Molí de Reus de Constantí

El Molí de Reus esta en el Camí de Centcelles de Constantí (Tarragonès)

Us passo la seva historia:

  • Aquest molí data del segle XV i va ser al llarg del temps: molí de blat, molí d’oli i finalment fàbrica de teixits.
  • Va ser propietat de la cartoixa d’Escaladei des de 1734 fins a 1835.
  • L’escut de la cartoixa així com la data d’adquisició són ben visibles en la dovella de l’arc central.
  • Mentre va ser fàbrica de teixits hi havia ubicada una màquina de vapor i tots els avenços de l’època.

L’edifici de l’antic molí de Reus presenta un aspecte bastant deteriorat en l’actualitat.

Es compon d’una sèrie d’edificis en els quals hi ha parts del molí original i

altres naus annexes, una de les quals fou fàbrica tèxtil.

Actualment només hi ha un habitatge, i la resta d’edificis estan en desús i en estat de deteriorament.

Són visibles quatre cacaus del molí.

Una part de la paret de la façana principal podria correspondre a època romana, com la vila romana de Centcelles a pocs metres del molí.

El Molí de Reus és un molí del municipi de Constantí (Tarragonès) protegit com a bé cultural d’interès local.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pedrera romana del Mèdol de Tarragona (Tarragonès)

A 6 quilòmetres, aproximadament, de Tarragona, al costat de l’àrea de servei del mateix nom de l’autopista AP-7,

des d’on és fàcilment accessible per una pista fins la pedrera.

Actualment es coneixen una desena de pedreres explotades en època romana,

encara que la més espectacular, per les dimensions i el bon estat de conservació, és la del Mèdol,

La pedrera romana del Mèdol és una gran foia, o conca, coneguda com el Clot del Mèdol,

de més de 200 metres de llargada i una amplada d’entre 10 i 40 metres,

produïda per la constant extracció de pedra calcària es molt freqüent a la zona

en època romana per construir els edificis més importants de Tàrraco.

Al centre de la pedrera s’alça una agulla de pedra no excavada.

La seva gestió depèn del Museu d’Història de Tarragona.

El trasllat dels carreus a la ciutat es va realitzar a través de la Via Augusta, molt propera a la pedrera.

Hom calcula que de la pedrera es van extreure, aproximadament, uns 50 mil metres cúbics de pedra.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero