Avui destaquem : La Font de la Mina de Castellbell i el Vilar

La Font de la Mina esta situada entre la carretera BV-1123  i la riera de Marganell.

Historia:

  • La mina era més fonda que el nivell de terra de l’exterior. Sempre havia estat plena d’aigua, per tant sempre hi havia una reserva d’aigua. L’aigua es canalitzava per un rec cavat a terra fins a un viver ubicat uns quatre metres més enllà i s’aprofitava per regar.
  • Pels volts de la Guerra Civil, el terreny va fer un lleuger moviment. El seu propietari, Isidere Colldeforns de cal Jordi va fer arreglar la mina i la convertí en una font. Es va fer un forat al peu de la paret esquerra que la travessava. L’aigua podria sobrexeir directament a la riera.
  • Quan la mina quedava seca, es podia veure d’allí on sortia. Brollava arran de terra. El propietari va fer construir un pilar d’un metre aproximadament d’alçada, buit per dintre que s’aixecava damunt mateix del doll i anava agafat a la paret del fons de la mina. El pilar, s’eixamplava en la seva part de dalt, on hi havia un canó per rajar l’aigua tapat amb un tap. Pel costat dret de damunt del pilar sortia un tub de fibrociment que canalitzava l’aigua directament al viver.
  • Amb aquestes obres la font va ser molt freqüentada per la gent que hi anava a omplir el càntir.
barraca de vinya

Font – mina situada per sota del marge de la carretera, en una cinglera, a l’inici del camí del Pinsà i del Plaià, accedint-hi des de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell. Només entrar, a mà dreta, hi ha una plana conreada de farratge pel bestiar. Al fons, en el marge hi ha una barraca de vinya sota una noguera.

Cal entrar ben arrambats entre la barraca i una bassa de planta més o menys rectangular plena de bardisses i canyes. Al darrera, resseguint la bassa, el marge baixa dret. Cal obrir-se pas entre les bardisses i canyes i les branques d’un salze que creix ufanós a la llera de la riera de Marganell.

barraca de vinya

La boca de la mina està al dessota mateix de la cinglera. Es tracta d’un passadís excavat a la roca, d’un metre d’amplada per varis metres de fondària, del qual no es pot veure el final. L’aigua és clara, transparent. Al seu interior hi ha un tub que permetia omplir la bassa per regar els hortets del voltant. La mina està plena d’aigua, semblant a una font de clot, sense broc i en tot cas, si no estan colgats, sense cap graó per accedir-hi.

Foto: Diba. ( Any 2017)

Observacions:

També es coneix amb el nom de Font de cal Jordi, ja que les aigües eren emprades per regar l’hort de la casa. En l’actualitat es seca des da fa anys i tapada per la vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Un Hort diferent : L’Hort de la Noguera de l’Escola Pia de Granollers

L’Hort de la Noguera, està en un solar edificable i actualment en desús, situat  en el carrer Palaudàries, 90 de Granollers.Aquest hort és la iniciativa dels Serveis Socials de l’Ajuntament  de Granollers amb l’Espai Actiu de la Gent Gran i de l’Escola Pia.El seu nom és perquè en el solar hi ha una destacable noguera situada al costat del mur que dona el carrer Palaudàries.Aquets Hort urbà, funciona des del  l’any  2016, gràcies als alumnes de l’Escola Pia, amb algunes persones grans que els han assessorat,Mes tard, van preparat el terreny i van fer un hort amb dos bancals limitats per taulons.Durant els últims dos anys i en el seu funcionament, s’ha plantat bàsicament, cebes, alls, patates, enciams, faves, tomaqueres i maduixes, entre alguna verdura mes.Cal dir que aquest solar del carrer Palaudàries,  va ser cedit per la família Ganduxer, per portar a terme aquest projecta.Us passo un article de som. Granollers, amb data, dimarts, 17 d’abril de 2018 :

https://www.somgranollers.cat/noticia/41323/lhort

Des del Blog, felicitem a l’Ajuntament de Granollers , als alumnes, professorat  i la gent gran de Granollers que ha fet d’assessors, i que aquests últims dos anys, han fet possible la realització del Projecta, i que en els propers puguin seguir fent-ho. ! 

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé