El Pantà d’Argençola a Callus

Publicat el 09/10/2015 per Rasola

Per arribar al pantà d’Argençola , cal anar a la Masia de La Vila d’Argençola que esta situada al costat esquerra de la carretera BP-4313, que comunica Balsareny amb Súria. El llac o pantà artificial es troba darrera de la propietat, cal baixar per un camí pel costat de la casa.

Esta situat al pas de la riera del Tordell, va ser construït durant els anys vint del segle passat.La presa principal és de volta, tenint una alçada aproximada d’uns cinc metres.Durant aquestes ultimes dècades, que la riera avist baixar molt el seu cabal per la manca de precipitacions, ha acumulat sediments fins a provocar una notable reducció de la superfície estanyada, que ha provocat que el canyissar s’està convertint en un ecosistema pràcticament terrestre.El canyissar constitueix un hàbitat propici per a aus aquàtiques, com són l’ànec collverd, el bernat pescaire, la fotja i l’agró roig.Hi han dos embassaments mes, molt mes petites en extensió i capacitat i son mes aviat rescloses. Amb el seu mur i sobreeixidor, pel seu desguàs.Per tant, entre el pantà, les rescloses i el bosc d’Argençola constitueixen un corredor ecològic entorn de les zones humides destacat, essent l’hàbitat de diverses espècies tant autòctones com estacionàries .Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Paisatge del Pirineu, neu i aigua

Publicat el 08/10/2015 per Rasola

Respon

Ara a les nits al Pirineu
sembla nevar de tanta lluna
-és cert que als pics hi ha encara neu
i és cert també que ho fa la pruna
tota florida que ara es veu.

Sembla quieta i va brunzent
tota empolvada de fortuna,
mira’s a l’aigua d’un torrent
i es veu ben blanca
però és bruna
que els roquissers senten turment.

Diu la granota el seu cant ronc
-cant a la molsa i a la runa-
i sembla un home cada tronc,
fidels soldats que té la lluna:
soldats que amaga el núvol bronc.

Cada filera és un camí,
llances esteses una a una;
si el núvol bronc passa per aquí
cada filera pren tot d’una
l’aire d’emprendre un nou destí.

Autor :Joan Salvat Papasseit

Informació sobre l’Autor :

https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Salvat-Papasseit

Recopilació del Poema i fotografies : Ramon Solé

El Molí d’en Ral de Caldes de Montbui

Publicat el 07/10/2015 per Rasola

Respon

Es un Moli hidràulic molt ben conservat, fa anys va haver una remodelació de la seva estructura i l’ajuntament de Caldes de Montbui a l’any 2003, ho va cedir a l’Assemblea de l’Ateneu, per a realitzar espectacles, actes públics i sobre tot, per el poble.El molí es va construir entre l’any 1270 i el 1313. A l’any 1601 el seu propietari d’aquella època, va ser en Joan Real, i a partir de llavors se’l va conèixer com a Molí d’en Ral, per tant no es per que fora situat en un camí Ral.El 1720, es diu que el molí estava en una situació d’abandó i casi enrunat, va ser propietat del marquès de la Manresana, que no deuria preocupar-se pel seu manteniment i conservació.El 1805 va ser aixecat de nou per en Joan Puigdomènech i el 1860 va passar a les mans d’en Ramon Aymerich, qui va fer-hi obres i es va fer càrrec del funcionament del molí.Durant l’inici de la guerra civil en 1936, el comitè antifeixista de Caldes de Montbui va expropiar el Molí d’en Ral per tal d’augmentar el patrimoni de la vila.

Encara avui en dia, cal destacar les basses que hi ha a la part de darrere. L’aigua arribava a través d’un rec a les basses, cal dir que la riera de caldes no estava eixuta mai, tot el contrari, portava durant tot l’any molta aigua.Aquestes basses servien per fer funcionar el molí, però actualment , ja no esta, ni el Molí ni les basses en us.

Freqüentment, poden veure que hi viuen, ànecs i altres ocells i també peixos.

Mes informació detallada :

http://xsb-articles.blogspot.com.es/2010/07/el-rimona-un-rec-amb-historia-1-de-3.html

Recopilació de la informació, text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Can Pèlacs de Castellar del Vallès

Publicat el 04/10/2015 per Rasola

Respon

Per anar a la Font de Can Pèlacs, sortirem de Castellar del Vallès per la carretera que va a Terrassa, deixarem a ma dreta una entrada que va a l’antiga fabrica de la Vda. Tolrà, passarem pel pont sobre el riu Ripoll, i a partir d’aquí, agafarem un camí a l’esquerra que fa una certa baixada per entre alzines, fins la mateixa font.En general disposa d’un bon cabal d’aigua.
L’aigua sobrant va a parar a una bassa que la donaria per regar a uns horts. Cal destacar les dues antigues llosses que es feien servir per rentar-hi la roba.Es un lloc tranquil que molta gent de Castellar hi va tot passejant .

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llacuna de Mas Duran de Montcada i Reixac

Publicat el 03/10/2015 per Rasola

Anys en enrere, quan es van construir els habitatge que estant front de la Llacuna, sols era aquesta, unes aigües estancades sense cap tipus de vegetació. Gràcies a una actuació de la Generalitat de Catalunya i L’Ajuntament de Montcada i Reixat, en el transcurs dels anys, s’ha creat una frondosa vegetació en tot el seu perímetre.A mes, es va crear a les seves rodalies el Parc de la Llacuna de Mas Duran, i que podem fer un recorregut per aquest antiga finca entre arbrats i llocs de descans. És com una zona de protecció a la mateixa llacuna.La llacuna de mas Duran o del Gurugú, pertanyen a la conca del Besòs i es localitzen al terme municipal de Montcada i Reixac, en el barri del Masrampinyo d’aquesta població, i prop de la carretera de Ripollet.Es tracta d’una petita llacuna que ocupa una superfície de menys de mitja hectàrea i que té el seu origen en una antiga extraccions d’àrids.No rep aportacions directes de l’aigua superficial dels rius propers com el Besos, si de l’aigua de pluja i de l’aflorament d’aigua dels aqüífers superficials i la seva inundació permanent al llarg de l’any . L’aigua de la llacuna té una qualitat molt acceptable.Pel que fa a la vegetació, les llacunes presenten un bon nivell de vegetació helofítica, destacant especialment el canyís i la boga. Puntualment es localitzen joncs i canyes.

També, podem veure una varietat d’ocells que fan l’estada permanent durant tot l’any en aquest paratge.Mes informació :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llacunes_de_Mas_Duran

Es un espaï adaptat al medi, casi podríem dir “Natural”, que podem fer una bona passejada sigui pel matí o tarda en qualsevol època de l’any.

Text i fotografies : Ramon Solé

Poema – Parlo d’un riu mític i remorós

Publicat el 02/10/2015 per Rasola

Respon

Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d’aigua.

Parlo de la verdor d’un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l’íntim rosa
d’un pit de noia gairebé entrevist ).

I parlo del coll-verd brunzint per l’aire
com la pedra llançada per la fona,
de l’anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.

Parlo del llarg silenci on es fonien
l’aigua dolça del riu, la mar amarga.

Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l’horta ufana,
dels tarongers florits i l’api tendre,
de l’aixada i la falç, del gos a l’era.

(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)

Parlo d’un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats del vi, de llana, d’ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.

Parlo d’un lent crepuscle que posava
or tremolós a l’aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.

Dolça remor de l’aigua en el record.

Autor : Gerard Vergés i Príncep

Informació de l’autor :

https://es.wikipedia.org/wiki/Gerard_Verg%C3%A9s

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

El Molí Fariner de Martorell

Publicat el 30/09/2015 per Rasola

Al 1454, el batlle general de Catalunya va fer una concessió al prior del monestir de Sant Genís de Rocafort per establir un molí fariner de dues moles al punt del riu Anoia que considerés més adient. El molí va ser construït a la riba esquerra del riu, prop del monestir, i va seguir en actiu fins al segle XIX, en què fou edificada una fàbrica de filats al seu costat.Aquesta fàbrica de filats era coneguda per la gent amb el nom de Molí fariner i data del 1854. Es tracta d’un edifici rectangular de planta baixa i tres pisos, amb teulada a dues vessants. Cada planta té dinou finestrals i dues portes amb vidriera. Els sostres són fets amb bigues de fusta i revoltons. La fàbrica pertany a una tipologia de fàbriques angleses que es va difondre per tot Europa i en particular a Catalunya cap a finals del segle XIX.
A la planta baixa hi ha la turbina, la qual s’alimentava a través d’un canal de rec.La fàbrica va tancar les seves portes l’any 1981, i el seu propietari va donar l’edifici a l’ajuntament de Martorell. L’edifici de la fàbrica i l’antic molí, que havien caigut en un estat ruïnós, han estat objecte de diverses intervencions de rehabilitació dins elsprogrames d’Escoles Taller i Cases d’Oficis promoguts des de l’Ajuntament de Martorell :

http://www.regio7.cat/baix-llobregat/2010/12/28/martorell-tindra-viver-dempreses-ledifici-del-moli-fariner-marc/120592.html

I actualment, és va inaugurar l’ampliació del Centre de Promoció Econòmica :

http://www.martorell.cat/pl217/actualitat/id3965/diumenge-s-inaugura-l-ampliacio-del-centre-de-promocio-economica-moli-fariner-en-construccio-.htm

La Historia del Molí :

http://www.moliempresa.cat/article/19/Historia/.html

http://xarxadl.oficinadetreball.cat/ca/node/2562

Recopilació de la informació i Fotografies : Ramon Solé

La Font del Passeig de la Font Pudenta de Montcada i Reixac

Publicat el 28/09/2015 per Rasola

Respon

Aquesta bonica font que esta situada en una raconada en l’aiguabarreig del passeig de la Font Pudenta amb el carrer de Quarters, ens cal aclarir, que no es l’antiga Font Pudenta d’aigua natural i que es creia medicinal a principis del segle passat.

Verdadera Font Pudenta

La verdadera Font Pudenta, esta molt mes en direcció a l’estació de Tren RENFE. de Santa Maria de Montcada, al costat de les vies de tren, i des de fa temps es seca.La Font que avui us presento, es d’aigua de xarxa, axó sí, situada en un lloc ombrívol i ple de vegetació que fa que sigui un recó molt freqüentat per el descans de la gent del barri.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de La Mansa de La Roca del Vallès

Publicat el 27/09/2015 per Rasola

Respon

La Font de la Mansa, està molt ben arreglada i esta urbanitzada de forma senzilla, i situada en un lloc tranquil. Per arribar hi, cal sortir de la Plaça de l’Ajuntament de La Roca del Vallès, tot seguin els cartells de la Ruta Prehistòrica II.Abans d’arribar a Coll de Sant Bertomeu, hi ha a la nostra esquerra un cartell que clarament ens indica el senderó que sense deixar-ho ens portarà en pocs minuts a la font que esta a peu de camí.Aquesta font d’un sol broc, a l’estiu sol assecar-se.D’anada i tornada es pot fer en dues hores de forma tranquil-la, com si fora un passeig, sense grans desnivells.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Dues fonts i un Pou, significatius de Sant Pol de Mar

Publicat el 25/09/2015 per Rasola

Respon

Tant just entrem a Sant Pol de Mar, per la carretera BV-5128 , hi ha un punt enjardinat a la esquerra, on veiem una antiga font, ara seca, que ens crida l’atenció, decorada en pedres i trossets de rajola, un seien , per sobre i tot el perímetre superior de la fonts, amb una bonica i verda vegetació. en cada costat, com dos mines.La Font de la Mare de Deu del Carme, esta en un carreró, al costat del carrer Consolat del Mar. Bonica font Feta amb rajola pintada que representa la Mare de Deu a peu de la costa de Sant Pol, amb una barca al seu costat.
Per últim, i també en el mateix carrer del Consolat del Mar, hi ha un petit terreny, que trobarem un clàssic pou ben pintat de blanc amb una portella d’accés al seu interior per extreure aigua sota de l’ombra d’un arbre. Es curiós que aquest pou esta molt a prop de la platja, i l’aigua deu de ser dolça…?