La Mina Rocaus o Rampinya te uns 300 metres de llargada i acaba en el bagant que hi ha a l’entrada de Sallent.
Justament en el carrer sèquia, formant part del antic traçat de la sèquia,
que començava una mica més amunt del Mas de Rocaus.
Si entreu al ser no recta el recorregut, en la part més final cal utilitzar una lot,
donat que esta tapiada en aquesta part de la mina.
Us cal sortir per on heu entrat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
El Recorregut de la Sèquia del Manresans des de Balsareny, es un tram d’un kilòmetre i 400 metres, totalment planer i apte per qualsevol edat.
Se inicia el recorregut des de vora el Pont del Riu sobre el riu Llobregat, emplaçat a la carretera d’Avinyó (BP-4313) a la sortida de Balsareny, km. 42,1
on hi ha la font de Sant Roc, ja descrita fa temps en aquest Bloc.
Trobareu en primer lloc l’Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Santa Maria.
És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval que es troben en el seu recorregut principal.
Salva el desnivell provocat per la riera del Mujal, pocs metres abans que aquesta desemboqui al Llobregat.
Preneu el camí direcció nord que travessa l’aqüeducte de Santa Maria,
camí senyalitzat de la Ruta de la Séquia.
Passareu pel costat de molts horts,
regats per l’aigua de la Sèquia;
ara per la sequera no es pot fer-hi us de l’aigua que hi porta.
A 700 m aigües amunt trobareu el Pontarró del Colador, ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional.
Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada a banda i banda.
La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.
Esteu a uns 875 m de l’inici del canal, on esta la resclosa.
Resclosa situada a l’inici de la Sèquia de Manresa on es desvia l’aigua del riu Llobregat cap a aquest canal d’origen medieval. Tal vegada s’hauria d’anomenar amb més propietat un assut, que és una presa de petites dimensions per derivar l’aigua cap a una séquia. Es troba en un meandre del riu, sota el turó on s’assenta el castell de Balsareny, en un entorn amb un interessant bosc de ribera.
La resclosa o assut té una forma semi-el·líptica d’una gran llargada (128 metres de longitud), amb una alçada màxima de coronació de 3 metres. Fa un pendent molt suau, ja que a la base s’allarga 15 metres aigües avall i 10 metres aigües amunt. Conserva part de l’estructura originària de fusta, per bé que el 1952 es va revestir amb formigó. Gràcies a una intervenció arqueològica realitzada l’any 2020, quan es va reparar parcialment, sabem com era l’estructura més antiga de la resclosa
És feta amb una tècnica d’estructures mixtes que conté com a base un entramat de fustes entrelligades, amb posts verticals que estan encastats a la roca del riu. Per sobre de les bigues originàriament estava revestida amb llosetes que protegien la fusta però que quedaven amagades. L’entramat de fusta genera uns compartiments on hi ha encastats blocs allargats de pedra (gres) que donaven una gran consistència a l’estructura. Aquesta tècnica té precedents en època romana i una llarga tradició en època medieval i moderna. L’estructura antiga està més ben conservada a la part oriental i, a mesura que avança cap a llevant, es degrada de forma progressiva, fins que queda totalment desfigurada en el tram de l’embocadura, per on es capta l’aigua cap a la Séquia.
A un costat de la resclosa hi ha una caseta de pedra de planta quadrada. És una construcció del 1890 que va ser restaurada el 1989, ja que s’havien malmès els murs de contenció adjacents. A l’interior hi trobem el rastellador gran que, depenent del cabal del riu, es regula de 32 a 38 rosques. A la façana principal hi veiem una llosa amb l’escut de Manresa i l’any 1890 gravat, una data que es repeteix a la llinda de la porta. A la façana oposada, a tramuntana, sobresurt una pedra que ve a ser una primera fita de la Séquia, amb l’escut de Manresa i l’any 1865.
Uns metres abans, situada sobre una plataforma de pedra que conforma una placeta, hi ha una caseta que aixopluga un bagant, el qual permet desviar l’aigua del canal cap al riu.
Aquí comença el primer tram de la Sèquia, que és paral·lel al riu i discorre per l’interior d’una mina artificial d’uns 600 m.
Al seu damunt hi ha el camí que porta a la resclosa i que va ser construït a la dècada de 1920.
Podeu tornar pel mateix camí al punt d’inici del recorregut.
Recull de dades : Diba i propi
Autoria de la informació: Jordi Piñero Subirana
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Col-laboradora: Loli Parraga
Aquest grup de Plataners esta al costat de la tercera Sèquia de la Canal d’Urgell dins del municipi de Bellvís,
paral·lel a la pista rural que porta a El Poal, Els Arcs, entre altres pobles.
Aquest grup de Plataners estan molt junts, per tant l’ombra que tenen a l’estiu, fa que no passin els rajos del sol,
també, amb la Sèquia que passa entre els plataners, fa que es mantingui un espai fresc.
La majoria dels planers, són de tronc alt i gruixut,
Amb branques altes i en general en bon estat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Pont del torrent del Vetllador o de l’Espluga i el rec està en el camí antic de les Fonts,
travessa aquest torrent per donar continuïtat al camí antic que va a les Fonts de Rellinars, des de la Fàbrica,
passant pels Horts de l’Andaló
i seguint el curs de la sèquia que es nodreix d’aigua de les Fonts per regar els horts
i omplir la bassa que des de aquest punt baixa per una tuberia fins la Fabrica.
S’hi pot accedir per la pista que puja cap a el Molí i les Fonts, entre el cementiri i la Fàbrica, uns 250 mt a mà dreta hi ha l’accés al corriol i està degudament senyalitzat.
Es tracta d’un pont d’arc, que mesura 3,30 mt d’amplada a la seva base i 2,70 mt d’alçada màxima.
El gruix del pont mesura 110 cm.
S’ha construït amb blocs de travertí probablement extrets d’aquesta mateixa raconada on aflora aquest element geològic.
Per aquest camí hi ha lloc naturals molts bonics,
Actualment la manca d’aigua fa trist tot aquest entorn, aixi com molts arbres caiguts…
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès
Adaptació el Text al Bloc: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La casa del Sequiaire (o del Guarda) es situada al costat de la carretera BV- 4511 en el seu pas per Santpedor.
situada a l’esquerra del curs d’aigua i al costat de la planta de tractament de Santpedor és una de les tres construccions que podem trobar al llarg del canal, destinades originàriament a allotjar l’encarregat de la vigilància de la Sèquia en aquell tram.
Es tracta d’un edifici recentment restaurat, de planta baixa, dos pisos i amb coberta a doble vessant, punt de partida des d’on es podia controlar el curs de l’aigua.
Hi ha un escut amb la data 1882.
Des d’aquest punt i en un lateral de la casa, es pot desviar l’aigua al torrent del Riu d’Or.
En aquestes cases és on vivien els sequiers o sequiaires, que són les persones encarregades del manteniment de la Sèquia.
La Sèquia necessita un manteniment constant. Diàriament els sequiaires la ressegueixen de cap a cap.
La seva feina és vetllar perquè els ponts estiguin en bon estat i reparar els murs que s’ensorren.
Dues vegades a l’any es neteja el fang del fons. Per realitzar aquesta operació cal buidar la Sèquia per trams.
Recull de dades: Ajuntament de Santpedor, La Sèquia i altres.
Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Fitxa tècnica :
Autors : ALERT, JOSEP / HUGUET, POL
Editorial: COSSETANIA
Any d’edició: 2014
Matèria Excursions Barcelona
ISBN: 978-84-9034-220-6
Pàgines: 144
Enquadernació: Rústica
Idioma: Català
Preu : 14,50 €
Sinopsi
Des del segle XIV, la sèquia de Manresa pren aigua del Llobregat, a Balsareny, i després de recórrer 26 km arriba a la capital del Bages.
Aquest canal fascinant continua complint la seva funció i encara conserva la fesomia medieval en bona part del traçat, amb alguns trams realment paradisíacs.
La guia que teniu a les mans presenta nou rutes circulars totes elles molt senzilles i una de lineal que us permetran descobrir la història, el patrimoni, el paisatge i la natura que envolten la sèquia.
També incorpora un carnet segellat ble amb el qual podreu gaudir de diferents avantatges.
Recull del llibre : Ramon Solé
Avui us presento dos articles
L’Itinerari que us presento avui és un tram de la coneguda com a “Transèquia”, que va des de la Resclosa dels Manresans a Balsareny fins a Sallent.
La sèquia és un canal construït entre 1339 i el 1383 per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa,
per regar una gran extensió d’horta en aquella època, amb un recorregut de 26 Km.
Se surt des de la resclosa dels Manresans a Balsareny riu Llobregat avall, tot passant per aquesta població una vegada passat el Molí, bona part del recorregut serà pel costat de la sèquia.
Al llarg d’aquest itinerari, que és molt planer, podreu veure diversos aqüeductes no massa grans o llargs,
construïts per salvar desnivells com els torrents que us anireu trobant.
En bona part, la sèquia, va a cel obert, però quan cal va soterrada.
Trobareu algun espai destinat a poder descansar i fer un àpat.
També hi ha diferents ponts molt rudimentaris, però resistents per poder passar d’un canto a l’altra per sobre la sèquia.
Així com, alguna caseta que a dins disposa del comandament manual per regular una comporta de rec i derivar l’aigua a un altre sector,
també els trobarem sense aquesta caseta, axó si, amb una cadena perquè no sigui manipulat incontroladament…
Podreu contemplar, diverses casetes de pedra seca, molt senzilles però ben conservades.
Quan arribeu a Sallent us sortirà, a un dels costats, les muntanyes de Sal,
per aquest motiu, us adonareu que esteu arribant a la població de Sallent, final d’aquest Itinerari.
En resum, si el dia acompanya, podeu fer tranquil·lament aquest tros de la “Transèquia”,
amb un matí sense córrer i gaudint del paisatges, dels arbres i del pas de l’aigua.
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 