Can Dalmau | fonts naturals, aigua, muntanya i més

Aquesta bassa de can Morros esta al costat del camí de Valldòria i a uns 170 m. al NO de Can Morros de Rajadell.

Historia:

Cal Morros és un mas del segle XVII o XVIII (tot i que té origen medieval) que als segles XIX i XX fou ampliat i convertit en una gran explotació agropecuària.
A la part posterior es va construir un gran edifici residencial, possiblement per a parcers, que recorda a petita escala la colònia de parcers construïda i no estrenada de can Dalmau.
Com a can Dalmau, s’hi construí, segurament a finals del segle XIX o a principis del XX, una gran bassa per a regar els camps.

Gran bassa circular que forma part d’un complex d’infraestructura hidràulica d’un gran interès.

La bassa recollia l’aigua pluvial provinent dels recs de les vinyes per dues entrades.

Una xarxa de rases recollia les aigües pluvials d’una extensa superfície per confluir a l’entrada de la bassa.

Poc abans d’entrar a la bassa l’aigua passava per dos dipòsits que filtraven el llot. Aquesta bassa té una sortida que portava l’aigua fins la casa de Can Dalmau per una canalització.

La bassa està feta amb grans carreus perfectament tallats a mida. Està encerclada per una barana de ferro.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Abans d’entrar a la població de Santa Cristina d’Aro, venint de Vidreres per la carretera C-259, hi ha un trencall que va a Santa Maria de Solius, GIV-6611Nosaltres anirem per una pista de terra paral•lel.la a la Riera, fins a Can Dalmau, on a prop hi ha el Castell de Solius.En la mateixa entrada a la finca hi ha el pantà, situat al vell mig de la Riera de Solius que li dona també nom al Pantà i que retè la seva aigua. Principalment servia per regar les terres de la propietat.A la llarg del camí d’accés, hi han uns grans arbres que donen bona ombra, qual cosa fa que a l’estiu la gent passi una estona per aquest lloc.El mur del pantà, no es totalment recta, el seus extrems ho son, per ho al centre es va construir amb una certa forma circular i per fora està reforçada per dos contraforts.En la part mes baixa i externa del mur, veiem un gran tub com si fora una gran aixeta, per poder extreure aigua d’una forma controlada.En general esta tot l’any molt ple i l’aigua que queda estancada no es massa clara, com ja es habitual en aquests tipus de petits pantans que en l’actualitat no tenen cap o massa utilitat.Per rodejar-ho cal agafar un senderó que va per dintre del bosc.