La poc coneguda Torre de l’Aigua dels Jardins dels setze jutges de Sarrià a Barcelona

dscn6912_01Aquesta Torre de l’Aigua modernista de finals dels segle XIX, està situada en una petita placeta en els Jardins dels setze jutges al costat de la Via Augusta de Barcelona, va ser construïda per donar aigua a la casa senyorial a fincada en aquest lloc i que va ser derrocada fa molts anys.dscn6917_01Amb la remodelació d’aquests terrenys i construcció de nous edificis, es va creure oportú per part de l’Ajuntament de conservar-la, i aprofitar de fer uns jardins amb bancs, es un espai reduït, per ho, el mes important es que aquesta Torre d’Aigua forma part del patrimoni arquitectònic de Sarrià i de la ciutat de Barcelona.dscn6916_01Com podem veure el seu dipòsit es quadrat. Cada cara destacant les finestres de ventilació, que son rodones i treballades amb ornamentació.dscn6918_01Te una part central feta de maó amb quatre columnes, una en cada costat i que estant com reforçant l’estructura central, amb els punts de subjecció a dos nivells, on també podem observar-hi ornamentació en cada un d’ells. Aparentment, representarien unes flors i fulles…dscn6919_01En la seva base és troba una sola entrada a la torre, en la cara que dona a la Via Augusta.dscn6915_01Aquesta Torre situada en el barri de Sarrià es poc coneguda per la ciutadania de la gran ciutat donat que és troba en un costat d’un gran i nou edifici, la podem considerar una de les mes boniques i fines de construcció de la ciutat de Barcelona.dscn6920_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Avui destaquem : La Font Muguera ( Ciutat Meridiana) de Barcelona

Font Muguera any 1986. estat lamentable - Arxiu RASOLA

Font Muguera any 1986. estat lamentable – Arxiu RASOLA

La Font de la Muguera , aquesta font se la coneixia fa mes de cent anys en rere com la Font de Maragall, esta en la parta alta i boscosa de Ciutat Meridiana, per anar-hi ens cal dirigir-nos per l’avinguda Rasos de Peguera i la deixarem per seguir pel carrer del Brull, que de fet és una ampla pista forestal. Tot deixant un camp esportiu i un aparcament a l’esquerra passarem per sota de l’Aqüeducte,- trobarem una cadena que barra el pas de vehicles- ; en no mes de 15 minuts i amb una suau pujada pel costat del torrent , arribarem a la Font de la Muguera.ft-muguera-a_01La Font  està situada en una gran explanada  i queda protegit dins un arc de volta ambdós integrats a una gran paret molt antiga.dscn7065_01Del frontal en surt un tub de ferro que dóna un bon raig. I cau a la pica que està al nivell del terra, en surt una canaleta que porta l’aigua a l’altre costat de la pista tot fent sigues sagues fins al torrent.ft-muguera_01Al planell que hi ha per sobre de la font trobarem unes taules i bancs de fusta per poder fer un àpat i les restes d’una construcció antiga.dscn7063_01L’any 1991 es va procedir a netejar l’espai i més tard s’hi van afegir les taules i bancs i el nou desguàs.dscn7064_01És molt freqüentada per la gent que viu a Ciutat Meridiana i gent de la ciutat de Barcelona. Durant el camí de pujada, ens podem fitxar-nos que a l’esquerra i a dalt del turó hi ha l’edifici de Torre Baró.ft-muguera-b_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia Antiga : Ramon Solé (Arxiu Rasola)

 

Com era la Font del Roure de Masquefa, uns anys en rere i com s’ha recuperat ?

Era un lloc brut i descuidat, on estava enclavada la Font del Roure a Masquefa, en els últims anys per les rodalies és va amuntonar runa i terra…a punt de perdràs.ft-roure-3_01Des de fa temps, no és considerava la seva aigua apte pel consum. L’estructura en general era de maó de color roig, i disposava de dos brocs que estaven dins d’una petita arcada, l’aigua queia a una pica.ft-roure-1_01Al ser tant abundant, es va fer una bassa per recollir-la i col·locaren uns bancs de fusta.ft-roure-4-bassa_01En la Fotografia de l’any 1966, observem que disposava de 4 taules i bancs de pedra.ft-roure-1966_01Aquesta font, agafa el nom del vell Roure del seu costat.ft-roure-5-cartell_01Per anar-hi  poden seguir des de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, el carrer Montserrat, girarem al carrer Pujades i agafarem  el carrer de la Font del Roure, allí veurem l’actual Parc on esta ubicada la Font del Roure.ft-roure-2_01Va ser molt la pressió popular per salvar aquest espai i la Font, al final, es va remodelar i ara disposa de bancs nous, barbacoes,  lloc per jugar el nens, la restauració de la Font, s’ha plantat nova vegetació, i s’ha ampliat la bassa.font_roureActes de la Inauguració del Parc de la Font del Roure, realitzada el 09/07/2014  :

http://www.masquefa.cat/jsp/cat/mostraContingut.jsp?noticia=29490

En definitiva, una Font que entre tots, s’ha volgut que no quedes tant sols en un record, com altres vegades ha passat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Els dos nous Molins de Vent, en el Parc dels Pinetons de Mollet del Vallès

dscn6891_01Com dèiem ahir, avui dedicarem l’article a conèixer perquè s’han instal·lat dos Molins de Vent en el Parc dels Pinetons de Mollet del Vallès.dscn6890_01Situem-nos en la Ronda dels Pinetons, on hi ha l’Hospital, veurem  dos Molins de Vent, que estan instal·lats fa pocs anys i com que son relativament nous, estan ven conservats i pintats.dscn6892_01Era tradicional en llocs plans que tenen poca aigua natural o no tenen torrents, mirar de obtindré l’aigua per medi de Molins de Vent. A principis del segle passat n’havien molts en aquestes contrades i eren elements tradicionals en l’agricultura de la zona.dscn6894_01Un d’ells s’han col·locat per que serveixi per extreure i bombejar aigua cap a una bassa, de la que neix un rierol i que genera una zona humida.dscn6904_01Així mateix, als van construir amb l’objectiu d’abastar aigua per regar el Parc dels Pinetons.dscn6899_01Per a mes informació podeu consultar a :

http://www.sostenible.cat/noticia/els-pinetons-el-parc-urba-mes-gran-de-mollet-del-valles-te-dos-molins-de-vent-0

dscn6898_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de Gallecs, del Parc dels Pinetons de Mollet del Vallès

dscn6896a_01En el Vallès Occidental i Oriental trobarem diversos Parcs que és diuen “Pinetons”, referint-se a que hi ha principalment pins pinyoners i són parcs urbans donat que estan a dins o a prop de la població. En tenim a Cardedeu, a Ripollet, a La Garriga i el que ens ocupa avui, a Mollet del Vallès.dscn6901_01Aquest últim, el de Mollet, esta situat front a l’Hospital, en la Ronda Pinetons.

El parc és un nou projecta que combina el bosc i l’agricultura a prop de la ciutat i dintre del paisatge de Gallecs. Podem trobar conreus de cereals, alfals, mill o gira-sols i espais amb arbres i arbustos mediterranis, com l’olivera, l’ametller ,el xiprer i els pins que li donen el nom.dscn6900_01La gent com en qualsevol Parc va a passejar, corre, descansar, fer BTT, llegir un llibre, donar una volta amb el gos, o fer una ruta llarga per anar per l’Espai natural de Gallecs.dscn6902_01Per axó, l’Ajuntament va creure necessari posar una Font, per ho no amb una característiques tradicionals, van fer una que és adaptes al paisatge i en un punt estratègics del Parc.dscn6896_01Aquesta Font d’aigua de xarxa pública, se la coneix com la “Font de Gallecs”. Molt utilitzada per tota la gent que hi va per aquest parc, sobre tot els dies festius. Esta situada en l’encreuament de tres camins en la part mes alta del Parc i sota d’una pineda jove.dscn6897_01Per a mes informació del Parc del Pinetons de Mollet, podeu consultar a :

http://www.molletvalles.cat/DetallContinguts/_wEovPETJ6te61yWKze7mNi6lJc1p4WTS4lI-Ic84yhi7e7sbeu64Jw

  • Demà parlarem dels dos nous Molins de Vent, del Parc dels Pinetons de Mollet del Vallèsdscn6890_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font del Remei en l’ermita de la Trinitat de Sitges, una aigua ben apreciada !

A l’ermita de la Trinitat podem pujar a peu des de sitges o amb vehicle, per un camí que surt de la carretera n-246 o fent un bon costerut camí des de l’estació de tren de RENFE de Garraf, tot agafant el GR92 o camí de les Costes direcció a Sitges.

CREATOR: gd-jpeg v1.0 (using IJG JPEG v62), quality = 80

CREATOR: gd-jpeg v1.0 (using IJG JPEG v62), quality = 80

Aquest ermita és molt antiga, per tal com apareix ja en un document de 1375. L’edifici és d’obra popular i té al costat una construcció de caràcter modernista.  Esta oberta el quart diumenge de cada mesa-principis-de-segle_01Disposa d’una Àrea de descans, on hi ha graelles i una font i resulta adequada per fer-hi un pícnic.

Podeu veure l’article al respecte a Som de Pícnic :

http://somdepicnic.blogspot.com.es/2013/12/ermita-de-la-trinitat-sitges-garraf.html

Els que pujant caminant, arribant un xic cansats per la caminada i pujada fins l’ermita.ft-del-remei-1_01En un costat de l’ermita, hi ha una imatge protegida per una finestreta, a un nivell mes a baix, trobarem una petita portella metàl·lica,ft-dels-remei-3_01si l’obrim, trobarem una aixeta que guarda el be mes apreciat, l’aigua, allí tenim una font ben resguardada. Actualment l’aixeta es de polsador i tancament automàtic, per estalviar l’aigua.ft-del-remei-2_01Des d’aquest punt és domina una vist molt important de la costa mediterrània.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : M. Dolors Salvador

Avui destaquem : La Font de Can L’Antiga i La Font de Sant Martí i La Font de Can Leiales Paradella de les Preses

Avui destaquem tres fonts molt properes entre si. Des de les Preses agafarem la carretera  GIV – 5242, que ens a dintre a una zona de gran bellesa, de camps i de boscos molt verds.  A la nostra dreta deixarem el Volcà el Racó, seguirem fins que trobem  una pista a la dreta que va a la Masia de l’Antiga, aquesta casa és documentada des de l’any 1186, està situada la Font de l’Antiga fron la casa, sempre donat que està situada en lloc ombrívol te uns vegetació pròpia d’humitat.ft-lantiga-a_01De munt del broc, trobem dues inscripcions, una de l’any 1871 i a sota posa, “Renovat l’any 1905”. L’aigua abundosa, a través d’una manega la porta a la masia. L’estructura general , és d’una pica i en un costat una pica mes gran i per l’altre costat un abeurador, i a prop de la Font i la seva part dreta,  hi ha una taula rodona amb seients de pedra individuals, no massa còmodes.ft-de-lantiga-b_01A prop de la Masia L’Antiga, està la pista forestal que tot remuntant per dins d’un bosc que és respira salut, ens acostarà fins l’Ermita de Sant Martí del Corb, on al seu costat esquer tot mirant a l’ermita, està situada la Font de Sant Martí de gran cabal tot l’any, de fet es una Mina, l’aigua sobrant va dirigida a un abeurador proper.ft-ermita-st-marti-a_01Des de sempre és creu que la qualitat de l’aigua és molt bona, la gent de la zona hi van a recollir per us propi.ft-ermita-st-marti-b_01Quan tornem, per la mateixa carretera direcció a Les Preses, ens fitxarem poc  abans d’entrar per la zona industrial , a l’ esquerra hi ha una pista, i al començament  està un mur amb un munt de bústies i al seu costat, La Font de Can Leiales Paradella a poca distancia de la Masia, la font  disposa de dos polsadors, per una aixeta raja l’aigua natural i per l’altra és d’aigua de xarxa pública.ft-can-saieles_01En cas de voler anar a La Fageda d’en Jordà, podríem seguir la carretera direcció contraria al poble, i a l’acabar la carretera podrem anar-hi per una bona pista, hi ha cartells en tot el recorregut  d’avui, així mateix en aquest recorregut hi trobarem varis volcans.

 

Text i Fotografies Ramon Solé

L’Abeurador del Poble Sec de Barcelona

dscn7002_01Tal com diu la placa que trobarem al costat de l’Abeurador en el Poble Sec de Barcelona:

“ Aquest és un dels nombrosos abeuradors que hi havia a Barcelona al segle XIX, destinat als animals de càrrega que tiraven dels carros i feien el transport per l’interior de la ciutat”.dscn7001_01L’Abeurador en qüestió esta en l’acera del carrer Vilà i Vilà prop del numero 77, del Poble Sec.dscn7000_01És conserva prou be, actualment no arriba aigua a les dues piques que disposa. L’Ajuntament de Barcelona a volgut d’aquesta manera perpetuar a la memòria dels Barcelonins que fa mes de cent cinquanta anys en rere, havien sigut part important per la industria d’aquell temps.a-abeurador_01Els carros era el factor important per poder carregar i traslladar les mercaderies; en el Poble Sec hi havia moltes fàbriques i industries que amb la proximitat del Port era necessari un gran moviment de carros, per tant en cada carro, és necessitava de un a mes cavalls, cosa que va fer sorgir la necessitat de instal·lar en lloc estratègics Abeuradors per els cavalls i eren com a llocs de descans i/o per  canvi dels cavalls per altres ja descansats.b-abeurador_01Per tant es van repartir un bon nombre d’Abeuradors per tota la ciutat de Barcelona, de dos a mes piques. Per ho, amb l’arribada dels camions a vapors i després a gasoil… els carros van anant desapareixen i donant pas al nous vehicles a motor fins als nostres dies.a_01Aquets és l’últim Abeurador que la ciutat de Barcelona a conservat gelosament pel record per a tots …!aaa_01Front a ell hi ha un restaurant del mateix nom, “ L’Abeurador”.dscn7003_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Forn de Calç de la vil•la romana de La Garriga

dscn6958_01Per accedir  al Forn de Calç de la vil·la romana ,  podem des del centre de La Garriga, agafar el Passeig fins arribar al carrer del Bosc, on estan situades les Cases, la Font  i el Molí de can Terrers.dscn6955_01Una vegada passat el Molí de can Terrers, arribem a una rotonda, girarem a l’esquerra seguin la carretera direcció Les Franqueses del Vallès, al poc agafarem un camí de terra i en uns metres hi ha un cartell que ens indicarà que si seguim un caminoi que fa una certa pujada, trobarem la Vil·la Romana; dscn6961_01nosaltres seguirem pel camí mes ample que va paral·lel al torrent de Malhivern, al poc a peu del mateix camí i a la dreta, hi ha les restes del Forn de Calç.dscn6957_01Aquest consisteix amb una part de la paret en forma ovalada, no queda res mes.dscn6959_01No es coneix de quina època es va construir aquest Forn de Calç ni altres dades d’interès.dscn6956_01Des d’aquí, podem visitar l’Aqüeducte de Malhivern situat a uns metres de distancia a ma esquerra i que us faré un article properament.dscn6963_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era la Font o Manantial Renart del barri de Sarrià de Barcelona ?

En una casa antiga del carrer major de Sarrià, disposaven d’una font natural, coneguda pel nom de Manantial Renart.dscn4603_01De fet, l’aigua era d’una captació de la muntanya  de la part baixa de Collserola de la basant de Sarrià, que anava conduïda fins la casa esmentada.dscn4601_01Hi havia una senyora d’avançada edat que amablement atenia a la gent que anava amb garrafes o càntirs a recollir aigua i la cobrava amb la moneda que era per aquella època en pessetes, a un preu mòdic. L’aigua és deia que era molt bona i que era medicinal.font-renart-arxiu-h-sarria_01L’estància tenia poca llum amb un ambient antic, en la part la font  i pica i al seu costat un safareig no massa gran.dscn4604_01Va funcionar fins l’any 1989, que es va tancar la venda d’aigua a “granel”.

sarria

Text : Ramon Solé

Fotografies antigues : Ramon Solé (Arxiu Rasola)