Avui destaquem : La Font del Frare a Santa Fe del Montseny de Fogars de Montclús

De les fonts naturals boniques que es troben a prop del nucli de Santa Fe del Montseny, avui us presento una d’elles,  la Font del Frare.Està al tocar de la riera homònima, i a prop de la carretera BV-5114 que porta de Sant Celoni a Viladrau, un camí ample us derivarà  directament a aquesta Font del Frare, tot just a uns 400 metres de l’ermita de Santa Fe.Quan arribeu, veureu que esteu en una fageda amb arbres grans i la font al seu de van disposa d’una explanada amplia.Disposa d’uns seients de pedra en cada un dels costats de la Font i una taula i seients rodona de pedra front mateix de la font.Un bon broc de ferro, on casi sempre hi cau aigua, qualificada per la gent de molt bona l’aigua.Curiosament, al mig de tota l’allargada estructura de la Font, hi ha una escala de pedra de pocs esglaons, que puja al bosc. Al seu costat, mes dret, es veu com si ves hagut una antiga font.Us recomano la visita a la Font del Frare, donat que el silenci del lloc casi es pot sentir…!

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

 

 

Arbres : El Roure Pènol del Jardí de Tamarita a Barcelona

Dins del Jardí de Tamarita a Barcelona i a prop de l’edifici de la Fundació Blanquerna, trobem un Roure pènol o comú d’Interès Local, destacable perquè és centenari de 23 metres d’alçada, catalogat per l’Ajuntament de Barcelona.Aquest Jardí, està situat en el Barri de Sant Gervasi-La Bonanova, concretament en el passeig de Sant Gervasi, 47 – 49.En El jardí de Sant Gervasi , que és una revista mensual que es rep per correu electrònic, descriu així aquest Roure :

“Aquest roure, catalogat com arbre d’interès local és únic i excepcional, a Barcelona n’hi ha molt pocs d’aquesta espècie i cap altra adopta una forma tan peculiar i asimètrica com aquest : un gran tronc s’enlaira vertical cap al cel i un altre surt gairebé reptant des de la base de l’arbre i es bifurca diversos cops fins a l’alçada dels nostres caps. Impressionant.”Quan visiteu el Jardí, mireu de localitzar aquets Roure, al mirar-lo, penseu… els anys te, i que ven segur a vist passar a molta gent pel seu costat i ell segueix allí… !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Els jardins de la Tamarita de Barcelona

En el Barri de Sant Gervasi-La Bonanova a Barcelona, podeu visitar els Jardins de la Tamarita, en el passeig de Sant Gervasi, 47 – 49.Una vegada que entreu, us semblarà que esteu en un espai natural fora de Barcelona, trobareu molta vegetació i frondosa, llocs enjardinats, moltes fonts i sortidors que donant frescor amb tanta aigua i sobre tot, silenci.No és massa concorregut, trobareu gent llegint un llibre o escoltant musica a traves del mòbil,  hi ha llocs amb molta ombra i bancs repartits pels Jardins, que s’agraeix en dies de calor.Podeu simplement  descansar i veure un munt de flors, d’olors i escoltar el cant de nombroses especies d’ocells que fan el seu habitat en aquests jardins.Els Jardins de la Tamarita, van ser inaugurats en 1994.En la porta d’accés del passeig de Sant Gervasi, en la parets interior hi ha una carota de dona a la dreta i d’home a l’esquerra per on raja aigua per la boca.En front, un petit llac amb tres sortidors i lleons en cada costat.A l’esquerra, hi ha un camí o unes escales, trobareu el llac de les granotes.No gaire mes lluny, el sortidor dels ànecs i nens.L’edifici en el centre d’aquests Jardins, es la seu de la Fundació Blanquerna, proper  veureu un gran Roure de interès local.Entre plantes i moltes flors, un altre sortidor .Mes al fons una estructura en forma de petita cascada.Hi ha varis camins per baixar a un nivell inferior, i una escala que fa corba, que porta a un espai destinat als petits, amb jocs, en aquest punt es trobava el torrent del Frare Blanc.Hi ha una representació d’arbres i arbust mediterranis de tots tipus, pi, roure, alzina, teixos, tarongers agres, boixos.En un costat mig amagat per la vegetació, trobareu l’edifici dels jardiners.En resum, Els Jardins de la Tamarita, son un verdader encant.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Font de la guineu i la cigonya del Parc de la Ciutadella de Barcelona

La Font de la Cigonya i de la Guineu, està situada dins del Parc de la Ciutadella de Barcelona, front a l’Umbracle, està datada a l’any 1884 i és obre de Eduard B. Alentorn realitzada en marbre blanc.

Va ser instal·lada el 1890, després que l’ajuntament l’adquirís directament de l’escultor, a qui van pagar 6.000 pessetes.

Te una faula molt antiga i que us la passo :

“ Una guineu va convidar la cigonya a dinar a casa seva i li va oferir sopa, de manera que mentre la guineu se la prenia, la cigonya patia perquè no podia arribar al líquid amb el seu llarg bec.

Humiliada la cigonya, va convidar un altre dia la guineu a casa seva i li va oferir llet en un alt vas, de manera que la guineu no va poder beure.

Faula de Jean de La Fontaine”

Molta gent passa cada dia per aquest lloc i podria ser que alguns desconeguin d’aquesta faula.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Bassa del Rec de Rosanes de La Garriga

En les Planes de la Garriga i a prop del recorregut que fa el riu congost, és van assentar els conreus d’aquest municipi.La Bassa del Rec de Rosanes, va ser i és, un punt estratègic per poder fer la distribució a traves de petites sèquies o recs per proporcionar l’aigua necessària per regar el camps d’aquesta zona.La masia o posteriorment convertit en Castell de Rosanes, ara un important i selecta Restaurant, era el propietari de la majoria de terres properes i perquè no fora unes terres de seca, és va per medi d’una resclosa agafar i conduir l’aigua del riu Congost,  fins La Bassa del Rec de Rosanes, per ser unes terres fèrtils i riques.Durant la Guerra Civil Espanyola, aquest camps es van explanar fer una camp d’aviació entre can Fernàndez i Rosanes, les sèquies van ser tapades.Posteriorment acabada la guerra, a l’emprendrà les feines de nou en els camps, es van tornar a fer servir fins l’actualitat tota la xarxa de recs i així com La Bassa de Rec de Rosanes.Per anar-hi, podeu sortir des de La Garriga, en la seva part sud en la zona industrial, hi ha algun cartell que fa referència, cal que passeu pel pont del riu Congost,i agafar pel carrer del Bages, y seguir pel carrer Ramon Ciurans i desprès el carrer de Rosanes ( pista de terra)on al poc hi ha el Restaurant de Rosanes, seguiu pocs metres fins  La Bassa de Rec de Rosanes, situat a la vostra dreta. ( no confondre amb el vell Safareig situat a l’esquerra).

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font dels Balços d’Aiguafreda

Podeu arribar amb el vostre vehicle per anar a la Font dels Balços, fins l’aparcament de front l’entrada al cementeri d’Aiguafreda, allí el podeu deixar-lo.Agafeu el camí direcció al castell de Cruïlles, i al trobar el primer trencall, gireu a la dreta, a pocs metres hi ha un caminoi a la vostra esquerra que enfilarem per ell.Sense deixar-lo arribareu directament a La Font dels Balços amb uns deu minuts. Típica Font de muntanya amb aigua a uns 18 graus en ple agost i mesurada enguany pel amic i col·laborador d’aquest Blog, Amadeu Pons.Teniu d’anar amb compta que hi ha una antiga pedrera en la part esquerra de la Font, en certa forma a l’aproximar-vos per gaudir de la panoràmica paisatgística que veureu, no caiguéssiu.Al costat dret de la Font dels Balç, hi ha una notable alzina i és pot donar com a punt de referencia.També, al costat de la Font, disposa d’un petit abeurador de pedra, on després de passar per la pica, cau l’aigua sobrant, que segons és diu,  servia per abeurar-hi el bestiar del castell de Cruïlles.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Faig especial menció a l’Amadeu Pons i de la Laia, perquè ells em van invitar a fer un recorregut per les Fonts per Aiguafreda i poder fer aquest article, el passat 17/08/2017.

Arbres : Els Arbres mes destacats de la Vall d’Olzinelles de Sant Celoni

El Montnegre des de sempre s’ha destacat per la seva densa i variada vegetació. Te un dels boscos mes ven conservats de Catalunya.Cal destacar en el seu conjunt la Vall d’Olzinelles que pertany al municipi de Sant Celoni.Dins d’aquest paratge de la Vall, podem observar i gaudir d’uns magnífics arbres centenaris.Avui us passo la informació dels mes destacats i que estan catalogats, donat que formen part del patrimoni del Parc Natural del Corredor – Montnegre :

La Pollancre d’Olzinelles :

Esta al costat del camí de passejada paral·lel a la riera i abans d’arribar al trencall de can Valls amb la carretera a l’església d’Olzinelles. La Pollancre, te 26,6 metres d’alçada.Conjunt d’interès de la Pega : Està format per a 14 plàtans majestuosos i una gran Alzina. Situats front de l’entrada a can Valls, separats per la carretera. En aquest lloc hi ha la antiga Font de la Pega amb les Bases.Conjunt del Pont de l’Aranyal :

Per anar-hi cal entrar a la Finca de can Valls, per camí de sota que voreja la masia, una vegada que em fet el perímetre de la casa remuntarem el camí que va paral·lel a la riera o sot de les mines.En aquest punt hi ha un pont, al seu costat  esquerd i trobarem el gran plataners i varis Faig, per ho el que és destaca te 18 metres d’alçada.

El Cedre de Can Valls:

Un cop passat el pont, ens fitxarem amb el cedre que esta situat al centre de la plaça que forma el bosc. El Cedre, te mes de 20 metres de alçada.Son diversos els arbres que podem trobar a peu de la carretera de Sant Celoni  a Olzinelles, que es destacant per ser alts i centenaris, especies mes comunes son els Pins i les Alzines.En conjunt la Vall d’Olzinelles es un verdader parc,  per la important vegetació que te, gràcies que és un lloc molt humit i que plou molt freqüentment.Si no ho coneixeu, us recomano poder anar-hi i gaudir d’aquesta Vall, amb vehicle o a peu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un passeig per les Fonts urbanes de Tiana

Cal fer un a passejada per anar veient les diferents Fonts de Tiana que avui us presento, pels carrer d’aquesta Població, i que complementa altres Fonts que us vaig presentar fa temps en aquest Blog :

La Font del RonyóSituada en el passeig de la Vilesa. L’avi  Salarich, va decorar part de la façana amb diferents plafons fets amb pedretes i rajoles de colors. Font natural, a l’esquerra de la imatge podem veure l’entrada a la mina.

La Font d’en Nolis

Està en el carrer Ferré Vidal, darrera de l’Església.A poca distancia hi ha l’entrada a la mina, aquesta Font és d’aigua natural.La Font del Carrer de les Flors

Està adossada al mur de pedra d’una casa particular. L’aigua és de xarxa.

La Font del carrer Lola Anglada

Emplaçada a la confluència dels carrers de Sant Cebrià i Lola Anglada. Fa com una petita cova.

La Font de la Plaça de la Vila

En un costat de la plaça esta situada aquesta Font, que no raja des de fa temps.

La Font de les Pedres i Rajoles

En una placeta interior del carrer Lola Anglada,  hi ha aquest Racó de l’Avi Salarich.En el seu dia va decorar les parets de les cases amb Rajoles i Pedretes a colors amb motius diversos.Hi ha una antiga Font de xarxa que actualment està molt malmesa.

La Font de l’Av. Isaac Albéniz

Situada en l’Avinguda Isaac Albéniz, 22. Fa com una petita placeta interior a l’avinguda.També, bellament guarnida les parets de la Font amb Pedres i rajoles de colors fent motius diversos.

La Font del carrer de Sant Cebrià

Entre el carrer de Sant Cebrià i el carrer Verge del Carme, hi ha una casa amb jardí públic, que en la seva paret trobarem una font, curiosament hi ha uns seients de fusta de diversos colors.

Que tingueu una bona passejada per els carrers de Teia !

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Torres d’aigua de la Fabrica de Casaramona de Barcelona

La Fàbrica Casaramona és un antic edifici d’estil modernista construït del 1909 al 1912, situat entre els carrers Mèxic, Morabos i Gilbernat.Us passo una mica de la seva historia :

“La fàbrica era propietat de Casimir Casaramona i Puigcercós, industrial cotoner, especialitzat en la confecció de mantes i tovalloles, que necessitava un nou edifici per substituir la fàbrica anterior, que s’havia cremat.

Es va encarregar el projecte a Josep Puig i Cadafalch, un dels arquitectes més destacats del modernisme català, que va projectar una fàbrica modèlica.”De la construcció sobre surten dues Torres, que eren dipòsits d’aigua que constituïen un sistema de protecció contra incendis dels més moderns de l’època. En una de les Torres, posa el cognom del propietari i en l’altre veiem el gran dipòsit rodo.Es va inaugurar la fabrica el 1913. Va ser un dels primers edificis que es van aixecar a Montjuïc. Posteriorment la fàbrica va quedar envoltada per les noves construccions.Després de la vaga general, l’empresa va fer fallida i el 1920 ja era tancada.  Entre 1940 i 1992 l’edifici va allotjar les cavallerisses i el parc mòbil de la policia nacional. L’any 1976 l’antiga fàbrica Casaramona de Josep Puig i Cadafalch va ser declarada Monument Històric d’interès nacional i té la consideració de Bé Cultural d’Interès Nacional. Es l’actual seu del Caixa Fòrum – Barcelona des del 2002.

 

Dades : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font d’Hèrcules del Palau Reial de Pedralbes de Barcelona

La Font d’Hèrcules, va ser obra d’Antoni Gaudi, en l’any 1884 i situada en la finca de la Família Güell tenia a Pedralbes. Bona part dels terrenys van ser cedits per a la construcció del Palau Reial de Barcelona.L’estructura de La Font  d’Hèrcules, es bàsicament de pedra i el broc de ferro forjat  imita a un drac xines; l’aigua va a parar a una gran pica de pedra amb les quatre barres, al fons hi ha un banc corbat de pedra i a sobre d’un pedestal, el bust de marbre d’Hèrcules, que no és l’original, va ser col·locat l’any 1984 quan va ser restaurat el conjunt de la Font.Mes informació sobre aquesta Font, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_d%27H%C3%A8rcules_(Gaud%C3%AD)

Curiosament durant molts anys, aquesta font va estar tapada i amagada per la vegetació, i de la seva existència no va ser redescoberta fins a l’any 1984, tal com us deia anteriorment, quan es van realitzar uns importants treballs de neteja, i és va procedir al seu arranjament.De La Vanguardia, us passo aquest article sobre aquesta Font :

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20161202/412316263292/fuente-hercules-antoni-gaudi-palacio-pedralbes-barcelona.html

Podeu visitar aquesta font, dins de l’horari establer, tot visitant els Jardins del Palau Reial de Pedralbes.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé