Arbres : El Plàtan centenari de la Plaça Lluis Perpinyà de Granollers

Aquest  gran Plàtan,  està situat en la Plaça  Lluis Perpinyà de  Granollers, esta dins del Pla especial de protecció i gestió del patrimoni natural del Municipi.En aquest Pla, s’especifica les actuacions de conservació, millora, protecció, difusió, entre d’altres,  aquest Pla va ser aprovat el novembre de 2005.Hi ha catalogades 95 especies dins de Granollers a protegir gràcies aquest Pla local.El dijous dia del Mercat setmanal, és omple per les rodalies del Plàtan centenari de la Plaça  Lluis Perpinyà, nombrosos venedors i és congrega a la llarg del matí ple de gent de Granollers i rodalies a mirar i/o comprar.Aquest arbre a viscut molts anys fent ombra. De fet, a primers del segle passat  eren 4 Plàtans, tenien al seu centre una Font molt bonica.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que es l’hidrant ?

L’hidrant, es un parell hidràulic connectat a una xarxa general de distribució d’aigua, que s’utilitza per a subministrar aigua a pressió per a l’extinció d’un incendi o per a regar algun camp. També és conegut com a boca d’incendis.

Podrem trobar tres versions :

  • La que esta externa a nivell de superfície del terra, amb varies tomes d’aigua, la mes general es per tres maneges, una de obertura gran al mig i dues de mes petites en cada costat. Uns temps metàl·lic i encadenats asseguren que no és manipuli.
  • L’altre es exterior també, per ho sota terra i tapada amb una llosa metàl·lica. En varies canonades per posar les manegues.
  • Per últim, a nivell privat en una casa o empresa, és el punt on hi ha la caixa de les manegues i extintor.És molt important fer el control de pressió i que sempre arribi l’aigua. Que no hi hagi fuites d’aigua i les manegues puguin encaixar correctament, el bombers o empreses especialitzades son les encarregades de portar a terme el control de la instal·lació.Els Hidrants, els podem trobar en qualsevol lloc que mereixi tenir cura de tenir un punt assegurat de toma d’aigua, com a :
  • Dintre de les ciutats o pobles, urbanitzacions, industries, en el mon rural i forestal.
  • Sempre és important, senyalitzar-ho, donat que si hi ha un foc de domicili, industrial o forestal, els Bombers puguin disposar d’ell amb seguretat i rapidesa.
  • Des de fa anys a peu mateix d’alguna carretera i a prop del bosc, podem veure que esta indicat on hi ha un Hidrant, per facilitar la toma dels Bombers.Com a complement direm uns consells que es pot tindre previst preventivament :
  • Una, és destinar en una àrea privada de veïns, un espai reservat a vehicles de Bombers i que estigui a prop d’un Hidrant.
  • L’altre, es indicar amb un cartell on hi ha una bassa, propers en un camp o bosc, on els bombers puguin agafar aigua.
  • En una empresa sempre cal seguir les indicacions de la legislació vigent en cas de prevenció de incendis i seguretat.
  • En general, el cartell que indica el punt d’un Hidrant, es de color vermell o blau.

Aquí teniu mes informació sobre l’hidrant :

https://es.wikipedia.org/wiki/Hidrante_de_incendio

També, us passo la legislació  de la Generalitat de Catalunya, sobre el Sistemes d’Hidrants d’Incendi per a ús exclusiu de bombers :

http://interior.gencat.cat/web/.content/home/030_arees_dactuacio/bombers/prevencio_d_incendis/instruccions_guies_i_recomanacions/instruccions_tecniques_complementaries/documents/sp120.pdf

Per últim, mireu de conèixer la situació dels Hidrants que hi ha a prop del vostra domicili o rodalies, a vegades NO esta prou senyalitzat, i podeu ser d’ajuda per orientar als Bombers, sobre tot en les zones de : urbanitzacions, camp i espais Forestals.Hi ha poblacions que tenen marcat per Internet els llocs on és troben els Hidrants, us passo un exemple :

https://www.google.com/maps/d/viewer?hl=en_US&mid=1vYFrdW6mqD-Albm7f_7vd4qcqGQ

3 Diari de Girona

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre de les Aigües de l’Eixample de Barcelona

Aquesta Torre de les Aigües està situada la seva entrada en el carrer de Llúria, 56, cal travessar un llarg passadís fins els jardins interiors de l’illa.De seguida veurem la Torre de les Aigües en un costat, la data de la seva construcció és de l’any 1870.Es una Torre de planta hexagonal de 24 metres d’altura amb capacitat per emmagatzemar 730m³ d’aigua, aquesta era d’un Pou construït en la mateixa zona. Amb un motor feien pujar l’aigua al dipòsit de la Torre.El 15 de juny de 1870 el terreny que ocupada la torre, a les mans de Crèdit i Foment de l’Eixample de Barcelona, va ser adquirit per l’Associació de Propietaris d’Aigua de l’Eixample.Per a mes informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_les_Aig%C3%BCes_(Eixample)

A  l’estiu, la bassa del peu de la Torre de les Aigües, és transforma en una piscina per nens petits amb pares o familiars, mes informació a :

http://www.sarriapetits.com/torre-de-les-aigues-la-platja-de-leixample/

Son coneguts aquests Jardins, com la Platja de l’Eixample, donat que disposa de sorra i per últim, cal destacar una font en un costat de tres aixetes.Entre setmana és un espai molt tranquil…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poesia : El Sot de L’Aremany

Oh vall genuïna

del Montseny.! Apar

selva que s’afina

sota un gruix de mar.

La gresa, amarada,

fins del gat mesquer

la més lleu petjada

fidelment reté.Boires en deriva

entelen de fred

la mirada activa

d’un cel massa net.

D’allaus de tartera,

el terrabastall

plega a la vorera

de la closa vall.

Fins el llop atura

son udol allí

com si la natura

provés de dormir.Clapes de bardissa

que irradien tanys,

d’alga vincladissa

renoven paranys.

Cercant la mullena

d’aiguamolls i recs,

elegants de mena

hi enfonsen els becs

merles endolades,

mudats oriols,

que alternen passades

i juguen a estols.

Camins i passeres

congrien llimacs,

fondes les roderes,

i els revolts, obacs.Hi esquellegen vaques

d’oscil•lants braguers,

refregant les taques

dels avellaners.

I un desmai, que imita

enterbolides

d’una estalactita

l’etern degotís,

contrasta amb la calma

d’un casal tot bru,

que una creu de palma

beneïda, duu.

Oh vall genuïna

del Montseny nadiu,

que et planys la divina

basarda d’un riu!

 

Autor : Guerau de Liost (1878-1933)

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Tornadissa de Vidrà

La Font Tornadissa  està situada dins del municipi de Vidrà (Osona), podem accedir pel camí que des del Coll de Bracons surt des de la carretera de Sant Pere de Torelló a Joanetes, ens pujaria al Puigsacalm, molt tradicional fer ho des d’aquest punt, on hi ha un aparcament per deixar els vehicles.Jo seria mes partidari si teniu un cotxe elevat o tot terreny sortir des de Vidrà i agafar una pista que va directament a l’ermita de Sant Bartomeu, on deixareu el vehicle per seguir a peu fins la no molt llunyana Font Tornadissa, en aquest recorregut hi ha cartells indicatius.Podem destacar una extensa fageda per la que transcorre gran part del camí i de l’entorn de la Font Tornadissa, en qualsevol època de l’any val molt la pena gaudir d’aquest espai natural.La Font Tornadissa, es molt senzilla i molt apreciada per els excursionistes, te un aigua freda i durant tot l’any tenim assegurat un bon doll.Surt d’un tub gros i l’aigua va a parar a una petita bassa rectangular, on un Faig monumental, aquest és com si fes de sentinella a la Font Tornadissa i rodalies…Pues apa, anar-hi si no la coneixeu !

 Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

Arbres : Alguns dels arbres mes notables de La Garriga

He seleccionat tres punts on hi trobareu uns exemplars d’Arbres Monumentals – Locals de La Garriga :

  • Les dues Nogueres Americanes de can Sala situades entre la plaça del silenci i can Sala.
  • El Roure de l’Hostal front mateix de l’entrada a la casa on el seu costat hi ha una petita plaça i la Plaça dels Til·lers, 24.
  • El Plàtan de can Caralt situat en la cruïlla dels carrers Moranta i Negociant.Podeu trobar mes arbres notables dins de La Garriga, com pins, alzines, entre molts altres…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Park Güell, lleure, caminar, museu, admirar… i mes !

El Park Güell és un gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta de Barcelona, al vessant del turó del Carmel que mira al mar, no gaire lluny del Tibidabo.

Park Güell, a principis del segle passat i cabres per les rodalies

Va ser dissenyat per l’arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català, construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926.

100 columnes

Per informació sobre Antoni Gaudí :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Gaud%C3%AD_i_Cornet

Té una extensió de 17,18 hectàrees (0,1718 Km²), això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del sud d’Europa.Durant 1984 la UNESCO va declarar el Park Güell Patrimoni de la Humanitat.Per a mes informació, podeu consultar a :

https://www.parkguell.cat/conegueu-el-park/mes-de-100-anys-dhistoria/

Els serveis son :

El parc està situat a 15/20 minuts en metro o cotxe del centre de la ciutat. S’hi pot accedir amb els autobusos, el bus turístic de la zona nord, i el metro (línia 3) de Lesseps.El parc disposa d’una àrea de jocs infantils, fonts, bar, llibreria, pista de patinatge, espai per a gossos, arbres catalogats i WC.Calendari i horari: De novembre a febrer de 10 a 18 h, març i octubre de 10 h a 19 h, abril i setembre de 10 h a 20 h, de maig a agost de 10 a 21 h. Tots els dies de l’any inclosos festius.L’òrgan responsable de la seva ordenació és “Parc i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona”.Facilitat d’accés: El parc és accessible per a minusvàlids amb cadires de rodes, però a causa dels pendents i de la grandària del parc, algunes zones són de difícil visita per a persones amb minusvalideses.Malgrat tot, les àrees bàsiques poden visitar-se.S’ha fet una ruta totalment diferent, anar a visitar el gran dipòsit subterrani d’aigua que disposa el Park Güell situat a prop de les columnes.Per a mes informació consulteu a :

http://literattours.blogspot.com.es/2012/07/visita-al-diposit-subterrani-del-park.html

Fins a mitjans del segle passat, és podia anar a buscar aigua en alguna font natural dins del recinte del Park Güell, com la Font de Sant Salvador, o de les Columnes.

És el Parc mes gran de Barcelona i mes visitat pel turisme nacional i internacional.Demà, us presentaré la Font de Sant Salvador del Park Güell.

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

Fem Safareig… al rentador petit de Salardú

Des del centre de Salardù, cal anar a aquest petit Safareig, per la carretera de la Molà de Salardú, que us portaria al Pantà de Aiguamòg.

Abans de l’entrada al Golf veureu a peu de la citada carretera i a ma esquerra, el safareig i abeurador.De fet, l’aigua primer cau a l’abeurador, i desprès  passa al safareig i l’aigua sobrant  acaba desguassant  al clavegueram . Com us dic no es massa gran, anavan les dones que hi rentava la roba en el seu moment.  De fet era mes per abeurar el bestia que per rentar-hi roba.Ara sols és un record d’un passat on les dones de les rodalies podien trobar-se per parlar una estona de les coses del cada dia,  en un petit poble de Muntanya, com era fa un segle en rere…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Internet

 

 

 

Com era la Font de can Ginesta de Vallromanes?

La Font de can Ginesta, estava situada a prop de la carretera de Granollers a Alella  BP- 5002, abans d’entrar al poble de Vallromanes.Va ser a principis del segle passat, un bon lloc de reunió de famílies per passar el dia, fent verdaderes Fontades. Disposava d’una explana de plena de vells arbres, amb taules i bancs de pedra.

Any 1986 – Arxiu Rasola

Us passo del Blog de “La Brolla del Toni” un article molt elaborat sobre la Font de can Ginesta :

http://labrolla.blogspot.com.es/2009/02/la-font-de-can-ginesta.html

Al fer-se el remodelatge del camp de golf, va desaparèixer. De l’arxiu meu Rasola ús puc felicitar les últimes imatges que a mitjans dels 80 del segle passat, vaig poder fer de la font.

Any 1986 – Arxiu Rasola

Sigui un record de la Font de can Ginesta, que per molta gent gran va ser un punt de jocs i passar-ho be…

Text i fotografies antigues : Ramon Solé ( Arxiu Rasola)

Els fanals de Pere Falqués i la Font a l’Avinguda Gaudí de Barcelona

En cada extrem dels tres primers trams de l’avinguda Gaudí, s’hi ubiquen uns fanals modernistes, dissenyats per Pere Falqués, amb una base de pedra esculpida per Alfons Jujol i la part superior de ferro forjat per Manuel Ballarín.Aquests sis fanals, que daten de 1909, van ser situats originalment a la plaça del Cinc d’Oros, d’on van ser retirades el 1957 perquè es considerava que obstruïen el trànsit.Després de casi trenta anys guardades als magatzems municipals, el 1985 van ser recol·locades  a l’avinguda Gaudí.La Farola que toca als carrers Provença amb Avinguda Gaudi, te la particularitat de disposar en dues cares d’una Font amb pica i al centre la imatge lateral del cap de Gaudi.Algun de vosaltres a lo millor no us heu fitxat d’aquesta font al passar per aquest punt…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé