Arxiu d'etiquetes: cereals

Els boscos de Can Bonvilar de Terrassa

Publicat el per
Respon

Podem recorre el perímetre del camp de golf  per camins amb bosc de Can Bonvilar.

També, anar pel torrent de la Betzuca que en aquest indret esta en general sec.

La seva vegetació és una mostra de les adaptacions a les condicions climàtiques de la regió mediterrània, com fullatge perennifoli, arbres de mida discreta i abundància arbustiva.

És un bosc de tipus mixt de pins, roures i alzines que evolucionen cap a alzinar o alzinar amb roures.

Podem veure l’ambient de l’espai agrícola, en els que s’hi cultiven cereals de secà o farratges,

en alguns marges resten encara alguns fruiters de secà com ara ametllers o oliveres.

La comunitat de vegetació de ribera es limita als marges de la llera, amb alguns exemplars aïllats d’àlber i de pollancre i petits nuclis d’om.

Front l’entrada del Glof i de can Bonvilar, hi ha una zona de descans.

Allí han posat un cartell informatiu sobre els animals lliures existents de la zona,

amb normes de civisme i respecta a la natura.

Els dies festiu està obert el centre de informació de can Bonvilar.

Recull de dades: Varis

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Paratge de la Font de Tatxot de Castellbell i el Vilar

Publicat el per
Respon

La Font de Tatxot  esta en el Torrent del Carner de Castellbell i el Vilar. S’hi accedeix des del camí del Carner, al veïnat de Sant Cristòfol. Abans d’arribar al mas, hi ha un camp de conreu de cereals, conegut amb el nom de ca l’Agustí; a mà esquerra neix un caminoi que baixa fins al torrent, que anirem resseguint, deixant enrere una vegetació densa amb força nogueres i figueres que neixen als marges del torrent. El camí, de cop i volta s’obre a un pla que sembla haver estat llaurat l’hivern passat i s’ha deixat erm. Resseguint aquest pla, arran de marge, anirem trobant aigua que s’escola cap el torrent, fins que es localitza la font.

Torrent en el qual podem diferenciar dues parts molt contraposades. En la seva part alta sorgeix de la convergència de rasots que drenen els camps del Carner. Després, sobtadament, excava un solc profund que separa el Pla de les Botges del camp de Ca l’Agustí. Dins d’aquest clot, a la banda esquerra del torrent, hi trobem la Font del Tatxot, gairebé perduda, que bateja aquest indret. El nom li ve de la tatxa o tap de fusta que evitava que l’aigua ragés i quedés embassada en un petit dipòsit.

Mur d’un petit embassament

Al davant mateix, a l’altre marge de la fondalada, s’observa un penjat amb les casetes del Pla de les Botges i un pi de grans dimensions. La font degoteja en un raconet, al mig d’un mur de pedra seca. No s’observa broll perquè hi ha un gruix important de dipòsit calcari i està envoltada de capil·lera (Adiantum capillus-veneris). Per sobre el marge mateix, a mà dreta, hi ha la bassa, excavada al terra.

L’indret és molt ombrívol i la vegetació l’està engolint.

Cup o tina de can Tinet

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch

Adaptació del Text  al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou de ca n’Amat d’Ullastrell

Publicat el per
Respon

El Pou de ca n’Amat  està situada en la Urbanització de ca n’Amat, emplaçada al nord-est de la masia de ca n’Amat, al bell mig de la urbanització, prop del torrent i a un costat de l’alzina centenària.

Es conserva la seva estructura  relativament be, des del carrer no esta indicada la seva ubicació, no obstant veureu un cartell que indica un senderó on baixa fins l’alzina vella de ca n’Amat, baixeu per allí a la dreta esta el Pou.

El Pou està protegit per una coberta de maons, la finestra del pou està protegida per evitar accidents per una reixa.

En un dels costats hi han dos seients fets per la mateixa obra.

Era un dels Pous mes importants de la finca de ca n’Amat, abans de la seva Urbanització.

La seves bones aigües, eren tant per beure la gent com animals,

així mateix, van servir per regar les terres de conreu properes, on havia fruiters, cereals i vinya.

Un lloc per recordar com eren fa 100 anys en rere aquestes terres…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Molí de Canals de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

El Moli de Canals de Valldoreix, us teniu de situar en el carrer Becada, una cadena barra el pas un camí que baixa al Torrent de Canals, on hi ha les restes d’aquest antic Molí.

El molí era hidràulic i depenia del Castell de Canals que està molt a prop del mateix.

Va estar en funcionament entre els segles XII i XIX.

El molí de Canals era mogut per l’aigua que permetia moldre grans, aprofitant l’energia cinètica de la riera de Canals.

Els cereals provenien dels camps de conreu de secà de les masies de l’antic municipi de Canals.

Per a més informació podeu consultar a :

http://avvcelm.cat/avvcelm/historia-de-valldoreix/el-moli-de-canals/

Recull de dades: AVVCELM i Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpìntero

Pregaria de l’Ocell

Publicat el per
Respon

Molt pobles de Catalunya, durant els anys 75 i a finals dels 80 del segle passat, varen posar en un parc, font o paret destacable, un enrajolat sobre, La Pregaria de l’Ocell.

Com exemple podem posar al poble de Taradell, us passo el Blog de l’Ajuntament sobre La festa de l’arbre a Taradell (1976-1978)  aquell  dia es va posar  la Pregaria de l’Arbres i la de l’Ocell:

https://www.taradell.cat/fent-memoria/monografics/la-festa-de-larbre-a-taradell-1976-1978.html

I diu així, La Pregaria de l’Ocell :

Sóc de camps i boscos, l’ànima i la cançó.

Germà que estimes la terra, brinda’m protecció!

Sóc el millor insecticida de quants puguin emprar-se per a combatre amb èxit les plagues i els llocs que abunden els perjudicials insectes, desapareixen.

Mai contamino l’ambient.

Menjo grans de cereals i, picotejo fruites dels camps; i el mal comès és molt més inferior al del benefici que dono.

Per tant, faig bons serveis i, no pagar-los seria injust.

Respecta’m el meu niu, per a donar vida també als meus fillets.

Trobem  aquesta  Pregaria a :

  • En una Font de xarxa en el parc de Tordera

Segur que molts mes pobles, on hi ha alguna Pregaria a l’Ocell…

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : L’aigua sempre ha sigut important per la vall d’en Bas

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us presento dos articles

La Vall d’en Bas és un terme municipal de la comarca de la Garrotxa.

És a la capçalera del riu Fluvià  i una munió de rieres i rierols, voltat per les serres del Corb, de Sant Miquel, de Llancers i pel Puigsacalm.

El municipi de La Vall d’en Bas, és el resultat de la unió dels antics de Sant Esteve d’en Bas, Sant Privat d’en Bas, Joanetes i la Pinya al 1968,

conservant el caire rural però afavorit per la proximitat de la ciutat d’Olot.

Actualment, més enllà de Sant Esteve d’en Bas, el principal nucli per extensió i demografia del municipi, hi trobem també els antics pobles i veïnats dels Hostalets i Falgars d’en Bas, Can Trona, Joanetes, Sant Privat d’en Bas, Pocafarina, Puigpardines, el Mallol, veïnat Cirera i la Pinya,

a més d’una gran multitud de masies disseminades que n’esquitxen tot el terme, agrupant entre tots uns pocs més de 3.000 habitants.

Destaca per tindre castanyers, roures, alzines i fagedes són els principals arbres que es troben en el seu territori, així com llargues franges de bosc de ribera al costat del riu Fluvià.

L’economia de la Vall d’en Bas és l’agricultura majorment de secà i especialment de blat de moro, el regadiu consta de fruites i hortalisses, amb ramaderia bovina, ovina i porcina amb indústria relacionada d’embotits.

El riu Fluvià es l’eix vertebral d’aigua de la Vall d’en Bas…

Per tant l’aigua és una pesa fonamental i bàsica des de fa segles en el sostén de l’economia rural d’abans i d’ara.

Abans, molts eren el molins on l’aigua era el seu recurs necessari de subsistència, sigui que era per draper, fariner…

Actualment  encara avui en dia l’aigua és important, per regar  els terrenys agrícoles per medi de canals i recs.

Les masies disposen de remenen d’aigua en basses per tal de les seves necessitats i com a reserva d’aigua.

En molts dels terrenys on el ramat esta lliure, podem veure nombrosos abeuradors,

on el bestia poc acudir a beure aigua neta i fresca.Molts son els conreus de cereals, blat de moro i farratges.

Us passo un interessant article sobre la ramaderia a la Vall d’en Bas  de l’any 2018  que va publicar garrotxadigital.cat :

https://www.garrotxadigital.cat/2018/01/19/pagesos-consideren-que-vall-den-bas-agricultura-totalment-ecologica-no-viable/

Cal destacar el nucli d’Hostalets d’en Bas, que conserva bells exemplars d’arquitectura rural popular.

 

 

Text : Viquipèdia, altres i propi

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies ; Dolors Salvador i Ramon Solé