
De fet es un carrer o passeig, enjardinat que surt dels carrers de Quevedo i de Santa Teresa, i va fins la carretera de Caldes.
Cal destacar que es un verdader mirador o baluard, on podem veure un bon tros de la vora del riu Ripoll.
També, des del passeig, observem una barreja de fabriques, horts i vegetació per les rodalies del riu, que fan un conjunt curiós.
La vora del riu, es molt transitada per gent que fan caminades, excursions, passeig, molt de BTT, o també, van a cavall….. sobre tot els dissabtes i festius.
Aquest carrer, esta molt ombrejat tot l’any pels els arbres i vegetació que hi ha, fa molt agradable el passeig en aquest lloc.
En la seva part alta, hi ha una petita placeta amb bancs de fusta i una font d’aigua de xarxa.
Disposa d’un antic mur de seguretat per tot el seu traçat i que successivament a poca distancia un de l’altra, trobarem seients de pedra adossat al mateix mur que ens invitant fer una parada.
Ens fitxem amb un cartell que hi ha en cada extrem del passeig, i que ens dona curiositat de llegir-ho, fa referencia a aquest lloc i perquè l’any 1868 el van construir i donar el nom de Revolució.
Cal tindre en compta que a pesar que per la nit esta il•luminat, fa respecta passar per aquest lloc per por de patir algun ensurt.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Arxiu de la categoria: itineraris
Fem el Camí Ral de Llinars del Vallès a Sant Antoni de Vilamajor i tornada
Aquest es un vell camí, conegut com a Camí Ral, que va entre dos pobles, des de Llinars del Vallès a Sant Antoni de Vilamajor, ho podem fer en poc mes d’una hora entre anar i tornar, hi han uns 2,700 quilometres ( d’anada), és camí ample i molt planer, passem entre bosc i camps.
A Llinars pujarem per la carretera BP-5107, que va directa a Sant Antoni de Vilamajor,
un cartell ens informa del traçat paral•lel a la carretera fins arribar a un trencall on anirem fitxant el cartells orientatius que ni han a reu.
A un vint minuts, entrarem en una recta del camí, que passa pel centre d’un bosc de alzines
, destaca una d’elles, L’Alzina Grossa, 

esta prop d’una de les entrades a la Granja de Can Maso Nou.
El camí fa alguna siga saga, no ens importa donat que en cada cruïlla o punt important hi ha un cartell indicatiu.
Ara arribarem al Pla de Vilamajor,
on hi ha la Font del Pla, d’aigua de xarxa i algun banc per seure’s al seu costat, es un tros amb poca ombra.
Prop del camí , observem una gran bassa d’aigua per rec dels conreus propers.
Estem al tocar de Can Mora, aquí surt un caminoi que porta a l’antic pont de la carretera que ara es peàtonal,
nosaltres al creuar-lo ens portarà de nou al camí principal.
Passem pel costat d’una zona d’aventura per BTT. Amb molts obstacles a aconseguir superar, un lloc divertit per nens i adults.
Uns metres mes i arribem de nou a la carretera, en el punt on entrarem al poble de Sant Antoni de Vilamajor.
Una vegada visitat el poble, tenim la possibilitat de tornar pel mateix camí ral a Llinars, o agafar des del Parc de Can Sauleda, on hi ha el indicatiu Ruta de l’aigua on prenem el carrer de Freixeneda fins sortir de Sant Antoni per una pista forestal ven indicada.
Si em decidit aquest camí, pot ser que ens assembli mes curt de fet no es així, ens allunyarem de Sant Antoni, entre camps i a l’entrar al bosc veurem que el camí fa un cert desnivell, fins arribar a la granja…….. on sempre hi ha les vaques pasturant.
Vint minuts mes ja arribem als primers xalets de Llinars ara sols cal anar seguin el curs de la Riera i ens portarà directament al centre urbà de Llinars del Vallès.
Haurà sigut un recorregut fàcil que podem fer caminant o amb BTT. matinal.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Un passeig tranquil a prop de la riera de Pertegàs de Sant Celoni
Cal dir que per fer un bon passeig, a prop de la riera de Pertegàs de Sant Celoni. no cal mirar en quina estació de l’any estem, totes son bones si el dia acompanya.
Iniciarem aquest passeig a l’ermita de Sant Ponç , allí ens dirigirem a la riera i la remuntarem, passarem per el costat d’un camp esportiu de barri, 
començarem a veure arbres de tot tipus de considerables dimensions, que a la llarg d’aquest passeig anirem contemplant i fotografiant-los.
Trobarem algunes escales o baixada fins a peu mateix de riera, que si aquesta porta molta aigua, no es el lloc mes aconsellable per on creuar.
En algun indret, veurem un bon recull de plàtans, amb ombra a l’estiu i dona pas al sol a l’hivern, quan han caigut totes les fulles.
A la llarg del camí trobarem molt seients o bancs amb fonts d’aigua de xarxa, i algun lloc amb jocs infantils per la mainada.

En el seu costat esquer de la riera hi ha l’entrada a la finca privada de Can Riera de l’Aigua, que no entrarem.
Nosaltres seguirem ara per un caminoi estret entra la riera i la tanca de la ciutadà finca, fins arribar a una passera que ens permet passar de nou a l’altre costat de la riba.

Allí hi ha una petita bassa o estany d’aigua que decora aquest bonic lloc i espai de lleure.
Ara, a poca distancia, trobarem una gran explanada plena de plàtans, on en un costat hi ha novament jocs per a criatures, a un nivell algo superior, hi ha l’ermita de Sant Martí de Pertegàs (Segle XII)
i la Rectoria Vella (Segle XV), ara feta museu,
amb uns jardins de diferents especies tant d’arbres com de plantes, amb una petit estany.


Tornem a seguir pel camí prop a la riera i al finalitzar el recorregut tenim en un fondal una pista per practicar mono pati.
A partir d’aquí, el camí es fa de terra, menys cuidat i creuaríem la riera a prop d’uns horts i a poca distancia, per sota de l’estructura d’un pont del tren AVE, es on el camí ens portaria a donar un tom per els boscos de les rodalies de Sant Celoni, allunyant-nos d’aquesta població, nosaltres preferim avui tornar al Centre de la Vila.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Visitem un espai natural, el Sot del Bac de Figaró
Sortirem a fer aquest itinerari matinal, des de l’estació de tren de la RENFE de Figaró.
Agafarem el carrer Verge de Montserrat fins el carrer Tagamanent que fem un gir a l’esquerra i tot seguit pel carrer Camí del Bac,
al poc esdevé una pista de terra, al poc creuem la via del tren tot vigilant i tenint cura.
El camí va guanyant una certa altura, deixarem algun camí a l’esquerra.
A la dreta ja percebin que a mesura que guanyem altura es va formant una vall amb una vegetació densa i bonica, es un lloc molt ombriu.
La pista esdevé corriol que va enfilant-se cada cop de forma més vertical i amb moltes pedres i rocs pel terra del camí, que cal anar en mes cura si a plogut recentment.
Cal que ens fitxem que a mitja hora aproximadament del nostre recorregut surt una caminoi a la dreta que ens duu al Sot del Bac (475m), on trobem el torrent i una bonica cascada, no sempre baixa gran quantitat d’aigua, dependrà de les pluges hagin sigut molt recents i generoses.
Tornem al camí principal i segui pujant envoltats entre Alzines i marfulls.
Passem per un lloc que a l’esquerra del camí, hi ha unes roques molt blanques que ens criden molt l’atenció.
Poc mes a munt, i també a ma esquerra del camí hi a una balma o cova amb moltes pintades que fan un lleig a la natura que ens envolta.
En pocs minuts i amb una certa pendent arribarem a un mirador natural on veiem la Vall del Sot del Bac i al fons part del Massís del Montseny.
Tenim una perspectiva magnifica i veiem la majestuosa roca de l’Agulla del Salt amb estalactites en un costat de la paret.

Les Dues Germanes, son també dos roques allargades que sorgeixen del mig de la vall entre la vegetació.

Aquestes roques, des de fa moltes dequedes son uns punts típics d’iniciació per els escaladors.

Des d’aquest lloc, si seguim el camí principal podrem aproximar-nos als Cingles de Berti i anar cap a Sant Martí de Centelles o a l’Ametlla del Vallès, entre altres pobles, en aquest cas prepareu-se be en saber agafar i seguir indicacions que trobeu pel camí.
Una vegada que em descansat en el mirador del Sot del Bac, retrocedirem pel mateix camí fins Figaró, inici d’aquest recorregut .
Text i fotografies : Ramon Solé
La ruta Prehistòria II – La Roca del Vallès a Sant Bartomeu de Cabanyes
El recorregut de la ruta Prehistòrica II, es un traçat d’uns 5 quilometres de fàcil accés, amb una bona i ample pista forestal.
Podem iniciar el recorregut des de l’Ajuntament i seguirem per varis carrers, ben marcats per cartells, una vegada entrem en el bosc trobarem la masia de Can Planes.
Podem desviar-nos a la dreta per un camí que ens portarà a la Font de Can Planes.
Tornem a la pista principal, seguim el camí rodejant els camps de la masia i quan fa una lleugera pujada i en la corba de la pista a ma esquerra hi ha el Domen de Can Planes.

Seguim la ruta, hi a uns deus minuts veurem la roca que sembla la boca d’un peix.
No ens aturem, sense adonar-nos el camí va guanyant alçada, a pocs minuts, veurem a la dreta tot un conjunt de roques, estem a la Pedra de l’Escorpí.

A pocs metres a dins del bosc, hi la Pedra Foradada de Can Planes.
Si fem una ullada per les rodalies, també amb una mica de imaginació, tres pedres ens recordaran com si fora La Pedra del Pa Tallat.
No gaire lluny, veurem, una roca grossa aguantada per una ben petita.
Tornem al camí de la ruta, i seguim fins un cartell que ens indica la desviació per poder anar per un senderó, fins la Font de la Mansa.
Fem de nou el mateix camí fins el principal que va pujant de nivell, ja en poc rato mes, arribarem al Coll de Sant Bartomeu, creuarem la carretera de la Roca a Orrius, i seguim per la pista forestal que ens portarà a l’Ermita i Masia de Sant Bartomeu de Cabanyes.
En aquest punt es on s’inicia la ruta Prehistòrica I, que ja varem descriure en el seu dia.
Ara podem seguir per aquest nou traçat, o be, tornar a La Roca pel mateix camí de la pujada.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Passejada pel Camí Fluvial de Centelles
Aquest camí fluvial tenim que destacar que esta diferenciat en dos sectors, el format en la proximitat del poble de Centelles i l’altre sector que va de Can Rossell al Molí de La Llavina, ja mes lluny del poble.
Com ja varem dedicar un Itinerari de forma detallada del sector de Can Rossell, Molí de La Llavina i altres llocs de Centelles, avui us detallo el mes proper.
Iniciarem el recorregut front el Cementeri , allí anirem seguin les indicacions que anirem trobant a la llarga del camí que passa per varis torrents, tindrem d’anar paral•lels a ells , i a vegades creuar-los per medi de passeres o ponts de fusta.

Podrem d gaudir d’ombra en casi tot el seu recorregut gracies a la diversitat d’arbres que anirem trobant propis de ribera.

El punt final, es en les rodalies de la Gasolinera de Centelles (*).
Es una passejada, fàcil, senzilla i apte per a totes les edats, amb menys d’una hora podem fer el recorregut d’anada i tornada.
(*) Tenim varies opcions, tornar pels mateixos camins, tornar per els carrers de Centelles fora ja del Camí Fluvial, o per última opció, seguir i empalmar amb el sector de Can Rosell i allargar així el recorregut.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Itinerari per Les Fonts del Torrent de Can Domènec de L’ Universitat Autònoma de Barcelona
Us presento un petit itinerari que podeu fer a nivell familiar amb poques hores.Podem accedir per qualsevol entrada al Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona del Terme de Cerdanyola del Vallès o des de l’estació de RENFE .
Un cop allí cal agafar la ronda de la Font del Carme, per el cantó que porta al torrent de Can Domènec, per on s’enfila direcció Bellaterra, hi trobarem a l’esquerra l’espai d’aparcaments reservat per empleats de la Universitat.
Uns metres mes a munt i també a l’esquerra, hi ha una entrada d’un camí de terra ample i tancat per una cadena,
que baixa al torrent, el seguirem remuntant suaument pel camí, fins un petit encreuament de camins,
ens desviarem al torrent on trobarem en un racó, La Font del Carme.
Aquesta font feta de totxanes, te forma circular, per accedir-hi cal baixar uns esglaons, que ens permeten entrar a la font, disposa en cada costat d’uns seients de la mateixa estructura. La font,
d’un sol broc, esta dins d’una petita cavitat. El seu raig es abundós i constat, es recomana no consumir l’aigua.
Es una llàstima dels “Grafítics” que estan en tota l’estructura de la paret de la font.
Retornem al camí principal, i continuem per una bonica i frondosa vegetació i a prop del torrent, en èpoques de pluges hi baixa aigua.
Seguim, fins arribar a l’antic i circular Safareig del Torrent de Can Domènec, des de fa molts anys no arriba aigua, esta ple de terra i inclòs hi ha crescut un arbre dintre seu.
En aquest punt, pujarem per un camí mes estret , fins uns camps, i des d’allí a l’estació de Bellaterra del FFCC de la Generalitat.
En aquest punt podem seguir per la Via Verda, que es un camí circular pel vell mig del bosc de Bellaterra,
o be, agafar en l’estació dels FFCC. la carretera BV- 1414 o Avinguda de Bertomeu, i baixar fins trobar el petit carreró (a l’esquerra), que diu ” camí de la Baixada a la Font de la Bonaigua “,
al poc trobarem un padró de la Verge
i seguirem per entre mig d’uns xalets, baixarem al fons del torrent on esta la Font de la Bonaigua, que data de 1930,
esta envoltada de plàtans, amb alzines i roures per les seves rodalies, amb tres brocs d’aigua, actualment sols surt per un d’ells,
En una explanada propera i té una amplia zona de jocs infantils, de fet, es considera com un Parc Urbá.

Per finalitzar el recorregut, podem agafar els FFCC de la Generalitat o fer el mateix circuit de tornada que em fet de pujada.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Informació : Dos caminades Populars reivindicatives a favor dels Parcs Naturals del Garraf i del Montseny.
• Aquest dissabte es celebra una Caminada en defensa del Parc del Garraf i el Delta del Llobregat
Comentari i dades del Convocants :
Entitats de Gavà, Castelldefels, Viladecans, Sant Boi i Begues han convocat una caminada reivindicativa en defensa dels espais naturals del Baix Llobregat litoral: el Parc del Garraf i els Espais Naturals del Delta del Llobregat. Aquests espais, amb diferents categories de protecció segons la legislació catalana, espanyola i europea,continuem acumulant múltiples agressions de tot tipus que posen en qüestió la conservació dels seus valors naturals.
L’activitat consistirà en dues caminades familiars de descoberta dels valors naturals del Garraf i del Delta, una cursa popular a peu i una bicicletada familiar. Les 4 marxes confluiran en un punt intermig entre els dos espais, al Parc del Calamot de Gavà, des del qual es pot contemplar bona part del massís del Garraf i de la plana deltaica. Un cop al punt de trobada, hi haurà una festa final amb música, actuacions, jocs infantils i aperitiu popular a base de carxofes ecològiques del Delta.
Horari aproximat
10:00 Sortida de les caminades de descoberta des de la Clota i des de la Pineda.
10:00 Sortida de la bicicletada popular des de la Plaça de l’Ajuntament de St. Boi
11:00 Sortida de la cursa a peu des de l’Estació de renfe de Viladecans
12:00 Arribada de les columnes al Parc del Calamot i inici de la festa
13:00 Dinar i parlaments
14:00 fi de la jornada
En el marc del cap de setmana per la defensa dels espais naturals catalans, organitzat per PatNatCat, consulteu aquí totes les activitats.
Tiquet de la carxofada: 1,50€.
Entitats convocants: Les Agulles – Ecologistes en Acció, Grup Ecologista Quercus, DEPANA, SEO/BirdLife, Ateneu popular La Màquia, Col•lectiu La Mata de Jonc, Bicibaix, Arran, Plataforma Delta Viu, Plataforma S.O.S. Delta del Llobregat, La Saboga, Unió Muntanyenca Eramprunyà, Club Garraf, AURUN Store, Centre d’Estudis Beguetans i Associació Natura Pou de Glaç. Altres entitats pendents de confirmar.
![Cartell%20alternatiu_16-5-15_2[1]](https://fontsaigua.com/wp-content/uploads/2015/05/cartell20alternatiu_16-5-15_21.jpg?w=584&h=438)
• Excursió reivindicativa i concentració de protesta a Santa Fe. Dissabte 16 de maig de 2015
Comentari dels convocants :
Davant les amenaces que suporten els espais naturals del nostre país, avui volem denunciar la politica que estan duent a terme les administracions, els darrers anys, als nostres Parcs naturals.
Convé saber que, entre els anys 2009 i 2012, els pressupostos oficials destinats a la conservació de la Natura s’han vist reduïts gairebé en un 60%. Mentre l’aplicació de la legislació vigent sobre els espais naturals (incloent-hi l’europea) s’anava relaxant, paral•lelament, els espais naturals protegits es veien sotmesos a un seguit de maniobres propugnades pel capital especulatiu, consentides, quan no promocionades, per la pròpia Administració, que van adreçades a la privatització del seu ús i de la seva gestió.
Recopilació de les Informacions : RamonSolé
Fotografies : Entitats convocants
Nota : Aquest Bloc sols informa de les convocatòries, no organitza ni forma part de cap d’elles.
Una caminada per la vora del riu Ter, entre Manlleu i Roda de Ter
Podem iniciar la caminada en la mateixa estació del tren (RENFE.) i prendrem el camí ample que va paral•lel a les vies i que fa una certa baixada fins la Font de la Cadernera,
aquesta es molt abundant d’aigua tot l’any, no es recomana el seu us, te al seu front un bancs de fusta per fer una paradeta, lloc molt humit i fresc a l’estiu.
Seguirem fins la canal, ( ara esta en obres i per això no passa aigua)
anem pel seu costat esquer pel passeig del Ter, fins una antiga fabrica que podem veure una derivació on l’aigua entrava a aquesta industria.
Al poc veiem “El submarí”, on l’aigua desguassava i la derivaven una altra canal.
Uns metres mes i veiem la reixa d’entrada a una altre fabrica que havia existit en aquest lloc, aquesta reixa impedia que deixalles, troncs i altres objectes passessin a l’interior i perjudiques a les bobines.
Donem la volta a una casa amb parets blaves on veiem en el seu interior a traves d’unes gran vidres, com eren les bobines i el seu funcionament, estem en el lloc conegut per les tres fabriques.
Entrarem per qualsevol dels carrers i ens dirigirem a la Plaça de Manlleu, que ens recordarà molt la de Vic.
Pujarem per les escales de mes a l’esquerra, i arribarem a La Font de Verge de Manlleu en el carrer de la font,
es de mina i raja molt, l’aigua tampoc no es potable, esta dins d’una capella en forma d’arcada, sobre la font presideix el lloc la imatge de la Verge.
A poca distancia i en el mateix carrer hi ha la Font de les Tres Creus, sobre mateix hi ha una gran balconada, que ens recorda a una fortificació.
Creuem la carretera de Vic, i ens dirigirem a la carretera d’Olot, a l’esquerra a peu d’un carrer que fa pujada que be de l’Hospital de Sant Jaume, hi ha la Font de Moisés,
es sempre de molt poc cabal d’aigua, i representa que Moisés fa el prodigui de fer manar aigua d’una roca…
Tornem pels carrers de Sant Josep i de Sant Martí a la bora de la Canal, on destacaríem els antics rentadors que les dones de la població utilitzaven l’aigua de la canal per rentar-hi la bugada.
Estem en una zona enjardinada amb uns arbres centenaris de diverses espècies, que invita a passejar i també fer un mos.
Per això, hi ha uns zona de taules i bancs, font mateix al Museu de la Industria Textil del Ter.
Ara, pel costat de la industria MIMCORD, S.A. o Can Llenes,
deixem Manlleu i agafarem la pista asfaltada que ens puja a una urbanització que pertany a Masies de Roda, tenim una gran vista de Manlleu.
Seguirem indicadors i agafarem el senderó que posa “Camí del Pous”.
A uns deu minuts, baixarem unes escales per visitar la Font dels Enamorats, actualment no raja, per ho disposa d’uns seients per descansar i veure el pas del riu Ter.
Seguim pel caminoi principal, ben indicat i marcat, a cap de mitja hora arribarem al refugi de l’associació de pescadors, i que cal destacar la taula amb tots els escuts dels pobles que forment part, aquí podem fer un descans.
Estem fent un camí contemplant, el meandre del riu, el bosc de riu i sentint els ocells com canten es un lloc molt planer i plàcid per caminar.
Anirem veien diferents rescloses i arribarem a la zona dels pous on passa per sota nostre una antiga canal.
Al pocs minuts ja estem a Roda de Ter, 
podem fer una parada per veure aquest poble i tornar per un camí que hi ha, que ens porta en poc rato a Manlleu,
no hi ha pèrdua, donat que esta tot molt ben senyalitzat.
Tornen al lloc del inici de la nostra caminada d’avui, a la Font de la Cadernera…
Un passeig tranquil per la riera de Llinars del Vallès
Aquest passeig es fa de una forma amena i tranquil•la, entre gespa, arbres de diferents especies,
plantes, bona part de camps i seguint el curs de la riera.
De fet podríem iniciar el recorregut pel costat de La Riera al centre de Llinars, on trobem uns plàtans centenaris de dimensions molt considerables.
Una vegada que creuem la carretera de Granollers a Sant Celoni, C – 251, arribarem per la nostra dreta en un espai ample amb molta i ven cuidada gespa amb seients i font, per l’altre costat i paral•lel a la citada carretera, 
hi han zones per jocs per infants, Bar – “xiringuitos” amb moltes taules i bancs que sobre tot a l’estiu s’omplen ple de gent, i Serveis.
Hi ha un pont de fusta per sobre de la riera, que ens porta d’un cantó a l’altra.
Seguim remuntat pel costat de la riera, pel passeig Lluis Companys, tot esta molt arreglat, amb cases i/o xalets de molt bon gust.

Si ens fitxem dintre de l’aigua de la riera, hi veurem aus comunes de diferents especies que fan estada per les rodalies tot l’any.

Ens creurem amb molta gent que passeja, que corra, donant una volta amb el seu gos, i van algun amb bicicleta…
Hi ha llocs o racons, amb molta vegetació amb seients per fer un descans o simplement prendrà el sol.
Arriben al gual de la riera, molt a prop de Can Miret ( Berenador) que ja vàrem dedicar uns espais en aquest Bloc:
https://fontsaigua.wordpress.com/2015/02/26/el-berenador-d…ars-del-valles/
https://fontsaigua.wordpress.com/2015/02/22/i-trobada-dels…muntanya-i-mes/

Podem passar per un petit pont de fusta peatonal, construït no fa massa temps, per de munt de la riera, evitem així mullar-nos si baixa amb molta aigua.
A partir d’aquí ja estem pràcticament fora de la Població de Llinars, i ja veiem els primers camps i boscos.
En aquest punt, podem donar mitja volta agafant la mateixa o l’altra vora de la Riera o tornar per els carrers de Llinars fins el centre de la població.
Text i Fotografies : Ramon Solé

