Malalties i plagues de les alzines

En l’article d’avui centrarem la mirada a les alzines del camí que porta a la masia de les Tapies de Navarcles.

Concretament de les més afectades per malalties que estan ubicades en las rodalies d’on s’inicia el camí que baixa a la coneguda Font de les Tapies.

Aquestes alzines van ser fotografiades a la primavera de l’any 2023.

Les Plagues més comunes que poden afectar a alzines i a sureres, són :

  • Culebrilla del suro (Coroebus undatus)
  • Lagarta peluda (Lymantria dispar)
  • Cochinilla de l’alzina (Kermes vermilio

Les alzines a que ens referim, són grans i deurien resistir mes les plagues,

però, han patit molt últimament la sequera dels últims anys,

cosa que ha fet que molts paràsits s’hagin introduït dins del tronc i en mica en mica les van matant …

Es pot veure que en les branques hi han poques o sense fulles.

Si mireu les fotografies, veureu molts punts on hi ha forats i

d’allí surt com serradures que demostren que l’estan destruint per dins…

La solució, es mirar si podem agafar-ho amb temps i tractar l’arbre,

o be, talar-lo i cremar-lo.

Demà veurem l’estat com estan aquests mateixos arbres un any més tard.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem una ullada fora de Catalunya : La font de Fonillet en Castelló de la Plana

La font de Fonillet  esta en Eslida, en la Comarca castellonenca de la Plana Baixa.

La font, localitzada a 510 m. d’altitud, en el parc natural de la serra d’Espadà, es troba enmig d’un entorn majestuós, de muntanyes, i de boscos de sureres i pinastres, avui dona un cabal de 12 L/min.

És molt visitada per ciclistes i excursionistes.

Text i Fotografies: Jordi Monfort

Arbres – Suro d’en Santos de Tossa de Mar

Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres

El municipi de Tossa de Mar, en dona la possibilitat de gaudir de la Mar i de la Muntanya.Si ens centrem en el bosc de Tossa, trobem vegetació típica del bosc mediterrani on predominen les alzines, els suros i els pins.D’aquests arbres una bona part son de considerables dimensions i centenaris.De fet, la comarca de La Selva,  era on mes gent es dedicada a les feines del bosc; fins a les primeres dècades del segle XX la lleva i transformació del suro va ser molt important com a industria i economia; en l’actualitat s’han reduït considerablement.Eren boscos sencers de Sureres que no sols es tenien per extreure el suro, sino, es mantenia un bosc net de vegetació en el sotabosc.Un dels exemples el tenim del bosc de Tossa de Mar, conegut com Suro d’en Santos.Alguns dels arbres encara es poden ser explotats i en trobem de joves, alguns de vells ja han sucumbit amb els anys.Com a curiositat i al mig d’aquest bosc, hi ha un seien en forma semi circular de pedra.Quantes histories ens podria explicar?…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Els Arbres singulars o destacats al cor del Parc de Collserola

Dins del Parc Natural de la Serra de Collserola podem trobar un munt d’arbres singulars per  les dimensions o característiques.La gran majoria d’arbres destacats son :  pins pinyoners, roures, alzines, sureres, plàtans, i en menys quantitat : oliveres, pollancres, lledoners, xiprers, castanyers, vern, salze, til·ler, entre altres.Us passo un enllaç on estan la majoria d’aquests arbres situats :

https://www.google.com/maps/d/embed?mid=1nRmG6bDrmjuaCqf0u-GtWEwH3uY&hl=ca&ll=41.43338274683506%2C2.0867564999999786&z=12

Molts d’ells agafant el nom d’on son arrelats, com seria al costat o a prop d’una font, un torrent, masia, vies públiques, a prop de carreteres, urbanitzacions…Sols us faig una petita mostra dels que hi han al cor de la Serra de Collserola.Penseu també, que molts d’ells son centenaris i moltes vegades , estant en unes condicions no massa optimes, els seus grans enemics, son el fort vent, gran nevades i gelades, paràsits, incendis.Un bon nombre d ‘arbres molt alts, els trobareu en el torrent de Vila Joana. (Barcelona)

Tot esperant que perdurin tots aquests arbres molt de temps. !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé