La Llegenda de l’ànima del Gorg Negre d’Oristà

Publicat el 21/08/2017 per Rasola

El Gorg Negre, conegut també pel gorg del pla d’Oristà, es troba sota del pont del riu Bassi. A la banda dreta del saltant del gorg, a la vora es trobava la Font de l’Animeta. A prop també hi passava el camí ral per on la gent hi passava molt sovint.Un dia van començar a dir que a la Font del Gorg Negre hi sortia por…!

Que uns dies sortia una noia vestida de blanc però que al acostar-s’hi desapareixia.

Deien que era l’ànima d’una noia que havia mort ofegada al gorg.

Altres deien que l’ànima d’aquesta noia tornava per fer saber que allà hi havia hagut una mort violenta…

També, que era degut a un incompliment d’una deixa, que abans hi vivia un pagès que volia que una vegada sigues mort, es venguessin les terres i que amb els diners es fessin misses.

Llavors la seva ànima tornava per reclamar les misses.

Des de llavors la font és coneguda com la font de l’Animeta.

Recull de la Llegenda : Costumari Català

Fotografies : Dora Salvador

( Les fotografies no corresponen al Grog Negre d’Oristà)

El Forn de Teuleria de can Ferreret de Sant Martí de Llémena

Publicat el 20/01/2017 per Rasola

L’amic Alfons ( del Blog el Rondaller) va fer una excursió a la vall de Llémena (Girona), entre Llorà i Sant Martí de Llémena, a finals de desembre i en el camí Ral, va veure una construcció que li va cridar l’atenció, era molt antiga envoltada de vegetació, al mirar que podia ser, es va donar que era un Forn.Em va enviar les fotografies fetes des de lluny, perquè era ple de malesa i no és podia accedir-hi.La situació aproximada és pot veure en aquest enllaç:

https://www.google.es/maps/place/42%C2%B001’40.9%22N+2%C2%B039’56.5%22E/@42.0280278,2.6635057,681m/data=!3m2!1e3!4b1!4m5!3m4!1s0x0:0x0!8m2!3d42.028032!4d2.665682?hl=es

Dades generals :

Forn de Teuleria can Ferreret

Situat en el Camí Ral de can Ferreret de Sant Martí de Llémena (Gironès)També, podeu consultar mes dades d’aquest Forn, com d’altres varis que forment part del patrimoni de la Comarca a :

” ARQUITECTURA POPULAR A LA VALL DE LLÉMENA “

http://www.llemena.com/ca/content/arquitectura-popular-la-vall-de-ll%C3%A9mena

Podeu veure que les dues obertures inferiors semblen iguals, només que la de l’esquerra havia sigut tapada amb maons, en algun moment. En general és prou conservada la seva estructura general del Forn.

Text : Ramon Solé

Recull de dades i Fotografies : Alfons Martin

Que és el Camí real o camí ral ?

Publicat el 18/08/2016 per Rasola

Camí real o camí ral, és el nom que es donava als camins públics principals abans de l’existència de les carreteres.

Per elles, és feia el transit de carruatges i dels “Traginers”, per anar d’una ciutat a un altra, per portar, tota classe de materials, aliments i el gel dels Pou de Glaç, per poder arribar el mes aviat a destí.

Segons el Diccionari Alcover-Moll :

“Prové per derivació fonètica de camí reial, referit als camins del rei, vies principals de comunicació a l’època medieval. En alguns casos, però, també podria relacionar-se amb ral, un arabisme present arreu dels Països Catalans que designava una finca, o fins i tot, amb camí rural.

El terme s’utilitza doncs per designar tota mena de camins majors i menors amb més o menys fonamentació documental.”Algunes de les actuals carreteres nacionals, és van fer coincidint o paral·lels en molts trams amb els antics camins reals o reials.Cal saber, els masos i pobles per on passaven gaudien de certs privilegis i es beneficiaven del comerç que el camí proporcionava.Sembla ser que molts d’aquests camins foren construïts per presos condemnats a treballs forçats.En algunes poblacions com Mataró, Castelldefels, Cardona …, entre altres, existeixen carrers amb el nom del Camí Ral que en alguns casos designarien el pas d’aquest antic vial per la població.Us passo alguns antics Camins Rals a Catalunya :

En alguns casos, els camins públics eren propietat del monarca i gaudien de la seva protecció, tot i que per utilitzar-los s’havien de pagar peatges que es destinaven a mantenir-los i/o protegir els carruatges dels bandolers.A més, un reial decret de l’any 1848, deia que els municipis podien exigir als veïns d’entre 18 a 60 anys que contribuïssin a arreglar els camins en serveis personals o en aportacions pecuniàries.També, quan una persona important tenia que passar per un camí avisava i els camins s’havien d’arreglar i deixar-los a punt de pas.

Llibre sobre el camí ral de Vilafranca a Montblanc

Per últim, direm que s’han escrit llibres sobre els Camins Rals, llegendes i histories,sobre bandolers que atacaven els carruatges en aquests camins. També, és pot visitar alguna Fira dedicada als camins Rals, com la de Vilanova del camí.En els nostres dies podem participar amb les Caminades populars que és porten a terme en trams dels Camins Rals.Per tant, quan passeu o passegeu per un camí d’aquest, penseu que fa molts anys en rere, per aquí era com la carretera nacional dels nostres dies.

Text , recopilació de dades : Ramon Solé

Pou de glaç de can Draper de l’Ametlla del Vallès

Publicat el 05/08/2016 per Rasola

Respon

Per arribar-nos al Pou de Glaç de can Draper, agafarem des de l’Ametlla del Vallès el carrer de Can Draper , un cop veiem la masia seguirem per la carretera de la nostra dreta (antic camí Ral) , tot passant per la Quintana de Can Draper, i direcció a la urbanització de can Diví.

A l’arribar, prenem a l’esquerra un camí ample de terra que va paral·lel al bosc, que es el carrer del Pou de Glaç.Aquest Pou de Glaç, va ser construït al segle XVII i que va estar en ús fins la mitat del segle XX.Pou de glaç de planta cilíndrica, semisoterrat i cobert amb cúpula, aquesta estava coberta amb teula àrab, ara només en queden restes.El parament dels murs estan fets amb còdols i morter, i segurament es van refer alguns trams ja que els murs no són tots iguals i estan mal encaixats.Les dues obertures que s’observen, estan orientades en direcció nord-oest que està tapada i sud-est està amb una portella de ferro, gravat sobre la pedra , sembla que digues : “1925 /JF”En l’actualitat i amb les pluges de la primavera, a fet creixa molt la vegetació que dificulta veure l’estructura complerta d’aquest Pou de Glaç.