El Llac del Parc de la Ciutadella i la Font Monumental de Barcelona

Publicat el 20/12/2014 per Rasola

El Llac del Parc de la Ciutadella de Barcelona, d’una gran superfície que domina l’esplanada del parc. Està alimentat amb aigua freàtica d’un pou i compta amb un circuit de recirculació que redueix l’aportació d’aigua necessària i manté el llac en millors condicions.

El llac està envoltat d’una vegetació força rica, entre les que hi han alzines, palmeres… on conviuen diverses espècies d’aus (ànecs, oques salvatges, gavines i gavians, entre d’altres).

Cal destacar un arbre especialment atractiu per la seva forma, el xiprer calb, nom popular del Taxodium distichum, espècie que creix únicament dins l’aigua i que altres països, com Estats Units, arriba a tenir unes dimensions molt grans.

En un dels costats una passera ens porta a una petita explanada que es com una illa, que fa de mirador al llac i on podem veure les aus, la gent en barca, els peixos…

Disposa d’un servei de lloguer de petites embarcacions a rem. A prop hi ha Servei de Bar i WC.

La Font monumental del Parc de la Ciutadella, va ser construïda entre1875 i 1888 segons projecte de Josep Fontseré, encara en etapa de formació. En realitat, van participar diferents artistes del moment i cadascú es va cuidar d’una part essencial :

Els germans Vallmitjana, van fer el grup escultòric del Naixement de Venus

Els Grifons, són obra de Rafael Atché,

La Quadriga d’Apol·lo, que corona el conjunt va ser realitzada per Rossend Nobas

a més de diverses escultures d’altres autors.

Es diu que Antoni Gaudí col·laborà en el disseny d’alguns elements decoratius que formen part de la

cascada del Parc de la Ciutadella, como les roques o els màstils de ferro.

Es preciós i encantador, poder veure la gran quantitat d’aigua que surt per tot el seu conjunt monumental.

Recopilació de la informació de l’ Ajuntament de Barcelona

Fotografies : Ramon Solé

L’Historia de la Font de Santa Maria del Mar de Barcelona, una font de ciutat

Publicat el 19/12/2014 per Rasola

Respon

Situada en el Barri de la Ribera, front l’entrada principal de l’Església de Santa Maria del Mar, on està la plaça del mateix nom.

Construïda a l’any 1402, on era el vell cementeri de l’Església.

La Font de Santa Maria del Mar, se la coneixia com “ La Font dels Senyors”, donat que es van construir molts en aquella època, comerços i Palauets de gent adinerada de Barcelona, que avui en dia son importants Museus per les rodalies.

En la seva estructura podem destacar, els blasons, gàrgoles i un petit rosetó. Sobre, antigament havia una torre d’aigua. Actualment hi ha un terrat o balcó enjardinat.

Al principi, comptava amb tres sortides d’aigua, en l’actualitat sols hi ha en funcionament tres aixetes.

No fa passa masses anys, es va fer un important arranjament de tota l’estructura d’aquesta antiga font, que com la de Sant Just , Portaferrissa i la de Santa Anna, formen les Fonts mes antigues de la Ciutat de Barcelona.

Recopilació de la informació i Fotografies : Ramon Solé

Poema – Parlo d’un riu mític i remorós

Publicat el 18/12/2014 per Rasola

Respon

Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d’aigua.

Parlo de la verdor d’un delta immens;
parlo dels vols dels ibis

(milers d’ibis com volves vives de la neu més blanca)

i del flamenc rosat

(de l’íntim rosa d’un pit de noia gairebé entrevist).

I parlo del coll – verd brunzint per l’aire
com la pedra llançada per la fona,
de l’anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.

Parlo del llarg silenci on es fonien
l’aigua dolça del riu, la mar amarga.

Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l’horta ufana,
dels tarongers florits i l’api tendre,
de l’aixada i la falç, del gos a l’era.

(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)

Parlo d’un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d’ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.

Parlo d’un lent crepuscle que posava
or tremolós a l’aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.

Dolça remor de l’aigua en el record.

Autor : Gerard Vergés i Príncep

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

El pantà de Portbou o de Mas Moliner

Publicat el 17/12/2014 per Rasola

Respon

És un embassament situat al inici de la riera de Portbou, va ser construït per una presa situada al mateix municipi de Portbou a la comarca de l’Alt Empordà.

L’embassament de Portbou, fou construït entre el 1973 i 1974 per tal de solucionar l’abastament d’aigua potable de Portbou.

És dels més petits que hi ha a Catalunya, l’altura de la presa és de 27,5 mts.

El seu entorn és un lloc ple de bosc, que ens convida ha anar-hi a peu, a fer una petita excursió i poder gaudir del seu entorn tot ell rodejat de molta pineda.

Al pantà de Portbou s’hi pot anar, també, amb cotxe o altres tipus de vehicles, podrem arribar al mateix mur, on aparcarem, axó si, cal anar molt en compta per que es fa mes estret el camí forestal cada vegada que ens acostem mes a ell i vigilant la gent que va a peu.

Per tant us aconsello el desplaçament a peu o amb bicicleta des de el centre de Portbou agafant el camí que puja paral·lel a la riera de Portbou.

Ho podrem fer ho entre anar, visitar i tornar, en poc mes d’unes dos hores.

Aquest pantà també és coneix con el de Mas Moliner

Informació d’altres Pantans de Catalunya, en aquest Bloc amic que us detallo :

http://francesc-embassamentsdecatalunya.blogspot.com.es/2008_06_01_archive.html

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem safareig…a l’antic rentador de La Garriga

Publicat el 16/12/2014 per Rasola

Respon

De fet del Safareig sols queda l’estructura de l’edifici, que va ser arranjat fa pocs anys, entre l’any 2010 i 2011, estava totalment deixat, vidres trancats, parets desfetes pel temps, porta i altres molt deteriorats i situat en un lloc molt proper a centre urbá, per ho, molt abandonat, inclòs, havia acollit els magatzems de la brigada municipal.

Es diu, que aquest centenari Safareig disposava d’aigua calenta, com els de Caldes de Montbui, que deuria ajudar molt a les dones que es desplaçaven a rentar-hi la roba periòdicament i poder parlar de les seves coses i del dia a dia que ocorrien en el poble.

L’edifici esta situat en la plaça de Mossèn Jaume Oliveras al costat de la llera del riu Congost.

Desprès de la remodelació, queda un recó acollidor, hi han bancs que inviten a gaudir d’una estona de descans, també pel seu costat passa un carril bici, que permet fer diferents rutes i itineraris per les rodalies de La Garriga.

Es va fer l’arranjament amb la plena intenció d’acollir un centre de informació cultural i de museus de la població, conegut com el Centre de Visitants de la Garriga. Des d’aquí es poden fer itineraris guiats o per conta de cada un. En cas de estar tancat, sempre podem consultar els cartells informatius que hi ha al seu costat.

http://www.lagarrigadigital.cat/noticies/actualitat/348-recuperacio-de-la-placa-de-mn-jaume-i-oliveras-i-del-safareig

La part menys positiva, es que no veurem en el seu interior com havia sigut el safareig en qüestió, no hi queda res de la seva estructura.

La part positiva, a sigut l’esforç de conservar un edifici pel record de molta gent de La Garriga.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un carrer amb Brollador d’aigua a Castelldefels

Publicat el 15/12/2014 per Rasola

Respon

Quan pensem en Castelldefels, ens ve al cap la platja, per ho sabeu que tenen un Manantial a peu de carrer ?

Efectivament, a prop de l’estació de Castelldefels – Platja, al costat de muntanya, on hi ha una antiga cantera, trobarem el passeig del Brollador.

En una cantonada d’aquest carrer, hi ha la Residencia de Gent Gran El Manantial, dintre del jardí en la paret que toca la muntanya, hi ha aquest abundant brollador, que cau d’una certa altura formant una petita cascada .

També a poca distancia, hi ha una edificació de ABAR de captació d’aigua i una petita font.

Per tant, es un lloc molt ric amb aigua dolça i molt a prop del mar…

Text i fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La font del Pou del Comú de El Prat de Llobregat

Publicat el 14/12/2014 per Rasola

Respon

Era situada a la plaça de la Vila, se la coneixia com a el Pou del Comú, on antigament anava a recollir l’agua la gent del poble, de fet , havia sigut un pou discret, axó si, amb abundant aigua.

En la primera remodelació de la plaça, la van convertir en una font i van posar-hi un fanal de munt, i en la darrera transformació urbana, l’any 2002, va ser traslladada a una façana lateral de l’Ajuntament, la que dóna al carrer Major.

Es conserven les aixetes i la pica de la font original anterior.

Al seu damunt s’hi ha instal·lat un mural amb ceràmica, on es pot contemplar com deuria ser la plaça cap al segle XIX, abans de la gran transformació urbana que van canviar la fesomia del poble de El Prat de Llobregat.

Recopilació de la Informació i Fotografies : Ramon Solé

La Informació : Exposició fotogràfica o digital sobre les Fonts Naturals a Catalunya

Publicat el 13/12/2014 per Rasola

Es una visió general de les Fonts Naturals entre un temps passat i el present Es un ventall de postals de fonts antigues ( 1910 a 1950) i fotografies mes actuals ( 1994 a 2014) Amb un total de 60 fotografies i petits panels amb explicacions en format Paper, o be, en format Digital per fer l’exposició projectada en aula o sala d’actes amb un guio escrit.

Destinat a la difusió i coneixements sobre les Fonts Naturals de Catalunya, com el tipus, el lloc on és troben, els seus noms, característiques, degradació, restauració i conservació.

Pensat per a Col·lectius o Associacions que tractin temes sobre la natura, Centres Educatius, activitats extra escolars, Granges – Escola, interessats amb les fonts naturals d’arreu del país.

El préstec es completament gratuït, a tota entitat sense a fan de lucre i per fer divulgació dels continguts.

La petició de informació sobre l’exposició de Les Fonts Naturals, escriviu en aquest mateix bloc i deixeu una adreça de correu o telèfon de contacte.

Text i Fotografia : Ramon Solé

La Noticia : L’Ajuntament renova el mural de gres de la Font de les Roses de Sant Feliu de Codines

Publicat el 12/12/2014 per Rasola

Respon

02/06/2014

Recentment l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines, seguint el Pla de millora de fonts públiques iniciat fa dos anys, ha renovat la Pregària de l’arbre de la Font de les Roses, ubicada a la carretera de Sant Miquel del Fai, en direcció al Parc Usart. Es tracta d’un mural composat de rajoles de gres que va ser instal- lat el 1971 i que el pas del temps havia degradat molt.

La Font de les Roses és un espai de descans amb una font i bancs per a totes les persones que caminen cap al Parc Usart.

Informació i fotografies : Ajuntament de Sant Feliu de Codines

Arborètum de Vidrà , un passeig entre arbres

Publicat el 11/12/2014 per Rasola

Respon

Avui dediquem el bloc a l’Arborètum de Vidrà.

És un poble Vidrà, dels que podem dir que esta creixent sense cap presa, cosa que fa que sigui un model per altres pobles, el bosc que l’envolta i els remats que trobem pels prats propers amb vaques i ovelles, fan que sigui la principal riquesa; es també, un punt de sortida per visitar molts llocs i poder fer excursions i rutes, per visitar ermites, el castell, masies, rius i rieres i moltes fonts repartides pel terme.

En la part mes nova de Vidrà direcció a la Creu de l’Arç, fa molts anys es van anar plantant arbres de diferents especies que han arrelat gracies a la meteorologia i la puresa de l’ambient i baixa contaminació, motius que han fet que molts d‘aquest arbres hagin crescut majestuosos i sans.

Son uns 20 exemplars diferents, molt d’ells, els trobem a prop del carrer principal i que estant senyalitzats al seu peu amb un cartell explicatiu de l’espècie i característiques.