Horts de Can Lledó de Sant Fost de Campsentelles

Els Horts de can Lledó, están en l’espai a mà dreta, entre la carretera B-500, PK 11+020 i el carrer de les Heures i el carrer de Sant Isidre de Sant Fost de Campsentelles.

Historia:

  • Xavier Pérez (Pérez, X i F; 1990) apunta que el nom del mas, podria originar-se en el casament entre Guillem Lledó i Maria, que s’instal·len l’any 1174: “Bernat Mir i la seva muller Gerarda donen als esposos Guillem de Lledó i Maria una casa amb sortida i bassa situada a Campsentelles, pel cens d’un parell de capons a tributar cada any per Nadal”.
  • L’any 1447, Bartomeu Soler n’és el propietari, que en casar-se amb la pubilla es dirà “alias Lladó”. Aquell any tenia 400 jornals de terra. Fou alou de la Pabordia del mes de Gener de la canonja o Pia Almoina de Barcelona.
  • Al segle XV passà a la jurisdicció de Montalegre com a senyoriu de Mogoda.
  • L’any 1458 els cartoixans compraren un gran bosc anomenat “les canonies” que formava part del mas Lledó.
  • Des de mitjans del segle XV i començaments del segle XVI, fou coneguda com a mas Soler.

Els horts del mas Lledó estan situats en una llenca de terra situada al sud-oest de la casa, entre el carrer de les Heures, i el carrer de Sant Isidre. A l’oest, queden delimitats per la mateixa carretera B-500, des d’on s’hi accedeix per un camí de terra.

Entre el carrer de les Heures i els horts, transcorre el torrent de les Heures en el seu tram final, abans de travessar la carretera principal del municipi, per sobre de can Julià, per desaiguar al torrent de Sant Fost, afluent del riu Besòs.

La superfície de cultiu és una zona totalment planera, sense marjades ni terrasses, a excepció de les dues feixes allargassades, flanquejades per marges de pedra collats amb morter de calç, situats al davant mateix del mur de contenció de l’era del mas. Només queda delimitada per la banda del torrent amb una tanca metàl·lica de seguretat.

Actualment el terreny té varis parcers o llogaters, que, a més dels propietaris, disposen d’un tros de terra on hi sembren les hortalisses de temporada, alhora que preserven les espècies hortícoles tradicionals.

Mantenen el torrent net de canyes (Arundo donax), una espècie invasora naturalitzada al nostre país que els serveixen per a plantar les tomaqueres, mongeteres, o qualsevol altre planta que necessiti un tutor. Com a arbres, destaca el micaquer, la prunera, l’ametller i la figuera. Per al rec, disposen de l’aigua de la bassa del mas.

Observacions:

La situació del Mas Lledó, els horts que es conserven ben treballats a la llera dreta del Torrent de Sant Fost, la Font de les Heures a l’altre costat i enfront del mas, conjuntament amb el safareig i el bugader, fan d’aquest espai un entorn molt especial i equilibrat en el paisatge, just en el perímetre del nucli antic.

Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Els horts municipals de Sant Joan Despí

Els horts municipals de Sant Joan Despí funcionen des de l’any 2009 amb l’objectiu de promoure les activitats ecològiques, sostenibles i de recuperar l’estret vincle que històricament ha tingut Sant Joan Despí amb la pagesia.

Actualment hi ha dues instal·lacions d’horts municipals:

  • Horts de la Moixeta: formats per 24 parcel·les de 75 metres quadrats, ubicats a la zona agrícola
  • Horts del Pont Reixat: formats per 37 parcel·les de 72 metres quadrats, situats al parc del Pont Reixat

L’Ajuntament de Sant Joan Despí cedeix les parcel·les dels horts municipals a persones de més de 60 anys perquè puguin conrear les seves pròpies hortalisses tot seguint els principis de l’agricultura ecològica.

Els horts municipals són, per a les persones beneficiàries, una oportunitat de treballar a l’aire lliure en el temps de lleure i de tenir contacte amb la natura.

Les parcel·les estan dotades : d’una escomesa d’aigua freàtica per al reg, d’habitacles individuals on guardar les eines i d’un espai d’esbarjo amb taules i bancs.

Ha certes hores i dies, aquests horts poden estar tancats per evitar robatoris.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Joan Despí

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Un hort diferent : L’Hort del Barri de can Tusell de Terrassa

El mas Tusell tenia una extensió de terres considerable que anava del carrer Bartrina fins on ara hi ha el barri de Can Tusell, i des de la carretera de Matadepera fins a llevant, a tocar amb el torrent Monner (avinguda de Jaume I), La major part eren vinyes i oliveres tot i que també hi cultivaven blat i hortalisses, que anaven a vendre al mercat de Sant Pere.

Eren molt populars el rentador de Can Tusell, era privat i s’havia de pagar un tant segons la quantitat de roba que es duia a rentar. La masia va estar habitada fins a finals dels anys 50.

Per a més informació podeu consultar a Verdaguer, Joaquim, 2014, “masies desaparegudes de Terrassa” a: https://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/03/les-masies-desaparegudes-del-terme-de.html

A les seves amplies terres van començar a construir-se habitatges i per tant creant-se un nou Barri a Terrassa.

Avui visitarem els actuals horts, estan limitats al nord per l’avinguda de Lacetània, al sud pel carrer de Roig Ventura, a l’oest per la carretera de Matadepera i a l’est pels carrers de la Tramuntana.

Can Tusell té en el seu barri un dels horts urbans del programa municipal Conreant Terrassa,

El programa Conreant Terrassa va néixer en el 2013 “per impulsar la creació d’una xarxa ciutadana d’espais verds, que són sostenibles des d’un punt de vista social i agronòmic, i que han servit per crear horts urbans d’autoconsum”.

L’Ajuntament ha facilitat la cessió dels terrenys a les entitats o col·lectius que desenvolupin allà els seus projectes “durant un temps determinat”.

El Consistori va cedir el terreny a l’associació de veïns de Can Tusell al maig del 2014 i els gestors el van dividir en quinze parcel•les.

En els anys, l’hort va créixer en uns 2.000 metres i va guanyar 29 parcel•les, ara té uns 3.000 metres quadrats.

Els cultius, segons el Consistori, “ajuden a millorar la qualitat ambiental”, absorbeixen el soroll de la ciutat “i disminueixen l’efecte ‘illa de calor’”, i fomenten la biodiversitat.

Milloren les relacions socials “i ajuden a prendre consciència sobre el que posem en la taula”.

A més, constitueixen una necessitat per a moltes famílies amb pocs recursos.

El programa Conreant Terrassa inclou una quinzena d’horts urbans, tant en terrenys públics com privats. Tots els espais de conreu són gestionats, de manera gratuïta, per entitats sense ànim de lucre que han hagut d’establir amb l’administració municipal un conveni de col·laboració.

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fotografies antigues: De l’arxiu Tobella,

Horts de la riera de Rafamans de Corbera de Llobregat

La riera de Rafamans passa per Corbera de Llobregat (Corbera de baix), encara avui en dia, conserva vegetació de ribera i te molts horts.

A pesar de la sequera disposa d’un curs d’aigua, no massa abundant, però suficient per donar vida a la vegetació de la seva riba i dels animals que viuen en les rodalies.

Són nombrosos els Horts que hi ha al transcurs d’aquesta riera.

Alguns disposen de Basses per retindré aigua en cas de mancança poder seguir regant l’hortet.

D’accés tenen escales, camins per arribar-hi des dels carrers dels costats.

També, cada hort disposa de diferents maneres de balles de fusta o filferro per protegir el seu hort i,

barraques mes o menys rústiques…

La riera de Rafamans en alguns horts hi passa pel mig.

Horts sempre ben cultivats, i verds casi tot l’any,

Amb una diversitat de verdures i hortalisses …

I molts arbres fruitals tant de joves o de grans.

Un destacat espai d’horts i vegetació que s’ha sabut conservar…!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero