La Informació : La Carbonera de Cànoves, dia a dia… 2 #

Publicat el 05/03/2017 per Rasola

La present setmana ha sigut molt activa al que fa referència a la preparació final de La Carbonera.Cal destacar varies coses :

És va construir la cabanya dels carboners.Un símil on els carboners podien descansar tant sigui de dia o de nit.Evidentment feta de troncs i ramatge d’arbres de la zona on treballaven.De fet era molt senzilla per dintre, un lloc on es feia foc per estar a una temperatura adient i un espai on és podia dormir, si eren dos carboners, un vetllava la Carbonera i l’altre dormia o descansava.També, va arribar el contingent de troncs, mes de 30.000 kg., que serviran per fer la Carbonera. Al poc els que encara avui en dia és senten carboners, és van posar a fer la Carbonera d’una forma febril, calia abans de dissabte tindreu enllestit, i ho van aconseguir plenament.A la par, van enllestir un espai dedicat, a la Llar dels Carboners, lloc de reunió i on cada dia fan algun àpat.També, hi ha destinat a la venda de productes de la zona. Un petit Bar, destinat als visitants que ven segur vindreu aquest cap de setmana o durant el mes de Març a visitar-ho.I una mostra, d’eines del camp que ja us faré fotografies per la propera informació.Avui diumenge, hi ha un acte prou important, l’encesa de la Carbonera.En properes Informacions, seguirem pas a pas l’evolució de la Carbonera de Cànoves… Animeu-se a vindre !

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre d’Aigua de can Riva de Les Masies de Voltregà, amb aires infantils

Publicat el 04/03/2017 per Rasola

Respon

Al passar per la carretera C-17 z des de Vic direcció a Ripoll, a l’altura del municipi de Les Masies de Voltregà, i passat el famós Restaurant Can Pegu, ens vindrà a la vista una Torre d’Aigua que ens cridarà l’atenció, podem deixar el nostre vehicle a prop on esta l’Escola Bressol Can Riva. Prenem uns metres un camí de terra, i front mateix de l’escola per ho a l’altra costat del camí, hi ha la Torre de l’Aigua de Can Riva.Com podeu veure fa uns anys, va ser pintada o decorada amb motius infantils, per que els infants no els molestes aquella “ figura “ tant allargada i alta. Van posar dibuixos de gespa, camp i ovelles entre altres motius. També, va ser una bona idea per mitigar l’impacte ambiental.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La importància dels antics dipòsits d’aigua a les cases o vivendes

Publicat el 03/03/2017 per Rasola

En els Pobles i a les ciutats ara fa uns cent any en rere, l’aigua ja arribava a moltes de les cases, per ho, amb dificultat, per això poc a poc van anar col·locant un o varis dipòsits per cada domicili, per recollir o magatzemer l’aigua i garantir disposar-ne a qualsevol hora del dia.També tenim d’afegir, la Gerra Civil i durant la post guerra, amb tot un munt de problemes d’alimentació, logística en general; i també la dificultat que pugues arribar a tothom el subministrament d’aigua potable. La solució va ser aquests dipòsits que amb cura i de forma restringida asseguraven principalment tenir per beure i pel bany.Va passar el temps…, i l’aigua de xarxa publica directa va arribar paulatinament tant a ciutats grans, com a poblacions i pobles petits.Ens és molt fàcil anar i obrir una aixeta avui en dia i fer sortir tota l’aigua que volem…, es transparent, clorada i com és diu Apta pel seu consum, tota una riquesa que no tenim en compta.Aquest petits dipòsits, generalment és van fer “d’Uralita” i amb una tapa, era ven corrent veure’ls en les cases, en el terrat o lloc elevat de les finques o cases mes o menys altes.També, veure-les en llocs elevats, no un dipòsit, sino varis i agrupats per donar l’aigua a un nucli de habitatges.Petites industries , també van posar-ho per tenir un remenant d’aigua per les seves instal·lacions.I també, en els camps i conreus, encara avui en dia observarem en molt llocs de Catalunya, una columna i a sobre, un dipòsit per contenir aigua.En algun d’ells, fins i tot, a sota trobarem una bassa i un pou, generalment, per guardar el màxim d’aigua, per moments que sigui necessària per regar conreus o camp.En cara en l’any 2017, podem trobar-ne a pobles i ciutats?, pues si ens fitxem, son molts els llocs, pots ser en barriades , o en la part antiga que encara hi son i estan en ple funcionament.Actualment en blocs de vivendes , podem trobar-ne ?. ..Si, i en molts llocs, Granollers, Mataró, Barcelona, Girona, Lleida … podríem dir que arreu de Catalunya …!Jo personalment, m’enrocordo a casa de la meva avia, a la Barceloneta de Barcelona, quant era l’estiu, l’aigua sortia cremant donat que durant bona part del dia el sol anava calentant el dipòsit.No cal dir que era molt important vigilar i mantenir la tapa del depòsit sempre col·locada i vent tapada per evitar que entressin impureses, insectes i animalons.Com dèiem, actualment és molt difícil patir un tall d’aigua o mancança d’aquesta, per axó … ja no tenim cura en general de tenir un dipòsit al nostra abast.Serà ja per sempre mes… o, no… ?

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que és una Rambla ?

Publicat el 02/03/2017 per Rasola

Una Rambla, “de l’àrab : rámla, «areny, sorral»” és un corrent d’aigua intermitent que depèn totalment del règim de pluges locals.El seu ús es documenta per primera vegada en català, va ser en l’any 1249.És una denominació usada en als Països Catalans, sobre tot, és d’ús habitual al País Valencià, al Matarranya i Balears, mentre que a la resta del domini lingüístic Català, se’n diu normalment : Riera o Torrent. Una Rambla, és per tant, un curs fluvial normalment sec per on només en determinats moments de l’any hi transcorren aigües.És un tret geogràfic típic del nord de la Mediterrània, on hi ha un règim de pluges irregular, amb grans xàfecs concentrats a l’inici de la tardor. Per extensió, una Rambla és el passeig fet al llit d’una riera.El llit és sorrenc de les Rambles o Rieres, per frenar l’avinguda sobtada de l’aigua, en alguns trams propers o previs a un poble o ciutat, s’ha posat adossats al terra unes grans roques i saltants. En ocasions va a donar lloc a carrers amples, generalment arbrats i amb una voravia central, destinats a passejar-hi, per axó el nom de “Les Rambles de…”

Una característica de les Rambles o Torrents és el seu fort pendent i escassa longitud, el que les diferencia dels rius, encara que gairebé sempre, que els rius solen recollir, en el curs alt, les aigües de varies Rambles, per tant, la seva confluència forma el riu pròpiament dit.Per axó, hi ha cartells avisant en llocs estratègics de possible avingudes d’aigua. Molts casos alguns tràgics, ha succeït en les Rambles o Rieres de les poblacions del Maresme, moltes vegades en la tardo o l’hivern.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Natura Viva

Publicat el 01/03/2017 per Rasola

Respon

Ara em plau de glossar planerament

l’antic pessebre natural del món.

La muntanya i el riu, l’arbre del bosc,

la font i el prat, bladars i regadius.

Per les valls obagoses i els solells

refaig de cor camins i corriols

cap al cim generós, cap a l’avenc.Recordo primaveres amb plugim,

tardors d’aram, hiverns emblanquinats,

i migdies d’estiu amb foranell.

Només la mort em desposseirà

del bel miratge que de tant en tant

amenitza la meva soledat;

d’aquest silenci que escar neix la pau.

Autor : Joan Oliver – pseudònim : “ Pere Quart”

Per conèixer aquest poeta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Oliver_i_Sallar%C3%A8s

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

La Informació : Cànoves – Terra de Carboners

Publicat el 01/03/2017 per Rasola

Respon

Cada dos anys en Cànoves és celebra la “Carbonera”, és entre una tradició, una mostra i una festa que dura des del 18 de febrer al 26 de març de 2017.Gent gran i joves del poble, fan dia a dia la posta a punt durant el mes de Febrer i un cop preparat, és farà l’encesa de la Carbonera.Us passo el Programa d’Actes setmana a setmana :Cada dia és pot visitar, de fet sempre hi ha gent vetllant la Carbonera, a veure si us animeu a visitar-ho. !!!

Preparació de La Carbonera – any 2017

Durant el mes de Març i un cop per setmana us aniré informant, pas a pas…

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Antiga Bassa de ca l’Alemany de Badalona

Publicat el 28/02/2017 per Rasola

Les ruïnes de la Masia de ca l’Alemany estan situades sota el turó de Montigalà, abans d’arribar al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra.Aquesta masia, segons dades documentals, data del segle XIV amb posteriors reformes i ampliacions.És visible encara i molt interessant una gran bassa quadrada,envoltada d’una galeria d’arcs de mig punt fets amb totxana dels que es conserven una gran majoria.L’aigua per la masia i la bassa era portada a través d’una conducció bàsicament soterrat,sols queda un tram que es pot veure de l’aqüeducte i que fa poc ja us vaig indicar.

Probablement una pica i el desguàs de la Bassa

La vegetació a envaït completament l’interior de la finca i de la pròpia Bassa, que ja no arriba l’aigua.S’han format uns camins fet per la gent que hi passa pel seu interior…Per les rodalies ens consta que tenien un bon i gran hort, regat gràcies que és disposava d’aigua abundant.Actualment es tot erm i el bosc i/o sotabosc és present per les rodalies.Sols queda tristament, com si fora l’esquelet de la Masia de ca l’Alemany… !

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 9 #

Publicat el 27/02/2017 per Rasola

Respon

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 4 objectius curiosos:

El jocs dels miralls en el parc de les Pruneres de Mollet del Vallès ? Si aneu veureu 2 gran miralls que si camineu cap ells veureu el Parc darrera vostra, us donarà una sensació d’un Parc molt mes gran.

Aquesta casa senyorial de Tiana, esta plena les parets tant de la casa com el mur, d’una majestuosa heure. És una planta enfiladissa de la família de les araliàcies que pot arribar a viure fins a 500 anys.

Fent un passeig pel un bosc de ribera de la riera de Cànoves, la meva vista va a anar a parar en un objecta gran que estava a prop del camí, era un contenidor de brossa !. Com havia pogut arribar fins aquest lloc…?

En el carrer de Ferran Puig amb cantonada de Passatge Rector Martí i Piñol del Prat de Llobregat, hi ha una font curiosa, l’estructura és una cresta de pollastre, on hi ha una aixeta on surt aigua de xarxa pública.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Sant Antoni de Castellterçol

Publicat el 26/02/2017 per Rasola

Respon

La Font de Sant Antoni és de les mes antigues de Castellterçol, emplaçada entre camps.

Per anar-hi, començarem des del Centre d’Atenció Primària, i cal seguir pel carrer Sant Roc fins al final de l’asfalt on es converteix en camí de terra fins una bifurcació on prenem el camí de la dreta, al poc agafarem un sender també a la dreta, direcció a uns conreus i passant per uns arbres, lloc on esta la Font de Sant Antoni .

O també, venint de Sant Feliu de Codines, per la carretera C-59, poc abans de l’entrada al poble veurem en mig del camp uns arbres que és destaquen, ens dirigirem a ells, i com dèiem, esta la Font de Sant Antoni , ens caldrà baixar unes escales donat que esta bastant ensotada, i envoltada d’uns alts murs de pedra.

És molt antiga i, segons la pedra que hi ha sota la rajola del dibuix de Sant Antoni de Pàdua, hi trobem uns salms en llatí que diuen : “aigües i rius, beneïu al Senyor”.És una de les fonts recuperades en els darrers anys.

Pràcticament sempre hi surt aigua, abans era considerada de bona qualitat, i a l’estar propera a Castellterçol, s’hi anava a buscar aigua amb els càntirs.

L’aigua sobrant, va a parar a una bassa propera a la carretera per regar els conreus.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem safareig…al petit rentador del carrer Pujol de Badalona

Publicat el 25/02/2017 per Rasola

Respon

Sabedor que hi ha un petit safareig molt antic al carrer Pujol, en el barri de Dalt La Vila de Badalona, fa unes setmanes vaig anar ha conèixer-ho.Esta situat aquest carrer entre la plaça de la Medecina i el carrer de Sant Felip de Rosés, amb trobo que hi ha un conjunt de cases unifamiliars arrenglerades, de planta baixa i pis, amb notables esgrafiats populars, de tècnica lleugerament rudimentària, aquestes cases són del segle XVIII protegides com a bé cultural d’interès local.Davant d’una de les cases, es troba el safareig, es un petit templet emblanquinat.Vaig trobar amb dues veïnes fent la neteja del safareig i de les seves rodalies, un cop a la setmana ho porten a terme.Miro de informar-me sobre l’existència d’aquest safareig i m’explica que arribava l’aigua d’una mina provinent de la muntanya, concretament de Montigalà, per ho fa uns trenta anys, l’Ajuntament va decidir que fora connectada amb l’aigua de xarxa; curiosament i durant un temps mentre no és connectava, els Bombers, procedien amb una cubà periòdicament a omplir l’aigua potable la cisterna del safareig, perquè poguessin disposar per seguir rentant la roba a ma les veïnes d’aquest carrer.El mes sorprenent , que aquest safareig encara en l’any 2017, esta en actiu.Si ens fixem, en la l’antiga pica que esta molt gastada, hi ha una data, 1831, deu de ser quant es va construir, provablement , l’estructura inicial del safareig, que no vol dir, que la llarg del temps s’hagi fet algun arranjament.Es diu que la gent del barri que encara no tenia aigua de xarxa, anava a recollir-ne a la font del safareig, i és que deuria considerar-se molt bona procedint de la muntanya… I pensar que ara consumim aigua clorada … per si de cas…!Com en altres llocs, existia un petit hort per a cada casa, a l’altre costat del carrer d’accés; ara sols queda darrera del safareig, un petit jardinet com a mostra del seu passat…Des d’aquí dono les gràcies per la informació donada per la veïna del carrer Pujol. Ah ! mireu de conservar aquest vell safareig únic a Badalona, que és un verdader tresor. !