Es un dipòsit tallat a la penya o fet d’obra i cobert de volta per a arreplegar l’aigua de la pluja.En molts dels casos, els aljubs són dipòsits d’aigua, excavats sota terra i coberts mitjançant una volta de maçoneria. Emmagatzemen les aigües procedents de la pluja que circulen pels camins i conduits mitjançant una petita canal, després de dipositar gran part de la càrrega sedimentària d’aquesta aigua en un receptacle situat en la part superior.

També, hi ha antigues masies que al no disposar d’aigua d’una Mina o Deu propera, disposaven d’un Aljub molt pròxim seu i es conduïa l’aigua de la pluja des de la teulada i fins a emmagatzemar-ho a l’Aljub.

Les seves dimensions son ben variades i foren al criteri del constructor que en el seu moment el va construir. Es consideren com a fonts d’aigua, tant per us humà, com per el bestia, per axó hi ha molts que disposen d’un abeurador o pica adjunt. S’extreia l’aigua per medi d’una galleda i similar.

Forment part del patrimoni etnològic d’un Municipi, es troben a les zones de secà del terme.

A Catalunya els mes destacats i que avui en dia encara es conservant i alguns en actiu, estant datats entre els anys 1845 a 1900.

Cal destacar, el gran nombre d’Aljubs que hi han a el País València i a les Illes.

També, es denomina en algun lloc de Catalunya per Aljub, al referir-se a un Safareig de dimensions petites.

Text i Fotografies : Ramon Solé