Jardí medicinal de La Floresta de Sant Cugat del Vallès

El 2018 es va crear darrera del Parc del Centre Social i Sanitari de la Floresta, un espai destinat a un jardí de plantes medicinals de diverses varietats, delimitat amb una tanca a prova d’animals  i equipat amb un sistema de reg gota a gota.

És un projecte sorgit dels mateixos veïns i veïnes del barri, que els van votar en els pressupostos participatius per decidir com invertir els diners de lliure disposició del Consell de Barri, en què els veïns poden entrar i recol·lectar algunes herbes aromàtiques i medicinals.

El projecte inicial dels veïns plantejava la possibilitat de fer tallers oberts per tal d’explicar els usos i consum d’aquestes plantes.

Un cartell informa del seu us:

Cartell fotografiat en 2018

A un costat de Parc es van plantar arbres fruiters, amb la idea per l’autoconsum dels veïns de la Floresta.

Per a més dades :

https://decidim.santcugat.cat/assemblies/lafloresta/f/118/results/47

Actualment, entre la Pandèmia, la sequera i restriccions d’aigua, es troba tot erm, esperem que de nou es pugui posar en marxa aquesta iniciativa del Jardí medicinal.

Recull d’informació: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i Tot Sant Cugat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Llibre recomanat : 101 Plantes medicinals i aromàtiques silvestres de Catalunya

Autors : Toni Llobet | Imma Espel

Il·lustracions : Toni Llobet

Mini-guia completa i il·lustrativa sobre plantes medicinals i aromàtiques silvestres que es poden trobar a Catalunya

Les plantes remeieres, amb aplicacions medicinals i tot sovint també amb qualitats aromàtiques i usos gastronòmics, formen part del nostre patrimoni natural i etnogràfic. El nombre i varietat d’espècies amb aquestes qualitats és enorme en un país com el nostre, amb una gran diversitat d’ambients, des de la terra baixa mediterrània fins al Pirineu.

En aquesta guia s’hi han recollit 101 espècies silvestres que cal conèixer, d’entre les que creixen espontàniament al camp i al bosc. Una eina per iniciar-se, saber quines són i reconèixer-les, amb una aproximació molt sintètica. S’han prioritzat les més fàcils d’identificar, les més populars i aquelles sense contraindicacions per toxicitat severa. Tot i això, els seus usos varien geogràficament i segons la cultura popular de cada indret.

Recull del Llibre : Ramon Solé