Arxiu d'etiquetes: Estiu

Arbres – El Lledoner de la Plaça del Lledoner de Palau-solità i Plegamans

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte, us presento dos articles dedicats a Arbres

Aquest destacable Lledoner, està en la Plaça amb el mateix nom que l’arbre i situat en el seu centre.La Plaça del Lledoner, està entre el carrer de Dalt, 25, carrer de la Bonavista i carrer les Dues Parròquies a Palau-solità i Plegamans.Com molts lledoners, aquest te un gran tronc i moltes branques, en les fotografies fetes aquest hivern, no podem veure les fulles, que si anéssiu ara a l’estiu, veuríeu una gran copa arrodonida i ven verda.Front del arbre, hi ha una font d’aigua de xarxa pública, que es en part, una replica a la Font de Canaletes de Barcelona.Al estar en una barriada lluny del centre urbà del poble, no és massa coneguda i freqüentada aquesta plaça del Lledoner.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Refranys i Dites sobre l’Estiu

Publicat el per
Respon

Us passo alguns Refranys i Dites sobre l’Estiu :

A l’estiu filosa no diu.

A l’estiu menjar calent no és gaire bon aliment.

A l’estiu tota cuca viu.

A l’estiu tot reviu.

A l’estiu, el sol viu, i fa dibuixos sobre el riu.

A l’estiu menjar calent no és gaire bon aliment.

A l’estiu, tavernera, a l’hivern, fornera.

A l’estiu, la perdiu xiula i canta dins del niu.

A l’estiu, per l’ombra, i, a l’hivern, pel sol.Aigua d’estiu, xirriu, xirriu.

Cuca d’estiu, mentre té sol, fa la viu-viu.

D’amoretes no es veiu a l’estiu ni de mal govern a l’hivern.

Del sol de l’hivern i dels núvols de l’estiu, enganyats eixiu.

La pasta i el xiquet a l’estiu tenen fred.

Llangardaix encauat, estiu acabat.

Ni sol d’estiu ni confiança en el qui escriu.

Quan la granota comença a cantar l’estiu vol començar.

Qui diu mal de l’estiu, no sap què diu.

Si vols salut plena, dorm a l’hivern de cara i, a l’estiu, d’esquena.

Terra de regadiu, dolenta per l’estiu.

Xàfec d’estiu fa la meitat del que diu.

A l’estiu, la formiga surt del niu.

 

 

Recull de Refranys i Dites – Fotografies : Ramon Solé

Poema sobre l’Estiu

Publicat el per
Respon

Ara és el temps d’estimar pels camins,

a la vora del riu on l’herba és blana i acollidora

i a l’ombra dels vells arbres,

a les fonts mig perdudes,

allí on el bosc és més íntim.DSCN6330_01

Ara és el temps de seure pels carrers

a parlar de futbol i de dones,

havent sopat,

formant grup a l’escassa voravia

i veure com les noies

travessen el carrer abans d’arribar

i passen i s’allunyen

una mica porugues.

Ara és el temps dels fusters i dels paletes,

temps de cantar tot treballant

a ple sol,

oblidant el risc de les bastides,

oblidant l’esforç

i la monotonia de la feina i del viure.

CAM01073_01Ara és el temps de passejar amb les nenes

i la senyora que porta guants blancs

per amagar els estralls del lleixiu,

a la tarda del diumenge,

per l’ampla carretera vorejada de plàtans

dient adéu-siau a tothom

amb un gran gest del cap

i envejant la muller dels que passen.

Ara és el temps de les dones que cusen

a la penombra de les entrades

i s’adormen sovint damunt la feina,

i és el temps dels homes que fan la sesta

al racó més fosc de la casa

a les tardes de sol,

quan als carrers hi ha un silenci feixuc

i fa una calor despòtica.

CAM01086_01Ara és l’estiu,

l’estiu massís i una mica absurd

però intensament bell,

que arriba sobtadament

una nit qualsevol de principis de juny

i que se’n va, també sobtadament,

una nit qualsevol de finals de setembre.

 

                           Autor :   M. Martí i Pol

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé