L’Ajuntament de Granera va començar una campanya perquè sobre tot els visitants, NO donin menjar a la fauna salvatge que pot aproximar-se al poble.
S’han posat en llocs estratègicament uns cartells que fan referencia a aquest propòsit i petició.
A l’estar envoltada Granera de boscos amb densa vegetació fa que molts animals a la manca de menjar i/o aigua pugi al poble.
Es pot en ocasions veure guilles, cabirols, senglars entre altres…
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
En casi tots els municipis de Catalunya, hi ha una o varies colònies felines que sobre viuen de la gent que lis dona menjar i aigua.
Des del blog hem fet menció de diferents poblacions i pobles amb aquesta circumstancia, com Llinars del Vallès, Súria, Granollers …entre altres.
Avui, us fem menció de la Colònia felina de Sant Andreu de la Barca, un petit espai en el centre de la Vila on l’Ajuntament a destinat per la supervivència dels Gats.
Esta supervisada, per gent voluntària del municipi, que lis dona menjar, aigua i la neteja.
En aquest espai disposen els gats de lloc d’ombra o si plou fort estar resguardats, jocs a un cert nivell i rascadors per les ungles.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Com cada Diumenge us passo dos articles
De la Guia de “Fuentes en las montañas de Barcelona” de X.Coll , editat a mitjans del segle passat, hi llegim :
“…Font de La Manigua – A unos ocho minutos del apeadero, siguiendo aguas abajo el curso de la riera, se halla esta Fuente, una de las más antiguas del valle. Son en gran número las familias amantes del bullicio campestre que acuden a este merendero, donde al son de los altavoces se come y se baila”…
Com d’altres Berenadors de les rodalies, es podia arribar amb tren o carreta; disposava a prop de la Font, i d’una caseta on es dispensaven les begudes i menjar.
Disposava de taules i bancs de fusta, alguns sota d’un cobert, per evitar els rajos del sol sobre tot a l’estiu.
També, hi havia fogons per fer carns o peix a la brasa.
Era un lloc de bon ambient, i a les tardes del festius, havia música en directa i la gent s’animava a ballar al so de la música de l’època.
Ja no hi queda res que ens pugui indicar de la seva existència, ni berenador, ni la Font de la Manigua !.
Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola
fonts naturals, aigua, muntanya i més 