La Plaça de Casagemas, esta situada en la part mes costera de Badalona.
Es una plaça semi circular i solejada, amb alguna atracció per els infants i terraseta d’un bar.
Al centre de la plaça hi ha la Font , amb vuit cares (octogonals). Per excedir-hi cal pujar dos esglaons.
D’aquestes cares, en quatre d’elles, hi ha una aixeta . Per obrir l’aigua cal polsar una palanca en la part inferior de l’aixeta.
L’Aigua de cada aixeta cau a una pica elevada.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com es defineix el Parc Agrari del Baix Llobregat ? :
“El Parc Agrari del Baix Llobregat té com a objectius consolidar i promocionar l’activitat agrícola a la comarca, impulsant programes específics que permetin preservar el valors productius del l’espai agrari i promocionant el producte local de qualitat i consum de proximitat.
L’Agriproxima’t es una iniciativa del Parc Agrari per posar en contacte a pagesos del Parc Agrari que fan venda directa de productes i a consumidors.
A més, el Parc Agrari ens proposa un itinerari circular senyalitzat per la zona agrícola al voltant de Can Comes i un seguit d’activitats vinculades al producte de proximitat i que ens permetran conèixer l’agricultura al delta del Llobregat.”
Per a mes informació :
http://www.elcampacasa.com/marca/producte-fresc
Bona part del Parc Agrari del Baix Llobregat, es l’Horta de Viladecans, és amb la mes important desprès de Sant Boi i El Prat.
És amplia, amb parcel•les molt ben cultivats, alineades , separades unes propietats de les altres… amb molt de gust i dedicació dels pagesos de Viladecans.
També, hi ha mes casolanes, com en altres llocs, al costat de la via ferrea.
Son verdes tot l’any, gràcies a un entramat de sèquies o recs, que fa que és tingui l’aigua ven distribuïda.
Axó, sumat als pous i basses que es disposen , fan uns cultius que en molts altres llocs de Catalunya voldrien…!
També, com a tots els llocs, cal protegir els conreus dels furts que amb facilitat es poden donar, per això hi ha un cos de vigilància que recorre per tot el Parc Agrari del Baix Llobregat.
Veurem que cada horta, els seus propietaris han ballat el seu terreny prenen mesures perquè ningú entri a robar les fruites i verdures.
Cada any és celebrant fires gracies aquest Parc Agrari que esta tant a prop de la gran ciutat de Barcelona, us passo un enllaç de les realitzades a l’ant 2015 :
Per tot el Parc Agrari, hi han camins mes o menys amples que recorren els terrenys cultivats, per l’accés dels vehicles i maquinaria de la gent i pagesos que treballant el camp. 
No obstant, son de lliure circulació per la gent que vol a anar a recorre els camins, caminant, corrents, amb bicicleta o qualsevol altre manera.
Cal destacar un lloc on la natura s’ha fet fort en mig dels conreus i hortes,
Les Basses de Cal Dimoni, per ho axó ja serà comentar-ho en una altra ocasió propera…
Text i Fotografies : Ramon Solé
Tot el molí trontolla de l’aigua del saltant
que fa rodar el ciclopi rodet de cor d’alzina.
Pel carcabà desbota amb ira femenina
i esquitxa les adustes llambordes del voltant.
Braceja, en esquitllar-se’n, l’oculta ferramenta
com un gegant tel•lúric. La fíloseta dansa.
Brunz el volant feixuc que, en estrebar, descansa
en l’arbre incommovible que el joc total regenta.
De la collada mola sotana salta foc.
El moliner, amb ulleres, de l’altra mola pica
els recs que s’embussaven, més obstinat que el roc.
Al marc de la finestra, un vidre fes repica.
Un per la lleixa salten, follets en la foscor,
sin plats, l’enciamera, la tassa i el porró.
Autor : Guerau de Liost
Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé
Aquest diumenge, seguim a Ogassa, i tal com us deia en l’article anterior del diumenge anterior, hi han moltes fonts dins del municipi, avui destaquem, La Font de la Nina.
Situada en uns jardins entre la cruïlla de l’avinguda de les Mines amb la plaça Dolça.
D’aquesta font destacarem varies coses, es d’un sol broc de pedra que dona a una pica elevada considerablement del terra, i situada dins d’una cavitat.
Un cartell ens indica els donadors de les pedres amb la que van construir la paret de la font.
A cada costat uns llarg bans de pedra amb una taulada que fa d’aixopluc.
Al seu costat la figura d’una nena amb una regadora per on surt l’aigua que va a parar a un estanc simi circular.
És un jardí tranquil amb una font molt bonica i ben treballada.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia
La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
“Sant Jordi mata l’aranya”.
L’aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
enteranyinava les flors
i se’n xuclava la flaire,
i el mes d’abril era trist i els nens i nenes ploraven.
Diada de Sant Jordi – Roses
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxo cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires.
Autor : Joan Maragall (1860-1911)
Dades i Historia de l’Autor :
https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Maragall
Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé
Cada primavera, ens fitxem que en boscos de Pins, hi ha bosses blanques de l’eruga,
hi ha llocs amb mes o menys afectació i extensió, que cal fer un control periòdic per evitar danys importants al bosc.
Les larves de l’Eruga del Pi, mengen les fulles del pins i defoliant l’arbre, però aquesta plaga només és letal en alguns casos d’arbres molt joves,
per ho en altres el devil·lita i poden ser atacats els arbres per altres insectes o fongs.
El nom científic és : “Thaumetopoea pityocampa “
Us passo als noms que rep aquest eruga a reu d’Espanya :
“Procesionaria del pino” ( En general)
“Cuc de pi o arna del pi “(Cataluña)
“Sirganos” (Teruel)
“Piñu-mozorro” (País Vaso).
Per mes amplia informació podeu consultar a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Procession%C3%A0ria_del_pi
o be, a :
http://articulos.infojardin.com/PLAGAS_Y_ENF/PLAGAS/procesionaria-del-pino.htm
No sols les erugues afecten al bosc, també pot ser que se’n tingui en els pins de les parcel·les dels xalets de les Urbanitzacions, cosa que cada propietari tindrà de mirar de combatre.
IMPORTANT :
Cal tenir en compta, que l’eruga que forma fileres a principis de la primavera i que pot ser molt perillosa per les nostres mascotes sobre tot pels gossos.
Les erugues tenen uns pels urticants que quan es claven sobre la pell o boca de les nostres mascotes produeixen una reacció al·lèrgica que pot arribar a causar-li la mort.
Axo vol dir, que si veiem sintemes d’ofec i/o altres, caldrà portar-ho al veterinari urgentment.
Recull de dades : wikipedia, sanitat de la Generalitat, Infojardin.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Els amos i els seus gossos, es veuen obligats a recorre carrers, placetes i parcs de tots els municipis, jo diria que cada vegada n’hi ha mes gossos; i mes gent des de primera hora del matí fins a última hora i ja començada la nit, que van i tornen de/a casa, a fer una ronda per que un o varis gossos puguin trobar un bon lloc, per fer … les seves necessitats.
A vegades tenim algun ensurt al caminar i notar que em caigut a una de les trampes que s’han deixat al terra…i no ens fa cap gràcia, a les hores ens recordem de qui te la culpa… i ens preguntem, serà del gos, del amo, del Ajuntament …
Veritablement, molts Ajuntaments, han fet ordenances per poder mitigar aquest efecte, i que la gent, millor dit, els amos del gos o gossa, mirin de complir les normes tant bàsiques com lògiques.
Amb cartells donat l’avís o aconsellant de que cal fer.
En altres ocasions, ens trobem amb avisos del que no es deu de fer i pot haver una sanció màxima, per part de les autoritats municipals del seu Ajuntament.
Es ben curiós que la sanció pot ser diferent segons el municipi, mes o menys elevada, per tant no esta homologat.
També, ens podem trobar en cartells que ens donant una ordre mes radical, la prohibició del gos/sa d’entrar en un parc, 
un jardí o espai determinat.
No cal dir que per netedat i higiene, en recintes on hi han jocs infantils no si pot entrar amb un gos o gossa.
Tot no pot ser negatiu, cal dir que alguns Municipi han inclòs unes ajudes als amos i al gossos per estar i conviure millor, aquets son uns recintes tancats destinats a realitzar les seves necessitats, d’aquest hi ha a molts llocs arreu de tot Catalunya.
En aquest recintes alguns Ajuntamenst corren amb el càrrec de facilitar gratuïtament bosses per recollir les defecacions.
i papareres especials
Així, com la periòdica desinfecció del recinte, posant en lloc visible la data de l’última operació de desinfecció.
I també, uns espais amplis de molt de terreny per poder els gossos /gosses, corre i jugar entre ells i no necessàriament aquest lloc esta tancat, per ho si delimitat.
Podem veure un d’aquests espais a Montornes del Vallès, proper al bosc. Així, com a prop de la llera dreta del riu Besos, en Montmeló.
Des d’aquí faig una crida a que tots i totes les persones que tenim un gos /gossa, i jo mateix em sumo al llistat, siguem prou respectuosos i col•laborem en mantenir net, els espaís propis per els nostres animals, carrers, parcs, jardins, i en general, per on circulem amb el vostra animal de companya.
Pot ser que així no caldrà tant de cartell recordant una normes bàsiques que tenim molt presents i a vegades molts no les compleixen …?
Text i fotografies : Ramon Solé
Dades generals i una mica d’història recent :
“Aquestes llacunes, estan formades per un conjunt de llacunes artificials i zones inundables al voltant de la riera de Can Morgat o de Can Ordis al municipi de Porqueres.
Aquestes llacunes s’han restaurat a partir d’un projecte LIFE-Natura de la Unió Europea, l’any 2006, elaborat pel Consorci de l’Estany que pretenia recuperar els ambients aquàtics de l’entorn de l’Estany de Banyoles.
Les Llacunes han estat reconstruïdes en una zona de camps de conreu, que sovint s’inundaven, amb la intenció de recuperar els antics aiguamolls que hi havia a l’entorn de la zona i afavorir espècies com els amfibis. Les llacunes han estat excavades lleugerament i la terra s’ha col•locant a l’entorn formant una mota.
L’entrada d’aigua a les llacunes es produeix a partir d’unes comportes que només deixen passar aigua quan la riera de Can Morgat va plena. L’aigua de la riera prové d’un antic pou que va foradar la capa freàtica i va formar una deu d’aigua constant i molt abundosa. Aquesta aigua un cop circula dins les llacunes, torna a sortir per un canal i torna a la riera que desemboca a l’Estany. La intenció és que aquestes llacunes estiguin gestionades seguint un patró natural, bàsicament secant la llacuna a l’estiu, i omplint-se quan plou molt i quan hi ha molta aigua.
També es pot assecar la llacuna quan raons tècniques ho justifiquin, per exemple per evitar un creixement excessiu de la vegetació o per evitar l’assentament d’espècies de peixos exòtics. A tot l’espai es van plantar uns 1000 arbres de ribera per a recuperar la vegetació de l’espai.
Ben aviat es va constatar la presència d’una gran varietat de fauna a les llacunes, com ara ànecs collverd, cabussets, polles d’aigua i fotges, i s’hi han reproduït amb èxit amfibis com la granoteta de punts, el gripau corredor i la granota pintada, entre d’altres.”
Pràcticament, per arribar, sols cal seguir un camí indicat per cartells, que ens portarà directament des de l’Església de Porqueres fins les Llacunes de Can Morgat.
Trobarem un ampli mirador, que ens permet veure tota la llacuna principal. Us recomano que aneu un dia ven salejat per poder fer bones fotografies de les aus allí existents.
Dades i informació recopilada del Museu de Banyoles
Fotografies : Ramon Solé
El Parc Municipal de Torras i Villà, és el parc central de la ciutat de Granollers va ser inaugurat el 1974,
es tracta del parc més antic de la ciutat; amb una superfície total de 21.260 m², i més de 300 arbres de diferents espècies.
Es tracta d’un parc urbà que gaudeix de grans espais oberts amb superfícies de gespa i camins de terra per on es pot passejar.
La part central és ocupada per unes grades per seure i una gran esplanada al davant per fer diverses activitats.
A nivell estructural no s’aprecien gaires línies de composició del parc, tractant-se d’un espai que sembla ser dibuixat a base de formes orgàniques, que són els parterres, sense més pretensions que omplir el parc amb gespes i arbres.
Per tal de donar intimitat al parc tot separant-lo del trànsit rodat, podem trobar gran quantitat de plantes arbustives envoltant el parc, així com arbres, en la seva gran majoria, de fulla persistent.
Aquest truc compositiu permet donar al paisatge intern del parc un marc, un fons verd on recolzar les amplies vistes del parc.
La idea de fer un parc botànic ve de lluny, de la mà del naturista Antoni Jonch i Cuspinera, que ja va proposar-ho a través d’una ponència al Centre d’Estudis de l’Associació Cultural de Granollers l’any 1955. 
El projecte va quedar aturat ja que, encara que havia la intenció de fer un parc a la ciutat, no es sabia ben bé on.
Finalment es va prendre la decisió de fer el parc, encara que no es basava en la idea original, sinó en un projecte redactat pels tècnics municipals Barangé-Puchades-Pousa, revisat posteriorment pel jardiner Jaume Viure.
En els actes de la inauguració, es van descobrir dos monòlits, un amb una inscripció que homenatjava l’aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat; i l’altre, amb una inscripció sobre la Festa de l’Arbre, celebrada per primer cop aquell mateix dia en aquest recinte. Avui dia, encara es poden veure prop de la bassa del parc.
Acte d’Inauguració i breu història :
http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/18274/tot/granollers
No podem posar les fotografies dels 300 arbres aquí en el bloc, per ho si que podeu és anar a conèixer el Parc i admirar la diversitats d’aquests arbres i plantes que te.
Recull de la informació i dades històriques, Fotografies : Ramon Solé
Sortirem d’Ogassa per la carretera que puja a l’ermita de Sant Martí de Surroca, tot passat per algunes petites barriades on abans vivien els miners i per algunes masies.
Uns 250 metres abans de l’ermita, a la nostra dreta i a peu de carretera està la Font de Can Pubill.
Una tanca de fusta i amb cablejat elèctric, ens fa recordar que aquesta font està dins d’una propietat.
És una cisterna amb estructura ovalada que surt per un broc de pedra i dona l’aigua a una pica.
No es de gran cabal d’aigua i a vegades no raja.
Ja que esteu tant a prop, podeu visitar l’ermita de Sant Marti de Surroca.
Per les rodalies d’Ogassa hi han moltes fonts naturals arreu del seu municipi que son fàcils de trobar.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia
fonts naturals, aigua, muntanya i més 