Un passeig tranquil per la riera de Llinars del Vallès

Publicat el 25/04/2015 per Rasola

Aquest passeig es fa de una forma amena i tranquil•la, entre gespa, arbres de diferents especies, plantes, bona part de camps i seguint el curs de la riera.De fet podríem iniciar el recorregut pel costat de La Riera al centre de Llinars, on trobem uns plàtans centenaris de dimensions molt considerables.Una vegada que creuem la carretera de Granollers a Sant Celoni, C – 251, arribarem per la nostra dreta en un espai ample amb molta i ven cuidada gespa amb seients i font, per l’altre costat i paral•lel a la citada carretera, hi han zones per jocs per infants, Bar – “xiringuitos” amb moltes taules i bancs que sobre tot a l’estiu s’omplen ple de gent, i Serveis.Hi ha un pont de fusta per sobre de la riera, que ens porta d’un cantó a l’altra.Seguim remuntat pel costat de la riera, pel passeig Lluis Companys, tot esta molt arreglat, amb cases i/o xalets de molt bon gust.Si ens fitxem dintre de l’aigua de la riera, hi veurem aus comunes de diferents especies que fan estada per les rodalies tot l’any.Ens creurem amb molta gent que passeja, que corra, donant una volta amb el seu gos, i van algun amb bicicleta…Hi ha llocs o racons, amb molta vegetació amb seients per fer un descans o simplement prendrà el sol.Arriben al gual de la riera, molt a prop de Can Miret ( Berenador) que ja vàrem dedicar uns espais en aquest Bloc:

https://fontsaigua.wordpress.com/2015/02/26/el-berenador-d…ars-del-valles/ ‎

https://fontsaigua.wordpress.com/2015/02/22/i-trobada-dels…muntanya-i-mes/

Podem passar per un petit pont de fusta peatonal, construït no fa massa temps, per de munt de la riera, evitem així mullar-nos si baixa amb molta aigua.A partir d’aquí ja estem pràcticament fora de la Població de Llinars, i ja veiem els primers camps i boscos.En aquest punt, podem donar mitja volta agafant la mateixa o l’altra vora de la Riera o tornar per els carrers de Llinars fins el centre de la població.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Muntanya – Petit recorregut des de Cànoves al Pantà de Vallforners

Publicat el 04/03/2015 per Rasola

Respon

Bàsicament aquest recorregut es molt fàcil de fer i amb tota la família, es planer bona part passa per les rodalies de la riera de Cànoves, fins arribar a l’aparcament antic on fa una important pujada fins el Pantà, es de nou tresat des de l’any passat.Si ho volem fer a peu, en dirigirem a deixar el nostra vehicle en el gran aparcament situat a l’entrada de Cànoves, on també hi ha una caseta de Informació del Parc Natural del Montseny, on podem consultar i demanar tot tipus de informació.

Can Cros

Aquest poble es molt petit i ràpidament passarem pel centre, on hi ha l’església i un important restaurant i seguirem el carrer del camí a Vallforners, girarem a la dreta, en el trencall que porta a can Cros i que esta ven indicat per un cartell, no entrarem a la casa, per que girarem a la dreta agafarem un sender que baixa fins el torrent on el creuarem per una passera.Es un camí bonic, tant a l’estiu com a totes les èpoques de l’any…

A partir d’aquí anirem remuntant la riera per llocs molt ombrívols i amb bosc de ribera, sense gaires desnivells, a l’arribar a l’antic Molí, un corriol a la dreta ens porta a la font del Castell.

La Font del Castell

Àrea Lleure privada – Font del Castell

De nou al camí principal creuarem la riera per un pont pel costat del molí, que de la part antiga queda la part mes baixa i la sortida de l’aigua, la resta es va construir una casa on avui en dia es habitable.

Molí

Sortida de l’Aigua del Molí

Ja en el altre costat, hi han les runes del castell de Cànoves,poc hi queda poques parets i alguna finestra. Passarem entre el castell i una casa particular amb respecta del seu entorn.Ara la pista es ample de nou, passarem per un cap repobla de pins i a la dreta una bassa gran, per ho seca.A poc temps, passarem per sota del aparcament de Can Domènec, on el cotxes poden aparcar aquí el vehicle per una mòdica quantitat i començar a fer el camí en aquest punt. Creuarem novament la riera per un pont molt mes gran i reforçat, en poca estona arribarem a la Pista Forestal que esta limitada al tràfic.Anem per varies passeres …

A partir d’aquí, hi ha un espai protegit per una barana per que passi la gent que va a peu.El Roc del Fiter

Allí al fons i a peu de camí, veurem el Roc del Fiter, gran pedra amb llegenda :

• Es diu que fa molts anys, en una masia de aquestes contrades a dalt de la Muntanya, es va morir un veí, i al traslladar al difunt amb carro tirat per uns bous per anar a l’església i a enterrar-lo al cementeri , el camí era mes estret que no pas ara, a l’arribar al Roc del Fiter, es van trobar que una part gran es havia desprès i impedia el pas. El homes que portaven al difunt, amb molt força i destresa i a cap de molt intents, van aconseguir llençar-ho a la riera i van poder prosseguir el viatge fins a Cànoves.Actualment, s’utilitza per fer practiques d’escalada als principiants.

Seguirem el recorregut ara molt a prop de la riera, i en quinze minuts arribarem a l’antic aparcament on hi ha la cadena, que un cop passada, enfilarem sense presa, perquè es una pujada destacable de desnivell, fins poc mes de deu minuts arribar al mur del Pantà de Vallforners.Cal destacar que el gran mur, esta molt ben dissimulat entre rocs i vegetació i que fins arribar a dalt mateix ningú diria que ja hi som.Donat que l’aigua es d’us per la xarxa potable per el Poble de Cànoves i les Urbanitzacions, tenim d’anar amb cura i no embrutar l’aigua.

A partir d’aquí podem visitar el Castanyer del Cuc i que ja us vaig presentar en aquest Bloc, amb data : 25 d’Abril de 2914

https://fontsaigua.wordpress.com/2014/04/25/muntanya-una-p…cuc-de-canoves/ ‎

També, podem retrocedir direcció a Cànoves, per l’estreta carretera anant en molt en compta amb els vehicles.
Text i Fotografies : Ramon Solé

Muntanya – Caminada de Llinars del Vallès a l’Ermita de Sant Sadurni de Collsabadell

Publicat el 25/02/2015 per Rasola

Respon

Sortirem des de l’Estació de Llinars per la part oposada a l’edifici, i ens dirigirem per un caminet indicat per un cartell i passarem el riu Mogent per un antic pontmetàl•lic, fins un camí de terra ample que agafarem a la nostra esquerra, fins els túnels de l’Autopista i de l’AVE.Arribarem a un camí, asfaltat, podem pujar un tros per el camí de terra que passa per la finca de Can Gurri Cremat, trobarem unes roques curioses.Retornem les nostres passes, i seguirem pel camí ample i asfaltat paral•lels a l’Autopista, fins arribar a can Mora on hi ha un Restaurant i el Pou de Glaç, que podem visitar si la tanca esta oberta.A pocs minuts mes , passarem pel costat de l’Edifici de” Els Maristes”, el rodejarem i seguirem pel camí principal. Ara, passarem entre bosc, camps i alguna masia.En uns deu minuts ja podrem divisar la Torre de l’Ermita entre el bosc, deixarem a l’esquerra un camí que va a un pont per passar l’Autopista, nosaltres seguirem rodejant un camp on hi ha una gran bassa al mig.Al poc, tenim una desviació, a la dreta, és la important edificació i majestuosa de Can Prat, en la cruïlla hi ha un pou i una bassa en cada costat del camí; agafarem el camí de l’esquerra que fa una lleugera pujada fins l’Ermita de Sant Sadurní de Collsabadell.Esta en un petit turó, que domina una gran vista de les Muntanyes del Montseny i baix Montseny. Te un notable campanar que va tocant periòdicament les campanes. Tot esta molt ben cuidat i que cal respectar. Front a la rectoria hi ha un seien d’obra molt curiós.En un racó entre les escales per pujar a l’ermita i la rectoria, trobem la Font, que antigament era natural, encara podem veure l’antic tub que actualment esta sec, disposa d’una aixeta amb aigua de xarxa.Tornarem enrere fins creuar l’Autopista pel pont, deixarem el camí de la dreta que va en cinc minuts a la gran Masia- Granja de Can Colomer.Nosaltres agafarem per la nostra esquerra passarem per sota d’un túnel del tren de rodalies, i al poc entre camps, creuarem el riu Mogent , Veurem al fons, l’edifici dels “Maristes”.tot seguin el recorregut i en menys de vint minuts entrarem a Llinars del Vallès per on hi ha la Creu de Terme, i finalitzarem aquí el recorregut, a on hem iniciat, a l’estació de tren.Aquest itinerari el podem fer tranquil•lament i sense preses, en menys de tres hores.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Muntanya – Un caminada fins a Sant Esteve del Coll de Llinars del Vallès

Publicat el 27/01/2015 per Rasola

Respon

L’Ermita de Sant Esteve del Coll, es com un mirador a una part del Vallès i al Baix Montseny, podem com si fos una balconada mirar i observar, des de la població de Cardedeu o Llinars i totes les muntanyes que formen el massís del Montseny.Podem indistintament iniciar el recorregut des de Cardedeu o be, des de Llinars del Vallès.Anirem per la vorera del riu Mogent, pel camí de passejada i paral•lels a les naus industrials de Llinars

A l’arribar a un camí ample que baixa al riu , al creuem, seguirem tot recta per una ample pista que passa per sota de l’Autopista, la carretera de l’Eix i del tren de l’AVE.

A les hores entrem al bosc, trobarem alguna indicació de recorregut a peu, iniciem una suau pujada, a la nostra dreta deixarem un bosc d’alzines i altres arbres centenaris.Al poc, ens trobarem que dreta i esquerra, el bosc esta net de vegetació, que s’ han iniciat aquests treballs a mitjans de l’any 2014.Seguirem remuntant en un fort desnivell, durant uns vint minuts i casi a la part mes alta que farem avui i poc abans d’arribar a l’Ermita, veurem una antena de telecomunicacions, des de on podrem veure el paisatge del Montseny i rodalies.Fem una recta i ja el camí es planer, fins l’Ermita que ens surt a la nostra dreta.Al costat esquerd i a peu mateix del camí i elevat, una alzina ens crida l’atenció, tant sols per les arrels aguanta com pot uns tres metros sobre el terra.
Arribarem a una cruïlla de camins, deixarem el que be de l’esquerra nostra, que ens portaria a la Carretera de Cardedeu a Dosrius en el punt on està el Coll .Girem a la dreta i passem per un arbust , un Arboç, monumental i catalogat.Fem uns pocs metres mes, i arribarem a l’Ermita de Sant Esteve del Coll, molt ben conservada i comus deia al començament, en un lloc molt estratègic amb bones vistes.Darrera de l’ermita, hi ha un modern cementeri molt ben cuidat.Davant de l’entrada a l’ermita, hi ha un jardí amb un petit auditori, per fer l’Aplec o Sardanes i en una petita Font d’aigua de xarxa.En aquest lloc es un punt ideal per esmorzar i continuar camí fins la Torre del Moro, per ho axó serà en una altra ocasió.Ara per tornar podem fer-ho per la Urbanització de Can LLeget, que ens portarà directament a Cardedeu tot seguin els cartells indicatius.O be, tornar per el mateix lloc per on hem pujat.Ens ha sigut una tranquil•la caminada que…, axó si, podem fer-la en qualsevol època de l’any.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Muntanya i mes… : La Ruta prehistòrica – I, de La Roca del Vallès

Publicat el 07/01/2015 per Rasola

Des de la Roca del Vallès, anirem per la carretera BV – 5106, fins el Coll del Sant Bartomeu de Cabanyes, allí mateix deixarem ben aparcat el nostre vehicle.

Ens situarem al costar de l’ermita citada, i iniciarem, la Ruta Prehistòrica I, hi han cartells que ens aniran acompanyant a tot l’allarg del camí, farem un tros de pujada fins arribar a una cota que podem veure bona part del Vallès i al fons tenim el Montseny… mes a la dreta el Corredor i bona part del Montnegre.
Seguim la pista i a costat mateix dues roques gran ens faran veure com si fora el cap de “la Rana Gostavo”.

Deixarem aquest camí principal per un altra mes estret i que fa baixada entre mig del espès bosc. Tenim d’anar molt en compte hi ha algun tram molt complicat, per l’erosió del terreny.

Al poc mes de 20 minuts arribarem al Domen conegut per Céllecs o Cabana del Moro,

a la dreta del camí en una petita esplanada, molt ben conservat, format per quatre llosses i una de gran a sobre d’elles.

El camí baixa de nou fort, veurem a l’esquerra una gran roca que en crida l’atenció, la coneguda com La Conxa, produïda per la corrosió de la pluja i el vent.

En quinze minuts mes una nova troballa a l’esquerra, el Plat del Molí o Cassoleta, es una gran roca arrodonida que a sobre, es diu que van tallar en forma rodona de cassola per fer sacrificis d’animals i adoracions…

Arribarem un camí molt mes ample, i per seguir aquesta ruta Prehistòrica I, cal seguir les indicacions, i girarem a l’esquerra que ara va fent davallada d’una forma mes suau.
En vint minuts mes de camí, arribarem a la enigmàtica Pedra de les Creus.

Per accedir-hi cal deixar el camí principal per un mes estret i petit que ens porta directament a aquesta gran pedra.

Hi han moltes Creus de diferents dimensions, es creu que algunes son molt antigues i altres fetes ja molt mes recens…

Podria ser una altra taula o altar de sacrificis?

De nou al camí principal, segui baixant lleugerament, fins trobar un altra camí ample a l’esquerra que nosaltres seguirem, i que ens portarà directament a una gran mola de pedra, coneguda com la Roca o Pedra de les Orenetes.

Cal tindre una mica de imaginació…

En aquest cas, no sols cal mirar l’aspecte que te la gran roca amb les Orenetes, que pot ser ens caldria fer volar una mica la nostra imaginació, si no, buscar petites pintures rupestres que hi ha per tota la roca, amb un total de 32 figures.

Per observar les figures cal mirar-ho molt be tota aquesta roca.

De nou hem retrocedit fins el camí principal, que seguirem ara si completament planer, durant uns cinc minuts, fins una altra cruïlla de camins, i que en farà gracia veure un gran bolet tallat al troc d’un arbre i pintat.

Ens derivem a la esquerra seguin un sender petit, fins al poc arribar a la Roca Foradada.
Es creu que podria ser una sepultura, esta molt ben tallat per dintre i ben afinat, sembla ben be, una cova.

Hi ha un altra roca similar a Vallromanes.

Tornem en rere, fins la cruïlla de camins, allí pujarem per un sender pel mig del bosc tot recta a munt, fins arribar al Dolmen de Cal Gol II, en aquest cas li falta la llossa de dalt. Esta format per tres gran llosses.

Per fer l’últim Dolmen, seguirem el camí fins arribar a una cadena que dona pas a la Urbanització del Bosc de Rucalleda, i anirem pel carrer de la Ruta Prehistòrica, a la part mes alta on el carrer s’acaba, i dins del jardí d’una de les torre, podem veure el Dolmen de Cal Gol I, curiosament podrem accedir per unes escales en la part exterior i així poder mirar-ho i fer fotografies, sense molestar als propietaris de la finca.

La Ruta pot finalitzar aquí, ara tocarà per anar a buscar el vehicle, retrocedir fent el mateix camí, fins a l’ermita de Sant Bartomeu.
Tot el recorregut d’anada i tornada el podem fer en un matí, mantenint un bon pas. I deixarem la Ruta Prehistòrica II, per un altre dia…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Muntanya – Un recorregut per un Bosc Màgic, el d’Orrius

Publicat el 27/06/2014 per Rasola

Per aquest recorrgut aconsellable per tothom, anirem fins el quilometro 2 de la carretera que va de La Roca a Orrius, allí, entrarem per un camí i a la primera cruïlla de camins deixarem el cotxa ben aparcat. No oblidem que estem dins d’un finca privada, la de Ca l’Argent situada a l’altra costat de la carretera.

Ca l’Argent

Ara ja a peu, agafarem el camí de la nostra dreta, ens fitxarem en front nostre, on a sobre el camí hi ha la primera imatge, ens recorda a un indi es Maia, si donem la volta a ell, darrera mateix, esta esculpida una altra silueta, ara la d’un Indi Moai.

Cara d’Indi Maia

Cara de l’Indi Moai

Segon sembla els anys cinquanta uns escultors van fer aquestes escultures, i en trobarem ara a mà esquerra del mateix camí principal, l’obre que creiem mestre, l’Elefant.

L’Elefant

Els escultors van triar molt be la roca per poder fer aquesta verdadera obra.

L’Elefant

Per ho hi ha mes, i ara no es fet per la ma del home, si no, per la mateixa naturalesa, tornem al camí, i a poques passes, quan fa un gir , a la dreta trobarem, les Roques Partides, son com si de forma fàcil amb una espasa es ves fet un tall en diagonal, amb una perfecció incomprensible.

Les Roques Partides

Seguirem un metres mes i ens surt al pas la Granota, una gran pedra en aquesta forma que ens sembla que esta a punt de fer un salt i fugir de la nostra presencia…

La Granota

El camí gira a l’esquerra fent una certa baixada, en aquest mateix punt i a la nostra dreta al mig del bosc, un cap i cos, com de Dinosaure, ens mira amagat entre la vegetació.

El Dinosaure

Ara em baixat uns metres mes a vall, i també a la dreta, ens sortirà al pas una Tortuga Gegant, tota ben complerta, la cara i la seva carcassa.

La Tortuga Gegant

Seguirem el camí principal que el farem durant uns minuts que ens portarà paral·leles a la carretera direcció a La Roca. En aquest punt entrarem al bosc, de nou, on ens sorprendrà dos Grans Blocs de pedra separats uns metres entre ells, i amb dos o tres nivells o pisos d’alçada, es curiós i sorprenent i ens fa preguntar-nos, com s’han posat un damunt de l’altre i com es que tenen un superfície lliça que sembla tallada per igual ?…

Bloc de pedra (dreta)

Bloc de Pedra (Esquerra)

Tornarem al camí i quan arribem a una gran explanada a peu de carretera, mirarem a l’interior del bosc, i allí, hi ha el Botin de Dona, és com que algú s’ho ves deixat fa molts anys.

El Botín de Dona

Pot ser que recorrent mes per dintre del bosc i mirant reco a reco, podríem imaginar-nos mes imatges i fer mes descobertes, aquesta que us he presentat avui finalitza aquí, caldrà fer el mateix camí per tornar al punt d’inici on hem deixat el cotxe.

Per ho no finalitzem realment ara el recorregut, com que encara tenim temps, agafarem des de l’inici, ara el camí de mes l’esquerra, sen se deixar-lo ens portarà, a la Bassa de Ca l’Argent, de fet era utilitzada com a piscina pels seus propietaris.

Bassa de Ca L’Argent

Canal o rec

L’aigua prové del mateix torrent, que a traves d’una canal ho porta fins la citada bassa, que a principis del segle passat, era lloc de reunió dels amos del mas i amb les seves amistats, per gaudir d’un bon bany i passar una jornada d’estiu dinant i fent una agradable tertúlia. Disposa d’uns allargats bancs de pedra, que eren utilitzats per deixar la roba o pendre el sol.

Canal i bassa

entrada de l’aigua a la bassa

Vista de la Bassa – piscina

Si seguíssim el camí principal, passaríem per la Font de Sant Bertomeu i fins el Coll, on esta l’Ermita. Per ho axó forma part d’una altra sortida.

Text i Fotografies

Ramon Solé

Muntanya – Un recorregut per les rodalies del Santuari de Núria i baixada a Queralbs

Publicat el 21/06/2014 per Rasola

Qui no ha anat alguna vegada al Santuari de Núria ?… A mi, personalment, m’encanta fer un tom cada any com a mínim, es un lloc tranquil i per anar-hi sense preses, si a sobre tenim la sort que es un dia clar i fresc, és pot respirar tota l’essència de la natura sense contaminació, un dia com avui, a l’inici de l’Estiu. Em pujat amb el cremallera des de Ribes de Freser, allí anem al Santuari a veure la Verge. Un cop que em esmorzat com cal dintre del Bar i em mirat records o alguna exposició itinerant que hi hagi, iniciem el recorregut.De fonts ni han varies per les rodalies del Santuari, una esta a peu de les vies, La Font de les Esquirol amb taules i bancs de fuste. Per la part de l’ermita de Sant Gil i propera a aquesta, hi ha la Font del Dr. Bassols.També, la Font del Dr. Pere Tarres i a prop dins d’una caseta la Font de Sant Gil

Hi ha una altra Font, amb els símbols de Núria : de la olla, creu i campana, aquesta font casi mai raja aigua.Anirem rodejant el pantà i remuntarem per un camí fins el mirador, lloc ideal per fer bones fotos del Santuari i el Pantà, i per l’altra extrem, la vall on cau l’aigua pel torrent. Cap allí ens dirigirem, es un camí, estret per ho no es dificultós si anem en cura de no caure o relliscar, a mesura que baixem podem veure petites balmes que són refugis en cas de pluja o nevada durant l’hivern, es pot comptar en refugiar-nos en ells.Es espectacular, el Salt d’aigua, lloc conegut com a cua de cavall.Ara el camí fa un serpentegi important, i passem per sobre d’una canal d’aigua, tapada amb fusta. Si contemplem a la nostra dreta la muntanya, veurem un salt d’aigua molt gran que es diu El Salt de la Font de l’Alba. Durant la baixada haurem, de ben segur, vist els cremalleres de baixada i pujada.Al arribar a la cota mes baixa que farem, creuarem un petit pont romànic, ben conservat, ara tenim un certa pujada per unes escales fins passar per la Font del Oratori o nova, a poca distancia esta l’Oratori. Ja veiem les primeres cases de Queralbs, ens girem i quedem admirats per el paisatge que veiem de les rodalies. A la dreta nostra deixem la Font de la Ruira.En mitja hora ja arribarem a Queralbs, on podem dinar i esperar un cremallera que ens portí de nou a Ribes de Freser.

Text i Fotografies : Ramon Solé

fonts naturals, aigua, muntanya i més

rutes, curiositats, llegendes, experiències, comentaris…

Arxiu de la categoria: itineraris

Un passeig tranquil per la riera de Llinars del Vallès

Muntanya – Petit recorregut des de Cànoves al Pantà de Vallforners

Muntanya – Caminada de Llinars del Vallès a l’Ermita de Sant Sadurni de Collsabadell

Muntanya – Un caminada fins a Sant Esteve del Coll de Llinars del Vallès

Muntanya i mes… : La Ruta prehistòrica – I, de La Roca del Vallès

Muntanya – Un recorregut per un Bosc Màgic, el d’Orrius

Muntanya – Un recorregut per les rodalies del Santuari de Núria i baixada a Queralbs

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir: