Bosc de Volpelleres de Sant Cugat del Vallès

El bosc de Volpelleres és un bosc mediterrani centenari d’una extensió aproximada de 15 ha. entre els barris de Coll Favà, Sant Domenec i Volpelleres de Sant Cugat del VallèsCatalunya. És un hàbitat d’interès comunitari a més d’un bosc singular segons un estudi de la Àrea Metropolitana de Barcelona en col·laboració amb el CREAF.

Història i ocupació humana

  • La petjada humana és evident a l’entorn del bosc, tant per la modificació del paisatge, com per la presència de construccions tant modernes com antigues que s’hi troben.
  • Per sota del bosc, en paral·lel al torrent transcorre la Mina dels Monjos que antigament proveïa aigua al Monestir de Sant Cugat a través del Pont de Can Vernet. Es tracta d’un element d’interès cultural a la ciutat.
  • Les fotografies aèries de mitjans del segle XX mostren com el bosc, envoltat de camps de cultiu, estava reduït a la zona adjacent al torrent fins a finals dels anys 70, quan s’observa la proliferació de pins als terrenys anteriorment usats per a cultius.
  • L’any 1706 es va construir la masia que li dona el nom al bosc, la Masia de Can Vulpalleres que es va enderrocar l’any 1973.
  • L’any 1975 va entrar en funcionament la segona escola de Sant Cugat, que avui coneixem com a Pins del Vallès.
  • L’any 1987 es va inaugurar el CAR i el 1988 va començar a funcionar el seu propi institut, l’INS Centre d’Alt Rendiment Esportiu.
  • L’any 2002 s’aprovava la modificació urbanística del barri de Volpelleres malgrat les reivindicacions ecologistes.
  • L’any 2007 es va realitzar una modificació puntual del PGM per complir amb una sentència del TSJC contra la modificació del PGM del 2002 i per garantir “la preservació de la qualitat ambiental del bosc de Volpelleres; la garantia de màxima protecció dels arbres existents a la zona, especialment els roures, alzines i pins exemplars”.
  • Al gener de 2010 es va inaugurar en ple bosc un circuit de cros de 1.500 m. dissenyat per tècnics del Centre d’Alt Rendiment.
  • L’any 2011 es va realitzar una ampliació del CAR per acollir un nou mòdul esportiu.
  • L’abril del 2017 es va començar a construir l’institut Leonardo da Vinci no sense l’oposició d’un grup de santcugatencs per ubicar-se a l’entorn del bosc de Volpelleres. Al juny del mateix any s’aprova al Ple una moció institucional sobre la protecció del Bosc de Volpelleres.
  • L’agost del 2019 es va pavimentar el camí del bosc que constituïa el circuit de cros i es va construir una “caseta de manteniment”. Des d’aleshores els serveis de parcs i jardins bufen les fulles del camí del bosc periòdicament.
  • L’escola La Mirada, que des del 2016 imparteix les classes en mòduls al barri de Volpelleres, estava previst que es construís dins l’entorn del bosc, en un terreny erm adjacent a l’Institut Leonardo da Vinci. El 2020 es va anunciar la nova ubicació per a l’escola La Mirada, uns metres més al nord, a la zona boscosa. Això va provocar la manifestació al ple d’Extinction Rebellion i la formació de la plataforma SOS Bosc que juntament amb ADENC treballen per evitar que l’escola es construeixi al bosc.
  • Al gener 2021 L’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental emet un informe desfavorable a l’emplaçament de la Mirada.
  • Al novembre 2022 es paralitzen els treballs que havien començat al bosc per començar la construcció de l’escola. El Jutjat Contenciós de Barcelona va acceptar les mesures cautelars per a un dels recursos presentats pels col·lectius ecologistes.

El bosc de Volpelleres és un petit bosc amb característiques molt similars a les del veí parc natural de Collserola. Es situa al voltant del torrent del mateix nom que antigament proveïa d’aigua al Monestir de Sant Cugat mitjançant la Mina dels Monjos.

En el cor del bosc, en les proximitats del torrent de Volpelleres es concentra la vegetació de ribera, de gran valor ecològic.

Amb el temps s’ha incorporat al conjunt arbori original les terres anteriorment ocupades per cultius, que en l’actualitat presenten una vegetació formada principalment per pins “Pinus halepensis”.

El bosc es troba delimitat per dos vials a la seva zona nord-oest: l’avinguda de la Via Augusta, situada al nord, i el carrer Alfons d’Aragó a l’oest, on hi ha l’actual entrada al recinte. Al sud del parc trobem la línia ferroviària de Rodalies de Renfe R8 (Granollers – Martorell), que discorre paral · lela a la Ronda Nord de Sant Cugat.

El límit est correspon topogràficament amb el llit del torrent de Volpelleres, a l’altra banda del qual trobem diversos edificis d’equipaments pertanyents al CEIP Pins del Vallès i al Centre d’Alt Rendiment Esportiu.

La porció de vegetació situada a la llera del torrent i al seu voltant ha conservat les característiques originals del bosc de ribera, es tracta d’un bosc ben constituït format per alzines (Quercus rotundifoliaQuercus ilex), roures (Quercus petraeaQuercus pubescensQuercus cerrioides), pi blanc (Pinus halepensis), oms (Ulmus minor) i àlbers (Populus albaPopulus nigra) principalment.

Al sotabosc hi trobem sanguinyol (Cornus sanguinea), vidiella (Clematis flammula), olivereta (Ligustrum vulgare), arítjol (Smilax aspera), roldor (Coriaria myrtifolia), marfull (Viburnum tinus), així com molsa (Hypnum cupressiforme), cua de cavall (Equisetum telmateia), heura (Hedera helix), esparrecs bords (Orobanche hederae) i maxim (Carex pendula) entre altres.

La zona més jove i seca consisteix en una pineda de pi blanc amb exemplars de roures, alzines i algun pi pinyer (Pinus pinea) que presenta un sotabosc amb espècies arbustives típiques com l’aladern (Rhamnus alaternus), garric (Quercus coccifera), lentiscle (Pistacia lentiscus), rogeta (Rubia peregrina), galzeran (Ruscus aculeatus), esparreguera silvestre (Asparagus acutifolius), llorer (Laurus nobilis), molsa d’estrelles i matapoll (Daphne gnidium) entre d’altres.

Finalment, a les zones més obertes, però no per això menys importants, es poden trobar arç blanc, (Crataegus monogyna), romaní (Rosmarinus officinalis), ginesta (Spartium junceum), esbarzer (Rubus ulmifolius), gatosa (Ulex parviflorus), estepa blanca (Cistus albidus), cards (Silybum marianumGalactites elegansEchinops ritroCirsium vulgare), fonoll (Foeniculum vulgare), orenga (Origanum vulgare), roser silvestre (Rosa canina) i lledoner (Celtis australis) entre altres.

Hererència del seu passat agrícola són alguns exemplars puntuals d’arbres fruiters com oliveres, ametllers i figueres.

La varietat d’ambients (bosc mediterrani, de ribera, pineda i zones obertes) propicia el fet que la població animal sigui diversa i abundant. Mitjançant càmeres de fototrampeig s’han pogut observar la presència dels mamífers nocturns del parc: la guineu, la geneta, el senglar i el toixó.

L’habiten també altres espècies de bosc mediterrànies com l’esquirol, el conill, el gripau comú, la granota verda, la serp blanca, la serp verda i nombroses espècies d’ocells com puputòlibagaigpicot garser grospicot verdrossinyol, mallarengues (blavapetitaemplomalladacarbonera), pit-roigpinsàraspinell comúmosquitertallarol capnegre i merla entre molts altres.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El Roure del pont de Can n’Ubach de Sant Cugat del Vallès

El Roure del pont de Can n’Ubach, esta situat al costat del pont, a pocs metres de la carretera C-1413a de Rubí a Molins de Rei, en el municipi de Sant Cugat del Vallès.

S’accedeix a peu fàcilment per la citada carretera, hi ha una cadena. Al poc arribareu al Pont i tot abans de creuar-lo a la dreta esta el Roure.

Esta calculat que pot tindre uns 200 anys.

La zona on està emplaçat aquest arbre és el peu del puig Pedrós de l’Obac, una àrea destacada pel seu valor ecològic i geològic.

Actualment, sobre la seva escorça es poden veure les cicatrius d’un incendi que va patir temps enrere.  

 Recull de dades: Tot Sant Cugat 

Text : Lluís Bassa Tomàs

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem una ullada fora de Catalunya : San Vicente de la Barquera de Cantabria

San Vicente de la Barquera és un municipi de Cantàbria. Situada a la comarca de la Costa Occidental, limita amb el mar Cantàbric i els municipis de Valdáliga, Herrerías i Val de San Vicente. El 80% del terme municipal pertany al Parc Natural d’Oyambre i gaudeix d’una especial protecció regulada per la Comunitat Autònoma de Cantàbria a conseqüència del seu valor paisatgístic i ecològic.

Us passo la seva historia:

  • Existeixen evidències de poblament humà des de la Prehistòria. En concret, han quedat petjades de l’Edat del Bronze, com el jaciment megalític del Barcenal. Es creu que aquí van habitar els càntabres orgenomescos. S’ha identificat a San Vicente amb el Portus Vereasueca dels romans.
  • En l’Alta Edat mitjana, aquest territori va ser repoblat per Alfons I a mitjans del segle VIII.
  • Es va construir llavors el castell, i al voltant d’ell va anar creixent la vila.
  • El període d’auge econòmic de San Vicente es desenvolupa a partir de 1210. El 3 d’abril d’aquest mateix any Alfons VIII de Castella va atorgar a San Vicente de la Barquera privilegi de villazgo, concedint-li el mateix fur que a Sant Sebastià.
  • Va ser l’última de les «Quatre Viles de la Costa» —Castro Urdiales (1163), Santander (1187), Laredo (1200) i la mateixa Sant Vicent de la Barquera— a la qual Alfons VIII va atorgar fur, configurant-se com a del patrimoni reial. L’auge va ser possible gràcies al comerç marítim i els drets de pesca.
  • De 1330 daten les primeres normes de la confraria de mariners. Encara que a mitjans del segle XV va entrar en decadència, per una sèrie d’incendis i epidèmies.
  • En el segle XVI, el futur Carles I d’Espanya va visitar la vila quan anava de camí a l’altiplà, per a ser nomenat monarca. Amb el motiu de la seva visita es va preparar una correguda de toros. Allí va emmalaltir i va haver de passar la nit en el convent de San Luis.
  • San Vicente de la Barquera va formar part del corregiment de les Quatre Viles de la Costa de la Mar i capital de la germanor de les Quatre Viles de la Mar. Va participar en les Juntes de Puente San Miguel, intervenint en la formació de les Ordenances de la província de Cantàbria (1779).
  • Es va constituir com a ajuntament constitucional a l’any 1822. En un primer moment, va formar part del partit judicial de Comillas.
  • A partir de 1835 va tenir partit judicial propi, però que no abastava la zona de Liébana, cosa que sí que succeeix actualment.
  • A l’abril de 1973 es va anunciar que Electra de Viesgo anava a construir la central nuclear de Santillán, de quatre unitats i una potència de quatre milions de quilowatts, el cost inicial es va calcular en 80 000 milions de pessetes. L’empresa va adquirir 71,6 hectàrees de terreny, en una franja costanera que abasta superfície dels municipis de San Vicente de la Barquera i Val de San Vicente, al costat de l’ancorada de la platja de La Fuente; sobre els penya-segats de Santillán-Boria es va construir una rasa per a realitzar els sondejos previs per a la construcció de la central nuclear en aquest terreny.
  • Es va programar que comencés a exportar energia en 1982, amb una potència de 970 megavats.
  • Finalment, a causa de l’oposició política i social, tant de càntabres com d’asturians, l’empresa elèctrica va abandonar el projecte de manera provisional.

Es tracta d’un municipi costaner el principal atractiu natural és el parc natural de Oyambre, espai protegit des de 1988.

En els seus 57 quilòmetres quadrats d’extensió caben penya-segats, platges com les de Oyambre o Merón, ries com les de la Rabia i San Vicente de la Barquera, marenys i petits boscos caducifolis mixtos. Les ries i marenys tenen una gran riquesa ornitològica.

Els dos rius del municipi són l’Escudo i el Gandarilla. El riu Escudo neix en la serra de l’Escudo de Cabuérniga i després de travessar Valdáliga entra a San Vicente de la Barquera formant el mareny de Rubín.

El riu Gandarilla neix al sud del municipi de San Vicente i forma el mareny de Pombo. S’uneixen creant la ria de San Vicente, situant-se la capital municipal entre totes dues ries.

Les platges són la petita cala de la Font, al costat de Santillán. Després estan les platges de la capital municipal, àmplies i freqüentades a l’estiu: la de la Maza i el Tostadero.

En la part aquest del municipi, fins al Cap de Oyambre, està la platja de Merón, de més de tres quilòmetres, dividida en: El Puntal, El Rosal, Merón, Bederna i Penyes Negres. I més enllà es troba la platja de Oyambre.

San Vicente de la Barquera, us recomanem la seva visita de tot el seu conjunt !.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Llibre recomanat : L’hort escolar ecològic

Dades generals :

Edita : GRAÓ

Col·leccions : Biblioteca de Guix

EAN: 978-84-7827-699-8

Autor : Escutia Acedo, Montse

Etapes : General

Import : 28.70 €

Resum del llibre :

Donar suport a les escoles que ja s’han endinsat en el món dels horts escolars i encoratjar la resta a descobrir el plaer que suposa tenir un hort dins del centre és l’objectiu d’aquest llibre.

Trobareu les tècniques bàsiques de conreu, el disseny de l’hort, els consells per a la redacció d’un projecte d’hort comunitari, les fitxes d’experiments, els consells de l’hortolà, les activitats de compromís ambiental, la bibliografia, la bibliografia web, els blocs, les pel·lícules i un llarg etcètera de propostes pensades per ser utilitzades en tots els cursos i les àrees de l’escola.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull del llibre : Ramon Solé

Cereal Ecològic a Cardedeu i altres municipis del Vallès Oriental

En l’any 2016, Esbioesfera i Cal Cerdà es van unir en el projecte El Blat al Sac per produir farina Ecològica i de Proximitat en camps certificats i així contribuir  a la recuperació dels paisatges agraris per l’alimentació de les persones i fomentar l’alimentació conscient i compromesa amb l’economia local.Estan presents en Llinars del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu.Us passo un enllaç on podreu saber mes d’aquest Projecte :

https://ateneu.vilamajor.net/el-blat-al-sac-cardedeu/

Un d’aquests camps està situat a prop de la llera dreta de la Riera de Cànoves i per sobre de l’avinguda de l’onze de setembre de Cardedeu.Una vegada feta la sega del blat de l’any, va destinat a fer farina, pa i parta com Macarrons i altres productes.

 

 

 

 

 

 

 

Us passo un segon enllaç, després de mes de tres anys en funcionament  d’aquest important projecte :

https://www.verkami.com/projects/15760-el-blat-al-sac

Des del blog, felicitem a tots els que formen part d’aquest projecte “El Blat al Sac”

 

 

 

Recull de dades, adaptació del Text I Fotografies : Ramon Solé

Anagrames : Esbioesfera i Cal Cerdà

Un Hort diferent : L’Hort vertical Ecològic de can Borrell de Mollet del Vallès

Un Hort vertical es pot instal·lar-se quan es te poc lloc d’espai, sigui penjar ho a una paret o amb sacs col·locats amb palets.Es una forma senzilla, ecològica i rapida per poder tenir un Hort a casa, en una escola , en un centre de gent gran…Fa uns anys Mollet del Vallès, va portar aquest programa a desenvolupar-ho, en els terrenys d’una antiga masia, can Borrell, en al costat de l’edifici, forma part del parc de Can Borrell.A tingut un total èxit tal com podem veure amb les fotografies que us ajunto i amb explicacions que es troba en el mateix Hort Vertical :

Us passo informació pas a pas de com es va portar a terme aquest projecta :

http://xarxaenxarxa.diba.cat/sites/xarxaenxarxa.diba.cat/files/presentacio_projecte_hort_urba_can_borrell.pdf

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat L’hort escolar ecològic

Autora : Montse Escutia Acedo

Editorial Graó

Any : 2009

Pàgines :  353

Temany : 23’5x 17 cm.

Referència : 9788478276998

Preu : 26 euros

 

Resum del llibre

Donar suport a les escoles que ja s’han endinsat en el món dels horts escolars i encoratjar la resta a descobrir el plaer que suposa tenir un hort dins del centre és l’objectiu d’aquest llibre.

Aquí hi trobareu les tècniques bàsiques de conreu, el disseny de l’hort, els consells per a la redacció d’un projecte d’hort comunitari, les fitxes d’experiments, els consells de l’hortolà, les activitats de compromís ambiental, la bibliografia, la bibliografia web, els blocs, les pel·lícules i un llarg etcètera de propostes pensades per ser utilitzades en tots els cursos i les àrees de l’escola.

 

Recull de dades : Ramon Solé