Horts de la riera de Rafamans de Corbera de Llobregat

La riera de Rafamans passa per Corbera de Llobregat (Corbera de baix), encara avui en dia, conserva vegetació de ribera i te molts horts.

A pesar de la sequera disposa d’un curs d’aigua, no massa abundant, però suficient per donar vida a la vegetació de la seva riba i dels animals que viuen en les rodalies.

Són nombrosos els Horts que hi ha al transcurs d’aquesta riera.

Alguns disposen de Basses per retindré aigua en cas de mancança poder seguir regant l’hortet.

D’accés tenen escales, camins per arribar-hi des dels carrers dels costats.

També, cada hort disposa de diferents maneres de balles de fusta o filferro per protegir el seu hort i,

barraques mes o menys rústiques…

La riera de Rafamans en alguns horts hi passa pel mig.

Horts sempre ben cultivats, i verds casi tot l’any,

Amb una diversitat de verdures i hortalisses …

I molts arbres fruitals tant de joves o de grans.

Un destacat espai d’horts i vegetació que s’ha sabut conservar…!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font dels Pagesos de Casserres

La Font dels Pagesos està a prop de la carretera BV-4131 a l’alçada del PK 7, a 250 metres de la zona esportiva, en el lloc conegut com el rec de la Bauma de Casserres, es una zona ombrívola a tocar d’una roureda.

En Ramon Bernadas conta que aquesta font també havia rebut el nom de Font dels Barracaires degut a que en aquell paratge hi havien hagut unes barraques.

L’aigua surt d’una vella aixeta, també al ser una font de dipòsit o de petita cisterna adossada a la paret, quant està ple surt per un tub de ferro situat en un lateral del frontis fet de maons posats de pla.

Està protegida per una planxa de ferro amb una verga soldada a la vora. L’aigua sobrant circula per una canal feta de ciment resseguint el marge.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – DIBA.

Adaptació al Text i fotografies: Ramon Solé

Itinerari de les Barraques de Pedra Seca de Castellar del Vallès

Barraca a SabadellEl maig de l’any 2019 us vaig fer un article sobre les construccions de pedra seca.

Avui us presento un petit itinerari sobre les Barraques de pedra seca que vaig poder fer gràcies a la amabilitat d’en Josep Llínares que em va fer de guia.

Desprès de visitar la seva exposició d’obres fetes amb fusta natural, o sigui d’arbres i que us vaig fer un article el passat divendres, vàrem ‎seguir la pista forestal que ens portaria a Sabadell per Togores,

al poc ja vaig veure algun cartell i marques grogues, que ens indicava al itinerari de les 4 cabanes de pedra seca, situades a prop del camí.

Cal dir que hi ha catalogades mes de 180 Barraques de pedra seca, pràcticament a totes s’ha mirat de refer-les segons el seu estat de conservació, per tant, totes tenen un nom i un numero, per identificar-les.

La primera que vàrem veure, va ser la Br -112, amb el nom de Josep Vidal, molt ben refeta i amb vegetació a dalt seu.

Era per guarda els estris de la vinya que hi havia en aquest lloc, ara ocupat per bosc de pins i altres arbres amb sotabosc, que ens fa difícil pensar que allí era una vinya.

Tornarem en rere i a uns 15 metres segueix el itinerari, tot seguit ens vàrem arribar a la Barraca, Br -135 a nom de Jordi Solà.

Aquesta va portar feina, estava enderrocada , per tant podem veure que hi ha majoritàriament pedres mes clares perquè no son originals, les mes fosques ho son.

Molt a prop i seguin el camí hi ha la Br-132, el nom de Raimon,

segons explicacions d’en Josep, de molt antic va ser un forn d’obra, per poder tindre material rapit i varat per alguna casa o masia de les rodalies… el grup que va estar treballant per la recuperació d’aquestes Barraques,

va localitzar a prop que havien teules i una d’elles podria ser d’època romana… parlem de fa molts segles, anys mes tard, algú que treballava al camp, i aprofitant les restes del forn, va construir la Barraca.

Sols ens quedava veure la mes petita i realment es així, en una zona devastada molta part del bosc, pel vent el 9 de desembre de 2014, hi trobem la barraca Br-23,

amb el nom de Salvador Juliana, aquesta com us dic es molt petita de dimensions i prou feines es pot entrar, sols deuria ser per guardar les eines, encara es pot veure rebots d’oliveres entre rebots de nous pins, que tenien en aquestes terres un protagonisme essencial.

A pocs metres, sortim a la pista principal, on finalitza el recorregut.

Em comenta com a punt final en Josep, que dins del municipi que com veiem hi ha molta Barraca de Pedra Seca, no vol dir que mig amagada per la vegetació hi hagi alguna o algunes mes per localitzar, enumerar i posar li nom, i si es cal, fer una reparació o refer-la.

Aquest itinerari, el centre Excursionista de Castellar del Vallès i Grup de Recerca de Pedra Seca, el denomina :

“ Petit tast de Pedra Seca”.

Els interessats, podeu sol·licitar un tríptic informatiu d’aquest itinerari,al Centre excursionista.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Recull d’explicacions i col·laboració : Josep Llínares