Con dèiem ahir, avui us donaré a conèixer aquesta particular Llegenda pròpia de les contrades de Sant Celoni, on és diu que deurien haver passats els fets… :
“ Fa molt de temps, pels entorns de Sant Celoni hi havia un drac
ferotge que tenia atemorida tota la contrada i molts viatgers
que passaven pel camí ral morien a les seves urpes.
Al peu del Montnegre, hi vivia en Soler, senyor del petit
castell de Vilardell. Un dia, un pidolaire va trucar a la porta
demanant aliment i en Soler va anar a buscar un pa, però quan
va sortir ja no va trobar el pobre.
Al seu lloc hi havia una espasa magnífica.
En Soler, sorprès, es va afanyar a provar-la. Va donar
un cop a un roure i es va partir. Quan va colpejar una
gran roca també es va trencar sense cap esforç. 
El cavaller va entendre que aquella era una espasa de virtut i que la hi havien fet arribar del cel amb un objectiu: matar el drac.
L’endemà va anar a l’església de Sant Martí de Pertegàs
per encomanar-se a Déu i va sortir cap a la roca del Drac, el
cau de la fera, protegit amb una armadura lluent i l’espasa de virtut.
Quan va ser davant del drac, aquest es va espantar
en veure’s reflectit en l’armadura i l’escut, que brillaven
com miralls. Aprofitant el desconcert, en Soler de Vilardell
va alçar l’espasa i li va tallar el coll.
Satisfet de la gesta, va anar a trobar la gent de Sant Celoni,
que l’esperaven amb ànsia al portal de la Força.
Aleshores, alçant l’espasa amarada de sang proclamà:
“Braç de virtut,
espasa de cavaller,
has migpartit la roca,
i el drac també”.
En Soler de Vilardell es va equivocar i va donar més
importància al seu braç que no pas a l’espasa de virtut,
que era la que havia guanyat el drac.
Aleshores la sang que regalimava de l’espasa el va emmetzinar i li va causar la mort.
Les paraules que havia d’haver dit eren:
“Espasa de virtut,
braç de cavaller,
has migpartit la roca,
i el drac també.”
La llegenda té un final agredolç, ja que acaba amb la mort
dels dos protagonistes, però és un bell al·legat contra l’orgull
i la supèrbia. Històricament l’espasa de Vilardell, que era una
espasa de virtut, va ser molt apreciada a l’època medieval. Va
anar a raure a l’armeria dels comtes de Barcelona, segons consta
al testament del rei Pere el Cerimoniós, i va servir per guanyar
diverses batalles…”
Per veure els símbols d’aquesta llegenda podeu consultar a:
http://relatsencatala.cat/relat/simbols-de-la-llegenda-del-drac-de-vilardell/1029495
Informació obtinguda de l’Ajuntament de Sant Celoni
Recopilació de la Llegenda : Ramon Solé
M'agrada S'està carregant...
Un cop passada la població de Sant Celoni direcció a Hostalric per la carretera nacional C-35, i a prop del kilòmetre 57,500, on n’hi ha l’edifici dels bombers i zona industrial, prendreu el desviament a mà dreta pel camí que porta a les urbanitzacions de can Vilardell i can Coll, on també, és puja al Santuari del Montnegre.
Una vegada passat el pont que travessa l’autopista per sobre, seguirem per la carretera asfaltada fins a una cruïlla de les urbanitzacions de can Vilardell i can Coll.
Cal agafar el carrer Urbanització Boscos del Montnegre per la nostra esquera que fa una certa pujada, fins arribar a una altra cruïlla, hi ha un cartell que ens indica per on tenim que tirar, girarem a l’esquera i en la primera cantonada de l’esquerra hi ha l’Església de Sant Vicenç de Vilardell.
A peu de carrer hi ha un gran Pou, que deuria subministrar aigua a l’església i a la casa rectoral durant les primeres dècades del segle passat.
Aquest lloc era abans d’obrir carrers per la Urbanització, un lloc rural de camps, bosc i ramader.
Per axó, aquest Pou esta mes a nivell del carrer que no pas de l’església.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 
