Aigua potable
És aquella aigua que reuneix les característiques fisicoquímiques i microbiològiques que la fan apta per al consum humà o animal sense el risc de contraure malalties tan de forma immediata com a llarg termini.
Beure aigua pels sers vius, és imprescindible !.
Abans de beure aigua cal assegurar-se que és potable.
Les aigües potables són aquelles que no contenen cap substància ni microorganisme perjudicial per a la salut.
Tot i que l’aigua potable subministrada a les xarxes públiques té totes les garanties sanitàries, hi ha casos en què els consumidors compren aigües envasades. Les aigües que venen envasades també han estat analitzades per garantir que són potables. Com que el seu origen és divers les composicions són diferents
Ciutats, Pobles , Urbanitzacions, Cases, Masies….. industries, tots necessitem AIGUA pura
La nostra vida diària es fa difícil d’imaginar sense aigua i aquest recurs tan preuat és escàs al planeta. Només el 3% de tota l’aigua és dolça i, d’aquesta, el 20% és aigua subterrània, el 79% està emmagatzemada en forma de gel i només l’1% és l’aigua dels rius i llacs.
En la majoria dels països desenvolupats l’aigua arriba a les llars mitjançant un sistema de canonada. Aquest servei requereix una infraestructura massiva de captació o extracció, posterior emmagatzematge, purificació i per finalment bombat i distribució a través de canonades fins als punts de consum. El cost de l’aigua entubada és una petita fracció de l’aigua embotellada, de vegades fins i tot d’una mil·lèsima. En diferents països de parla hispana s’anomena de diferent forma a aquesta aigua, així en Espanya i Argentina és coneguda com a aigua corrent.
Pantà de Sau. fa mes de 50 anys , quan es va finalitzar la seva construcció
El mateix subministrament utilitzat per beure és també utilitzat per rentar, fer córrer el vàter, màquines rentadores de roba i de plats. En alguns llocs s’han fet intents experimentals per introduir aigua grisa no potable o aigua de pluja per a aquests usos secundaris.
Les autoritats de salut en diverses regions han utilitzat el subministrament d’aigua pública com a medicina massiva utilitzant la fluorització. Aquest és un tema controvertit en termes de salut, llibertats i drets de l’individu.
La disponibilitat d’aigua entubada neta porta molts beneficis de salut pública. Normalment, la mateixa administració que proveeix l’aigua entubada també és responsable del seu rebuig i tractament abans de la descàrrega d’aigües residuals.
Antiga deu d’aigua que és portava al poble de Sant Quirze de Besora
Mes informació sobre l’aigua potable :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua_potable
Us facilito el Reglament Municipal Tipus del Servei de subministrament d’aigua potable per municipis, de la Diputació de Barcelona :
http://www.diba.cat/documents/63810/508804/xarxasost-pdf-PropostaRMTSSAP08-pdf.pdf
També podeu visitar aquesta pagina que de forma senzilla, ens explica diferents aspectes sobre l’aigua potable :
http://www.wikilingua.net/ca/articles/a/g/u/Agua_potable.html
Informació sobre l’origen de l’Aigua
https://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua
L’aigua no potable
Una de les pràctiques per aconseguir una millor eficiència en l’ús i l’estalvi de l’aigua és aprofitar aigua no potable (que, un cop tractada, és un recurs no potable d’alta qualitat) en aquelles accions quotidianes que no requereixen aigua apta per al consum humà, com les descàrregues de vàters, el reg de jardins, l’aigualeig de carrers, etc. Mitjançant l’aprofitament de recursos no potables podem preservar els recursos de les xarxes d’abastament d’aigua potable, mesura que resulta especialment eficaç en èpoques d’escassetat d’aigua. Entre els recursos no potables que podem aprofitar en l’àmbit urbà trobem:
- Les aigües pluvials: les que provenen de la pluja i que podem recollir de zones no transitades com les teulades, els dipòsits específics, etc.
- Les aigües grises: són, bàsicament, les que s’esmunyen canonada avall després de dutxar-nos, banyar-nos, rentar-nos les mans o posar la rentadora. Aquestes aigües es poden reutilitzar, per exemple, per al dipòsit del vàter si es té la instal·lació adient.
- En habitatges i edificis aïllats, les aigües depurades a l’àmbit domèstic, un cop regenerades.
- Les aigües procedents del rentatge de filtres de les piscines.
- Altres recursos no potables que es poden aprofitar de manera puntual o continuada, per proximitat entre la font i l’ús.
Aprofitament de l’aigua de Pluja :
http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/sensibilitzacio/campanyes_sensibilitzacio/aprof_aigues_pluvials.pdf
Què cal tenir present sobre les fonts naturals?
(Article de la Web de l’Ajuntament de Castellar del Vallès)
Quan bevem aigua d’una font natural cal tenir present que aquesta aigua no rep cap mena de tractament perquè prové directament de filtracions del subsòl o d’una mina. Per això és important que siguem conscients que el mateix estat natural de les aigües pot provocar-nos algun malestar, ja que hi ha molts factors que en poden fer variar la seva qualitat. Els incidents que en fan variar la qualitat normalment no es noten en el gust de les aigües, i nosaltres les consumim amb total tranquil·litat, desconeixedors del risc al qual ens exposem.
La casuística que afecta la sensible qualitat de les aigües ens fa ser prudents alhora de qualificar qualsevol font. Per això, mai parlarem d’una aigua d’una font natural com a aigua potable, perquè no està clorada i no rep cap tractament que n’asseguri la seva qualitat de manera constant; es denominen fonts d’aigua sense garantia sanitària. Quan els resultats de les anàlisis surten amb algun valor que supera els paràmetres de referència, parlem d’aigua no potable.
Podríem dir que les fonts són la sortida a l’exterior d’un riu subterrani. Aquests no funcionen de manera gaire diferent que els rius superficials: amb la sequera l’aigua s’estanca, concentra grans quantitats de matèria orgànica i fins i tot pot arribar a fer pudor. D’altra banda, després d’una pluja generosa l’aigua baixa tèrbola, remoguda, arrossegant gran quantitat de materials en suspensió.
A part de les alteracions naturals que afecten les aigües de les fonts, els estiatges i les pluges, en trobem d’altres de directes com el fet de realitzar un moviment de terres, adobar un hort o uns camps de conreu, etc. a les immediacions de les fonts.
Hi ha diverses fonts del nostre municipi que malgrat ser molt populars i concorregudes, tenen una qualitat d’aigua no potable. 
Acostumen a ser-ho totes les fonts properes a zones agràries d’horts, camps i granges. Malgrat que el seu gust no hagi variat, que la continuem trobant fresca i bona, i que no ens provoqui cap malestar, els seus efectes poden sorgir a llarg termini fruit d’un consum continuat.
Per tot això és important tenir molta precaució en el seu consum i seguir les recomanacions que trobareu en aquesta pàgina web.
Per aquest article em comptat amb el recull de Informació de :
- Agencia Catalana de l’Aigua ( ACA.)
- Generalitat de Catalunya
- Diputació de Barcelona
- Ajuntament de Girona
- Ajuntament de Castellar del Vallès
- I altres.
Fotografies : Ramon Solé
M'agrada S'està carregant...
Per accedir a la Font de Sant Cristòfol, si venim per la carretera BV- 1435, caldrà a l’entrar al Municipi de Santa Eulalia de Ronçana, desviar-nos per Camí del Gual fins arribar al carrer de Sant Cristòfol que seguirem, no creuarem pas el riu Tenes, un cop passats un xalets arribarem a un cartell que ens indica que hem arribat a la Font,
caldrà baixar per unes escales de pedra fins la llera dreta del riu,
on esta aquesta abundant font de 4 brocs.
Va ser remodelada durant l’any 2011, un cartell, ens recomana no beure aigua.
Si creuem el riu per una passera, trobarem un cartell, que ens explica que en el tram de la font no fa massa que es van trobar dues especies de cargols aquàtics que és desconeixien que estiguessin al riu Tenes, i un d’ells, és una espècie única en el mon.
Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 
