Abres: Plàtans de la Font del Raval dels Prats de Rei

Als Plàtanss’arriba pel carreró dels Horts s/n, al límit sudest del nucli urbà, tocant a la zona dels horts, al costat de la Font del Raval dels Prats de Rei.

Historia:

  • Aquesta espècie d’arbre, molt resistent a la contaminació atmosfèrica d’origen antròpic, i que pot arribar a viure segles, el trobem sovint a les carreteres i avingudes, a passeigs i jardins, seleccionat pel seu ràpid creixement, així com per la densa ombra que produeix.
  • A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el país. Un fet característic d’aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida.
  • La plantació massiva de plataners als marges de les vies de comunicació es va començar a produir a partir d’inicis del segle XIX, durant l’ocupació napoleònica, i aquest element estètic es va posar en greu perill a partir dels anys 60 del segle XX, quan la reforma i eixamplament de les calçades va propiciar la tala de gran part d’aquests plataners.
  • Tot i així, bona part dels plataners que s’havien ubicat fora d’aquestes vies rodades, com és el cas dels plataners de la Font del Raval, encara es conserven en l’actualitat.

A les afores de la població de Prats de Rei, a la zona d’horts i just al costat de la Font del Raval, es localitzen quatre exemplars de plataners de gran alçada i copa ample. Pertanyen a la família de les platanàcies, gènere ‘Platanus’, espècie ‘ Platanus x hispanica’. La família de les platanàcies està constituïda per un sòl gènere, el plàtans d’ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de pecíol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L’escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte blanquinós característic. Són típiques del gènere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A Prats de Rei, com a la resta del país, domina l’espècie ‘ Platanus x hispanica’, d’origen híbrid entre el ‘platanus orientalis’ (procedent de l’Europa Sud-oriental) i el ‘platanus occidentalis’ (d’origen Nord Americà).

Molt probablement, aquests plataners es van plantar quan es va construir la Font del Raval, l’any 1864, per tal de configurar una zona d’esbarjo entorn la frescor de l’aigua i l’ombra dels arbres. Per tant aquests exemplars tindrien més de 150 anys d’antiguitat, dada que concorda amb el diàmetre i alçada que presenten.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Raval dels Prats de Rei

La Font del Raval esta carreró dels Horts, s/n dels Prats de Rei.

Historia:

  • En el context d’una sèrie de reformes higièniques i sanitàries engegades arreu dels nuclis de població del país entre finals del segle XIX i inicis del XX, la major part dels municipis de Catalunya van emprendre infraestructures per canalitzar l’aigua i van promoure la construcció de fonts públiques com a complement als vells pous comunals.
  • D’aquesta manera, i davant l’augment demogràfic, es garantien l’abastiment i la salubritat.
  • A Els Prats de Rei, durant la segona meitat del segle XIX es van construir dues fonts monumentals: la font del Raval i la font de Cervera.
  • L’estructura d’aquesta font es manté íntegra des de la seva construcció l’any 1864, però el 2013 es van haver de realitzar obres de consolidació a la coberta de l’edifici.

A la zona sud del nucli urbà dels Prats de Rei, en un camí que mena a la zona d’horts, al costat d’uns grans plataners, s’emplaça una font monumental. Es tracta d’una petita edificació de planta rectangular, feta amb pedra i amb grans blocs escairats a la façana principal, la qual té forma d’arc apuntat.

Disposava de dos brolladors de sortida de l’aigua, avui inutilitzats, i encara conserva una gran roda per bombejar manualment l’aigua. A la part superior de la façana té una petita cartel·la de pedra amb l’any esculpit de la seva construcció: 1864, mentre que al coronament de la coberta hi ha l’escut de la vila, també esculpit, dins un tambor oval. La seva estructura és molt similar a la de la font de Cervera, ja que ambdues es van construir gairebé de manera simultània.

Observacions: El ‘carreró dels Horts’ és el nom que rep popularment el camí pel qual s’accedeix a la font, però als topogràfics i als parcelaris urbans (ICC, SITMUN) el camí no té cap denominació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La font del Raval de Montblanc

Va ser iniciada la seva construcció, durant l’any 1829 i era inaugurada tres anys després, situada en el Baluard de Santa Anna.cjfg_01Havia participat a sufragar-la l’ajuntament de la Guàrdia dels Prats, que també n’era beneficiari.
” La Guàrdia dels Prats és un nucli de població del municipi de Montblanc, a la Conca de Barberà, que antigament havia estat municipi.”

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

És una construcció de pedra d’estil barroc, amb dos brocs que sorgeixen d’una mena de gerro i un seient a seu costat dret.IMG-20151010-WA0004_01Per aquell temps que no havia aigua de xarxa a les cases, les dones de Montblanc i rodalies anaven cada dia a recollir l’aigua amb càntirs a questa Font dita del Raval.

L’any 1929 s’hi va afegir un muret per evitar les ventades que molestaven als que hi anaven a buscar aigua.r5tq332_01

Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia