Ruta dels Molins de Calldetenes

La Ruta dels Molins Fariners de Calldetenes, va ser inaugurada el 1994, ha permès la recuperació d’un camí que voreja el torrent de Sant Martí i dels diferents elements que abastien anys ha els sis molins que hi ha al llarg del seu recorregut.

El recorregut és de poca llargada, suau i planer, i enllaça els pobles de Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta. 

Es tracta d’una ruta que podeu fer a peu o en bicicleta on es combina patrimoni i paisatge.

En la ruta dels Molins a Calldetenes, a Osona descobrireu principalment la història farinera del municipi.

L’itinerari us acostarà al Museu del blat que es troba al Molí de Calvaria.

Des de dalt de la Serra de Sant Marc, on hi ha l’ermita, podreu gaudir de boniques vistes de la Plana de Vic.

Ara podreu seguir la ruta-joc dels Molins Calldetenes escanejant diferents codis QR.

La ruta pot començar des del mateix nucli de Calldetenes, a la Plaça Onze de setembre. Haureu de travessar la nova ronda de circumval·lació per agafar el camí que us portarà a la ruta dels Molins.

Durant tota la ruta trobareu cartells informatius que expliquen les curiositats dels diferents elements com recs, basses, fonts…

L’itinerari segueix trams de dos torrents, el Torrent de Sant Martí i el Torrent de la Sauleda on trobareu punts d’interès:

  • La Bassa de blanqueig, on antigament es netejaven i s’adobaven pells.
  • Seguiu fins el Molí del Pujol on destaca un desmai.
  • El Molí de la Frontera i el carcabà (sortida de l’aigua).
  • Molí de la Calvaria, del s. XI, avui dia convertit a Museu del Blat.
  • S’arriba al Molí d’Altarriba és l’únic molí sense habitatge i també l’únic que conserva els buidadors, unes aixetes que conduïen l’aigua que sobreeixia de la resclosa cap a un altre molí del municipi.

Per tot el recorregut podreu trobar arbre destacats com verns, freixes, pollancres, nogueres o saücs que proporcionant bona ombra en els dies més calorosos.

També hi ha taules per fer un pícnic o descansar-hi.

A l’arribar al terme de Sant Julia de Vilatorta, fareu la Ruta de les fonts naturals a prop de la riera, i arribareu al Parc de les 7 Fonts, amb diferents serveis.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Neixement del riu Congost de Collsuspina (Moianes)

El Riu Congost, sempre s’ha dit que neix a la Font del Regàs, així també d’altres punts d’aigües provinents dels espadats occidentals de la Plana de Vic, en terrenys formats per gresos i margues. També rep aportacions dels vessants dels Cingles de Bertí i del Pla de la Calma.

Emplaçada a uns dos quilòmetres al nord del nucli urbà de Collsuspina, molt a prop de Can Regàs de qui rep el nom.

El Congost és un riu de la conca del Besòs i deu el seu nom a l’estreta gorja per la qual passa, en bona part a través de la Serralada Prelitoral, entre Centelles fins La Garriga, on es fa planer.

En la seva confluència amb el riu Mogent, a l’alçada de Montmeló formen el riu Besòs. No té afluents d’importància, però molts d’ells es troben, també, engorjats.

La Font del Regàs, es una font senzilla, amb un tub no massa gran on raja poca aigua, per tant en un estiu sec no hi raja aigua.

Per axó, es més simbòlic que no pas una gran deu que dones un bon cabal al riu Congost.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Badia i Celia Peix

La tardor a la Sauva Negra de Castellcir

Podeu iniciar la ruta en el turó del Puigsagordi, cal contemplar des del mirador l’espectacular paisatge sobre la plana de Vic, el Montseny i l’inici del congost entre Centelles i Figaro.La Sauva Negra és un espai natural (67,35 ha.) no massa gran, protegit dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.Aquest bosc tan particular, esta situat entre les cingleres de Centelles, el propi Castell, i Puig Oriol.Per arribar-hi podeu accedir per el Puigsagordi, tal com us deia al principi, i també per Centelles, Sant Martí de Centelles (Castell) i Castellcir. En aquestes possibilitats trobareu cartells que us indicant el camí a seguir.Per que fer la visita per la Tardor al bosc de La Sauva Negra?Senzillament, per que el bosc de La Sauva Negra, esta format per una varietat d’arbres com Faigs, Pi roig, Aurons, Moixeres, Avellaners, Blades, Roures, Alzines, Trèmols, entre altres tipus de vegetació petita,que a la Tardor configuren una varietat de colors espectaculars .No cal oblidar de visitar la Font de la Sauva Negra, que es sulfurosa, i que ja vàrem dedicar en el seu dia un article.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez i Ramon Solé

 

Que és el Meridià Verd ?

DSCN6206_01“El meridià verd és una iniciativa per commemorar la mesura del meridià de París que va servir de base per definir la unitat del metre. El meridià verd va des de Dunkerque, al mar del Nord, fins a la platja d’Ocata, al Masnou. En concret, és el meridià situat a 2° 20′ 14,025″ a l’est del meridià de Greenwich.

El meridià de París és el meridià que passa pel centre de l’Observatori de París. El 1718 es va fer una primera mesura entre Dunkerque i Barcelona. Entre 1792 i 1798 es van completar les mesures, allargant les triangulacions geodèsiques fins a les illes Balears. En aquesta segona etapa hi va participar, entre altres, Francesc Aragó. El 10 de desembre del 1799 va quedar fixat el metre com “la deumil·lionèsima part de l’arc meridià terrestre comprès entre el pol nord i l’equador”.

DSCN2450_01L’any 2000 es van iniciar una sèrie de projectes per rememorar l’itinerari del meridià de París, anomenant-lo meridià verd.CAM01166_01És una gran ruta per poder fer en moltes etapes de varies jornades, tant a peu com en BTT. per a gent preparada.DSCN5032_01Com diem, El meridià verd va des de Dunkerque, al mar del Nord, al Masnou. Per Catalunya es pot iniciar una ruta des de Ribes de Fresser, passant per Bruguera, Sant Pau de Seguries, Vidrà, Manlleu, La Plana de Vic i diversos municipis, remunta pel Montseny, el Brull, Coll Fòrmic, baixa pel Pantà de Vallfornes, Cànoves, Cardedeu, La Roca i La serralada de Marina finalitzant el recorregut a la platja d’Ocata de Masnou.malatosca_01Com hem vist, travessa de nord a sud el territori català pels següents espais naturals protegits del Pirineu, Prepirineu i de les serralades Central i Litoral :

Serra Cavallera (PEIN) – Serres de Milany, Bellmunt i Puig de Santa Magdalena (PEIN) – Puigsacalm i Guilleries (PEIN) – Guilleries-Savassona (PEIN) – Montseny (Parc Natural) – Serra Litoral (Parc)

DSCN6005_01Es tracta d’una travessa el més  lineal possible, que transcorre per camins i pistes que estan, generalment, en bon estat.DSCN6207_01La ruta està senyalitzada segons els trams, amb cartells,  marques blanques -Grogues de PR, amb blanques – vermelles de GR,  les pròpies del Meridià Verd i altres.Senyal Meridia Verd_01Cal donar unes certes recomanacions :

En moltes  etapes té importants desnivells de pujades i  baixades, per la qual cosa no està recomanada per a persones o grups no habituats a les travesses llargues, amb l’excepció de la Plana de Vic on el relleu és més planer i suau.DSCN5124_01Es recomana dur cartografia de l’entorn per on es passa. No en tots els trams hi ha cartells.DSCN5901_01És necessari proveir-se de roba i calçat adequats, aigua i menjar suficient. DSCN5478_01Es millor no beure aigua a les fonts naturals que podem trobar-nos al pas, en el cas del menjar, sempre podem subministrar-nos en algun poble que passem.DSCN2321_01L’itinerari, tot i ser totalment ciclable, té trams de pista molt pedregosos que només són adients per a tècnics i persones amb experiència amb la bicicleta de muntanya.DSCN5356_01Uns verdadera Ruta de muntanya a la Mar. Com us he dit, podeu fer aquest llarga travessa en varies jornades seguides o no, des de Ribes de Freser fins a El Masnou.serralada prelitoral cap al masnou_01Axó si, que tingueu una bona marxa pel Meridià Verd.!

Recull de dades, text i fotografies : Ramon Solé