Camuflatge de contenidors diversos i papereres

Un dels objectius de molts ajuntament, és que els contenidors de materials que estan ubicats en els carrers, siguin visibles però a la vegada no ofereixin una visió desagradable.Alguns han optat per que el contenidor sigui curiós, alegres i cridaner, sigui pels colors i /o dibuixos.També, ubicant els contenidors “estandars”, dins  d’apartats en la via publica, us ofereixo uns exemples :

  • Terrassa

Els contenidors de brossa i deixalles, estan oberts en la part que dona a l’acera i encerclats per la resta, per medi d’una tanca metàl·lica de gris fosc.

  • Sant Martí de Centelles

Estan totalment  rodejats per una tanca de fusta, amb una porta sempre oberta i amb un cartell indicatiu de quines matèries va en cada contenidor.

  • Santa Maria de Palautordera

Es del mateix sistema, per ho amb imitació de totxos, tal com és l’edifici del costat.També, un exemple el tenim en cas d’urbanitzacions o barriades a tocar del bosc, que l’impacta visual és redueix si el ballat es de fusta.En el cas de Parcs i Jardins, s’ha procedit de la mateixa forma, camuflant les papereres,i petits contenidors.És d’agrair, els esforços dels ajuntaments per millorar el nostre medi ambient pròxim en les grans ciutat i pobles.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Els Plàtans del Passeig de l’Església de Lliçà de Vall

Els Plàtans del Passeig de l’Església de Lliçà de Vall, formen una gran renglera banda a banda del passeig que porta a l’Església de Sant Cristòfol.On abans passava la carretera ara es una llarga zona de caminada peatonal i per a bicicletes.Per l’altra costat  i en paral·lel al passeig, hi ha la nova carretera.Esta format per nombrosos plàtans, vaig intentar contar-los… i vaig desistir perquè em descomptava…Aquesta filera de plàtans segueix fins i tot, una vegada arribats a l’església, i finalitza a prop d’un important restaurant de Lliçà de Vall.La gran majoria de plàtans, son de notables dimensions i disposant d’una bona salut.Es un lloc molt freqüentat per la gent gran i ciclistes de la població; on disposant d’un recorregut fres a l’estiu i sol a l’hivern, amb bancs, papereres i amb alguna font d’aigua potable.

Text i Fotografies : Ramon Solé