Porta de can Colomer de Terrassa

Avui us presento un recorregut matinal apte per a tothom, amb possibilitats de allargar-ho al gusta de cadascú.

Ens cal situar-nos a la sortida de Terrassa en la carretera de Rellinars B-122, una vegada que em passat can Colomer,

en el lloc conegut com les casetes de la Corba (rotonda),

allí comença un camí rural, indicat per dos esvelts xiprers,

i al costat esta el Restaurant Braseria La Hípica.

Destaca la xemeneia d’una antiga bòbila abandonada.

Cal seguir el camí i passar per sota de la B-40 i trobarem una àrea d’horts i l’Àrea d’Estada de can Amat de la Muntanya.

Aquest és l’inici del camí de ca n’Amat de la Muntanya que comunica Terrassa amb el camí ral de Manresa,

i travessa quatre grans finques forestals: Can Colomer, Ca n’Amat, Can Guitart i l’Obac.

Us endinsareu en un entorn agroforestal , on els torrents i rieres fan que tingui un gran valor per la Biodiversitat.

Trobareu un mosaic de camps de conreu i boscos mediterranis de pi blanc i alzina.

Amb l’arribada de l’Agricultura extensiva, els alzinars es van talar per transformar el terreny en camps de conreu de cereals, a la plana,

i de vinya, a les terrasses habilitades a peu de muntanya.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

La Font de la Misèria de Terrassa

A l’estiu de 2024, us vaig presentar la Font de la Misèria, estava totalment seca com moltes o casi totes del Vallès Occidental.

Com és una font natural vàrem voler anar-hi per saber en quin estat estava desprès de les pluges de la primavera.

Ens cal situar-nos a la sortida de Terrassa en la carretera de Rellinars B-122, una vegada que em passat can Colomer, en el lloc conegut com les casetes de la Corba(rotonda),

allí comença un camí rural, indicat per dos esvelts xiprers, i al costat esta el Restaurant Braseria La Hípica.

Cal seguir el camí i passar per sota de la B-40 i trobarem una àrea d’horts i fins l’Àrea d’Estada de can Amat de la Muntanya.

Allí seguirem el camí que porta directament a la Font.

Veritablement teníem curiositat de veure el resultat, el primer era magnífic la bassa estava totalment plena, i del tub de la font rajava un dit seguit d’aigua.!!!

La part negativa és que algun brètol va aixafar el broc, i ara l’aigua que hi surt es bifurca en dos raigs.

Us recomano que ha pesar que l’aigua no sigui apte pel consum humà, fer ara una petita excursió per veure la Font amb un paisatge verd i amb flors.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero