Camí de l’Estany de Les Llobateres a La Batllòria de Sant Celoni # 2

Publicat el 17/05/2016 per Rasola

Recuperem el fil iniciat ahir, Camí de l’Estany de Les Llobateres. Quan mes ens aproximem al lloc , anem trobant indicadors que ens donen a conèixer per on tenim el camí o el temps que ens falta per arribar-hi.A l’altura de La Batllòria, ens falta 1 hora i 10’. Al poc trobarem una cruïlla de camins, podrem anar seguin pel costat de l’autopista o be, passar per un pont aquesta i adentrar-nos per uns boscos i camps. Fins el seguen pont, on també el passarem i ja sols faltarà 10 minuts per arribar al destí.Ja situats a l’Estany de les Llobateres, trobarem un mirador i cartells de les explicacions sobre la seva adaptació de sorrera a un nou estany.

El períodes i procés

extraccions de sorra. Any 1997 – Arxiu RASOLA

Les seves avantatges Projecte de restauració de l’espai natural La vegetació de les rodaliesUs recomano que porteu prismàtics per poder observar de prop les nombroses aus existents, axó si, cal no fer soroll i tenir paciència.També, no us poseu a observar les aus fora del mirador o pel camí que el voreja. No entreu per la vegetació ni us aproximeu a la llera de l’estany, podeu caure i/o molestar les aus.Podeu fer la tornada per la variant del camí que no heu vingut.És un bon lloc per passar una jornada matinal o de tot el dia, fent una bona excursió i observant les aus de l’Estany de Les Llobateres.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Camí de l’Estany de Les Llobateres a La Batllòria de Sant Celoni # 1

Publicat el 16/05/2016 per Rasola

Respon

Les Llobateres es un Estany, podríem dir relativament nou. El projecta va començar en l’any 1998 i és va culminar la feina del nou estany a l’any 2007.Esta situat al municipi de Sant Celoni, en el agregat de La Batlloria.Per anar hi podem fer-ho des de Sant Celoni ( a uns 10 quilometres),o be, des de La Batlloria ( a uns 4,400 quilometres).Us proposo fer-ho des de el mes llarg així podreu veure un camí ple de vegetació que circula paral·lel entre l’autopista i el riu La Tordera.Sortirem des de la zona industrial de Sant Celoni , un cop passada una passera no deixarem el camí fins les Llobateres.Les èpoques millors és en la tardo o primavera…és un camí ampla, que hi pot circular qualsevol vehicle, això sí, amb precaució, hi ha llocs mes o menys amples i en molts trossos arranjats.La vegetació típicament de ribera, amb algun cas de roures, alzines pins, pollancres entre altres arbres.Per això, fan a certes èpoques poder gaudir d’un color molt engrescador i podem fer moltes fotografies.No trobarem cap punt d’aigua, cal portar-ne i algun entrapà per fer un mos a la llarg del camí per si comenceu d’hora i voleu tornar al punt de partida durant el matí. En tot cas si voleu fer-ho mes pausadament , podeu dinar per les rodalies de l’Estany de les Llobateres.La Tordera no es un riu de gran avingudes, per ho com a riu pot tindre crescudes i sorpreses, en tot cas, podem recordar el que va passar a l’any 1971 en La Batlloria, que va arrossegar el pont.Demà us presentaré l’Estany de Les Llobateres que val molt la pena ser visitat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Caminada de Montmeló a Vilanova del Vallès per la llera del riu Mongent

Publicat el 20/04/2016 per Rasola

La caminada que us presento avui, es molt planera i apte per tothom. Partirem de la població de Montmeló, de l’estació de tren de la Renfe, anirem per el carrer major, fins l’antic Hostal, allí veurem davant de la seva porta el Pou de l’Hostal, amb una maneta giratòria que al rodar donava aigua, ara es de xarxa pública.Tot seguit anirem per qualsevol dels carrer que van direcció a Montornès, cal creuar per el pont de la carretera que es on esta l’Aiguabarreig del riu Congost i el Mongent i allí mateix formen el riu Besos.Agafarem el primer trencall a l’esquerra que baixa a la llera del riu Mongent, al poc, i a una reconada del camí, hi ha la Font de Santa Caterina.Ara el camí es ample, amb una varietat d’arbres i vegetació pròpia de bosc de ribera.
Al poc, i a l’esquerra hi ha la zona de Pic nic de Casablanca amb taules i seients, que podem fer un mos i veurem a un costat un curiós tallat de trons d’arbres com si formes una figura no simètrica.Seguirem caminant, trobarem seients a cada costat del camí amb arbres que ens cridaran l’atenció.L’antre vora del riu, no es gaire bonica, ja que hi ha tot un conjunt de naus Industrials i una zona esportiva.En uns quinze minuts ja estem a Montornès, la zona coneguda com Torrent de les Vinyes Velles. A peu de camí trobarem uns cartells indicatius de Itineraris aconsellables a fer per aquesta zona.Al deixar Montornès, tot seguin paral•lels al riu, passarem diferents horts que deixarem a la nostra dreta.A poca distancia trobarem una bifurcació, la de la dreta passarà per camps de zona agrícola, per ho, nosaltres agafarem el mes de l’esquerra que va pel costat del riu.Uns metres mes hi ha un pont que ens permet creuar a l’altre llera del riu, nosaltres seguim el camí direcció Vilanova del Vallès.Ara, els arbres sols son d’un tipus, plàtans, mes o menys grans.En tot aquest camí cal que tinguem cura del pas freqüent de ciclistes a munt i a vall.
A la dreta. hi ha, la segona Àrea de descans que ens trobem avui, amb taules i seients, que podem fer una paradeta.Passem entre camp llaurat i el riu, es tot molt planer que es molt agradable caminar.Estem ja molt a prop de Vilanova del Vallès, tant sols seguirem uns quinze minuts mes i arribarem a la zona industrial i poc mes a la citada població.Per tornar, podem fer el mateix camí o be, resseguir fins Montornès, per un camí mes interior entre camps.Podem fer ho tranquil•lament el recorregut amb unes 3 hores d’anada i tornada.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Passejada per la riera de Martinet a Aiguafreda

Publicat el 13/04/2016 per Rasola

Us faig un breu resum de dades general de la riera de Martinet :

“És un curs d’aigua, afluent per l’esquerra del Congost. Neix prop del Brull, dins el Massís del Montseny. Durant els seus primers kilòmetres és anomenat torrent de l’Estanyol. Després de recórrer tan sols 1 km, les seves aigües ja són emmagatzemades al Pantà de les Illes, que serveix per regar el golf d’Osona-Muntanyà. Després travessa el golf, on suporta un altre pantà: el Pantà de l’Estanyol (que també serveix per regar el golf), i rep per l’esquerra el Sot de l’Omera i el Sot de les Merles. Passat el Sot de les Merles, la riera entra en una estreta vall, on forma bonics gorgs com el Gorg d’en Ziu o el Gorg de Roquerols.
És durant aquest tram que la riera s’anomena riera de l’Afrau, perquè hi ha un antic molí que té el mateix nom i aprofitava les aigües de la riera. Actualment el molí s’ha reconvertit en una exposició de pintura particular.
Durant aquest tram rep les aigües de: el Sot de la teuleria, el Torrent Negre i el Sot Fosc. Passat l’antic Molí de l ‘Afrau, la riera canvia de nom per última vegada i s’anomena de Martinet i abans de desembocar al Congost rep les aigües del Torrent dels Morts, el seu principal afluent.” (Wikipedia i Ajuntament d’Aiguafreda )En el recorregut d’avui us recomanem un curt tram que va des d’Aiguafreda fins Aiguafreda de Dalt i torna per una pista fins el nucli d’Aiguafreda. Bona part d’aquest recorregut passa per la riera de Martinet.S’inicia a les afores d’Aiguafreda on hi ha la coneguda i ven apreciada Font dels Enamorats. Des d’aquest punt trobarem un cartell que ens invita a fer passejada a prop de la riera i que en alguns llocs la travessarem per alguna passera de fusta.Si la riera porta abundant aigua veurem diversos saltants i gorgs, no gaire grans, per ho si en uns llocs bonics.Hi ha un trencall a la nostra dreta tot pujant la riera, que ens portaria directament a Aiguafreda de Dalt i les seves fonts.Es millor seguir fins ,el Molí de l ’Afrau o Frau, que ja al tocar trobarem estàtues molt ven situades per les rodalies de la casa, si està el pintor, no tindrà, si ho demaneu de deixar-vos veure la seva exposició i obra seva.Ara si, anirem fent pujada fins l’Església d’Aiguafreda de Dalt, hi han tres fonts, una darrera i l’altra a davant de l’edifici.

Font de darrera edifici d’Aiguafreda de Dalt

La tercera esta a uns metres mes a munt d’una pista que surt de front de l’Esgèsia, coneguda per la Font Fresca.

Font d’Aiguafreda de Dalt

Podem ara agafar la pista que surt de l’Església, i que en menys de 30 minuts ens portarà al punt d’inici, a la Font dels Enamorats; o retornar pel mateix camí, per la riera de Martinet.

L’Església d’Aiguafreda de Dalt

Recull de dades, Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia

La romàntica Riera de Can Sunyer de Martorelles

Publicat el 12/04/2016 per Rasola

Us invitem a conèixer un lloc casi podríem classificar-ho com a romàntic, la Riera de Can Sunyer de Martorelles.Martorelles esta a pocs kilòmetres de Mollet, al costat de Sant Fost de Campsentelles, podem anar amb transport públic o amb el nostre vehicle.Un cop allí baixarem a la riera on esta ubicada l’antiga Masia de Can Sunyer, avui completament arranjada.Riera a vall, esta tot enjardinat i amb equipaments del barri, escoles, auditori, parcs infantils, pipi can…Sota de la masia, veurem un cartell que ens indica i a la vegada, ens invita a entrar per la riera a munt, explicant la seva importància com espai natural i els arbres que trobarem al nostra pas.Anem per un camí una mica estret i deixat, per ho al creuar la riera per unes lloses de pedra, ja entrem en un lloc que no ens esperàvem, un lloc romàntic, un camí mes ample i ple de plataners, axó si, un lloc molt ombrívol, sentim el rumor de com l’aigua de la riera baixa…A l’esquerra, observem com un camí d’obra baixa del carrer Nuria, cap a aquest lloc.Algun banc de pedra trobem estratègicament situat, unes curtes escales que baixem per mirar la riera, unes baranes ens donen seguretat en tot el seu recorregut.Tot seguit, veiem un pont, que no dubtem en passar sobre la riera, ja a l’altra costat, seguim remuntant per un camí mes estret i amb mes abundant vegetació per un costat i un mur a l’altra.El camí gira, a l’esquerra, on veiem per un costat, una taula de pedra rodona amb seients, i per l’altra, uns antics recs en desús i un forat al mur que dona a l’exterior directa al camp.Si seguíssim per aquests caps erms, ens arribaríem fins la Font de Can Roda, que no esta pas massa lluny, aquesta font ja la vàrem dedicar fa uns mesos un espai al Bloc.Nosaltres decidim, tornar enrere i pujar per el camí d’obra, un cop passada la riera i sortir al carrer Núria, allí veurem a un nivell mes superior a la riera, que hi han varis caminois mig amagats per la vegetació amb algun banc, i a la vegada, retrobem el rec que procedeix de Can Roda, que allí es ben visible.
Un recorregut aquest que podem allargar mes o menys, segons el temps que disposem, axó si, cal anar-hi de forma tranquil•la i mirar tots els racons de la riera i de la seva vegetació que ens encantarà.
Sols caldria afegir, que estaria molt millor si aquest lloc tant romàntic… estigues, cuidat i net !
Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Santuari entre tres municipis

Publicat el 22/03/2016 per Rasola

Respon

Per visitar el Santuari de la Mare de Deu de Puiggracios i si anem amb el nostre vehicle, caldrà arribar-nos a l’Ametlla del Vallès, seguirem sempre les indicacions que trobarem a la llarg del recorregut, passarem primer per els carrers entre xalets, per al Serrat de l’Ametlla i la masia de Can Quico i la Miranda.Fins arribar a l’aparcament del Santuari.Amb un dia clar podrem observar bona vistes de les rodalies, donat que estem a mes de 800 metres d’altitud.Si entreu al Santuari, trobareu una imatge de la Verge Maria, dreta, alletant l’Infant, que el porta al braç dret, mentre que amb la mà esquerra li aguanta els peus, tot amb traces molt suaus i elegants. És daurada i policromada, i mesura 69 centímetres d’alçada.Us passo unes dades d’aquest lloc :

“ El cim del Puiggraciós està situat a la confluència dels termes municipals de l’Ametlla del Vallès, el Figueró i Montmany i Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental.
És un turó amb una altitud de 808,3 m, situat al sud-est dels Cingles de Bertí, als quals s’uneix pel Collet de Can Tripeta. Forma part de la Serralada Prelitoral catalana.Al cim, hi resten vestigis d’un poblat ibèric, i, uns 100 m per sota de la cota màxima, hi trobem el Santuari de Puiggraciós. Al nord-est hi ha una torre de senyals del 1845 que ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, al seu costat dret la Capella primitiva i cap al sud, el veïnat del Serrat de l’Ocata, de l’Ametlla del Vallès.”Podeu consultar dades del Santuari a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_Puiggraci%C3%B3s

Com deia, a poca distancia del Santuari i fent una certa pujada per un camí ampli, esta la Torre de Senyals de planta quadrada i construïda amb pedra l’any 1845.Ens cridarà l’atenció al seu costat una petita construcció, és la primitiva Capella del segle XV. on la tradició diu que va ser trobada la imatge mariana per un pastor i un bou.Darrera del Santuari, hi ha la Font i cal premé un polsador.Per a mi, mes m’agrada, és pujar al Santuari a peu des de Figaró, passant per la masia de Montmany, es molt mes bonic amb llocs plens de natura i es un camí mes tradicional.

Text, recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé

Visita al Castell de Cànoves

Publicat el 08/03/2016 per Rasola

Respon

Des de el centre de Cànoves en dirigirem pel camí fluvial de la Riera de Vallfornes.
Creuarem en varies ocasions per passeres aquesta Riera , fins arribar al Castell, que està al tocar del camí i a l’altre costat del Molí de les Pipes o del Pipaire.Al segle XII pertanyia a la família Cànoves i als segles XIII i XIV era del Bell-Lloc.
El 1319 Simó de Bell-lloc hi volia edificar una capella i obtingué permís per fer-se dir missa en una cambra del Castell.A partir de mitjans del Segle XIV passà per diferents possessors fins que fou adquirit pels Centelles que el tingueren fins a temps modernsSols conserva llenços de murs de tot el seu perímetre, amb obertures i alguna dependència.Cal dir que no és permès l’entrada al castell, per mesures de seguretat ,i conservació del patrimoni, sense un permís.Curiosament, es va edificar en un lloc poc usual donat que aquesta fortificació no esta a una altura gents elevada com es costum en d’ubicació del Castells d’arreu.Podem completar la visita fins l’Embassament de Valfornes, l’Església de Sant Muç i La masia de la Rectoria, entre altres llocs.Es un itinerari planer i curt apte per anar tota la família, de menys d’una hora de recorregut entre anar i tornar.

Text i Fotografies : Ramon Solé
Dades històriques : Ajuntament de Cànoves i Samalús

Visita a la Cova o Pou de La Portella de Montserrat

Publicat el 05/03/2016 per Rasola

Respon

En primer lloc, cal dir que aquest itinerari no l’he portat a terme jo, si no, el meu fill Oriol – Ramon Solé, que és Tècnic Esportiu de Mitja Muntanya.

L’objectiu es arribar a dintre de la Cova o Pou de La Portella de Montserrat.
S’inicia el recorregut a Can Maçana om deixarem el nostra vehicle, seguim bona part el PR- C 78, direcció al Collet de Guirló on agafarem el camí de la dreta que va al Refugi Vinceç Barbé.Pujarem un camí fins La Roca Gran de la Portella, allí el voltarem un tros i baixem fent un ràpel d’uns 16 metres dirigint-nos cap a un arbre que queda a la nostra esquerra.Una vegada arribem a l’arbre ja veiem l’entrada al Pou de la Portella en el seu interior caldrà fer de nou un ràpel baixant pel seu interior.Fins arribar a una estructura molt bonica de pedra. Cal portar llanternes per poder beures per l ‘interior.Cal tornar pel mateix camí de l’anada per arribar-nos a Can Maçana.

És pot fer amb unes tres hores entre anar , baixar i pujar a la Cova i tornar al punt de sortida.
Dono les gracies al meu fill i als seus companys, per les fotografies que han aportat a aquest article.Si us animeu a fer aquest recorregut, us recomano anar ben preparat amb material adient per poder fer els ràpels i saber d’escalada i de muntanya.

Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol – Ramon Solé

Un Bosc de Llegenda i Roques Encantades, a prop del Santuari de la Salut

Publicat el 14/01/2016 per Rasola

En el Santuari de la Mare de Deu de la Salut a Sant Feliu de Pallerols, parteix el camí que porta al Bosc de Llegenda i Roques Encantades.Per anar a les Roques Encantades passarem per un bosc Màgic, que en qualsevol època de l’any ens agradarà estar-hi, per ho us anar per la tardor, on les fulles van caient i fan una catifa que ens encanta passar-hi per sobre…Trobarem algun cartell que ens explica la vida d’aquest bosc, Follets, Martinets, Fades i Dones d’Aigua, son els habitants que amb una mica del sort podrem veure al nostra pas…Seguim el camí i observem, un altre cartell, l’explicació dels arbres mes comuns que podem trobar en el Bosc Màgic, i que són, el Roure i el Faig.Podem en algun extrem, veure el paisatge que en rodeja, llocs ben bonics.Fins arribar a les Roques Encantades, que fan formes ven curioses que gracies amb la nostra imaginació, podrem participar de l’encanteri del lloc.Ens fitxem amb un altra cartell, on explica una bonica llegenda.De fet si us perdeu per aquestes contrades, no us preocupeu… sempre us pot anar a la vostra ajuda, algun follet…fada…o dona d’aigua !Si no coneixeu aquest paratge, us recomano que feu aquest camí, que no es gaire lluny des del Santuari.Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia i Oriol-Ramon Solé

Un passeig d’altura, pugem a la Torrassa de Llinars del Vallès

Publicat el 19/12/2015 per Rasola

Respon

Coneguda popularment per la Torra del Moro.Podem accedir fàcilment des de Llinars del Vallès com de Cardedeu, tot fent un passeig o caminada curta, d’unes tres hores d’anada i tornada.
Una opció és, anar amb cotxe fins l’ermita de Sant Esteve d’Alcoll, per sobre de la Urbanització El Coll.Per a mes informació sobre La Torrassa :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torrassa_del_Moro

Si volem caminar una estona, sortirem des del polígon industrial de Llinars,a l’arribar a un camí ample que baixa al riu Mugent , al creuem, seguirem tot recta per una ample pista que passa per sota de l’Autopista, la carretera de l’Eix i del tren de l’AVE.A les hores entrem al bosc, trobarem alguna indicació de recorregut a peu, iniciem una suau pujada, a la nostra dreta deixarem un bosc d’alzines i algun que altra arbre centenari.Al poc, ens trobarem que a dreta i a esquerra, el bosc esta net de vegetació, que s’ han iniciat aquests treballs a mitjans de l’any 2014.Es hora de deixar el camí per un mes estret que anirà pujant de forma esglaonada sense a penes ens cansem.A l’arribar a la part mes alta del bosc, sortirem a una pista molt ampla i agafar a la nostra esquerra,a prop hi ha la roca partida.En cinc minuts trobarem un caminoi que puja fins La Torrassa.Allí podrem fer un mos , també, hi ha un petit bar amb uns mínims serveis de begudes , entrepans freds o a la brasa.Podem visitar la torra per dins, una escala circular ensa pujara fins al mirador de la torra, on hi ha un mirador esplèndid per veure Llinars, Cardedeu i la Serralada del Corredor i Montnegre.En la part central trobarem una claraboya que permet que la llum entri a dins de la Torra´.La tornada podem escollir algun dels camins alternatius que hi han per tornar a Llinars o Cardedeu.Text i fotografies : Ramon Solé