que estan agrupades per varietats i classes, en cada sector hi ha un cartell amb el nom de la planta.De Viquipèdia he extret  aquesta informació detallada de com era i per on passava la Riera d’Horta fa mes de cent anys en rere :

“ La riera d’Horta era el curs d’aigua més important del sistema hidrogràfic del pla de Barcelona, format pels torrents i rieres que baixaven principalment de la serra de Collserola.

Parc de les Rieres

Els torrents que baixaven del vessant de la serra confluïen a actual carrer Lisboa amb l’avinguda de l’Estatut i allí es reunien les aigües que engrossien el cabal de la riera, que passava per sota l’antic pont (avui l’encreuament del carrer Tajo i passeig Maragall). Una mica més avall també hi anava a parar el torrent de Mariner.

La riera seguia pel carrer Cartellà i encara rebia a la dreta el torrent de Carabassa (que baixava del turó del Carmel recollint petits torrents que baixaven d’aquest turó i del de la Rovira), per on avui conflueixen els carrers Pitàgores i Cartellà.

El curs continuava pel carrer que encara s’anomena Riera d’Horta (a Sant Andreu), pels carrers de Rovira i Virgili i del pare Manyanet (antigament paral•lel a la riera de Sant Andreu), travessava les vies del ferrocarril, amb una llera elevada sobre els terrenys veïns, i per la rambla de Prim s’abocava al mar (en aquest últim tram era paral•lel al riu Besòs).

Tots aquests torrents regaven, abans de l’edificació massiva, un espai on hi havia des de cases senyorials, a grans masies i explotacions agràries i jardins d’esbarjo, bòbiles, teuleries i diverses indústries que requerien molta aigua.La Clota i Horta, que rebien part d’aquestes aigües, es van convertir en un dels indrets més ben regats del terme i es van omplir d’hortes, safareigs, jardins senyorials i torres residencials.

Per això la riera d’Horta va ser un element molt important per l’economia rural i indústries i oficis que necessitava molta aigua (ferrers, bugaderia, pellaires, bòbiles, fabricació de midó etc.).

La riera era un element molt important per la gent d’Horta i està en l’imaginari de les persones que la van viure i estimar.”

Parc de les Rieres

En el Parc de les Rieres d’Horta, disposa d’un gran dipòsit per emmagatzemar l’aigua de la pluja per poder tindre una gran reserva i a la vegada, frenar així unes possibles rierades en aquest sector, donat les pendents que hi ha.Es un Parc allargat i paral·lel al carrer de Jerez i l’Avinguda de l’Estatut de Catalunya.Disposa de Jocs infantils,

Parc de les Rieres

pistes de botxes i bitlles, Jocs esportius, fonts de xarxa,

Parc de les Rieres

una gran pèrgola fotovoltaica, Bar i Lavabos.

Parc de les Rieres

El Parc de les Rieres d’Horta, ve ser dissenyat amb bon encert en poc espai disponible.

 

Recull de informació, Text i Fotografies : Ramon Solé