La Font de Malla, sempre ha sigut igual ?

Malla és un municipi petit i amb masies disseminades de la comarca d’Osona. El punt més elevat és el cim del Clascar. També hi destaquen el Museu Municipal de Malla i el Serrat del Vilar (823,7 m.) i fa limitació amb Muntanyola. L’economia de Malla es basa eminentment en l’agricultura i la ramaderia tot i que diverses empreses han establert comerços al terme municipal, com ara els hipermercats Esclat o un concessionari de vehicles Citroën.

Per a mes informació, consulteu a:

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0039495.xml

img-20161208-wa0001b_01Hi ha una font d’aigua de xarxa al centre del petit poble, esta dins d’un encerclat quadrat fet d’obra, amb unes escales que baixant. Sempre ha sigut igual ?

Any 1989 - Arxiu Rasola

Any 1989 – Arxiu Rasola

De fet no !, estaven a prop, per ho, separats uns metres; si mireu amb deteniment , es pot veure que es un antic safareig, la font es la mateixa, una gran llossa amb una aixeta.

Any 1989 - Arxiu : Rasola

Any 1989 – Arxiu : Rasola

Fa anys es va remodelar i aquesta Font la varen posar dins de l’antic safareig. Ven curiós el canvi d’ubicació.img-20161208-wa0001_01

Text i Fotografies antigues (Arxiu Rasola) : Ramon Solé

Fotografies actuals : Ramon Badia

L’Aqüeducte de les Cinc Sènies de Mataró

dscn7754_01L’origen de l’Aqüeducte de les Cinc Sènies es remunta al segle XVIII. La Mina de Can Noè (s XVII), també anomenada Mina de les Cinc Sènies i més tard de Can Boter, servia en el seu origen a una única propietat. En aquell moment eren conegudes com a Hortes d’en Boter.dscn7755_01Al 1775, amb motiu de la divisió de la finca en cinc parts  per a cinc propietaris –les denominades Cinc Sènies, es va realitzar les obres per allargar la mina existent en aquesta propietat i conduir l’aigua mitjançant un aqüeducte de vuitanta-una arcades a cadascuna de les hortes i augmentar-ne la capacitat de regatge.dscn7753_01Per arribar-hi ens cal agafar des de Mataró el camí de terra d’accés a la zona Agrícola de les Cinc Sènies.ascn7779_01L’aqüeducte de les Cinc Sènies és una estructura en bona part del seu tresat, amb arcades de maó massís, elevada respecte al camí de les Cinc Sènies i que transcorre entre la segona i la quarta sènies.dscn7768_01També, hi ha una font en el mur de l’aqüeducte.dscn7751_01A la part superior del mur o arcades segons el lloc, suporta la conducció d’aigua; avui en dia hi ha un tub de PVC, dins i a lo llarg  de tot l’aqüeducte.dscn7769_01La protecció afecta al conjunt format per la canonada principal, el sifó, l’aqüeducte de distribució, les derivacions, els safareigs i les capelletes d’advocació.dscn7770_01A cada sènia es troba un registre i una conducció de derivació amb arcades que porta l’aigua al safareig de cada propietari, i junt a aquest, s’hi troben les capelletes d’advocació. Com era costum, les noves sènies es posaren sota diverses advocacions, algunes de les quals encara perduren avui dia: la Puríssima, el Sagrat Cor, Santa Eulàlia, Sant Francesc i Sant Domingo.

Guia

Guia

A l’Abril de 2009 es va fer la Presentació de la GUIA DESCOBRIM MATA I LES CINC SÈNIES, d’Oriol Bassa, David Farell i Francesc Navarro – Itineraris de natura, agricultura, història i paisatge, podeu veureu a :

http://es.slideshare.net/dfarell/presentaci-ppt-guia-cinc-snies-i-mata

Desguàs del camí sota de l’aqüeducte

Desguàs de l’aigua de pluja del camí sota de l’aqüeducte

Com veiem l’aqüeducte encara esta en funcionament, amb el complement de tubs o tubàries que reparteixen l’aigua, o substitueixen a alguna que es molt antiga i està fora de funcionament.

dscn7760_01 En l’entrada a Can Patille, fant passar la tuberia per sota la porta.dscn7758_01Algunes de les arcades fa temps que es van tapar i ara son com un mur,dscn7763_01 o altres la vegetació les envaeix o tapa.dscn7772_01Us recomano fer la visita, es una passejada senzilla per a conèixer una mica mes l’historia de Mataró.

 

Informació : Ajuntament de Mataró

Fotografies : Ramon Solé

El Jardí “Lola Anglada” a Tiana

dscn7498_01La Casa i el Jardí “Lola Anglada” estant situats, entre la plaça de la Vila i el carrer Verge del Pilar de Tiana.dscn7500_01A mitjan segle XIX la casa va ser comprada per Gabriel Anglada, pare de l’escriptora i dibuixant Lola Anglada. Ella hi va residir els últims anys de la seva vida.dscn7499_01De la casa cal destacar  el jardí, des de fa uns anys és d’accés públic, al qual s’entra per una porta obra d’Àlvar Sunyol.dscn7501_01En aquest espai, evocat en l’obra de Lola Anglada de 1958 “La meva casa i el meu jardí”.dscn7508_01Hi ha escultures com la “Família tornant del camp” o la “Mare amb nen”, obres de caràcter realista- naturalista.dscn7503_01Així mateix, al jardí hi ha una font amb una majòlica ceràmica, il·lustrada per Lola Anglada.dscn7502_01Per ha mes informació, podeu consultar a :

http://tiana.cat/municipi/Itineraris___saludables/El___jard%C3%AD___rom%C3%A0ntic___de___la___Lola___Anglada

dscn7504_01És un bon lloc per prendre el sol tot fent una lectura d’un bon llibre…

Dades : Ajuntament de Tiana

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Menhir de Mollet del Vallès

dscn6875_01Durant unes obres al parc de les Pruneres , axó era l’Abril de 2009, es va localitzar un menhir enterrat a 10 metres de profunditat i estirat.dscn6874_01Totes les dades de durant i posteriors a aquest descobriment,  les teniu en la Web de l’Ajuntament de Mollet, on queda molt expressat la següent informació :

  • El descobriment
  • Què és un menhir?
  • Com és el Menhir de Mollet?
  • Com són els gravats del Menhir?
  • Per què és tan important el Menhir de Mollet?
  • Altres menhirs del Baix Vallès
  • Horaris de visitadscn6866_01On també, podreu veure fotografies de tots els esvaniments, en la Web de l’Ajuntament de Mollet del Vallès :

http://www.molletvalles.cat/DetallContinguts/_wEovPETJ6tdFYyNyAy6S_5AwlM_IsS174Ofc3l8dgaKlBwwQI99jMw

dscn6865_01Una vegada fet tot l’estudi del Menhir, es va instal·lar en els jardins de la Biblioteca de can Mulà de Mollet; per protegir-ho de les inclemències i evitar que els visitants el malmetessin, el van col·locar dins d’una gran urna.dscn6878_01Hi ha varis cartells amb explicacions sobre aquest Menhir i amb altres dades generals que complementant la informació.dscn6870_01També, si ens dirigim al Parc de les Pruneres, hi ha en mig d’una zona amb gespa, una copia per fer mes representatiu el lloc on es va fer la troballa.dscn6905_01Cal dir que no hi ha punt de comparació entre la copia i l’original, aquest te tota la bellesa amb els gravats molt ben perfilats i amb relleus que es conserven casi com acabat de fer…dscn6906_01Si no el coneixeu, us invito a que us desplaceu a Mollet per admirar-ho.dscn6911_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Lleó de Cànoves i Samalús

Aquesta Font del Lleó és poc coneguda per la gent, per dues coses, una perquè esta al vell mig del bosc i l’altre que fa temps que no raja aigua.font-del-lleo-canmoves_01Us caldrà per visitar-la, anar per la carretera BP-5107, de La Garriga direcció a Llinars del Vallès, ja dins del municipi de Cànoves, aproximadament en el Kilòmetre 38,700 hi ha a l’esquerra un camí forestal amb una cadena.dscn8500_01Mireu de deixar el vostre vehicle al costat de la carretera i enfilar el camí a peu, aquest  fa una certa pujada.dscn8493_01Podem accedir a la Font del Lleó, per dos estrets camins, el primer just a l’arribar a la primera corba, i entremig de la vegetació inicia un corriol si no el deixem ens portarà a la font.dscn8498_01L’altra opció, és seguir el camí principal, i abans d’arribar a la segona corba, veureu dins del bosc una fita allargada blanca, cal agafar el corriol que des d’aquest punt i pel mig del bosc us portarà avén passat per dos fites mes a la Font del Lleó.dscn8497_01Es una font molt bonica, a pesar que no estigui conservada.dscn8495_01Cal destacar, que la figura d’un cap, que no sembla de lleó,dscn8494_01està dins d´una antiga construcció d’un finestral d’una casa molt antiga.dscn8491_01De la boca del cap surt un tub, ara sense aigua, aquesta queia a una pica molt desgastada.dscn8492_01En l’explanada de la font, hi ha tres seients de pedra molt rudimentaris, us podent ajudar a descansar una estona o fer un àpat.dscn8496_01Lloc molt tranquil i ombrívol, llàstima que no ragi aigua per poder sentir el seu soroll relaxant.dscn8490_01

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Informació : La Carbonera de Cànoves, dia a dia… 2 #

dscn8506_01La present setmana ha sigut molt activa al que fa referència a la preparació final de La Carbonera.dscn8630_01Cal destacar varies coses :

És va construir la cabanya dels carboners.dscn8467_01Un símil on els carboners podien descansar tant sigui de dia o de nit.dscn8520_01Evidentment feta de troncs i ramatge d’arbres de la zona on treballaven.dscn8516_01De fet era molt senzilla per dintre, un lloc on es feia foc per estar a una temperatura adient i un espai on és podia dormir, dscn8638_01si eren dos carboners, un vetllava la Carbonera i l’altre dormia o descansava.dscn8640_01També, va arribar el contingent de troncs, mes de 30.000 kg., que serviran per fer la Carbonera. dscn8504_01Al poc els que encara avui en dia és senten carboners,dscn8505_01 és van posar a fer la Carbonera d’una forma febril, calia abans de dissabte tindreu enllestit, i ho van aconseguir plenament.dscn8470_01dscn8578_01A la par, van enllestir un espai dedicat, a la Llar dels Carboners, lloc de reunió i on cada dia fan algun àpat.dscn8636_01També, hi ha destinat a la venda de productes de la zona. Un petit Bar, destinat als visitants que ven segur vindreu aquest cap de setmana o durant el mes de Març a visitar-ho.dscn8628_01I una mostra, d’eines del camp que ja us faré fotografies per la propera informació.dscn8629_01Avui diumenge, hi ha un acte prou important, l’encesa de la Carbonera.dscn8637_01En properes Informacions, seguirem pas a pas l’evolució de la Carbonera de Cànoves… dscn8632_01Animeu-se a vindre !dscn8666_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre d’Aigua de can Riva de Les Masies de Voltregà, amb aires infantils

Al passar per  la carretera C-17 z des de Vic direcció a Ripoll, a l’altura del municipi de Les Masies de Voltregà, i passat el famós Restaurant Can Pegu, ens vindrà a la vista una Torre d’Aigua  que ens cridarà l’atenció,  podem deixar el nostre vehicle a prop on esta l’Escola Bressol Can Riva. Prenem uns metres un camí de terra, i front mateix de l’escola per ho a l’altra costat del camí, hi ha la Torre de l’Aigua de Can Riva.dscn0184_01Com podeu veure fa uns anys, va ser pintada o decorada amb motius infantils, per que els infants no els molestes aquella “ figura “ tant allargada i alta. Van posar dibuixos de gespa, camp i ovelles entre altres motius.  dscn0185n_01També, va ser una bona idea per mitigar l’impacte ambiental.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La importància dels antics dipòsits d’aigua a les cases o vivendes

En els Pobles i a les ciutats ara fa uns cent any en rere, l’aigua ja arribava a moltes de les cases, per ho, amb dificultat, per això poc a poc van anar col·locant un o varis dipòsits per cada domicili, per recollir o magatzemer l’aigua i garantir disposar-ne a qualsevol hora del dia.dscn3338_01També tenim d’afegir, la Gerra Civil i durant la post guerra, amb tot un munt de problemes d’alimentació, logística en general;  i també la dificultat que pugues arribar a tothom el subministrament d’aigua potable. La solució va ser aquests dipòsits que amb cura i de forma restringida asseguraven principalment tenir per beure i pel bany.dscn3331_01Va passar el temps…, i l’aigua de xarxa publica directa va arribar paulatinament tant a ciutats grans, com a poblacions i pobles petits.dscn3180_01Ens és molt fàcil anar i obrir una aixeta avui en dia i fer sortir tota l’aigua que volem…, es transparent, clorada i com és diu Apta pel seu consum, tota una riquesa que no tenim en compta.dscn3964_01Aquest petits dipòsits, generalment és van fer “d’Uralita” i amb una tapa, era ven corrent veure’ls en les cases, en el terrat o lloc elevat de les finques o cases mes o menys altes.dscn3339_01També, veure-les en llocs elevats, no un dipòsit,  sino varis i agrupats per donar l’aigua a un nucli de habitatges.torremetallica_01Petites industries , també van posar-ho per tenir un remenant d’aigua per les seves instal·lacions.dscn3755_01I també, en els camps i conreus, encara avui en dia observarem en molt llocs de Catalunya, una columna i a sobre, un dipòsit per contenir aigua.dscn2806_01En algun d’ells, fins i tot, a sota trobarem una bassa i un pou, generalment, per  guardar el màxim d’aigua, per moments que sigui necessària per regar conreus o camp.cam00507_01En cara en l’any 2017, podem trobar-ne a pobles i ciutats?, pues si ens  fitxem, son molts els llocs, pots ser en barriades , o en la part antiga que encara hi son i estan en ple funcionament.dscn3329_01Actualment en blocs de vivendes , podem trobar-ne ?. ..Si, i en molts llocs, Granollers, Mataró, Barcelona, Girona, Lleida … podríem dir que arreu de Catalunya …!dscn3179_01Jo personalment, m’enrocordo a casa de la meva avia, a la Barceloneta de Barcelona, quant era l’estiu, l’aigua sortia cremant donat que durant bona part del dia el sol anava calentant el dipòsit.dscn3190_01No cal dir que era molt important vigilar i mantenir la tapa del depòsit sempre col·locada i vent tapada per evitar que entressin impureses, insectes i animalons.dscn3238_01Com dèiem, actualment és molt difícil patir un tall d’aigua o mancança d’aquesta, per axó … ja no tenim cura en general de tenir un dipòsit al nostra abast.dscn3328_01Serà ja per sempre mes… o, no… ?

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Que és una Rambla ?

Una Rambla, “de l’àrab : rámla, «areny, sorral»” és un corrent d’aigua intermitent que depèn  totalment del règim de pluges locals.dscn7233_01El seu ús es documenta per primera vegada en català, va ser en l’any 1249.dscn7262_01És una denominació usada en als Països Catalans, sobre tot, és d’ús habitual al País Valencià,  al Matarranya i Balears, mentre que a la resta del domini lingüístic Català, se’n diu normalment : Riera o Torrent. dscn7690_01Una Rambla, és per tant, un curs fluvial normalment sec per on només en determinats moments de l’any hi transcorren aigües.dscn7774a_01És un tret geogràfic típic del nord de la Mediterrània, on hi ha un règim de pluges irregular, amb grans xàfecs concentrats a l’inici de la tardor. Per extensió, una Rambla és el passeig fet al llit d’una riera.dscn7776_01El llit és sorrenc de les Rambles o Rieres, per frenar l’avinguda sobtada de l’aigua, en alguns trams propers o previs a un poble o ciutat, s’ha posat adossats al terra unes grans roques i saltants.  En ocasions va a donar lloc a carrers amples, generalment arbrats i amb una voravia central, destinats a passejar-hi, per axó el nom de “Les Rambles de…”

dscn7774_01Una característica de les Rambles o Torrents és el seu fort pendent i escassa longitud, el que les diferencia dels rius, encara que gairebé sempre, que els rius solen recollir, en el curs alt, les aigües de varies Rambles, per tant,  la seva confluència forma el riu pròpiament dit.dscn7579_01Per axó, hi ha cartells avisant en llocs estratègics de possible avingudes d’aigua. Molts casos alguns tràgics, ha succeït en les Rambles o Rieres de les poblacions del Maresme, moltes vegades en la tardo o l’hivern.dscn7928_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Natura Viva

dscn7670_01Ara em plau de glossar planerament

l’antic pessebre natural del món.

La muntanya i el riu, l’arbre del bosc,

la font i el prat, bladars i regadius.

Per les valls obagoses i els solells

refaig de cor camins i corriols

cap al cim generós, cap a l’avenc.cam01075_01Recordo primaveres amb plugim,

tardors d’aram, hiverns emblanquinats,

i migdies d’estiu amb foranell.

Només la mort em desposseirà

del bel miratge que de tant en tant

amenitza la meva soledat;

d’aquest silenci que escar neix la pau.

 

Autor  : Joan Oliver – pseudònim : “ Pere Quart”

Per conèixer aquest poeta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Oliver_i_Sallar%C3%A8s

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé