granit | fonts naturals, aigua, muntanya i més

El cantó de Ticino és la regió més meridional de Suïssa i l’únic cantó on l’italià és l’única llengua oficial.

És mundialment famós per combinar l’eficiència i l’ordre suïssos amb el clima, la gastronomia i l’estil de vida mediterrani d’Itàlia.

Està considerat com la Meca del barranquisme a Europa,

a causa de la roca de granit perfectament polida, les aigües d’un blau turquesa cristal·lí i els canons profunds i tècnics.

Els barrancs més emblemàtics de Ticino:

Val Lodrino: Catalogat com un dels barrancs més bells i exigents d’Europa. Compte amb trams intermedis i inferiors molt encaixats, cascades estètiques molt potents i un entorn salvatge d’alta muntanya.
Val Cresciano: Un clàssic imprescindible i molt freqüentat. Ofereix una aproximació flexible (a peu, amb dos cotxes o fins i tot en helicòpter) i destaca pels seus divertits tobogans naturals i salts tècnics al tram inferior.
Val Iragna: Un canó molt complet amb una secció intermèdia i inferior plena de ràpels llargs, gorgs profunds i passatges molt estètics tallats al granit.
Pontirone: Dividit en tram superior i inferior, és un barranc marcadament aquàtic que destaca per la verticalitat dels seus ràpels i la necessitat de fer servir passamans per progressar amb seguretat.
Osogna (Nala inferior): Famós per la seva espectacular cascada final visible des del poble i un tram dinàmic ple de salts i estrets espectaculars.

Característiques tècniques i de l’entorn:

Tipus de roca: El granit és el protagonista absolut. A diferència de la calcària, proporciona una subjecció excel·lent i no sol relliscar, encara que esculpi formes molt verticals i tècniques.

Cabals i aigua: Els descensos són molt cabalosos i purament aquàtics.

A causa de la influència del clima mediterrani de la zona, l’aigua no sol estar tan freda com a altres punts dels Alps centrals.

Instal·lacions: L’equipament és bo però auster. És molt freqüent trobar monopunts (un sol ancoratge per reunió) i instal·lacions penjades a gran alçada que requereixen perícia per accedir-hi de forma segura.

La temporada ideal s’estén des de juny fins a principis d’octubre; el final de l’estiu és el moment amb cabals més estables i segurs

Quin nivell d’experiència tens en el barranquisme …principiant, intermedi o avançat?

En plantejar-se fer un barranquisme en aquest lloc, el que vas importar és passar-ho bé i evitar accidents.

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Oriol – Ramon Solé / URIAN Guies

Ja en temps immemorial, les masies, masos, cases fortificades, … rebien un nom propi, en la majoria dels casos, el mateix nom del primer propietari i posteriorment era mantingut per els hereus.Així quedava enregistrat en les escriptures d’aquells temps.En el segles, podia ser modificat per el nou propietari que canviava el nom original pel seu.Es dona el cas que una mateixa masia, pugues a la llarg de la seva historia, tindre dos a mes canvis en el nom.Eren masies i cases de pagès molt disseminades per les contrades, unes cases lluny d’altres, axó feia mes conèixer se entre si i sobre tot passar la informació del nom de les masies de pares a fills, pensem que els plànols o mapes eren pocs i tècnicament poc detallats, no com ara que casi tot es pot identificar per GPS de muntanya.No obstant, encara avui en dia, la identificació d’una masia o casa rural, es fa per medi d’un cartell a l’entrada o a prop de la casa.Qui s’ocupa dels cartells a les masies a Catalunya ? Pot ser, el mateix propietari o masover, l’Ajuntament o Consell Comarcal, La Diputació, o altres entitats.Aquest cartells poden se de fusta, metàl·lic, granit, pedra, rajola …Els cartells Individuals, son els que indiquin sols una masia,els cartells en forma de llistat, primer anirien les masies que trobarem en el camí abans i al final les de mes lluny, seguin un recorregut.En algun cas, podem veure un cartell gran amb un mapa senzill de les masies en la zona o barriada.També, en algun costat de la mateixa fatxada podem veure el nom del mas o les inicials de la propietat.Sempre és bo saber on estem i sobre tot en conèixer el nom d’una masia i la seva historia, com us dic, sempre es bo.