Parc Central de Sant Cugat del Vallès

El Parc Central és un espai verd d’una superfície de 50.000 m² situat en els barris de Sant Domènec i El Colomer de Sant Cugat del Vallès.

Es va construir entre els anys 1996 i 1998 per encàrrec de l’ajuntament de Sant Cugat i el disseny va anar a càrrec del despatx d’arquitectes Batlle i Roig.

El parc s’assenta en una petita vall i aprofita una antiga riera. S’estén des del centre de la població, al costat de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, fins al Turó de Can Mates.

El Parc Central és recorregut longitudinalment per un torrent i un camí paral·lel a aquest que permet recórrer tot el parc d’inici a final.

Per altra banda, hi ha un seguit de camins transversals que permeten la connexió del parc amb els carrers adjacents.

La vegetació és pròpia dels ecosistemes de la zona. Trobem una alineació d’arbres i arbustos de fulla caduca sobre el torrent i el camí longitudinal, arbres de fulla perenne sobre en els camins transversals,

així com petits boscos de fulla perenne en la demarcació dels camps i diversos tipus de gramínies a les praderies.

Dintre de les especies d’arbres que hi ha al parc, sobresurten el plàtan, l’àlber blanc i el pollancre de fulla caduca i el pi blanc, l’alzina i el roure de fulla perenne.

Dintre del parc hi ha dues àrees de joc infantil, que es troben per sobre i per sota del carrer de Pere Serra.

També hi ha taules de pícnic, taules de ping-pong i un carril bici que connecta el centre de la ciutat amb el Parc Central i el Turó de Can Mates.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres : Alzina de la plaça Camilo Riu o Alzina de Can Romagosa de Begues

Aquesta setmana dedicada a Arbres destacats

Aquesta Alzina esta situada en un costat de la Plaça de Camilo Riu.

Arbre de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d’un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex.

És un arbre de capçada espessa d’un verd intens i l’escorça d’un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures i dentades, peludes a la cara inferior, llargues i dentades. L’arbre té una alçada aproximada d’uns 13 m i un diàmetre de tronc, a la base, de 1,30m.

Observacions:

Aquest element apareix a l’article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d’octubre de 1997, el qual preveu un llistat d’espècimens botànics singulars que poden ser declarats arbres d’interès local mitjançant la fórmula d’un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Oriol Vilanova

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero