Arxiu de la categoria: aiguabarreig

Bassal d’aigua natural d’una antiga sorrera de Lliçà d’Amunt

Publicat el per
Respon

En Lliçà d’Amunt, durant aquests últims mesos us he donat a conèixer, la Bassa del Pardalero, L’ estany de la Bassa de Can Dunyó, La Bassa de la Torre, entre altres…dscn6170_01_01Són llocs o espais que depenent molt de l’aigua de la pluja, perquè és mantinguin com a zona humida i les aus puguin nidificar en les seves rodalies.dscn8260_01 Molts d’aquests llocs son de nova, diríem, creació.dscn8263_01Avui us presento un petit espai o zona humida, que gracies a l’abandonament d’una sorrera- pedrera, la natura pròpiament ha creat un d’aquests espais. dscn8261_01Està situat, en Lliçà d’Amunt, al costat del riu Tenes amb la carretera C – 1415 b.dscn8258_01Es un lloc fràgil i sensible a qualsevol contratemps i pugues ser destruït, donat que no esta classificat ni protegit.dscn8259_01És important que hi hagin llocs humits oberts locals, per el propi interès de conservació de la fauna que habita en aquestes zones, que estan molt industrialitzades o plenes d’Urbanitzacions.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Joc dels Ocells, per a nens i nenes

Publicat el per
Respon

Aquest Joc dels Ocells, no cal fer cap inversió destacable, podeu fer ho fàcilment, sols cal paciència.!Si sou pares o avis de fills o nets, petits o joves, us invito a fer amb ells aquest joc, sols cal el següent material :

  • Binocles
  • Camara de fer fotos o de video.
  • Un llibre sobre els Ocells de Catalunya o zona on fareu la recerca.
  • Llapis i llibretaAquest simple joc, consisteix que quan aneu a un parc / jardí urbà o a la muntanya, amb el/els vostra/es fill/s o net/s, el primer pas és el de gaudir dels diferents sons i cants que sentireu del ocells durant el recorregut, i poder fer així, la descoberta i observació dels ocells, tot guardant el màxim silenci.Segon pas, poder fer fotografies o fer en video d’aquests ocells i identificar-los, son nombroses les especies que podeu trobar.Feu servir la llibreta de camp, per anotar, el tipus d‘ocell, colors de les plomes, bec, potes, tipus d’harmonia que fa en el cant, per poder després mirar de catalogar-los.És important que els nens i nenes, puguin anar coneixen el mecanisme d’un binocle, per així poder fer la visualització mes ràpida i mirar el lloc on pot estar ubicat en mig d’una vegetació el ocell.

On podeu localitzar ocells ?

De fet, a tot arreu, millor en llocs on hi hagi aigua, basses, sortidors rieres, torrents, fonts…llocs mes o menys tranquils, dins d’un parc amb ombra, bosc… al jardí de casa… masia, seria una llarga llista de llocs,  segons el tipus d’ocells és mes confiat o no del ser humà, cosa que pot facilitar o no la observació i classificació d’un ocell.És bàsic e important, No molestar-los, ni on estant en el moment de fer la descoberta, ni en els nius on viuen. Per tant com us deia al principi, no podem cridar, fer sorolls, ni tampoc, moviments bruscs.

Una activitat que agrada molt als nens, és poder construir caixes niu, per habitatge d’ocells i col·locar-los posteriorment, en el pati, balcó, jardí de casa, al parc proper i en un bosc amb permís de les autoritats corresponents.Una altra acció, és participar en anellaments pels cens i control d’aus, que és pugui organitzar en el vostre municipi.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Llibre seleccionat : Guia d’Aus per descobrir en Família. Editat per VOX. Text : Mary Rial. Il·lustracions Angel Domínguez

La Font de Sant Salvador d’Orta a Barcelona, una font poc coneguda

Publicat el per
1

La Font de Sant Salvador d’Orta, està situada al Parc Güell, part que dona a el Coll, podeu entrar per carrer del Torrent del Remei, 20.És un espai entre bosc i jardí, que els turistes no hi van al visitar el Parc Güell, s’ha destinat a una gran àrea per a gossos.L’interès de la zona com a lloc sanitós, demostrat per l’existència de la Torre Sana (can Mora), fou degut a l’existència d’abundoses fonts, que a partir del segle XVI subministraven aigua a Barcelona.La mina principal era la Font del Coll. Havien altres com la Font ďen Falcó,  la Font del Remei, la Font – Rúbia i la de Sant Salvador d’Orta (Horta) que ens ocupa avui.Actualment i des de fa dècades , ja no és aigua natural la Font de Sant Salvador d’Orta. En varies ocasions Parc i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona hi ha fet arranjaments i refermat amb pintura les parets de la Font. En èpoques, no tenia tub i/o no rajava aigua, ni tant sols de xarxa pública.

Any 1998 – Arxiu Rasola

En l’actualitat, te de munt de l’aixeta unes rajoles a color amb unes imatges de Sant Salvador. En cada costat trobem uns seients de pedra llargs.

Any 1998 – Arxiu Rasola

Cal dir, que a sobre els bancs laterals lluïa un trencadís de ceràmica blava, aquesta decoració ja no hi és.Front mateix, una bassa que recull aigua d’una canal provinent de la Font i l’aigua que surt, va per un canaló al mig de les escales que baixes.La seva vegetació és riberal, predominant els plàtans i amb algun roure de fulla gran, arboç, pins, entre altres especies.Si aneu, això si, com és un tros del Parc que s’ha destinat en especial al passeig per a gossos, trobareu molts d’ells…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : Arxiu Rasola

 

Com era la Font de can Rovira de Sant Fost de Campsentelles ?

Publicat el per
Respon

La Font de can Rovira, la seva ubicació era en el torrent de Sant Ponç, sota de la masia de can Rovira de Sant Fost Campsentelles, ara és una Hípica i Restaurant, s’accedeix per la carretera de Sant Adrià a la Roca, BV-5001. Fa uns mesos en rere, vaig estar en aquest indret. En l’actualitat és un fondal molt brut de vegetació i és fa ara com ara difícil de localitzar tant la Font com la bassa.En les imatges, veiem la font fotografiada durant l’any 1983, es veu com una petita mina i la paret on hi havia la font. Per aquella època no hi rajava aigua. Axó va fer que la gent no anés, i amb els anys transcorreguts la vegetació no permet accedir-hi.Aquesta font passarà a ser un record per la gent gran que anava a fer fontades per els boscos de les rodalies…o be , quan s’esbardissi la zona del torrent, podrà tornar a ser visitada… !

 

Dedicada a l’Amic de les Font : Enric Costa (Encos)

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé (Arxiu Rasola)

La Torre de les Aigües del Tibidabo a la Serra de Collserola (Barcelona)

Publicat el per
Respon

Situem-nos a principis del segle passat, Barcelona necessitava cada vegada mes aigua, per abastir un sector de la ciutat a dalt i al peu de Collserola, per això,  es va construir  una Torre de les Aigües a dalt del Tibidabo, va ser coneguda per aquest nom i també, com a Torre de les Aigües de Dos Rius.La Torre de les Aigües de Dos Rius,  és una obra modernista de l’arquitecte Josep Amargós i Samaranch, que pràcticament des de tota la ciutat és podia veure en aquell temps.Es va inaugurar l’any 1905 amb l’objectiu d’emmagatzemar i bombejar les aigües de Dos Rius i subministrar-les a les àrees que s’havien d’urbanitzar del Tibidabo, que incloïen el popular parc d’atraccions i la tota la zona residencial del camí de Vallvidrera.Com podem veure es tracta d’una construcció cilíndrica de totxo i pedra natural de 35 metres d’alçària.La cúpula semiesfèrica conté el dipòsit pròpiament dit, i té una balconada de pedra amb barana de ferro forjat amb elements decoratius.El dipòsit metàl·lic esfèric de 200 m3 i penjat per tal d’absorbir possibles terratrèmols, cosa nova dosa per l’època i l’estructura que el sosté són obra de l’arquitecte Juan Torras Guardiola.I molt important a destacar sobre altres Torres d’Aigua, aquesta construcció va guanyar el primer premi del Concurs d’Edificis Artístics de l’any 1905, i figura en el catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona.Mes dades :

http://www.aiguesdebarcelona.cat/documents/2950762/0/triptic_Torreta_10.pdf/edd90bad-8b4b-42ac-a45e-97f1a3255ae3

Per a mes informació, consulteu a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tibidabo

Sols dir-vos que quan estigueu per les rodalies del Santuari, fitxeu-vos en aquesta construcció, que molt sovint la gent no sap quin significat  i/o perquè és troba en aquest lloc.

Recull de dades, adaptació del text i fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Canet de Vallvidrera a Barcelona, molt ben restaurada

Publicat el per
Respon

“La Font del Canet, un dia a mitjans de l’any 1997, a l’estar en aquesta Font que no disposava de broc, un senyor indignat es va expressar que era una vergonya que ningú poses un tub.

Any 1997 – Arxiu Rasola

Així va ser que setmanes després, vaig anar amb un amic i vàrem posar el tub d’acer que a dia d’avui encara esta a la Font.”

Any 1997 – Arxiu Rasola

Per tant és una font amb molt apreciada per a mi. Durant l’any 2008, fou restaurada  l’estructura en general.És de raig continuo i raja tot l’any. Està format per un mur de totxos que alberga una cisterna en el seu interior, i al mantenir-se omplerta brolla pel tub.Una vegada restaurada es va col·locar la inscripció del nom de la Font.Es diu que a principis del segle passat, les seves aigües eren molt apreciades pels mals del fetge i de l’estómac.Per arribar-hi, podeu anar des de la Font de la Budallera tot seguin els cartells indicatius;o be, des del Coll de la Vinassa anireu per un camí que baixa fins el torrent, trobareu cartells que us indicant el recorregut, un cop passeu per una Alzina destacable,ja estareu a prop, passareu pel torrent i a pocs metres estareu a la Font del Canet.

Cal destacar una Alzina curiosa i molt antiga que esta deforme de mig troc cap a baix, a uns metres sobre el replà de la font; i també, i a poca distancia, trobareu el centenari “Pi roig”, amb un troc molt recta i alt, que us vaig comentar ahir.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : Arxiu Rasola.

 

Arbres : El centenari “Pi roig” de la Font del Canet a Vallvidrera (Barcelona)

Publicat el per
Respon

Per arribar-hi, podeu anar des de la Plaça de Vallvidrera (Superior) a la Font de la Budallera,  des d’ allí, anireu tot seguin els cartells indicatius; o be, des del Coll de la Vinassa anireu per un camí que baixa fins el torrent, trobareu cartells que us indicant el recorregut, passareu pel torrent i a poca distancia estareu a la Font del Canet.A pocs metres de la Font, i al costat del camí a la banda del torrent, veureu el centenari “Pi roig” de la Font del Canet.És un exemplar molt notable, amb un tronc molt recta i alt.Per les rodalies hi ha altres pins destacats per la seva altura, així com molts altres que podeu observar pel bosc que rodeja el torrent.Si us fitxeu, al ser vells, estan afectats per les inclemències del temps a la llarg dels anys (neu, vent…) per axó molts presentant els troncs trencats i malalties diverses produïdes per fongs o insectes que amb els temps els van debilitant.“Pi roig” de la Font del Canet, també es veu algo afectat, esperem que pugui viure en aquest llocs molts mes anys, que és com un sentinella tot vigilant la seva Font .En la Placeta on esta la Font del Canet, en una part superior trobareu una Alzina surera curiosa, te una deformació en la part baixa del tronc.És mes arrodonida i com podreu observar en la Postal Antiga de principis de segle passat, ja ho tenia de jove.Axó a pesar que tingui mes de cent anys a perjudicat el seu creixement, i que s’hagi desenvolupat i crescut molt mes lentament que no pas com altres alzines.Demà, us presentaré la Font del Canet.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Cançó després de la Pluja

Publicat el per
Respon

El vent juga amb el molí

i amb la rosa desclosa.

Matinet matí,

no ballis amb la calitja.

A l’escarabat bum bum

les ales li frisen.

Les flors de la perera

riuen i riuen.

Una mica de cel blau,

una mica mica.

El núvol empeny el núvol

i llisca que llisca.

Qui puja a la muntanya?

El caragol que treu banya.

El sol s’encén i s’apaga,

albó, romaní, argelaga.

El sol s’apaga i s’encén,

farigola, romeguer.

El sol és aquí,

entre la rosa i el molí.

Matinet matí,

les bruixes es pentinen.

El sol és aquí.

Ai! Que es menja la calitja!

 

Autor : Bartomeu Rosselló  Pòrcel

Si voleu saber mes sobre l’Autor, consulteu a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Bartomeu_Rossell%C3%B3-P%C3%B2rcel

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

L’Aqüeducte del Parc Central de Nou Barris de Barcelona

Publicat el per
Respon

L’Aqüeducte, està situat en el Parc Central de Nou Barris, entre el carrers Mon-ral, passeig Universal i passeig Fabre i Puig. Segur que l’heu vist tot passat per aquet barri, és totalment visible.De fet, des de que el van remodelar, serveix de pont per a vianants, gent que passeja pels voltants, és ara com a decoratiu, per recordar que fa mes de cents anys, Barcelona patia manca d’aigua i és portava l’aigua des del Maresme, no era una tasca fàcil.Va ser per aquella època una enorme infraestructura hidràulica que tenia de recorre  més de 50 quilòmetres, i que anava de la riera d’Argentona del municipi de Dosrius, passant per diversos termes municipals del Maresme, fins arribar a Gràcia, i que creuava l’actual districte de Nou Barris i és ramificava per la ciutat.Entre altres complicacions, calia creuar el Besòs, un fet que es va aconseguir passant per sota del riu; també, gràcies a un sifó de 1.000 metres entre la Trinitat i Torre Baró i després de reforçar les captacions i construir un dipòsit de 1.700 m3 al Guinardó, l’any 1871 va poder començar la distribució d’aigua a part de la ciutat de Barcelona.Us passo un interessant i complert article que parla de tota aquesta estructura sobre l’Aigua provinent de Dosrius :

https://adosrius.wordpress.com/2016/06/12/la-ruta-de-laigua-recorregut-per-laqueducte-de-dosrius-a-barcelona/

Per tot axó, aquest tram d’Aqüeducte visible, se’l coneix com Aqüeducte de Dosrius o mes modernament, per a Aqüeducte del Parc Central de Nou Barris.

 

Text, recull de dades i fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 11 #

Publicat el per
Respon

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 4 objectius Curiosos :

  • Un petit cartell front a uns horts de Teia,ens pot fer provocar una reflexió sobre la importància dels conreus. !
  • En el Parc Municipal de Torres Villà a Granollers, hi ha aquest arbre ven curiós, és diu Xiprer dels Pantans, d’Amèrica del Nord; veiem a la seva base un bon nombre de turonets punxegudes arrels, per les rodalies seu, està envoltat d’aigua algo estancada.
  • Com que aquest gall no te prou espai.es posa a dalt del tot de l’estructura del galliner, lloc és el Figaró.
  • Aquestes coloraines en els pilons de ferro de separació de la acera i el pas de cotxes, és un avis per els vehicles o els vianants ? Està en el carrer del Portal Nou a Barcelona.

Text i Fotografies : Ramon Solé