L’Ajuntament de Granera va començar una campanya perquè sobre tot els visitants, NO donin menjar a la fauna salvatge que pot aproximar-se al poble.
S’han posat en llocs estratègicament uns cartells que fan referencia a aquest propòsit i petició.
A l’estar envoltada Granera de boscos amb densa vegetació fa que molts animals a la manca de menjar i/o aigua pugi al poble.
Es pot en ocasions veure guilles, cabirols, senglars entre altres…
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Fitxa Técnica :
Autors : Taylor, Marianne
COSSETANIA EDICIONS
Ref. 9788413563442
ISBN : 978-84-1356-344-2
Enquadernació : Rústica
Data d’edició : 01/05/2024
Any d’edició : 2024
Idioma : Català
Traductors : Patricio Sedano, Laura
Nº de pàgines : 224
Col·lecció : Altres natura
Preu : 21,95 €
Descripció:
UN LLIBRE AMB ESPECTACULARS FOTOGRAFIES PER ENTENDRE COM HO FAN LES AUS PER MOURE’S COM SI FOSSIN UNA SOLA ENTITAT
Pocs fenòmens naturals ofereixen un espectacle més fascinant que una extensa congregació d’aus salvatges. Viatgem fins als extrems d’Escòcia per contemplar un penya-segat que s’aixeca cent metres per damunt del mar. A cada sortint, a cada lleixa del penya-segat, una gran quantitat d’aus marines s’hi amunteguen, xisclen o s’esvaloten.
Posem, ara, rumb cap al delta tropical dels Everglades, on els arbres que voregen els incomptables afluents presenten les capçades guarnides de colors pels nombrosos ocells que hi nidifiquen: martinets de tons violetes, bronzes i blancs, ibis de plomatge brillant i becplaners rosats. Tot seguit, creuem l’Atlàntic i l’equador, fins arribar a les zones silvestres del desert de Namíbia, al sud del continent africà. Hi trobarem arbres convertits en curiosos pallers per la massiva comunitat de teixidors republicans socials.
Com a membres d’una espècie altament social, les persones sentim una autèntica fascinació per aquestes reunions d’ocells i ens plantegem per què algunes aus en fan i altres no, com funcionen, etc.
Existeixen les relacions veïnals harmonioses o la vida en intensa sociabilitat tendeix a esdevenir una oportunitat de comportament abusiu? Quines són les causes de conflicte i què fa que un grup s’ajunti? Com és que algunes aus són capaces d’actuar com si fossin una sola entitat quan es mouen al si d’un grup?
MARIANNE TAYLOR, prolífica escriptora sobre història natural, dona resposta a aquestes i altres preguntes tot explorant les colònies i comunitats aviàries més dinàmiques, intenses i atractives del món.
Recull del Llibre: Ramon Solé
Aquest bidó l’han convertit en un abeurador per animals salvatges amb un sistema per alliberar a poc a poc l’aigua.
Així s’ajuda els animals silvestres en moments d’escassetat d’aigua per manca de pluges, en tenir un punt on trobar-ne.
Text i Fotografies pel Bloc: Ramon Solé
La Bassa de La Portella està a uns 100 metres al nord-est de la gran masia en Avinyó.
L’aigua que omple la Bassa prové del Torrent de La Portella.
Té una longitud aproximada de 80 m i una amplada de 40 m en la seva zona més ample.
Proporciona l’aigua per la Masia de La Portella i els camps propers a aquesta.
Aus i petits animals salvatges tenen un bon lloc per tenir aigua per beure.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Marc Cucurella Pinilla
Adaptació al text i Fotografies: Ramon Solé
Com cada divendres us presento dos articles !
Una caixa niu és un recipient fet per l’home que permet als animals niar-hi a dins i que facin el seu propi niu a dins i puguin criar.
Niu Artificial per ratpenats
Les caixes de niu son freqüentment utilitzades pels ocells, i aquests casos també poden rebre el nom de cases d’ocells o caixes niu d’aus, tot i que algunes espècies de petits mamífers també les poden utilitzar.
La col·locació de caixes niu també es poden ajudar a mantenir poblacions d’espècies en particular en una àrea determinada.
En les parets també es pot crear Nius per els Ocells
La caixa niu va ser inventada pel conservacionista britànic Charles Waterton ,a principis del s.XIX, per fomentar la vida de les aus en general i de les aus aquàtiques en particular a la reserva natural que va instal·lar en la seva propietat.
Les caixes niu haurien de ser fetes amb fusta sense tractar, amb un sostre inclinat en voladís, un pis buit, forats de drenatge que permetin la ventilació i l’accés de la llum solar, i que hi hagi possibilitat d’accedir l’interior per efectuar tasques de control i neteja, però sense tenir cap perxa exterior que permeti accedir als depredadors.
Les caixes tampoc poden tenir un forat d’entrada o una apertura fàcilment identificable.
Algunes caixes de niu poden ser força decoratives i complexes, de vegades imitant cases humanes o altres estructures.
També, hi ha les Torres niu per ratpenats, aquesta columna de pal és de fusta tractada, amb una alçada de 3 metres.
També cal dir, que podeu participar sa nivell de tota la família amb algun Taller de construcció de Caixes Niu, que arreu de Catalunya i a traves d’entitats ecologistes i /o ajuntaments, porten a terme la seva construcció i posterior instal·lació.
A veure si us animeu i participeu en una tasca important com la de promoure la construcció, elaboració i col·locació de Caixes Niu. !
Font de la informació: Viquipèdia i altres
Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
fonts naturals, aigua, muntanya i més 