Els arbres es muden de roig i de groc,
Les fulles tremolen sota un sol de foc.
El vent les fa caure, les duu fins al port
Quan surtis de casa, trepitja-les fort !
Les mosques s’amaguen, l’hivern és a prop.
Les flors espantades, es tanquen de cop.
Autors : Bofill, F.; A.; Serrat, F.
Recopilació del Poema I Fotografies : Ramon Solé
Niño Tom:
Si vas al campo,
no subas por los almendros.
Ni cojas nidos,
ni caces pájaros,
ni mates insectos negros.
¡Ay, esa flor, esa flor
que ahora muere entre tus dedos,
sus novecientas hermanas
la están echado de menos!
Si vas al campo,
sé bueno.
¡Échate en la hierba,
canta,
estate quieto!
No deshagas las casas
de los insectos
Niño Tom:
Si vas al campo
Sé hombre,
niño pequeño.
Autora : Gloria Fuentes
Si voleu saber mes de l’autora, consulteu a :
https://es.wikipedia.org/wiki/Gloria_Fuertes
Recopilació del poema i fotografies : Ramon Solé
Ara a les nits al Pirineu
sembla nevar de tanta lluna;
és cert que als pics hi ha encara neu
i és cert també que ho fa la pruna
tota florida que ara es veu.
Sembla quieta i va brunzent
tota empolsada de fortuna,
mira’s a l’aigua d’un torrent
i es veu ben blanca
però és bruna
que els roquissers senten turment.
Diu la granota el seu cant ronc
-cant a la molsa i a la runa-
i sembla un home cada tronc,
fidels soldats que té la lluna:
soldats que amaga el núvol bronc.
Cada filera és un camí,
llances esteses una a una;
si el núvol bronc passa per qui
cada filera pren tot d’una
l’aire d’emprendre un nou destí.
Joan Salvat – Papasseit
“La gesta dels estels”
Si voleu conèixer mes dades del Autor, consulteu a :
http://www.escriptors.cat/autors/salvatpapasseitj/pagina.php?id_sec=2230
Recopilació i Fotografies : Ramon Solé
Sorpresa d’un paisatge canviant
sense a penes notar-ho, com un puzle
fet amb peces semblants unes amb altres.
I res de grandiós, tot casolà;
fins les muntanyes semblen esvaïdes
i les altes -Montseny o Sant Llorenç-
talment com si amb un gest de cortesia
damunt d’elles mateixes s’enretirin
en gradació. Rius, cap de gran.
Paisatge de rieres i de marges
més que no de cascades i d’afraus.
Per ell, més que per cap de Catalunya,
són tan vàlids els mots amb què el retorn
saludava Carner a les nostres terres:
i cada mas ateny en curta rodalia
bosquet i blat i vinya i un marge amb tres
pollancs.
Autor : Miquel Arimany Coma
Informació sobre l’Autor , consulteu a :
http://www.escriptors.cat/autors/arimanym/pagina.php?id_sec=4196
Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé
Es una época muy hermosa
con una magia verdadera,
es del año una temporada
que es llamada primavera.
Se visten de muchos colores
huertas, jardines y campos,
se alegran los corazones
se olvidan penas y llantos.
Árboles, follajes y flores
de gala se visten toditas,
con trajes multicolores
todas muy bien derechitas.
Hermoso aroma del campo
que alegra a cualquier olfato,
las aves desde lo alto
nos deleitan con su canto.
Es toda una sinfonía
un verdadero concierto,
escuchar durante el día
de pajaritos su aliento.
Las mariposas nos ofrendan
sus más variados colores,
cuando sus alitas agitan
adornando más las flores.
También el agua que viaja
en ríos, cascadas y manantiales,
se escucha su voz callada
en alegres notas musicales.
Se anuncian hermosas flores
huele a fresca hierba del campo,
son motivos especiales
por los que amo a la primavera tanto.
Autor : Miguel Ángel Pérez Rojas
Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé
Cova el sol d’home
i s’arrela
en nit primera
i memòries de ciutat
Aquest arbre
és poema i riu de Ilum
i d’infinit erecte
i d’acotxat brancatge
Passa I’aparença
sense pau
i només roman
el grill real.
Autor : Benet Rossell i Sanuy
Per a conèixer mes a aquest autor, consulteu a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Benet_Rossell_i_Sanuy
Fotografia de l’Ajuntament de Lleida
Informació sobre la instal·lació de l’escultura de l’Arbre Paer , de TotLleida.cat
http://www.totlleida.cat/larbre-paer-de-benet-rosell-a-la-placa-bores/
Recerca del poema : Ramon Solé
Sílvia, recordes l’amor vora el riu,
entre els verms i l’heura?
I l’aigua que corre, mirall que somriu
només que ens hi volguéssim veure!
Barques passaven plenes de cançons.
No les vèiem pas, només se sentien.
Veus d’aigua: Adéu, ens feien- i morien
del riu, igual i sempre nou, al fons.
Autor : Màrius Torres
Per a mes informació de l’autor, consulteu a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A0rius_Torres_i_Perenya
Recopilació : Ramon Solé
Abril, sin tu asistencia clara, fuera
invierno de caídos esplendores;
mas aunque abril no te abra a ti sus flores,
tú siempre exaltarás la primavera.
Eres la primavera verdadera;
rosa de los caminos interiores,
brisa de los secretos corredores,
lumbre de la recóndita ladera.
¡Qué paz, cuando en la tarde misteriosa,
abrazados los dos, sea tu risa
el surtidor de nuestra sola fuente!
Mi corazón recogerá tu rosa,
sobre mis ojos se echará tu brisa,
tu luz se dormirá sobre mi frente…
Autor : Juan Ramón Jiménez
Per saber dades de l’autor, podeu consultar a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Juan_Ram%C3%B3n_Jim%C3%A9nez
Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé
L’àrida calma ondula com un immens desert.
El sol, a frec de terra, com borralló s’hi perd.
El cel fulgura plàcid: s’estén per l’infinit
com nítida llacuna de cignes blancs. La nit
assetja àvidament darrera les Agudes.
La lluna plena surt d’afraus inconegudes
i gesticula immòbil, sanguinolenta d’ira.
D’uns carboners apunta, cingles avall, la pira.
En la monotonia dels rasos hi pasturen
les solitàries vaques: de tant en tant s’aturen
i exhalen un bruel de cara a l’establia llunyana. 
D’una boira minúscula es desnia
la tremolor. De cabres, ovelles i crestats
alhora s’acorruen per entre els espadats
pacífiques ramades. La polseguera immunda
amb sa ferum de llana la comarcada inunda.
I, enmig del remolí, bracegen els pastors,
i xiulen de les fones els rocs udoladors
que a voltes camatrenquen o escapcen qualque banya
ja consentida. Aborden amb alegria estranya
de subaltern els cans d’atura malcarats.
Mes per damunt la insòlita negror dels espadats
i de la vasta calma de serenor divina,
la Creu de Matagalls perdura gegantina.
I les ramades salten, rostos avall, de dret.
De Coll-Pregon arriben sobtadament al net.
El sol ja s’ha perdut. La llum s’ha fos. La lluna
s’ha tota esblanqueït i perfilat com una
donzella a qui l’edat torna gentil, prudent.
I la corona tot l’estol del firmament.
Ja envolten el corral de sinuós teulat.
Ja el ramat és a dins. La porta s’ha tancat
i pel llindar balder traspua el color groc
que escampen els tions des de la llar de foc.
Jaume Bofill i Mates, Guerau de Liost (1878 – 1933)
Si voleu conèixer mes sobre aquest poeta, podeu consultar a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerau_de_Liost
Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé
He trobat el meu terreny
i la meva llibertat:
la muntanya, l’aigua, el prat,
l’aire, l’aire del Montseny.
Cada timba, cada greny,
misteri de soledat:
el parell, l’home, el ramat,
l’aire, l’aire del Montseny.
Tot és pur, dolç i ferreny
i fort com l’eternitat:
silenci, pau i combat,
l’aire, l’aire del Montseny
Autor : Pere Ribot (1908 – 1997)
Si voleu saber sobre l’autor d’aquesta poesia, podeu consultar a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Ribot_i_Sunyer
Recopilació del poema i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 