La cisterna del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, construïda el 1495, és una de les joies ocultes més fascinants del patrimoni hidràulic de Barcelona. Se situa de manera subterrània sota una de les cantonades de l’impressionant claustre gòtic del recinte.

Història i funció original

La construcció d’aquesta gran reserva d’aigua va ser ordenada per l’abadessa Teresa Enríquez. El seu objectiu principal era modernitzar el recinte i assegurar l’autoabastiment d’aigua per a la comunitat de monges clarisses.

• El sistema de captació: La cisterna es nodria d’una xarxa de filtratge avançada que recollia l’aigua de la pluja acumulada al pati interior del monestir.
• El pou ornamental: Just a sobre destaca el brocal d’un pou plateresc finament esculpit amb motius vegetals i coronat per dos lleons rampants, restaurat posteriorment el 1771. Des d’aquest punt, les monges extreien aigua amb politges o rentaven les mans.
• Persistència: La infraestructura forma part d’un entramat connectat també a la mina d’aigua del monestir, sistema que ha arribat pràcticament intacte fins avui.

Informació per a la visita

Tot i que l’accés vertical que baixa directament a la cavitat subterrània està tancat al públic general per motius de conservació i seguretat, el pou exterior i tot l’entorn del claustre es poden contemplar de manera habitual durant la visita al museu.

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero