El temps també va passant per les fonts i les va envellint…, com La Font Gran de Taradell

Publicat el 15/01/2015 per Rasola

La Font Gran, ha passat a la llarg de la seva historia importants canvis, per ho sempre molt lligada a Taradell.En 1212, ja ens consta que una important deu d’aigua existia en aquest punt, el Senyor de Taradell, feia pagar pel seu us, sobre tot a les masies properes, com Molist, Madriguera i Bellpuig que conduïen l’aigua als seus molins.

En l’any 1526, al costat de la font, es va construir un abeurador, per el bestia, per que tinguessin un lloc per beure aigua al tornar de la pastura. Van passar mes de 300 anys, i es va tapar i fer una seient de pedra al de munt.La Font Gran, es va conèixer al principi com la Font de Sant Genis i també La Font de Taradell. Al passar els anys, el seu ús fou industrial durant molts anys; així els paraires la feien servir per blanquejar i rentar la llana i el primer quart del segle XVIII s’hi establí un tint.Durant l’any 1790, es va construir la Font, tal com actualment la coneixem, amb 7 brocs de metall i un cap de lleó de pedra al centre i sobre la data de l’any 1790Al seu costat, hi trobem president aquest lloc, el plàtan de mes de 200 anys, de 20 metres d’alçada, arbre catalogat com a monumental de Catalunya.A primers del segle XVIII, es va construir els safareigs públics, quan entrat el segle XX, aquests es varen treure de l’esplanada que hi ha a l’esquerre del pla de la font.
Les cròniques expliquen que en el segle VIII, s’hi feien festes i teatre. Sempre, l’ anar a la Font Gran, a sigut un lloc per els vilatans i estiuejants, a prop de Taradell, ideal per a prendre l’aigua amb anisets i que se n’emportaven càntirs d’aigua fresca a casa.Per ho, des de fa unes dècades, amb la sequera i contaminació, ha fet que la Font, en moltes ocasions no rages, i es dubtes de la qualitat de l’aigua que sortia, donava índex de contaminació.No obstant la Font Gran i el seu conjunt i les remodelacions del lloc, fan que la gent encara a avui en dia hi vagi a gaudir d’un espai tranquil de Taradell, fent-se anualment sardanes i el vermut de la Festa Major, concerts i trobades, punt de sortida per fer excursions i gaudir del bar- restaurant que hi ha al costat de la Font Gran.

Com diem, el temps passa també per les fonts i les va envellint, el ser humà deu de tenir cura d’aquestes fonts i comprometre’s, per que una obra tant important com La Font Gran de Taradell, perduri per molts segles mes…

Text i recopilació de Fotografies Antigues : Ramon Solé

Poema – La plaça de la Font de Sant Joan de Solsona

Publicat el 14/01/2015 per Rasola

Fa una lluna clara i una nit serena,
jo m’estic a la Plaça de Sant Joan.
Damunt les finestres cau la lluna plena,
Cau damunt la pica que la fa brillant.

Aquesta plaça és tota recollida.
Tan aquietadora i tant suau.
Que sembla un replanet d’una altra vida.
On s’anés abeurar – hi un glop de pau.

Jo no sé pas perquè, Jo aquí voldria
estar-hi llarga estona quietament,
Amb una noia sols per companya
sens besar-la ni dir-li cap lament.

Veure el Tresor d’aquí estant s’obira
Sense aflorar-li el seu cabell gentil,
Sols sentir-la a la vora com respira…
I respirar aquest aire tan tranquil

Autor : Josep M. de Segarra ( Record de Solsona)
Recopilació del Text i Fotografies antigues : Ramon Solé

Els Secrets de Collserola : El Casino i L’Hotel de La Rabassada en l’actualitat #2

Publicat el 13/01/2015 per Rasola

Respon

Que es el que queda i podem veure en l’actualitat ?

Com dèiem en l’article d’ahir, sols algunes petites mostres, com la façana o mur exterior del Casino que dona a la carretera I altres mig amagades per la vegetació, com el túnels, algun fossars, i seients de pedra on estarien els jardins, murs, escales…Columnes on s’assentava les estructures de la muntanya russa, escales, el gran llac, ara completament sec, maseters al costat d’algun camí, casetes amb pou, o inclòs les restes d’una banyera de metall, entre altres restes.

Una estructura que hi ha força be, es un túnel amb corba que passava per allí dins les vagonetes de la muntanya russa, es un lloc molt fosc, i caldria portar una lot. Segons es diu, en aquest lloc s’han enregistrat moltes psicofonies…També al mig del bosc, hi han les parets d’un altre edifici sense sostre, que no sabem quina finalitat tenia.I llocs soterranis Cal destacar, que com es necessitava molta aigua, es van buscar recursos en la mateixa zona, s’han comptabilitzat entre mines i fonts, mes de nou.

Font d’en Ribas

Font de La Rabassada

Font del Casino

Font Sulfurosa

La mes destacada que esta a un nivell sota el gran llac, es la Font Sulfurosa, que des de fa anys no raja, i era aigua – medicinal. Altres fonts properes tenim, La Rabassada, La del Casino, la d’en Ribes.

I un edifici amb una cara que somriu veien com passa el temps en aquest lloc que te un aire tot misteriós… era el mirador del Casino a la vall on havien els jardins i les atraccions.

Us recomano, si no ho coneixeu, fer una visita en aquest racó de Collserola, que amaga molts de secrets…!!!

Fotografies i Text : Ramon Solé

Els Secrets de Collserola : El Casino i L’Hotel de La Rabassada #1

Publicat el 12/01/2015 per Rasola

Respon

En la carretera BP-1417 de Barcelona a Sant Cugat del Vallès, una vegada passat el trencall de l’esquerra que porta al restaurant de Can Cortés, veurem a la dreta una paret semi derruïda que ens crida l’atenció per la seva forma, hi ha com una porta que podem entrat a veure les restes de El Gran Casino i Hotel de La Rabassada.Poc en queda, però entre l’espessa vegetació podem anar veien petites mostres del que fora un gran conjunt i obra que va durar poc en el temps…Tot va començar l’any 1899, quan es va construir un dels Hotels de luxe per aquells temps, en el lloc conegut per L’Arrabassada o La Rabassada.Però l’objectiu era ampliar les instal•lacions, amb un Casino annex i amb una zona d’atraccions, que va ser inaugurat el dia 15 de juliol de 1911.En un principi la gent adinerada de la propera ciutat de Barcelona, acudia amb el seu cotxe o amb un taxi. Per potenciar que assistís el màxim de gent, el dia 19 de juliol de 1911, va començar a funcionar una línea de tramvia que sortia de la Plaça Catalunya de Barcelona fins el peu de la porta d’entrada del Casino.El joc principal era la Ruleta, on la gent podia guanyar o perdre grans fortunes. Es diu que disposava el Casino, d’una petita habitació per si alguna persona es arruïnava i volia posar fi a la seva vida, ho podes fer discretament.A mes disposava d’un bon restaurant amb un menjador molt gran, per atendre a mes de 800 persones, amb vistes a les atraccions i muntanyes de les rodalies, amb orquestra que amenitzava amb musica en directa. També havia un segon menjador – bar, destinat als estrangers.Havia un teatre amb capacitat per 200 persones.En quan a les 14 habitacions que disposava l’Hotel, eren totes de luxe, amb salons recreatius.Les grans escalinates que portaven als jardins amb vegetació exòtica exportada de l’estranger i de l’espectacular Parc d’Atraccions, algunes instal•lacions com Cake Walk Building, Feu de Boules, Palais du Rire, Scenic Railway, totes van ser inspirades en altres Parcs com els de Londres i Paris.L’estrella del Parc, va ser la gran muntanya rusa amb un recorregut de dos quilometres, a part de les seves dimensions, era emocionant passar per dintre d’uns túnels i la vagoneta navegava per sobre d’un gran llac.Podeu veure una pel•lícula gravada en el Parc :

Tot axó, sols va durar uns tres anys, donat que és va prohibir el joc. Cosa que va fer que es tanques el Casino de La Rabassada. Sols va quedar en funcionament l’Hotel, el Restaurant i el Parc d’Atraccions i que van tornar a tindre un gran impuls, durant l’Exposició Internacional de 1929. Però un cop passat el esdeveniment, va entrar tot en un declivi rapit, tancant el restaurant un any desprès.Va arribar la guerra civil, i era un bon lloc per amagar-se dels bombardeig propers de Barcelona i també, va allotjar a militars fen les funcions d’una caserna.
Tot va quedar molt malmès, i durant l’any 1940 es va enderrocar totes les instal•lacions i estructures.Com dèiem al principi, ara si ho visitem sols queden unes poques restes mig amagades per la vegetació.

Demà us mostraré aquestes imatges que resten on estava el Casino de La Rabassada.
Collserola guarda molts de secrets …!!!

Recopilació de la informació i fotografies antigues : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Mas Colomer de l’Albiol

Publicat el 11/01/2015 per Rasola

Respon

Aquesta Font Natural de Muntanya de Mas Colomer, esta situada molt a prop del petit poble de l’Albiol, en la Serra de Prades.Aigua de Mina, que dona a una petita pica i aquesta aigua s’aprofita en una antiga bassa de rec. Rodejat per un bosc de joves alzines.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Fonts Naturals de Sant Feliu de Codines – Ara Fa 100 anys …

Publicat el 10/01/2015 per Rasola

Respon

Sant Feliu de Codines, tant mateix com els pobles propers de Riells i Bigues, Gallifa, Caldes de Montbui, Sant Quirze de Safaja, Castellterçol, Moià i entre altres molts, van ser des del principi del segle XX, uns dels llocs prioritaris per passar l’estiu la burgesia de Barcelona.

A Sant Feliu, era costum anar a una font propera al Poble. Per aquelles èpoques aviant moltes fonts naturals arreu del seu municipi, plovia molt mes que ara i en cada masia disposava d’una font, o mina o pou per atendre les seves necessitats i la gent podia anar a passar-hi el matí o tot el dia.Us voldria presentar unes fonts, que he tret d’un document històric de Sant Feliu de Codines, que una bona amiga ja farà mes de 20 anys em va entregar en ma, per la meva informació. Per a mi es un gest molt bonic poder accedir a les fonts de Sant Feliu de Codines, tal com eren fa mes de cent anys en rere i poder compartir-les ara amb tot vosaltres, els seguidors d’aquest Bloc.Iniciem aquest recorregut que vent segur, moltes d’aquestes fonts sols es un record per el mes grans de Sant Feliu i rodalies.

Mirem el llistat de les fonts enregistrades per aquelles èpoques, molt notori, i ben conservades amb aigua molt abundant a totes elles.

Font del Cussonell

A un quilòmetre de Sant Feliu direcció a Caldes, surt una pista a la dreta que portaria a la masia de El Prat de Dalt, s’agafa un camí a l’altura de l’antiga caseta de caçadors, que fa baixada, a uns cinc minuts, un sender porta a la Font.Va ser inaugurada amb tota solemnitat, totes les autoritats del poble i vingudes d’altres contrades es van reunir a assistir a la benedicció i actes posteriors.Molts anys desprès, de resultes d’una gran torrentada va destruir aquesta important Font. En l’actualitat, surt uns metres mes avall, per on era el sobreeixidor que dona a una bassa.

Durant l’hivern de l’any 2008, voluntaris de Sant Feliu, van portar a terme treballs de neteja de la zona, amb l’esperança de recuperar-la algun dia.

Font del CarmeEsta dintre de Sant Feliu, prop de la carretera a Gallifa.El Parc actualment l’han fet mes petit.Font dels Àlbers o Albes En la part mes nord del nucli urbà es situa la Font. Va ser un dels llocs de punt de reunió de famílies de les hores.Font de Mas Bosc (Font – Mina)

situada al costat del Mas, es ara dins del jardí de la casa – fortificada.
Antigament l’aigua era pel us d’aquesta gran i important masia.En l’actualitat, part de la Masia, es un important Restaurant de Sant Feliu.

Font de les Llobeteres

Era una de les mes importants per la quantitat d’aigua que tenia. Sortia l’aigua per un gran forat en la paret dreta del torrent de Can Déu.Encara avui es pot accedir per la carretera de Sant Feliu a Gallifa, avanç d’arribar al Mas, en la corba de la carretera surt un camí que va pel costat del torrent, a pocs metres i a sota del torrent molt amagada per la vegetació i oblidada per la gent, esta la Font.
L’hivern de l’any 2008, vaig accedir i es trobava totalment seca.

Font del Prat de Baix

La gran Masia de El Prat de Baix, esta a peu de la carretera de Sant Feliu a Caldes a uns dos quilometres del poble.Estava prop de la casa aquesta font, amb taula i bancs de pedra. Fa pocs anys en l’ampliació de la carretera es va soterrar.

Font del Fonoll

A un quilòmetre del poble per la carretera a Gallifa, una pista a l’esquerra porta a la Masia de Solanes, un camí ens arribarà fins la Font del Fonoll, no massa lluny de la seva pròpia masiaEra un lloc molt frequentat a l’estiu, havien unes taules y bancs de pedra front la font.Font del Villar de Baix

Aquesta font de gran cabal, estava no fa masses anys a l’altura de la casa a prop de la carretera que va a Riells del Fai.

Font del VillarProp de l’anterior, havia una segona font, amb menys cabal d’aigua.

Font de la Masia del Villar i LlacFront mateix d’aquesta important Masia, esta la seva font de gran cabal d’aigua que omple un gran llac o bassa. Está emboltat de grans plataners, i te una taula de pedra, que fant un lloc ideal per resguardar-çe de la calor de l’estiu.

Font de la CanyameraActualment, està dintre del terme de Sant Quirze de Safaja, En algunes postals antigues figura com a Castellterçol i altres li donen ubicació a Sant Feliu de Codines.Està entre Mas Poses o Mas Badó, en terrenys d’una Urbanització.A les hores era un lloc molt tranquil per passar el dia al costat de la font, disposava d’unes taules de pedra .

Font de les MaiolesA poc mes de dos quilometres de Gallifa, i al costat del torrent, i trobarem unes fonts que es diu que son d’aigua medicinal.
Aquesta font a la llarg dels anys, ha canviat molt d’especte.

Altres Fonts, son :

Font de Can Deu

Font – Pou de l’Escletxa

Font de la Roca (Gallifa)

Font de Les Albes

Font de la PetxinaFont de Sant Miquel el Petit o el Xic

S’agafava la pista, avui carretera, que porta a Sant Miquel del Fai, a uns dos quilometres del poble, l’edifici estava en una corba del camí al costat del pont. Era i es, un lloc molt bonic, estava formada per una font amb pica- safareig i una gran Tosca actualment seca.

Ja varem fer un comentari en el seu dia :

https://fontsaigua.wordpress.com/2014/08/09// ‎

Salt del Follet i del Fantasma ( Font de les Albes)

Safareig de Sant Feliu de Codines

I no deixarem de mencionar, el gran i important Safareig de Sant Feliu de Codines, lloc de trobada de les dones del poble, mes d’un dia per setmana, per rentar-hi la roba i fer safareig de les noticia ocorregudes i importants de la població.Fins aquí aquesta tornada en rere, per conèixer i recordar moltes de les Fonts naturals que van gaudir els nostres avant passats.
Text i Recopilació de Fotografies antigues : Ramon Solé

La Llegenda del miracle a Calders

Publicat el 08/01/2015 per Rasola

Respon

Els orígens de la veneració cristiana a la Verge de Montserrat es perden en la nebulosa dels temps i la llegenda, sovint, es confon amb la realitat i en la diversitat de relats que ens han arribat i que cadascú, dintre de la seva fe, modela com millor desitja. Des dels remots inicis d’aquella advocació, aquesta devoció popular ha anat sempre lligada a una llarga llista de fets miraculosos o de taumatúrgia que la tradició popular l’hi ha atorgat i, sovint, exagerat. No obstant això, aquells fets, segons la litúrgia i jurisprudència catòlica, més destacats, provats o més creïbles i que si calia considerar com a miraculosos, es registraven i documentaven de forma sistemàtica. Entre aquests miracles acceptats i documentats, que serviran de base a la coronació canònica de la Verge de Montserrat i el seu santuari l’any 1881, n’hi ha un que va succeir a Calders l’any 1528.
Segons transcriu la “Revista Montserratina”, del mes de setembre de 1910, els fets són els següents:

“Habiendo salido a pescar Miguel Melchor, vecino de la villa de Calders, acompañado de Bernardo Melchor su hijo y otros amigos, llegados a la ribera del rio (Calders o Colarda a unos 32 Km. de este santuario) cerca de aquella villa, y poniéndose Miguel Melchor sobre una roca, teniendo más cuidado con sacar peces que con guardarse a si mismo, dio una peligrosa caída en parte donde había mas de 30 palmos de fondo. Pues como él no supiese nadar, ni los que con el iban pudiesen socorrerle, aunque el agua lo echó tres veces arriba, volvió a hundirse otras tantas abajo.

Estuvo en ese peligro por espacio de un cuarto de hora, en el cual llamaba siempre á la Virgen gloriosa de Montserrat que le socorriese, hasta que Bernardo Melchor habiendo buscado con diligencia y amor de hijo una vara larga, llegó con ella, y tendiéndola á la parte donde su padre estaba, le asió y salió libre y sano, diciendo que Nuestra Señora de Montserrat le había ayudado, y que el tiempo que estuvo debajo del agua le parecía que estaba en su santa capilla; y dando todos gracias a Dios, vino Miguel Melchor á darlas a ésta santa casa, donde dejó en una tabla la memoria de este milagro, y lo publicó en presencia de testigos á 22 de julio de 1528”.

Recopilació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Muntanya i mes… : La Ruta prehistòrica – I, de La Roca del Vallès

Publicat el 07/01/2015 per Rasola

Des de la Roca del Vallès, anirem per la carretera BV – 5106, fins el Coll del Sant Bartomeu de Cabanyes, allí mateix deixarem ben aparcat el nostre vehicle.

Ens situarem al costar de l’ermita citada, i iniciarem, la Ruta Prehistòrica I, hi han cartells que ens aniran acompanyant a tot l’allarg del camí, farem un tros de pujada fins arribar a una cota que podem veure bona part del Vallès i al fons tenim el Montseny… mes a la dreta el Corredor i bona part del Montnegre.
Seguim la pista i a costat mateix dues roques gran ens faran veure com si fora el cap de “la Rana Gostavo”.

Deixarem aquest camí principal per un altra mes estret i que fa baixada entre mig del espès bosc. Tenim d’anar molt en compte hi ha algun tram molt complicat, per l’erosió del terreny.

Al poc mes de 20 minuts arribarem al Domen conegut per Céllecs o Cabana del Moro,

a la dreta del camí en una petita esplanada, molt ben conservat, format per quatre llosses i una de gran a sobre d’elles.

El camí baixa de nou fort, veurem a l’esquerra una gran roca que en crida l’atenció, la coneguda com La Conxa, produïda per la corrosió de la pluja i el vent.

En quinze minuts mes una nova troballa a l’esquerra, el Plat del Molí o Cassoleta, es una gran roca arrodonida que a sobre, es diu que van tallar en forma rodona de cassola per fer sacrificis d’animals i adoracions…

Arribarem un camí molt mes ample, i per seguir aquesta ruta Prehistòrica I, cal seguir les indicacions, i girarem a l’esquerra que ara va fent davallada d’una forma mes suau.
En vint minuts mes de camí, arribarem a la enigmàtica Pedra de les Creus.

Per accedir-hi cal deixar el camí principal per un mes estret i petit que ens porta directament a aquesta gran pedra.

Hi han moltes Creus de diferents dimensions, es creu que algunes son molt antigues i altres fetes ja molt mes recens…

Podria ser una altra taula o altar de sacrificis?

De nou al camí principal, segui baixant lleugerament, fins trobar un altra camí ample a l’esquerra que nosaltres seguirem, i que ens portarà directament a una gran mola de pedra, coneguda com la Roca o Pedra de les Orenetes.

Cal tindre una mica de imaginació…

En aquest cas, no sols cal mirar l’aspecte que te la gran roca amb les Orenetes, que pot ser ens caldria fer volar una mica la nostra imaginació, si no, buscar petites pintures rupestres que hi ha per tota la roca, amb un total de 32 figures.

Per observar les figures cal mirar-ho molt be tota aquesta roca.

De nou hem retrocedit fins el camí principal, que seguirem ara si completament planer, durant uns cinc minuts, fins una altra cruïlla de camins, i que en farà gracia veure un gran bolet tallat al troc d’un arbre i pintat.

Ens derivem a la esquerra seguin un sender petit, fins al poc arribar a la Roca Foradada.
Es creu que podria ser una sepultura, esta molt ben tallat per dintre i ben afinat, sembla ben be, una cova.

Hi ha un altra roca similar a Vallromanes.

Tornem en rere, fins la cruïlla de camins, allí pujarem per un sender pel mig del bosc tot recta a munt, fins arribar al Dolmen de Cal Gol II, en aquest cas li falta la llossa de dalt. Esta format per tres gran llosses.

Per fer l’últim Dolmen, seguirem el camí fins arribar a una cadena que dona pas a la Urbanització del Bosc de Rucalleda, i anirem pel carrer de la Ruta Prehistòrica, a la part mes alta on el carrer s’acaba, i dins del jardí d’una de les torre, podem veure el Dolmen de Cal Gol I, curiosament podrem accedir per unes escales en la part exterior i així poder mirar-ho i fer fotografies, sense molestar als propietaris de la finca.

La Ruta pot finalitzar aquí, ara tocarà per anar a buscar el vehicle, retrocedir fent el mateix camí, fins a l’ermita de Sant Bartomeu.
Tot el recorregut d’anada i tornada el podem fer en un matí, mantenint un bon pas. I deixarem la Ruta Prehistòrica II, per un altre dia…

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Llibre : Els safareigs públics a la Conca de Barberà

Publicat el 06/01/2015 per Rasola

Col•lecció: El Tinter, núm. 72

Preu: 11,80€

Nombre de Pagines : 136
Nombre d’il-lustracions . 124
Mides : 17 x 24 cm.
Enquadernació rustica
Primera Edició : Desembre del 2006
Autors : Rosa M. Canela, Manel Martínez i Iolanda Vivancos

Descripció :

A Els safareigs públics a la Conca de Barberà es fa un recorregut pels diferents safareigs dels pobles de la Conca, amb imatges del present i del passat, alhora que es recullen les vivències de les dones que els han utilitzat, en el seu anar i venir amb cossis de roba, el rentar amb les pales, el sabó, el blauet…, així com l’activitat de fer sabó de casa, la bugada i molt més. Aquesta publicació vol fer present el record d’un espai exclusiu de dones que tenia un paper molt important en les relacions socials i veïnals, amb tot el que hi tenia lloc: els comentaris, les rialles, les baralles, el fer safareig, parlar i rentar… una socialització a l’entorn del treball. I també pretén reivindicar el gran valor del treball femení, massa sovint oblidat i poc valorat. Mitjançant un inventari d’aquest patrimoni arquitectònic local que són els safareigs públics, es pretén re valoritzar-los i que quedin incorporats en la vida del dia a dia, reconvertits en espais lúdics i de lleure en els quals transmetre a les noves generacions aquell fer d’anys en rere.
Recull de la informació : Ramon Solé

Poema – Rumores del Rio

Publicat el 05/01/2015 per Rasola

Respon

Mirar el río hecho de tiempo y agua
y recordar que el tiempo es otro río,
saber que nos perdemos como el río
y que los rostros pasan como el agua.

Sentir que la vigilia es otro sueño
que sueña no soñar y que la muerte
que teme nuestra carne es esa muerte
de cada noche , que se llama sueño.

Ver en el día o en el año un símbolo
de los días del hombre y de sus años,
convertir el ultraje de los años
en una música, un rumor, y un símbolo,

ver en la muerte el sueño, en el ocaso
un triste oro, tal es la poesía
que es inmortal y pobre. La poesía
vuelve como la aurora y el ocaso.

A veces en las tardes una cara
nos mira desde el fondo de un espejo;
el arte debe ser como ese espejo
que nos revela nuestra propia cara.

También es como el río interminable
que pasa y queda y es cristal de un mismo
Heráclito inconstante, que es el mismo
y es otro, como el río interminable.

Autor del Poema: Jorge Luis Borges
Recopilació de la Poesia i Fotografies : Ramon Solé

fonts naturals, aigua, muntanya i més

rutes, curiositats, llegendes, experiències, comentaris…

El temps també va passant per les fonts i les va envellint…, com La Font Gran de Taradell

Poema – La plaça de la Font de Sant Joan de Solsona

Els Secrets de Collserola : El Casino i L’Hotel de La Rabassada en l’actualitat #2

Els Secrets de Collserola : El Casino i L’Hotel de La Rabassada #1

Avui destaquem : La Font de Mas Colomer de l’Albiol

Les Fonts Naturals de Sant Feliu de Codines – Ara Fa 100 anys …

La Llegenda del miracle a Calders

Muntanya i mes… : La Ruta prehistòrica – I, de La Roca del Vallès

El Llibre : Els safareigs públics a la Conca de Barberà

Poema – Rumores del Rio

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir:

Compartir: