Arxiu de la categoria: aiguabarreig

La Font de la Plaça Pau Casals de Badalona

Publicat el per
3

DSCN5114_01Si tenim sols una hora per dedicar a gaudir d’un petit barri com es el conegut com a Dalt La Vila de Badalona, mireu de deixar-vos portar per uns carrers petits, que us transportarà en un instant, cent anys en rere…DSCN5116_01Trobareu carrers empedrats i que fan una bona pujada,DSCN5104_01carrers on encara avui en dia en la seva façana trobareu les imatges d’algun sant , com Sant Roc,DSCN5120_01o be, Sant Miquel del Sants.DSCN5117_01Una portalada de les que fan època i que invitant entrar i mirar.DSCN5118_01O, una façana d’una casa amb les finestres protegides amb ferro forjat.DSCN5119_01Un carreró sense sortida, axó si, una raconada plena de plantes,DSCN5108_01i també, una casa amb un jardí de poble, amb el seu pou pintat de blanc.DSCN5112_01Per últim, una de les moltes cases tancades perquè el temps ha fet que no s’hagi posat remei i moltes de les petites cases presentant un estat deplorable…DSCN5109_01Al final d’aquest recorregut per Dalt La Vila, ens arribarem a prop de l’Hospital Municipal, on hi ha la Plaça de Pau Casals, objectiu d’avui, veure la seva Font.DSCN5098_01Font de dues aixetes, que va l’aigua a cada pica independent.DSCN5101_01A sobre, hi ha un test metàl•lic molt bonic.DSCN5100_01Tenim inscrit l’any 1922, amb petites rajoles.DSCN5099_01Amb un dels costats l’escut de la ciutat de Badalona.DSCN5102_01Mireu de deixar-vos, una hora de la vostra vida i anar a visitar aquest antic barri i les seves dues Fonts, a la Plaça de Pau Casals i la Plaça Constitució, que ja us vaig fer un article sobre aquesta última.

Font de la Plaça de la Constitució

Font de la Plaça de la Constitució

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de La Roca de Sabadell

Publicat el per
Respon

DSCN5594_01La Font de la Roca, era un cabal d’aigua prou important per subministrar  als residents del nou Barri  que es va crear de Torre – Romeu a Sabadell, a partir dels anys 1950.DSCN5589_01

Molta gent era immigrant d’altres comunitats d’Espanya que venia després de la post guerra a refer-se i buscar feina a Catalunya, Barcelona, Cerdanyola, Ripollet, Barbera, Terrassa i Sabadell entre altres, van ser llocs preferits pel assentament dels nous vinguts, per això van néixer nous barris arreu d’aquest  municipis.

Font de la Roca- Any 1988 - Arxiu RASOLA

Font de la Roca- Any 1988 – Arxiu RASOLA

La Font de la Roca, està situada en la plaça del mateix nom, al costat, de la Ronda de l’Ebre, on fa una certa corba.DSCN5590_01Ara La Font no hi raja des de fa uns anys aigua, veiem que al modernitzar-la, es va aprofitar per enjardinar  la plaça, fent una nova Font de tres raig i  un desguàs  que va a una pica rodona de pedra.DSCN5586_01DSCN5585_01Cal destacar que totes les estructures son metàl·liques, que no donen a entendre que es una Font natural.DSCN5587_01La Font verdadera i antiga de La Roca, si accedeix per unes esglaons. Tampoc no raja aigua.DSCN5595_01DSCN5593_01Us adjunto unes fotografies de com era la Font de la Roca abans de la seva remodelació extretes de la Web de l’Ajuntament de Sabadell.Font_Roca_01Font_Roca2_01Del llibre de Fonts i Mines del Rodal de Sabadell, del Sr. Ricard Molins, ens  descrivia per l’any 1984, d’aquesta manera la Font i la il·lustrava amb un magnífic dibuix.DSCN5620_01DSCN5621_01Com veiem, en l’actualitat és totalment diferent a com havia sigut.DSCN5591_01

Recopilació de dades, text i fotografies : Ramon Solé

El Parc de Pegaso de Barcelona

Publicat el per
1

DSCN4614_01El Parc de Pegaso es troba en el Districte de Sant Andreu de Barcelona., situat entre els carrers de Rovira i Virgili, Portugal i gran de La Sagrera.DSCN4617_01DSCN4647_01Va ser creat  durant l’any 1986 per els senyors,  Enric Batlle y Joan Roig.DSCN4619_01DSCN4632_01Aquest parc esta  en els terrenys de l’antigua fàbrica ENASA (Empresa Nacional de Autocamiones, Sociedad Anónima), constructora dels famosos camions Pegaso.DSCN4649_01Avui en dia encara és conservant part del edifici principal de l’antigua factoria, cal destacar, la porta d’entrada i  l’edifici d’oficines, destinat a equipaments del barri.DSCN4628_01En 1986 se acondiciona la zona amb un important parc, que combina espais lúdics i els esportius.DSCN4618_01Cal diferenciar tres àrees principals : la de jocs infantils; la zona esportiva; i  una zona d’aspecte mes arquitectònic, amb parets i columnes amb pèrgoles; i l’element mes destacat del parc que és l’estany,DSCN4631_01 amb un traçat sinuós que recorre bona part com si fora una canal,DSCN4634_01 que es travessat per varis ponts, un d’ells corbat, amb un estil japonès.DSCN4635_01DSCN4629_01La canal passa per  una extensa àrea verda que en varis punts te una  certa altura, on hi han  miradors que ens dona una amplia vista del conjunt del parc.DSCN4633_01Es molt destacat l’amplia quantitat de bancs de fusta  així com de pedra, molts d’ells circulars, situats en diferents llocs i racons del parc.DSCN4652_01DSCN4630_01De fet aquest parc caldria destacar dos coses, es molt ombrívol a l’estiu i l’altre, com que hi ha molts sortidors d’aigua, podem sentir un soroll relaxant que invita a agafar un llibre i estar bona estona en aquest parc tranquil de Sant Andreu de Barcelona.DSCN4637_01DSCN4626_01Disposa estratègicament situades varies fonts públiques.vvgdfDSCN4636_01Per a mes informació :

http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/menuitem.0d4d06202ea41e13e9c5e9c5a2ef8a0c/?vgnextoid=b3662ddc2d06a210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&lang=ca_ES

DSCN4648_01DSCN4640_01

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

 

 

L’Antiga Font de Santa Eulalia de Vilapicina de Nou Barris de Barcelona

Publicat el per
1

En el Santuari de Santa Eulalia de Vilapicina a Nou Barris de Barcelona,

AppleMark

Santuari

podem veure uns edificis datats entre  el segle XIV i el XVIII, com son Ca n’Artès,DSCN5432_01DSCN5434_01Can Basté,DSCN5440_01DSCN5431_01així com el propi Santuari,DSCN5433_01DSCN5435_01Al passar el temps s’han anat fent obres de remodelació i manteniment.DSCN5441_01Encara avui en dia, al passar per aquest punt de Barcelona, veiem un racó dels mes bonics de la ciutat, si donem l’esquena als altres grans edificis, sembla  que em retrocedit  mínim cent anys en rere.DSCN5430_01DSCN5442_01De fet la Font  situada al costat dret de la porta d’entrada al Santuari, es va situar allí desprès de la guerra, en la fotografia de principis de segle passat no hi figura, en canvi hi és en el fulletó de la Festa Major de l’any 1943.

AppleMark

Programa d’actes- any 1943

De fet era d’aigua de xarxa pública. Adossada a la paret cal destacar la seva antiga pica. Una aixeta regulava l’aigua.DSCN5437_01En l’actualitat, no hi és l’aixeta i esta algo deixada. A pocs metres, en la plaça,  hi ha una nova i moderna Font.DSCN5436_01Per a mes informació del Santuari de Santa Eulalia de Vilapicina, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Eul%C3%A0lia_de_Vilapicina

DSCN5439_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Per la Vora del riu Ripoll – La Sèquia Monar a Castellar del Vallès

Publicat el per
1
Hem estret aquesta discripció sobre el Rec Monar :DSCN5174_01

“ La sèquia Monar (o rec Monar) és la xarxa hidràulica construïda i modificada al llarg dels segles per fer arribar l’aigua als conreus, als molins i a les fàbriques del riu Ripoll.El nom prové de la paraula moliner en llatí. Després de les riuades de 1962, la major part es féu malbé i entrà en un procés de degradació irreversible. Ara, els pocs trams que en resten són aprofitats pels hortolans a prop del riu.DSCN5197_01L’origen d’aquesta sèquia es troba en les comunitats pageses que treballaven i vivien al riu, que construïren les primeres infraestructures hidràuliques. A partir del segle XI, el monestir de Sant Llorenç del Munt i altres senyors feudals hi imposaren el seu domini i per això durant anys s’ha pensat que la sèquia Monar era obra d’aquests monjos, però en realitat era més antiga.DSCN5201_01Al llarg dels segles, l’ús de la sèquia Monar s’ha adaptat a les necessitats dels habitants del riu. Inicialment l’aigua movia els rodets dels molins fariners i regava les hortes veïnes. En l’edat moderna, els batans i molins paperers van anar prenent terreny als molins fariners. Les transformacions industrials dels segles XVIII i XIX feren modificar notòriament les velles i antiquades sèquies del Ripoll.DSCN5172_01El projecte té per objecte la definició de les obres d’adequació i canalització de la Sèquia Monar al seu pas pel Molí de’n Busquets de Castellar del Vallès”.DSCN5177_01DSCN5173_01Per mes informació :

http://www.jordiquintana.com/sabadell-rotonda-carrer-tres-creus/riu-ripoll-canalitzacio-sequia-monar

DSCN5176_01Ja fa setmanes us vaig presentar  el Rec Monar en Sabadell, on hi ha la zona de Lleure de la Font dels Gitanos, avui ens hem anat a la part d’aquest rec, que podem veure al Municipi de Castellar del Vallès.DSCN5178_01Es en el lloc conegut com el Rieral, a la vora del riu Ripoll, trobem que els horts i conreus , bona part estan regat encara avui en dia per el Rec Monar.DSCN5175_01El rec es bastant ample i en certs llocs es subdivideix en canals i canalons mes estrets i petits per repartir l’aigua a diferents hortes i conreus existents en el Rieral.DSCN5170_01Aquí es com fa segles en rere, l’aigua es reparteix per uns i per els altres, per fer una bona collita …!DSCN5198_01Cada matí de cada dia, els pagesos d’aquests horts, venen a treballar-los per gaudir de poder menjar una verdura sana, gràcies al Rec Monar.DSCN5171_01Nota : Una seguidora del Blog em va preguntar si havia alguna coincidència amb el Rec Monar de La Garriga amb el de Sabadell – Castellar del Vallès, no, no hi ha cap en un principi, son llocs, rius i comarques distants, però si en un aspecte, en el nom, rec o sèquia Monar !, simple coincidència de noms …?DSCN5202_01

Informació treta de L’Ajuntament de Castellar del Vallès.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Quatre Fonts d’Ogassa

Publicat el per
Respon

Per acabar la visita que hem fet aquest últims diumenges, avui destacarem 4 Fonts d’Ogassa :

La Font del MinerFont del Miner_01Situada en un costat de l’avinguda de les miners. Te tres brocs i era de gran cabal d’aigua, actualment sols hi surt per un, aquesta va conduïda al safareig públic.

La Font GranFont Gran_01S’accedeix per un camí ven indicat per cartells, que sortint des del Taller voreja la riera tot camí amunt , fins la Font. Disposa de 4 brocs on surt l’aigua. Hi ha una taula rodona amb un banc.

La Font del DesmaiFont del Desmai_01Situada al veïnat de Prat del Pinter, en una cruïlla de carrers i a ma dreta. Al seu costat hi ha un desmai, l’aigua surt per un tub adossat  a  una roca, no disposa de pica i va a parar a un enreixat  del desguàs.

La Font de SurrocaFont de Surroca_01Sota de l’església de Sant Martí de Surroca. En l’actualitat no hi raja aigua. Te uns afegits que no corresponent a l’època de la seva construcció, i son la pica i el petit abeurador.

Ens queden moltes mes fonts per ressenyar,  que poden  ser mes o menys de cabal d’aigua, i les  podrem trobar a prop dels agregats, el costat de masies i a per la muntanya d’Ogassa.

Per a mes informació podeu consultar al Bloc amic  d’encos:

http://encos.cat/caminades/I-132.html

i a la relació de Fonts de diversos Municipis de la Comarca del Ripolles, també,  d’encos :

https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=zea1JbpebYxs.kUsV5WBCukv4&hl=en_US

En aquest Bloc, hem volgut destacar les Fonts naturals d’Ogassa,  que creiem que son les mes representatives d’aquest municipi.

Text : Ramon Solé

Fotografia : Ramon Badia

El Parc del Laberint d’Horta, a Barcelona

Publicat el per
Respon

1376505064332_01Ara al Maig, ja cal anar buscant l’ombra dels arbres i la frescor de l’aigua, us invito a conèixer  el Parc del Laberint d’Horta a Barcelona.1376302718431_01El Parc té una superfície de 9,1 ha, és el més antic a Barcelona, i està ubicat a l’antiga finca de la família Desvalls, als peus de la Serra de Collserola. Inclou  un jardí neoclàssic del segle XVIII i un jardí romàntic del segle XIX. Just a prop de l’entrada al parc es troba l’antic palau de la família Desvalls.DSCN0015_01Un gran nombre de peces escultòriques repartides pel parc ens traslladen al mon de la mitologia grega272_01. A la terrassa inferior, on hi ha el laberint, hi ha un relleu de marbre amb Ariadna i Teseu i al seu centre hi ha una estàtua d’Eros, entre altres.DSCN0010_01El Parc del Laberint, com el seu nom indica, compta amb un laberint de xiprers. 1376302758004_01 Té 750 metres lineals i posa a prova l’orientació i la paciència de tothom qui s’atreveix a entrar.273_01És un bon espai on divertir-se i també on aprendre.DSCN0005_01El Parc del Laberint és un parc tranquil on es pot passejar, descansar, llegir el diari, relaxar-se en els diferents espais que té i contemplar una exhibició esplèndida i variada de plantes, flors i vegetació, hi ha una zona de bosc en la part mes superior al Parc.276_01

També,  racons per descobrir com la porta xinesa, la gruta del minotaure,  el canal romàntic o la cascada artificial creada amb roques i una riera artificial.275_01

Així com, parterres, places a l’ombra de grans arbres, el refugi del pagès, la cabana de l’ermità i fins i tot un fals cementiri formen part del parc. DSCN0006_01Destaquem, el jardí domèstic i el jardí dels boixos que completen aquest parc on el color protagonista és el verd de la vegetació i el color de les flors, segons l’època de l’any.DSCN0011_01

Cal destacar , que trobareu aigua pertot arreu: un safareig, cascades, riera, basses amb peixos, brolladors i fonts.1376303998205_01

Per a mes informació

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_del_Laberint_d’Horta

1376303103110_01DSCN0009_01Quan aneu, us desitjo que ho passeu molt be !!!

274_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Santa Fe, primaveral

Publicat el per
Respon

ghk_01Enllà del prat, l’ermita

que presideix la vall,

tremola de petita.

Quan, del migrat batall,

en el cloquer mesquí

ressona el primer toc,

un núvol de setí

com un insecte groc,

peona, extasiat,

de la blavor del cel

per l’ònix laborat.ghg_01Pausat, respon un bel,

agulla en el vellut

d’aquella quietud.

 

Autor : Guerau de Liost  ( Jaume Bofill i Mates )

Per informació del Autor :

http://www.xtec.cat/~jducros/Guerau%20de%20Liost.html

dgh_01

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

El Pantà de la riera de Sorreigs a Sant Bartomeu del Grau

Publicat el per
Respon

Podem fer uns petita ruta matinal, sortint des de Sant Bartomeu del Grau, i  tot agafant el GR- 3, on passarem per l’ermita de Santa Perpètua, fins arribar a la riera de Sorreigs.A- Mapa de situació_01

Enllaçarem des d’aquest punt amb el PR. C-46 conegut com la ruta del Sorreigs, donat que passa per la vora de la mateixa riera.

Nosaltres enfilarem camí a munt tot passant per el famós Gorg Negre, lloc molt bonic i la plaça de les Bruixes.Mur interior 1_01

En poc temps arribarem a la Presa o Pantà de la riera de Sorreigs o de Mas Violet, no es massa gran.Mur extern_01En el seu dia, ICONA. va fer construir  el pantà per tindre reserva d’aigua pel poble, i que de fet qui és va beneficia va ser l’empresa del Sr. Puigneró que bona part la feia pujar fins la seva industria.Mur extern - lluny_01La paret de la presa es molt solida i típica en els anys 1970-80.Mur i sortida d'Aigua 1_01Mur_01No obstant, no és va tindre cura de talar els arbres que van quedar dins del pantà i aflorant com esquelets per de munt de l’aigua.Vista parcial 4_01Per sobre de les aigües del pantà veiem les restes de la masia de Can Violet.Vista parcial 3_01Seguim pujant i creuem la riera que en aquest punt, l’aigua passa per sota nostra per unes tubàries on ens trobem que es el cap del pantà.Vista parcial 2_01Un altre punt a veure es les Balmes de Beuloví.

Passera de la cua del Pantà

Passera de la cua del Pantà

Si seguíssim el camí a munt, arribaríem a Sant Boi del Lluçanes, aben passat varis antics molins al nostra pas, com els de l’Aumetell, de Cornet, de la Prada, entre altres.

Cua del Panta

Cua del Panta

La riera de Sorreigs, val la pena ser visitada, en cada racó trobarem molts llocs encantadors.

Cua del Pantà

Cua del Pantà

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre de l’Aigua i la Font del carrer de Campoamor de Barcelona

Publicat el per
2

DSCN5415_01En el Bloc “Memòries dels Barris “ La Carme Martín, ens explica molt  detalladament d’on venia l’aigua de la Torre i Font que en cara podem veure en el carrer Campoamor número , 35 :

Can Cortada

Can Cortada

“La mina de Can Cortada subministrava aigua a gairebé tot el carrer Campoamor, algunes cases del carrer Capí i de Sant Gaudenci. La canalització baixava pel torrent de la Font del Gos (del Notari) passava l’antiga carretera per on, abans, hi havia un camp de tir en uns terrenys de Can Cortada – avui camp d’espots dels Salesians – passava per la banda esquerra de la masia fins a trobar el Passeig de l’Ensenyança i allí, entrava al convent de les Dominiques  on hi havia el primer el primer pilar d’aigua, des d’on anava al segon al carrer de Campoamor, davant del carrer de Sant Gaudenci, a la vora d’una font avui sense ús. La mina donava aigua a 24 usuaris en un total de 12 plomes diàries.

convent de les Dominiques

convent de les Dominiques

Avui la mina ja no s’utilitza, però encara hi ha veïns que n’havien estat usuaris: les famílies Matas, Pal i Pastó. Va ser una de les últimes torres que petites i antigues companyies d’aigua als usuaris.”

(Carlota Giménez i Compte – Rieres, torrents i fonts.)

DSCN5414_01Efectivament, si ens posem en el numero 35 del carrer Campoamor, veiem el que havia sigut la font, de fet era construcció monumental, dintre d’una copula que l’aigua donava a una pica.

Jo sempre l’he vist com a lloc per poder assentar-se.DSCN5413_01Darrera majestuosa la Torre d’Aigua, la segona del Convent, hi  que s’ha conservat fins els nostres dies.DSCN5412_01Te una forma diferent a les antres Torres d’Aigua existents a Horta, no es ni rodona, ni ovalada, ni quadrada, tot el contrari, és irregular en la seva estructura general, sembla rodona i amb reforços en cada costat. Amb tres finestres a diferent altura i centrades a la cara de la paret i ovalades amb una reixa.

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé