Pedra Gentil de Vallgorguina

La Pedra Gentil es ubicada dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

La Pedra Gentil és una estructura megalítica del municipi de Vallgorguina, es va per la ctra. d’Arenys de Mar, per arribar-hi cal accedir per l’entrada al parc que hi ha a la carretera de Sant Celoni a Vallgorguina, a uns 2 km d’aquesta vila.

Cal passar pel pont de Pradell i Cuch, i s’arriba pel primer camí es pot anar amb vehicle, a peu o amb bicicleta.

El dolmen, d’uns 4.000 anys, és un sepulcre dels anomenats de cambra simple.

Tradicionalment, sempre s’havia dit que era un lloc de reunió de bruixes i, actualment, a la nit de Sant Joan s’hi celebren sàbats populars.

La pedra superior està trencada i algunes de les set que li fan de suport han estat reubicades i amb afegits per mantenir-ne l’alçada primitiva.

Se’n desconeix l’aspecte original, si bé està documentat que el dolmen fou restaurat el 1885 pel propietari de la finca on es troba, Josep Pradell.

Els pescadors del Maresme antigament deien que, quan sobre les muntanyes on es troba el dolmen s’hi feien grans núvols, volia dir que tindrien mala mar.

Hi havia vegades que, per aquest motiu, no sortien a pescar.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Que es un Dolmen ?

Avui us presento dos articles

Un dolmen és una construcció megalítica, pròpia del neolític o calcolític.

El mot “dolmen” prové de l’expressió taol maen, que significa “taula de pedra” en bretó.

Rep els noms, vivents sobretot en toponímia de cova de l’alarb, caixa/cabana de moro o caixa o cova de/Caixa de Rotllan, o llosa de jaça.

Un dolmen era un monument funerari, ja que les restes arqueològiques trobades en el seu interior confirmant a questa teoria.

La formació bàsica del dolmen, la constitueixen dues pedres verticals amb una d’horitzontal al damunt, generalment acompanyades d’altres pedres en la rodalia, de grans dimensions.

Tipus de Dòlmens :

  • Hi ha sols amb una càmera.
  • Dòlmens de corredor, amb càmera i passadís d’entrada
  • I els mes grans tenen galeria, el corredor i l’amara son casi de la mateixa amplada i inclús en alguns casos es poden distingir varies càmeres successives.

Les característiques, en el més senzill -dues pedres verticals i una d’horitzontal- s’anomena cista, o sigui, “caixa”; quan el dolmen central en té un altre de més petit que li serveix d’entrada, rep el nom de sepulcre de corredor: passat el corredor d’entrada, s’arriba al dolmen major o galeria coberta a manera de cambra, on s’han utilitzat diverses pedres verticals.

Els límits dels túmuls es marcaven de vegades amb un cercle de pedres aixecades (cromlech), de vegades amb pedres ajagudes en cercle (peristàtil). Les ofrenes es barrejaven en el túmul i al costat dels cossos enterrats.

A Catalunya, aquestes motes sovint es van erosionar o van ser destruïdes per robar-ne el contingut i només queda aleshores el dolmen.

També es por trobar :

Un paradolmen és un monument megalític natural consistent en una cavitat entre blocs erràtics o abric rocós. Generalment, era usat com a cambra funerària, agençat amb murs o lloses per a tancar-lo i, ocasionalment, amb un corredor megalític d’accés. A diferència del dolmen, el paradolmen no és una construcció humana, tot i que en alguns casos la intervenció humana n’ha modificat l’estructura.

Algunes zones de Catalunya presenten una gran concentració de paradolmens, com el Massís de Cadiretes, a cavall de les comarques de La Selva i el Baix Empordà. Alguns exemples de paradolmens del Massís de Cadiretes són Pedra Sobre Altra, Paradolmen d’en Garcia i Paradolmen de Ses Rates.

Un hemidolmen o megàlit de pedra picada es un sepulcre megalític que consisteix en un fossar excavat al sòl, tapat per un túmul i cobert per una llosa allargada. A vegades les lloses tenen inscultures o decoració incisa. Cada extrem de la llosa era subjectat per una pedra vertical. Datat en el calcolític, els hemidolmens abunden en la comarca del Solsonès.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegendes de les encantàries de dalt la vall de Nidola

Aquesta llegenda d’alta muntanya, diu així :

A l’Espluga de Sels, dalt la vall de Nidola, prop del dolmen de Coll Durau, era l’indret escollit per les encantàries per estendre la bugada. Quan els valents del poble volien prendre alguna roba aquesta desapareixia.Qui tingué èxit va ser el Francesc de casa Francès de Castanesa, Alta Ribagorça, que va poder robar un llençol a les encantàries.Les encantàries el van maleí per sempre, tot dient :

“Francès, Francesot;

De ric prou te’n faràs,

Però amb caldo de gallina no moriràs”

L’hereu de casa Francès va morir ofegat al travessar un riu amb el cavall.

 

Recull de la Llegenda i Fotografies:  arxiu Rasola – Ramon Solé

Les Fotografies no corresponent on s’indica en la llegenda