Avui destaquem : La Font dels Gossos de La Selva del Camp

Publicat el 01/01/2015 per Rasola

Per anar a la Font del Gossos, anys en rere, s’anava tot fent un passeig per un camí paral•lel a la riera, actualment podem anar amb cotxe per la nova carretera que ens portaria fins a Vilaplana.

A poca distancia de La Selva del Camp, hi ha aquesta Font, al peu mateix de carretera, on es forma una petita explanada de lleure amb arbres, on deixarem el cotxe si anem amb ell.

Per agafar l’aigua, cal pujar uns esglaons fins la mateixa font, que en èpoques de pluges, raja abundant aigua pel seu tub.

Es un lloc de partida per fer moltes excursions per les rodalies, com visitar el riu Glorieta entre nombrosos llocs.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Benvingut 2015… Moltes Felicitats !!!

Publicat el 31/12/2014 per Rasola

Respon

Fonts

Des del Bloc de Les Fonts, Aigua, Muntanya i … Mes,

Aigua

us desitgem molta Prosperitat i Feliç Any 2015 !!!

Muntanya

De tot cor : Ramon Solé

I… Mes

Recull de Fotografies : Ramon Solé

L’últim dia de l’Any, Fem safareig mes que mai…avui, al rentador de Prats de Lluçanès

Publicat el 31/12/2014 per Rasola

Respon

El safareig públic de Prats de Lluçanès, es troba situat al costat del torrent Merdinyol, a uns 100 metres a la part sud de les Tres Fonts.

Te una estructura rectangular amb unes dimensions aproximades de 11 x 7 metres construït amb maçoneria de pedra irregular i obra, i teulada d’una sola vessant amb bigues i llates de fusta.

Presenta obertures als tres dels quatre costats, de diferent alçada, construïdes amb brancals de maó i coronades amb arc de mig punt amb decoració de maó a plec de llibre.
Sobre porta i accés hi ha una inscripció de ceràmica amb la data de 1911 que va ser inaugurat.

L’interior presenta un terra enrajolat i un safareig de importants dimensions de 7’70 x 3’55 x 0’75 metres, amb batents de pedra resseguits per taulons de fusta, que en pocs llocs es conserven, i ha un passadís a tot al seu voltant.

Hi han dos curiositats a destacar, la primera esta situada al centre on hi ha un sobreeixidor circular, i a la paret nord (que no té obertures) hi ha un sistema de ferro a mode de comporta amb dos petits canals que serveix per controlar l’entrada d’aigua al safareig.

En altres casos d’arreu a Catalunya, trobarem a l’inrevés, que al centre es per on entre l’aigua neta al safareig i en un lateral hi ha un furat que actua com a desguàs, com el cas del Safareig del Raval de Piera

Piera – Safareig del Arrabal

La segona curiositat, es que adossat a la façana exterior sud, i descobert, hi ha un petit safareig de pedra.

Us recomano visitar Prats de Lluçanès, per les ermites i masies antigues i per les moltes Fonts Naturals que te per tot el seu municipi i un lloc de Pic Nic molt ven arreglat situat a la Font de les Coves.
Per mes Informació del Pic Nic :
http://somdepicnic.blogspot.com.es/2014/06/area-recreativa-de-la-font-de-les-coves.html

Text : Ramon Solé
Fotografies : Victòria Casas i Tauste

La Curiositat – El pont o cavitat erosionada del Torrent de Colobrers de Sabadell

Publicat el 30/12/2014 per Rasola

Respon

De fet aquest petit torrent neix al Municipi de Castellar del Vallès, a la serra del Vent i recorre uns 6 quilometres fins donar les seves aigües al riu Ripoll a prop del pont de Castellar.

El torrent de Colobrers també és conegut amb el nom de torrent de la Tosca o de Can Pagès.

A part de nodrir-se dels abundants aqüífers de la zona, hi han dues fonts en el seu recorregut final, la Font de Can Moragues i la de la Tosca, que donen directament l’aigua al torrent.

Des de 1856, bona part de l’aigua es recollida per una resclosa i una mina que a traves d’una canal amb galeries subterrànies porta l’aigua als conreus de diferents propietats de la zona i dels horts a peu del riu Ripoll.

Dues són les característiques principals del Torrent de Colobrers en la vessant de Sabadell, una és la vegetació que envolta tota la seva llera. És un micro clima molt humit durant bona part de l’any, que ha afavorit el creixement i conservació de tota una varietat d’espècies vegetals, tant d’arbres com de plantes: salzes, plàtans, pollancres entre joves pins i alzines. De plantes n’hi ha falgueres, cua de cavall, entre moltes altres pròpies del lloc i racons molt humits, on raja l’aigua en forma de degotalls formant grans panels de molsa fent formes espectaculars.

L’altra característica, es el pont o cavitat que trobem en el torrent de Colobrers, que sembla que aguanti tota una muntanya. Es va fer per l’erosió de l’aigua a les parets de la muntanya, per evitar fer un meandre a la muntanya. Quan baixa molta aigua forma un saltant molt bonic.

Durant l’any 1991 joves de l’Escola Taller de medi ambient La Salut, patrocinat per l’Ajuntament de Sabadell, van portar una tasca important amb la neteja i arranjament del torrent, i varen instal-lar baranes i ponts en llocs necessaris per fer millor el transit dels visitants, que podent fer ho a peu o amb BTT.

Si no el coneixeu, val molt la pena i no us podreu ressortir de fer moltes fotografies dels nombrosos recons que ens surten al pas a mesura que anem recorrent el torrent.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Molí de l’Estrada de Centelles

Publicat el 28/12/2014 per Rasola

Respon

Centelles era una població que tenia varis molins d’aigua fa mes de 500 anys en rere. Un d’ells, encara podem visitar la casa i el lloc on estava ubicat, es el Molí de l’Estrada, situat a les afores del poble a la part baixa de la Cinglera de Bertí, en el torrent de Cira.Al costat dret del torrent hi ha la Font del Molí de l’Estrada, molt ben conservada i que esta envoltada de vegetació pròpia d’un lloc ben humit.També el seu conjunt, que fa el caient de l’aigua del torrent i a la vegada, a l’estar a prop de la casa del molí, fan encara un lloc molt mes bonic i agradable.Per arribar-hi cal agafar la pista asfaltada que porta a Can Vinyoles i molt abans d’arribar-hi, un cartell ens senyala la ubicació del Molí i de la seva font.

Recordeu que cal entre tots, respectar i conservar les Fonts Naturals.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El temps passa també per una font i les envellies…, com Les Fonts i el Safareig de Guissona

Publicat el 27/12/2014 per Rasola

Respon

Podríem estar en una font de les aigües mes antigues pel us dels habitants de Catalunya. Efectivament, des del assentament dels romans a La Guissona del segle II desprès C., per les seves necessitats varen construir un pou que des de aquest i a traves d’una mina o galeria, molt ben feta donat que encara avui en dia es conserva, subministrava l’aigua a la gent.

Els segles van anar passant, en aquell lloc es va construir el gran Safareig i Les Fonts monumentals que en varis períodes es van anar remodelant. El lloc va prendre el nom popularment de Les Fonts de Guissona.

La font principal en forma de capella monumental, disposa de cinc brocs, de fet, era on sortia l’aigua per que la gent recollís amb els càntirs aquella aigua per el seu consum, donat que a casa no es tenia. A una certa alçada, podem veure la imatge de la Verga de la Salut, per axó, també es coneix com La Font de la Salut.

A l’altre costat i a tocar del safareig, hi ha les altres Fonts de quatre brocs, que les dones anaven a rentar-hi les verdures i fruita, va ser construït a l’any 1776. L’aigua sobrant, anava a parar al Safareig i a l’Abeurador. Cal destacar que aquest safareig de dimensions notables comparat amb altres llocs, disposa de dos compartiments un on era per rentar-hi la roba i l’altre per esbandir-la.

L’aigua com diem, passa a un allargat abeurador per a que nombrosos caps de bestiar bavessin al mateix moment.
Fins i tot, l’aigua sobrant, es dirigia per uns canalons a les hortes properes, per aprofitar pel rec.

Com diem, el temps passa també per les fonts i les envellies, el ser humà deu de tenir cura d’aquestes fonts i comprometre’s, per que una obra tant important com Les Fonts de Guissona perduri per molts segles mes…

Per informació complementaria, feu un clic aquí :
http://www.guissona.net/turisme/recomanacio-del-mes/recomanacions-2009/juny-a-fer-safareig

Text i recopilació de Fotos Antigues : Ramon Solé

Unes figures estranyes en la Font dels Avellaners de Montcada i Reixac

Publicat el 26/12/2014 per Rasola

Respon

Bon dia de Sant Esteve !!!

Poques fonts naturals hi queden dins del terme de Montcada i Reixac. A prop de l’ermita de Reixac

hi ha una d’aquestes, es la Font dels Avellaners situada a peu de torrent,

molt a prop de Can Pesses i abans d’arribar a l’antiga pedrera, en el turó proper hi ha l’antiga ermita de Reixac.

Era una de les fonts mes ven considerades per la gent de Montcada i rodalies, que fent una bona excursió anaven a fer fontades en aquesta font, a les hores d’aigues molt abundants.

El paratge a la llarg del últims cent anys ha petit alguns incendis forestals que han fet minvar molt la vegetació del seu entorn.

Farà uns anys, es va portar a terme una remodelació de la font i entorn, segons es diu a càrrec d’un mallorquí . Cal destacar les figures que decoren la placeta de la font on un vell roure presideix el lloc.

Sota la paret de l’arbre hi han varies d’aquestes imatges fetes de pedres.
• Una cara …misteriosa

• Un mussol

• Unes ales d’una gran au

• Un conill

• Un cargol

• Una cara que ens pot recordar el cap d’una calavera

• El cap d’un drac verd

També, i al terra es va fer amb nombroses pedres com la imatge d’una sargantana o llangardaix.

Altres figures podem veure si ens fitxem molt mes…

En l’altra extrem de la placeta, es va fer com un petit estany, que en els anys a acabat pràcticament desapareixent.

En la mateixa font, es va tapar el tub de metall, per una ceràmica ven curiosa.
Al terra pel costat de la pica, fa com una alfombreta circular de pedres petites.

Text i fotografies : Ramon Solé

El Jardí Botànic de Barcelona

Publicat el 24/12/2014 per Rasola

Respon

L’any 1999, es va inaugurar el Jardí Botànic de Barcelona en la muntanya de Montjuic entre l’Estadi de Montjuïc, el Castell de Montjuïc i el Cementiri de Montjuïc. Amb un terreny de desnivells entre les cotes 100 i 140 metres a nivell del mar i una superfície de 14 hectàrees

Estan distribuïdes les plantes i arbres, per especialitats i dels llocs d’on provenen, en plantes i comunitats d’àrees amb clima mediterrani i dividit en sectors que representen les àrees principals. Aquestes són Austràlia, Xile, Califòrnia, Sud-àfrica, l’àrea mediterrània de l’oest i l’àrea mediterrània de l’est. Una secció específica està dedicada a la flora de les Illes Canàries.

De fet el primer Jardí Botànic de Barcelona, datat a finals del segle XVI, estava situat a l’Estudi General dels caputxins a la plaça Reial. El primer amb vocació científica fou el jardí botànic de Sant Joan Despí, creat a finals del segle XVII per Jaume Salvador i Pedrol. La família Salvador fou una coneguda nissaga de botànics catalans (del segle XVII al XIX). Les seves col•leccions estan exposades a l’Institut Botànic de Barcelona.

Mes tard, en l’any 1930, Pius Font i Quer va crear el Jardí Botànic Històric a la pedrera de la Foixarda de Montjuïc. Aquest jardí va ser inaugurat el 17 de juliol de 1941. Va quedar afectat per la construcció d’accessos per als nous equipaments olímpics i l’any 1986 fou tancat degut als problemes d’estabilitat de les parets. Va ser reobert al públic l’octubre de 2003, per ho ja com un jardí mes recuperat per la ciutadania de Barcelona.

El tancament del Jardí Botànic Històric, esdevingut l’any 1986, va afavorir la proposta de construir un nou jardí botànic a Barcelona que a més va acollir el edifici per a l’Institut Botànic i les seves col•leccions, i que s’ha convertit en un centre referent en la conservació de la flora mediterrània.

El nou Jardí Botànic de Barcelona molt mes gran i per tant, amb mes capacitat en plantes i arbres, ha suposat una important millora en una zona de la muntanya de Montjuïc que havia estat oblidada durant força temps. En els terrenys que ocupa hi havia una barriada de barraques anomenada Can Valero i posteriorment un abocador de residus.
Les col•leccions estan dedicades a plantes i arbres de les regions mediterrànies de tot el món, de clima mediterrani caracteritzat per un llarg estiu sec, hiverns suaus i pluges en la primavera i tardor.

Hi ha en la part mes baixa un gran llac on podem veure plantes aquàtiques.

Recopilació de la Informació i Fotografies : Ramon Solé

Un camí diferent de passejada, des de Cardedeu a Llinars del Vallès

Publicat el 23/12/2014 per Rasola

Respon

Avui us proposo fer una caminada matinal de tardor / hivern, per la llera del riu Mogent, entre els pobles de Cardedeu i Llinars, bona part dins del municipi d’aquest últim.

La poso com una caminada diferent, perquè podrem gaudir d’arbres i vegetació ven diversa, i d’uns espais de lleure, tot el camí transcorre com us dic per el costat de la llera del riu, aquest esta paral•lel entre la zona Industrial de llinars i l’Autopista.

Podem iniciar des de qualsevol punt de Cardedeu, i arribarem a passar pel costat del Torrent Llibre en el barri de Poble Sec, a l’arribar als Jardins de Sant Jaume, prendrem un camí ample de terra que ens portarà a les últimes casses d’aquest sector,

passarem pels carrers d’els oms i de les Alzines.

En aquest punt, en el lloc conegut com Can Pujades,

es on pròpiament comença l’itinerari de caminada i no accessible als vehicles a motor.

Si anem en dissabte o festiu, es un lloc tranquil donat que no hi ha activitat Industrial,

i podrem veure un moviment de gent de totes les edats fent camí, uns amb bicicleta, altres a peu, corrent i inclús hi ha qui aprofita les instal•lacions que anem trobat per fer exercicis i/o gimnàstica.

La vegetació es important com riba de riu que esta format per a pollancres, desmais, plàtans i podrem comprovar que son els mes grans en alçada i diàmetre existents per aquesta zona.

Altres arbres mes joves en trobarem també, junt amb una rica i diversa vegetació que omple el camí en algun cas amb flors.

Si ens fiquem el mes propers al riu, podem trobar algun Martinet Pescador, entre altres aus mes correntes.

En un punt concret si el riu no passa massa crescut, podrem travessar-ho i des d’allí iniciar diferents itineraris tot aprofitant l’ample camí que passa per sota de l’Autopista, carretera i de l’AVE i ens porta a peus de la serralada per inicial recorreguts diversos.
Nosaltres retrocedim i seguirem fent camí de nou paral•lels al riu Mogent, tal com fèiem fins ara.

i trovarem algun pont per salvar els torrents.

A la llarg del camí trobarem alguns cartells que ens informen, on estem o per on podem dirigir-nos.

Al poc temps, el camí fa un petit gir i puja de desnivell a les antigues naus industrials de Llinars, per ho, podrem agafar un camí de terra mes estret que entre vegetació i mes brut el terreny de deixalles ens portarà a uns caps abandonats tot passant front a la deixalleria de Llinars.

Ara si caminem per l’acera pel costat de les diferents naus industrials, fins arribar a una petita zona de lleure on hi han taules i uns bancs . amb uns notables i allargassats plàtans de varies brancals que ens criden molt l’atenció,

amb un camp amb gespa natural molt extens, pot ser que ens faltaria aquí i a la llarg de la caminada poder disposar d’alguna font , en que fora d’aigua de xarxa.

A la dreta nostra, passarem pel costat d’uns horts , estem molt a prop de l’estació de Llinars, on podrem fer el retorn amb el tren, i que amb mes d’una hora haurem fet la caminada.

O be, allargar la caminada, per un itinerari alternatiu per no tornar per el mateix lloc, una vegada creuats el poble, seguirem la carretera, passarem pel costat de l’Església,

la seu de la Policia Local i d’un gran Poliesportiu, anirem per una via que ja esta preparada amb un camí o aceres laterals fins entrar a Cardedeu, apta tant per caminar con per anar amb bicicleta.
Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de La Riba de Sant Quirze del Vallès

Publicat el 21/12/2014 per Rasola

Respon

La font de la Riba esta situada a la zona de can Ponsic, sota la balma neolítica de can Pallàs i propera a la zona humida de can Ponsic i/o el torrent de la Betzuca.

És una de les poques fonts que queden a Sant Quirze del Vallès del Vallès en l’actualitat, fa cents anys en rere n’havien arribat a tindre mes de 40 fonts i mines repartides per tot el terme.

Recordem que un dia com avui, el 9 de novembre de 2008 es va recuperar la Font de la Riba a Sant Quirze del Vallès.

Any 2008

I posteriorment el dia 30 del mateix mes i any, es varen fer plantada d’arbres i altres actuacions en aquesta zona, agrupant mes de 200 Voluntaris promoguts des de l’entitat Sant Quirze del Vallès Natura.