En Santa Maria de Montcada en la cantonada de la cruïlla dels carrers de l’Alzina amb Terra Nostra, hi ha l’Alzina vella. De fet, aquest Alzina ja fa anys que va morir, sols hi ha com a testimoni, el seu tronc sec, junt amb l’Alzina jove.
Us adjunto la fotografia dels anys 40 del segle passat, on podem apreciar una Alzina plena de vida…
Actualment, crec que l’Alzina jove mereixeria que s’ampliés el lloc on esta ubicada, i que pugui creixa amb amplada i alçada.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Des del poblet de Queralbs, si voleu fer barranquisme, podeu agafar el camí que puja al Santuari de Núria a peu.
És considera el descens de barranc més important de la província de Girona i Barcelona, un dels més interessants del Pirineu :
Les Gorgues de Núria !.
Això si, tingueu cura d’anar ven equipats, amb tot el necessari per portar-ho a terme sense patir un accident.
Mireu de saber si baixa prou aigua per poder fer aquesta pràctica de barranquisme.
És tot un al·licient per la superació dins del mon del barranquisme.
Podem dir que esta dividit en dues parts que us adjunto l’esquema :
Normalment , molta gent comença a fer barranquisme justament en la presa que hi ha més a munt del Pont del Sastre.
Les Gorgues de Núria, es un lloc molt complert, trobareu salts de fins a 10 metres, nombrosos tobogans,
i ràpels de fins a 25 metres i varis salts, un d’ells de 14 metres.
Per una descripció pas a pas, podeu consultar a :
http://www.descensodebarrancos.com/barrancos/nuria/nuria.html
En el cas que sigueu poc coneixedors en Barranquisme, podeu mirar de contactar amb un Guia,
i per una mòdica quantitat, us acompanyarà tot fent aquesta impressionant baixada i donant consells a mesura que aneu progressant en aquest barranc.
Vigileu !, perquè en els anys, hi ha hagut varis accidents en aquesta zona de Les Gorgues de Núria. 
Mireu de tindre sempre algú fora de les Gorgues per fer d’enllaç i amb cobertura de mòbil per poder trucar en cas d’accident al 112 – Emergències.
Text i recull de dades : Ramon Solé
Fotografies : Oriol-Ramon Solé
Ens situarem en la part mes residencial del Masnou, on està una zona bàsicament de xalets, concretament anirem al carrer Bilbao, entre els números 4 i 6, on està situada la Torre d’Aigua.
Tant la base com la cisterna o dipòsit, tenen dos punts en comú, son cilíndrics i tota l’estructura externa feta de maons.
No te finestres, per tant, deu tindre il·luminació interior, i disposa d’una porta a peu de carrer per accedir-hi. Podem veure, com te uns reforços entre la base i la cisterna, que alguns ha caigut.
Impacta bastant veure en un carrer tota una estructura envaint l’acera i a la vegada, una part interior a les dues finques.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Un nou dia.!
Seguim el camí, aviat passem per una estàtua “del caminant “ i realment avui ens creuem amb molts peregrins, serà perquè és festiu ?.
El camí ara ens fa molta pujada, i caminem poc a poc, 
L’ombra del Sant ens torna a estar present… per donar-nos forces !
Al costat del camí hi ha una ermita feta de pedres, que ens sembla que amb una bufada és pugui caure i fer-se un munt de rocams.
Preguntem a unes vaques que estan pasturant per si hi ha alguna font propera….
no obtenim cap resposta, per ho, al poc ens creuem amb una gran font que representa uns conxa, aquesta aigua és bona !
Passem per un bosc que ens sembla encantat i mes quan esta núvol a punt de ploure… 
cosa que no tardarà massa en fer-ho.
Sort que anem equipats.
A sobre, aquesta nit no em trobat cap alberg lliure, un home ens ha indicat que podem anar a l’esportiu i dormir allí al terra… millor dit, a sobre un matalàs esportiu …
Ens falten dos jornades per arribar a Santiago de Compostela, això ens anima molt.
Un altre dia que ens anirem trobant pel camí,
“Orrios”…
fonts…
monuments…
pobles …
i fites per on tenim d’anar …
i un altre cop, en una petita finestra uns ulls ens miren, aquesta vegada es una vaca, que deu de pensar de nosaltres que anem tant carregats ?
Seguim per la vora d’un pantà.
Una estona mes tard ens fan pujar escales d’un pont, per si no estàvem prou cansats.
Ja ens falta poc…
Avui a la tarda entrarem a Santiago de Compostela, al transcurs el dia veiem cada vegada mes a prop la Ciutat.
L’última font del Camí de Santiago… recuparem forces !
Ens fa una il•lusió increïble que podem dir : Ja hi som !!!
Ens sembla que va ser ahir que vàrem començar el pelegrinatge
Ara direcció a la Catedral
Creients o no creients, sempre és bo anar a donar gràcies al Sant i/o veure el Monument com a turista.
Sembla que el Sant ens a vingut a donar ell mateix la benvinguda
i donar-nos forces per la tornada amb l’avió cap a Barcelona. 
Per aquest any ja em complert !!!
Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol-Ramon Solé i Mª Lourdes Casas
Caminaires : Oriol-Ramon Solé i Mª Lourdes Casas
El titulem així avui l’article, “Un camí diferent que porta a Santiago”, perquè no importa des d’on sortir, sempre… agafarem un camí que pot durar mes o menys dies, això si, ens portarà fins la gran Catedral de Santiago de Compostela !.
Per medi de fotografies típiques del “Camí”, avui veurem com es una ruta dia a dia, i el que ens podem trobar, a vegades persones fent el camí o tornant cap a casa, animals en situacions curioses, ermites de Galicia o altres fets que ens cridaran força l’atenció.
El mes important, és que estarem protegits per el Sant, dia i nit, amb pluja o en ple sol, de dilluns a diumenge… !
Caldrà seguir els camins marcats amb les senyals del “Camí” i no corra que de temps en tenim molt, a l’haver començat a caminar amb alegria i fermesa sabem que arribarem.
Trobarem moltes fonts, ah vigileu si és pot recollir aigua o no te garantia sanitària, sempre cal proveir-se abans de l’inici del dia pensant el camí que farem.
Sens dubte sempre el tenim present, l’ombra ens indica la direcció correcta, serà el Sant …?
Passarem per camins on hi ha arbres centenaris, boscos amb misteri i molts camp conreats, la jornada és llarga i ens cal fer vis per arribar a poder descansar en un alberg si no el trobem ple.
Recordar-nos de cada dia ens segellin l’etapa del dia si portem la cartilla.
Avui passem per una casa que hi ha un munt de conills corrent pel costat nostra… els deixarem que estiguin tranquils.
Al poc, ens crida l’atenció una bústia pel correu, és com un “Orrió” (casa típica de Galicia)
Ens cal per uns bona acció, per camí hi trobem una gallina, que amb la mirada ens indica que vol que obrim l’aixeta de la font, i així ho fem.
Em tingut sort en la jornada d’avui tenim lloc per dormir
i descansar per obtindré forces per demà
El matí es fred i amb boira.
Ja amb la motxilla a sobre…
Trobem i parlem amb una dona que ens indica l’únic lloc del petit poble, on podem comprar queviures i begudes per tot el dia.
Perquè serà el d’avui un camí mes de pujades i baixades que altres dies.
De moment no plou, tenim una font al costat del camí amb taula i bancs per fer l’esmorzar…
Ara el camí passa per una casa – orrio, molt interessant i amb tot un munt de vells estris del camp.
Des d’una llarga finestra veiem un cap que ens sorprèn que ens mira amb molt d’interès, serà dissecat aquest senglar… ?
Arribem a una ermita amb una font lateral que esta dins d’un cobert.
per si ens fes mal temps ens podríem ficar-nos a dins, per ho no es el cas d’avui.
Un dubte de camins, cal mirar el plànol de la ruta que estem fent i prendrà el camí encertat, i així fent i fent, se’ns acaba una altra jornada.
Demà seguirem el camí i fent de pelegrins… !
Fins demà !
Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol-Ramon Solé i Mª Lourdes Casas
Caminaires : Oriol-Ramon Solé i Mª Lourdes Casas
Us presento una Font, amb unes Gorgues i un Paratge molt encisador.!
Per anar-hi, cal que sortiu a Girona i aneu per la carretera GI-531 un cop que passeu per Sant Gregori, us desvieu per la GI – 5313, fins a Canet d’Adri.
Just a l’entrada del poble Canet d’Adri , us caldrà trencar cap a l’esquerra, per carrer camí de la Font, seguiu les indicacions d’un rètol que diu “Molí i Font de la Torre” ; és millor deixar el vehicle en l’aparcament del poble i a partir d’aquí, fer-ho a peu.
Passareu a prop la casa senyorial de Canet, ha estat molt reformada, i en l’actualitat està habitada.
El camí us portarà a baix a la Riera de Canet, es un paratge fosc i fresc, us trobeu en el parc de la Font de la Torre.
En el seu dia, s’hi va construir una sínia.
I una resclosa per retenir l’aigua de la riera i utilitzar-la per les necessitats adients.
Per gaudir millor del paratge, cal que seguiu el circuit que facilita la visita amb un itinerari senyalitzat i on podreu passar la riera per sobre d’un antic del pont.
Al poc i a la paret que dona al bosc, hi trobareu la Font que per en general sempre raja, l’aigua cau a una pica.
En un costat hi ha un seient de pedra.
A prop uns salts d’aigua que us farà fer fotografies.
Les nombroses gorgues, que a l’estiu hi ha gent que si banya i prendre el sol en aquest lloc, 
cal anar molt en compta en relliscar i prendre mal.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Un cop passada aquesta població direcció a Hostalric per la carretera nacional C-35, i a prop del kilòmetre 57,500, on n’hi ha l’edifici dels bombers i zona industrial, prendreu el desviament a mà dreta pel camí que porta a les urbanitzacions de can Vilardell i can Coll, on també, és puja al Santuari del Montnegre.
Una vegada passat el pont que travessa l’autopista per sobre, seguirem per la pista asfaltada fins la cruïlla de les urbanitzacions de can Vilardell i can Coll. Cal agafar el carrer de la nostra esquera que fa una certa pujada.
Al poc veurem a la nostra dreta una balla de troncs entre el carrer i el bosc ( sota de can Coll), al fons està La Font de Santa Magdalena.
Des de fa temps no raja aigua. Al seu costat esquerd trobem la porta d’accés a la mina.
Sobre de la imatge amb rajoles de la Santa, hi ha la data 1955, segurament data d’un arranjament. Disposa d’un tub gran, cosa ens vol dir que deuria rajar una bona quantitat d’aigua.
Mes a la dreta, trobarem un pou i caseta de bombeig.
De fet es un lloc ombriu, tranquil i molt agradable.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Un cop passada població de Sant Celoni direcció a Hostalric per la carretera nacional C-35, i a prop del kilòmetre 57,500, on n’hi ha l’edifici dels bombers i zona industrial, prendreu el desviament a mà dreta pel camí que porta a les urbanitzacions de can Vilardell i can Coll, on també, és puja al Santuari del Montnegre
.Una vegada passat el pont que travessa l’autopista per sobre, prendreu la pista de terra situada a mà esquerra, anireu direcció al molí de can Coll; hi ha cartells de la Diputació en aquest lloc que ho indiquen.
Abans d’arribar al molí de can Coll, la pista es bifurca, teniu de prendre el camí de la dreta, tot passant paral•lels al Molí i front mateix a la masia, hi ha l’espectacular Roure martinenc de 20 metres d’alçada i uns 23 metres de perímetre a la capçada, un dels majors del terme municipal de Sant Celoni.
Esta en un lloc molt ombrívol i humit, podria ser que aquest factors hagin afavorit la seva conservació i fortalesa en el pas del temps…!
Text i Fotografies : Ramon Solé
Per arribar-nos a La Resclosa del Cairat d’Esparraguera, caldrà agafar la carretera C-55 i en el km. 9, hi ha una gran explanada tancada per un ballat , podem passar caminant per la cadena o per un corriol al costat d’aqueta, que remunta per uns matolls, sigui d’una forma o de l’altra, arribarem a peu de La Resclosa en el riu Llobregat.
La Resclosa va ser construïda a sobre l’engorjat del Cairat en l’any 1878, lloc on el Llobregat de forma natural ja quedaven les aigües retingudes i formaven un caient espectacular.
Front i a l’altra costat del riu, algo elevat, esta la masia de can Tobella del Cairat.
A l’arribar a la Resclosa, trobarem un edifici, on hi ha tres comportes per desguassar i conduir l’aigua fins la colònia Sedó.
Les aigües del riu Llobregat, retingudes en part, disposen d’un bosc de ribera amb pollancres i àlbers
i amb el massís de Montserrat casi a tocar, formen un paisatge molt bonic.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Masia – Restaurant de ca L’Artillé de Badalona, està situada a prop de la carretera de Montcada a Badalona BV-5011, coneguda per la Vallensana, a ma dreta i ven indicat esta el desvio abans d’arribar al Coll.
Arxiu Fotografic : Blog Fonting4 – Mina de La Font de ca L’Artillé
Sols disposo en el meu arxiu d’una imatge de la Font de ca L’Artillé, la fotografia es de l’any 1985, d’aigua no ni havia. Com es pot veure al fons està la mina i mes a prop un broc gran que surt d’un mur.
Any 1985 – Arxiu Rasola
En l’any 2015, va esbardissar l’accés i les rodalies d’aquesta font, l’amic Marcel del, us passo la fotografia que correspon a la Font de ca l’Artillé i altres de Badalona del seu Blog :
http://moli1fonting.blogspot.com.es/p/blog-page_33.html
Arxiu Fotografic : Blog Fonting4 – Mina i Font
Be, com es veu, la Font encara hi es, mes o menys tapat l’accés per la vegetació… amb aigua o no; m’ha agradat dir-ho perquè és una Font molt recordada i apreciada per la gent gran de les poblacions de les rodalies, que anava a passar el dia per el bosc proper a la Masia i la font, fent fontades els dies festius.
Arxiu Fotografic : Blog Fonting4 – Font
Text i Fotografia Antiga : Ramon Solé ( Arxiu Rasola)
Fotografies Actuals : Marcel (Blog Fonting4)
fonts naturals, aigua, muntanya i més 