Que és una Bassa pluvial ?

Una Bassa pluvial, recull i manté en el seu interior l’aigua de la pluja, per ser utilitzada com abeurador per grup d’animals, com remats de xais, cabres, vaques entre altres.La seva construcció és senzilla, i la pot fer ho el mateix propietari de la finca amb un tractor o excavadora.En el lloc o terreny que se ha seleccionat, caldrà rebaixar-ho i fer una sola entrada amb una certa pendent, per que així pugui quan plou fort quedar l’aigua depositada i estancada en el seu interior,i a la vegada, també, serà el pas del bestiar per anar a beure.Pot estar mes o menys les tres parets que forment la Bassa pluvial, consolidades amb unes pedres o rocs com si fora un mur, o crear un mur.En moltes ocasions no serà així, la mateixa terra serà prou solida per mantindràs en peu.En general, es troben situades en llocs de secà o paratges que no hi ha proper un riu, torrent, font o canal d’aigua,  que pugui el bestiar anar a beure,i quan mes gran és el nombre de caps bestiar, mes es necessari l’aigua.És construeixen properes a un camí, on el remat pot ser conduit fins la Bassa, rodejats de camps i/o bosc.Les dimensions d’una Bassa pluvial, seran proporcionals al nombre de bestiar a abeurar.Cal anar vigilant de tant en tant que no es sequi la Bassa Pluvial, en aquest cas, caldria si no plou, sobre tot a l’estiu, portar aigua amb alguna cubà i descarregar-la a la Bassa.La Bassa pluvial, és una modalitat molt antiga de la pagesia a Catalunya, en l’actualitat ja hi ha altres medis i abeuradors mes moderns i amb control des de la casa o masia amb comandament de la regulació, per l’abast i us dels remats.Podeu trobar en alguns llocs, que ja no son utilitzades, i a les hores la vegetació els va cobrin i sols son utilitzades pels animals lliures del bosc o camp.Us passo informació sobre “Captura d’aigua” :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Captura_d%27aigua

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre de les Aigües de l’Eixample de Barcelona

Aquesta Torre de les Aigües està situada la seva entrada en el carrer de Llúria, 56, cal travessar un llarg passadís fins els jardins interiors de l’illa.De seguida veurem la Torre de les Aigües en un costat, la data de la seva construcció és de l’any 1870.Es una Torre de planta hexagonal de 24 metres d’altura amb capacitat per emmagatzemar 730m³ d’aigua, aquesta era d’un Pou construït en la mateixa zona. Amb un motor feien pujar l’aigua al dipòsit de la Torre.El 15 de juny de 1870 el terreny que ocupada la torre, a les mans de Crèdit i Foment de l’Eixample de Barcelona, va ser adquirit per l’Associació de Propietaris d’Aigua de l’Eixample.Per a mes informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_les_Aig%C3%BCes_(Eixample)

A  l’estiu, la bassa del peu de la Torre de les Aigües, és transforma en una piscina per nens petits amb pares o familiars, mes informació a :

http://www.sarriapetits.com/torre-de-les-aigues-la-platja-de-leixample/

Son coneguts aquests Jardins, com la Platja de l’Eixample, donat que disposa de sorra i per últim, cal destacar una font en un costat de tres aixetes.Entre setmana és un espai molt tranquil…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre del rellotge i la Font de les dues cares, al Barri de Gràcia a Barcelona

És coneguda popularment amb el nom de “el campanar de Gràcia” i símbol inqüestionable del barri de Gràcia de Barcelona, va ser construïda als voltants de 1870, i esta situada en la plaça de la Vila de Gràcia. L’arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias va ser l’artífex d’aquesta torre.La Torre va ser coronada amb un rellotge de quatre esferes, una en cada costat de la torre; així es pot veure en qualsevol punt de la vila.Te 33,5 metres d’alçada i és de forma octogonal amb una sòlida base quadrada en la que hi ha una font.A l’interior, hi ha una escala en espiral de volta seguida i sense replans que permet arribar a la maquinària del rellotge. La campana gran, és coneguda popularment com la Marieta. En els seus podem veure el signes del zodíac.La Llegenda :

“Conta la llegenda que el 1870, durant l’aldarull de les quintes, va estar sonant des del 4 al 9 d’abril, impulsada per una corda fins al terrat d’una veïna. Les tropes del general Gaminde, situades al pla de Barcelona, bombardejaven la vila rebel per mirar de fer callar la campana”…

La font amb dues cares que polsant un boto cau l’aigua per les boques, esta en el lateral front l’antic Ajuntament de Gràcia.És classificat com a bé cultural d’interès local pel Catàleg del Patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona i pel Catàleg del PERI de Gràcia.Cal dir que aquesta Torre mai ha fet les funcions de “ Torre d’Aigua”.

 

Recopilació de dades :  Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

Per vacances podeu visitar : L’Ermita de Sant Medardo i la seva Font a Benabarre (Osca)

L’Ermita de Sant Medardo i la seva Font, estan situades  a prop de Benabarre (Osca) , en un paratge natural que és molt freqüentat per la gent de les rodalies, a condicionat com una àrea d’estada.És un Ermitatge de planta octogonal amb uns arcs de mitja punta i sobre columnes, cobert  amb un capitell en forma de teulada amb llosetes de pissarra.A dins i al centre de l’ermita hi ha un pou amb abundant aigua que surt a l’exterior  per las boques de dos caps de bou de bronze, hi ha la inscripció de 1865.L’aigua cau a dos petites piques comunicades entre si. I desprès va a parar a una basseta no massa gran, per que la gent pugui rentar-se els peus per guarir d’alguna malaltia.Us passo la Llegenda de San Medardo i la Font :

Leyenda de San Medardo

“ En un breviario antiquísimo de la Iglesia Mayor de Benabarre, consta que las reliquias de San Medardo fueron dejadas por el emperador Carlomagno. Parece ser que en alguna retirada fueron escondidas bajo tierra en un lugar del valle de Linares para evitar que fueran profanadas por la “impiedad” de los bárbaros y la posterior ocupación del país por los árabes.Cerca del valle de Linares había una masía, llamada entonces “de Pudiola” (actualmente Mas de San Vicente, por haberse hospedado en ella San Vicente Ferrer en sus correrías apostólicas entre los años 1350-1419). Desde aquella masía “de Pudiola”, acudía todos los días un buey que, cuando le quitaban el yugo y lo dejaban suelto después de trabajar, se llegaba al valle de Linares a escarbar en un lugar concreto. Intrigados por el comportamiento de la bestia, sus dueños decidieron terminar lo que el bovino no acababa, hallando una arqueta de madera que contenía los restos de San Medardo.Sin tocarla, avisaron a los monjes de San Benito que vivían en el convento de Linares, cerca del lugar. Los monjes trasladaron la arqueta al santuario de Santa María de Linares, mientras que en el lugar del encuentro apareció un hermoso manantial. A la vista de tal prodigio, se nombró a San Medardo patrón del pueblo.En el lugar donde se encontraron las reliquias se construyó la actual ermita con una artística verja rodeando el mismo manantial.

Dicho manantial se conserva dentro de la ermita y su caudal sale al exterior por las bocas de dos cabezas de buey de bronce.”A banda de la Llegenda,  hi ha gent de la zona que atribueix el caràcter miraculós de qui toques el pany de l’ermita, podrà recuperar la fertilitat perduda.

Si per Vacances esteu per Osca, no deixeu d’anar-hi !

Text, recull de la informació i Fotografies : Ramon Solé

 

Fem Safareig : Les diferents parts mes habituals d’un safareig o rentador públic o privat

La part fundamental i/o bàsica, és la procedència de l’aigua, pot ser d’un riu o riera que conduïda per una canal arribi al rentador ; el mes freqüent , és que sigui d’una Font , Mina o Pou, que per canalització ens farà arribar l’aigua al rentador o safareig.El punt de sortida a l’exterior pot ser un broc gran de pedra.L’aigua pot anar directament al safareig o, a una, dos o mes piques i d’aquestes al safareig.Un safareig pot ser rodó o rectangular, i disposar  d’un o varis compartiments, segons el nombre de gent que anava a rentar-hi.En algun cas, també disposava d’un compartiment mes petit dins o separat del safareig gran, per rentar-hi la roba dels malalts.Una part essencial, es trobar unes lloses inclinades cap l’interior del safareig, per poder posar la roba per estovar-la amb el picador i el sabó i l’aigua bruta, no caigués a sobre de les bugaderes.En alguns casos per evitar el sabó i l’aigua bruta anés a parar a dins del safareig, disposava d’un canaló, que conduïa a fora del safareig i a un desguàs, i des d’aquest al riu o la riera.Per buidar del tot o parcialment un safareig, es feia a ma i a traves d’una palanca i s’estirava cap a munt, feia funcions de tap en el desguàs de dintre del safareig, podia tindre un o mes, segons el seu temany.En algun cas,  veurem que disposa adossat a la paret del safareig d’un esglaó per posar-se les bugaderes a un nivell i arribar així a l’altura necessària i treballar millor.En altres, és tenien de posar de genolls  per poder rentar la roba.

Per últim, en molts safareig, tenen una teulada, en el cas de pluja, poguessin rentar-hi la roba les bugaderes sense mullar-se.En pobles mes grans els safareig estava dintre d’un recinte amb parets, podent tindre mes d’un safareig dins del poble o població repartits en les barriades.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Repartidor d’Aigua carrer Mare de Deu de Núria en Ocata del Masnou

En altres articles hem comentat els diversos Repartidors d’Aigua en El Masnou i el seu funcionament; avui us faig arribar un en Ocata, que està situat en el carrer de Mare de Deu de Núria, front el número 3d,  amb cantonada carrer Sant Bru.Actualment, no està adossat com els altres al mur d’una casa o finca, aquest esta situat a una cantonada on hi ha un petit aparcament per a motos.En aquest cas, te la particularitat, que en la seva base hi trobem una font amb una pica no massa gran.També, disposa a nivell de carrer una porta metàl·lica per entrar a dins.Així, també, a dalt una portella per on es pot accedir per controlar la repartició de l’aigua.De fet és una Torreta – Repartidor ben curiosa.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font al bell mig de la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona

33857095_01La plaça de Sant Felip Neri, està a prop de la Catedral de Barcelona, és un lloc molt tranquil donat que esta en zona peàtonal i sols dos estrets carrers accedeixen, el de Sant Sever per un costat i pel l’altre, el de Sant Felip Neri.dscn8421_01Al centre de la plaça hi trobem la Font, forma una petita bassa  octogonal, en el seu interior hi ha rajoles de color verd i blanc i en la seva part central, està ubicat un pedestal,  on en el seu de munt surten quatre tubs d’aigua, que cauen a una pica rodona.dscn8422_01De fet la Font és mes aviat decorativa, donat que no és pot beure l’aigua.dscn8424_01A sobre seu, van posar una estàtua de bronze no massa gran d’un noi estudiant, obra del escultor Josep Miret. És diu que al poc temps durant una nit va ser robada l’estàtua.dscn8580_01Podem veure en la paret que dona a l’entrada de l’església les senyals que presenta i que s’ha volgut deixar com a record de les víctimes mortes el dia 30 de gener de 1938 duran la Guerra Civil i que van ser un total de quaranta i dos, algunes d’elles nens /es.dscn8423_01

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Fonts i Pous en la vella ciutat de Badalona

Us he fet en els últims mesos una visita a diverses fonts d’aigua de xarxa situades en places i carrers de la part antiga de la ciutat de Badalona, per ho que son destacades per la seva antiguitat i amb una estructura bonica amb ceràmica i altres elements decoratius  que les fan úniques i també, de les Fonts d’Aigua Natural situades en el municipi.dscn8073_01Avui veurem algunes fonts i pous que he cregut que també tenen el seu al·licient :

Fonts Urbanes

Les podem trobar en varis carrers o places de la ciutat, un exemple és en el carrer de Santa Madrona, és de estructura metàl·lica, dscn5091_01amb dos o mes aixetes i amb l’escut de la ciutat de Badalona.dscn5092_01Una Font que no hi és dscn5093_01Estava situada en el carrer Santa Madrona amb el carrer d’en Prim, actualment no hi es la font, sols queda com a monument la part ornamental que es un pedestal i unes figures de dos nens jugant.dscn5094_01Carrer de la Riera d’en Matamoros

Un carrer que dona al carrer de Santa Madrona, tot recordant a la Riera.dscn5097_01Pou del carrer Sant Llorens dscn4786_01Situem-nos a l’Avinguda Martí Pujol, a la cantonada amb el carrer Sant Llorens, trobarem una casa molt antiga, sobresurt de la paret un antic pou, que deuria ser amb el que és subministraven aigua per aquella finca.dscn4787_01 Actualment esta totalment tapiada tant la casa que amenaça runes con el Pou.dscn4788_01Pou del carrer de la Quintana Altadscn5109_01Situat dins d’una antiga finca d’aquesta carrer de la Quintana Alta, números 28  – 36, de la part vella de Badalona. dscn5110_01Esta pintat de blanc recordant  una estampa d’Eivissa.dscn5111_01Amb tot aquest mostrari que us he fet, crec que queda mes completada la visita en general de Fonts i Pous existents a Badalona.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Poema : Natura Viva

dscn7670_01Ara em plau de glossar planerament

l’antic pessebre natural del món.

La muntanya i el riu, l’arbre del bosc,

la font i el prat, bladars i regadius.

Per les valls obagoses i els solells

refaig de cor camins i corriols

cap al cim generós, cap a l’avenc.cam01075_01Recordo primaveres amb plugim,

tardors d’aram, hiverns emblanquinats,

i migdies d’estiu amb foranell.

Només la mort em desposseirà

del bel miratge que de tant en tant

amenitza la meva soledat;

d’aquest silenci que escar neix la pau.

 

Autor  : Joan Oliver – pseudònim : “ Pere Quart”

Per conèixer aquest poeta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Oliver_i_Sallar%C3%A8s

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Llegenda – Les aigües de Tarragona

Un pastor pirinenc visità un dia la ciutat de Tarragona i en beure aigua d’una font,  reconegué que tenia el mateix gust que la d’una altra font muntanyenca propera on ell guardava les ovelles. Sospità que pogués ésser la mateixa aigua.benasque-balneariDe retorn al seu país, desvià el corrent  de la font abundosa i ben aviat la ciutat de Tarragona es quedà sense aigua. Es produí un greu conflicte que no se sabia com solucionar-ho les autoritats de Tarragona.ft-placa-catedralEs presentà el pastor de nou a Tarragona i s’oferí a tornar l’aigua si li donaven una forta quantitat de diners i fou acceptada la seva proposició. Ell tornà al seu país, encarrilà novament l’aigua de la font de muntanya i la ciutat de Tarragona tingué aigua bona una altra vegada.angelica-f-los-ignacios-1

Joan Amades -Editorial Farell

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé